[Viatge #NY] Hamburguesa al @Five_Guys

Tal i com us vaig dir a l'altre post de hamburgueses Shake Shack, una altra de les cadenes d'hamburgueses que ens va agradar moltíssim i que en aquest cas veníem recomanats per un company de feina que ja hi havia anat de vacances, és el Five Guys (@Five_Guys).

Es tracta d'una cadena d'hamburgueses, hot dogs i patates fregides que té els seus orígens a l'estat veí de Nova York,Virgínia a l'any 1986. Durant els anys següents a la seva obertura, es van obrir 5 locals en total.

Però el nom no ve d'aquí. El primer restaurant va ser obert pel matrimoni format per la Janie i en Jerry Murrell; aquests tenien llavors 4 fills, en Matt, en Jim, en Chad i en Ben. Així doncs la Janie tenia 5 homes a la família (5 guys) i d'aquí el nom del seu restaurant. Un temps més tard van tenir un cinquè fill i aleshores el nom ja va quedar pels 5 fills, tots nois, que tenien.

No va ser fins l'any 2003 que es va començar a expandir la cadena obrint tot de franquícies per altres estats fins arribar a tenir els més de 1000 locals entre Estats Units i Canadà. A partir del 2013, van obrir el primer local a Londres, just un dia abans de l'obertura del primer local fora d'EUA de la cadena Shake Shack i tot just a 300 m. del seu local.

Però anem al que ens interessa, el menjar. El seu menú és força simple, per evitar complicacions al client. Disposen de 4 tipus bàsics d'hamburguesa:
 - Hamburguesa normal
 - Hamburguesa amb formatge
 - Hamburguesa amb bacon
 - Hamburgues amb bacon i formatge
i després també tenen la versió "little" de les anteriors.

A partir d'aquí, pots demanar que afegeixin qualsevol ingredient a la teva hamburguesa base, sense restricció de quantitat. És a dir, que si hi vas amb molta gana, és una mica perillós perquè tens fins a 15 ingredients extra a escollir, entre els quals tenim enciam, tomàquet, ceba, xampinyons, jalapeños, etc...

A part de les hamburgueses, també disposen de hot-dogs, sandwichs i les seves boníssimes patates, amb 2 estils diferenciats, patates fregides a l'estil 5 Guys o bé a l'estil Cajún. 

Per beure, i com ja era costum, una gran varietat de refrescos a escollir, amb coca-cola, minute maid de llimona i light, cherry coke, fanta taronja, etc.. i també amb full refill lliure, és a dir, podies anar a re-emplenar el teu got tants cops com volguessis.

Nosaltres vam escollir una cheeseburguer amb bacon cada un, afegint-nos ceba i xampinyons a la planxa, enciam, tomàquet i maionesa (cada hamburguesa puja a 8'59$).

Per beure una Coca-Cola (2'29$) i un Minute Maid de llimona (2'29$). Per rematar tot l'àpat, unes patates fregides a l'estil Cajún (3'59$).

En total, el compte ens va pujar a 27'60$. Això sí, les hamburgueses eren molt grans, amb una carn molt ben feta i gustosa, que ens va agradar molt, tot i que eren més bones més al Shake Shack. La ració de patates era molt abundant, ja que en vam agafar només una per provar-les i quan ens van entregar la bossa ens pensàvem que s'havien equivocat i ens n'havien servit 2 racions.

Un punt a destacar, és que a diferència del Shake Shack, aquí no hi havia cap exèrcit de dependents per servir-te ni et donaven cap aparell amb llumetes que t'avisa quan tenen la teva comanda a punt, però si que t'alleugen l'espera (i la gana) deixant servir-te pel teu compte, tantes racions de cacauets torrats com vulguis d'uns sacs que hi havia al mig del local.

Tot i que van ser ràpids servint-nos, no vam poder evitar fer-hi un parell o tres de visites per fer-nos més passable l'espera. ;)

[Viatge #NY] Els donuts i Nova York

Els donuts són un dels aliments més populars als EUA. Constitueixen l'esmorzar de molts americans i sovint aparèixen al cinema com uns dels dolços predilectes dels policies o com a aliment preferit d'en Homer Simpson. 

El primer donut es va fornejar l'any 1847, quan un mariner anomenat Hanson Gregory va fer el famós forat amb la tapa d'un pebrer del barco, per solucionar el problema que la massa no es fregís bé per dins.

A partir d'aquí trobem molts tipus de donuts al mercat: glacejats amb varis colors, farcits, coberts de xocolata, amb toppings i molts altres més creatius que van apareixen.

És un dolç que s'ha convertit en una moda. De fet a Nova York, segons el New York Times, es parla del Floriment de l'art del donut. Una moda més gran que la del cupcake, que al meu veure és passatgera.

Així doncs a Nova York podeu trobar molts llocs on venen donuts. Nosaltres n'hem provat alguns i també hem volgut tastar els que venen als carritus, que és on van els treballadors a comprar l'esmorzar, de camí a la feina.

Aquest carritus venen pastes dolces, croissants i disposen d'un petit assortiment de donuts: coberts de xocolata i farcits, glacejats, amb sucre, els normals o farcits amb melmelada. De preu són econòmics, van dels 0'80 fins al dòlar. Acostumen a ser ben frescos, ja que solen vendre tots els que porten. És més, si hi vas més tard et trobes que ja no queda per triar.

Dues xocolates que ens vam prendre

De begudes també en serveixen, més simples, cafè o xocolata i crec a 1 dòlar cada cosa. Ara, això si, no t'esperis ni un super cafè cremós ni una xocolata espesa, ben líquid tot i amb gel si vols.

Comprar l'esmorzar aquí és començar el dia tastant l'essència de l'illa en forma de rosquilla, ja que t'endús la bossa de cartró amb els donuts en una mà i el cafè a l'altra mà.

[Viatge #NY] The @HalalGuys a #Nova York

The Halal Guys, en dues paraules :), impressionant! S'hi havía d'anar! Bé, més aviat de fer la llarga cua fins que puguis demanar el seu famós plat: chicken and gyro combo over rice. És a dir un plat d'arrós amb xai i pollastre, com ells diuen no t'has de trencar el plat pensant què vols, sinó que t'ho proporcionen tot en un. Un combo acompanyat d'amanida; enciam, pastanaga, tomàquet, salsa de iogurt, una salsa molt picant (almenys per mi) i un pa de pita tallat a triangles.

Nosaltres ho vam conèixer perquè abans de fer el viatge ho vam veure en una guia que el recomenaven. No en vaig fer gaire cas, però, ja que és d'aquelles coses que penses uf com per trobar aquest carritu enmig de la gran ciutat.
I ves per on, el carrito el teniem en una cantonada d'un carrer més avall del nostre hotel. Ja el primer dia d'arribar a Nova York, vam anar fins a Times Square i pel camí vam veure carritus de menjar i un amb molta cua, així que l'endemà vam observar que era el de la guia, el Halal Guys.

Doncs vam anar a buscar el dinar un dia que veniem de la novena avinguda, de fer les nostres compres a Apple, Tiffany's, entre altres.
A la cua del carrito halal (permesa per la religió musulmana), a davant nostre vam trobar un italià que fa anys que viu a Manhattan i ens comentava que venia sovint a fer un Gyros per després seguir amb la seva feina, alguna cosa ràpida i bona per carregar una mica les piles.

És curiós l'èxit que arriben a tenir, quan turistes i habitants de l'illa conflueixen per tastar els seus plats. Executius, turistes, dependents, tots fent cua absorbits per l'aroma que despren el seu arrós i les seves carns.

La veritat és que val la pena la cua de 15 o 20 minuts que has d'esperar, i això perquè van ràpids, ja que la ració que et serveixen és molt abundant. Per 7 dòlars tens un plat molt complert i saborós, que fins i tot costa acabar, la salsa picant hi posa de la seva part.
 

Segons es defineixen ells són el concepte més gran de la cuina halal al carrer del món. Amb una recepta secreta i ingredients patentats i d'alta qualitat i sobretot amb la seva famosa salsa blanca. S'han fet cues tan llargues que fins i tot han hagut de contar amb professionals de guàrdia per controlar les multituds.

La localització d'aquest carritu és a la 53 amb la sexta.

Segons Yelp, un portal que mostra els locals més interessants segons les opinions de la gent, va definir The Halal Guys com a:

"Top 10 most Yelped Brands in the USA"

[Viatge #NY] Donuts del @DunkinDonuts :)

A qui no li agraden els donuts? I no només per tenir un dia rodó és bo començar el dia amb un donuts sinó per plaer de menjar-te una cosa esponjosa, sovint coberta o farcida de xocolata o melmelada.

Nosaltres a Nova York vam tenir la oportunitat d'anar provant cada dia un donut diferent i de varis establiments. Un d'ells va ser el Dunkin Donuts (@dunkindonuts), conegut aquí com a Dunkin'Coffee.
Es tracta d'una franquícia repartida per tot el món, tot i que a l'illa Manhattan hi ha un Dunkin cada dos carrers.
Tenen tot el que un golós pot desitjar per esmorzar, els seus batuts freds o calents elaborats a base de llet i amb nata o xocolata, capuccinos, entre altres i tota una gran diversitat de donuts o dunkins, com en diuen ells.
La veritat és que tenien donuts de molts gustos i sabors diversos, potser aquesta franquícia és de de les que tenien més varietat de donuts d'entre totes les botigues/carrets que vam anar visitant per esmorzar cada dia, i és que en podies escollir de maduixa, de xocolata blanca, farcits de melmelada, glassejats, farcits de xocolata, zebra i molt altres.

Jo vaig optar per un latte calent, perquè a mi, encara que faci calor, m'agrada prendre algo ben calent. A part, que a l'hora del matí que ens llevàvem i preníem l'esmorzar, encara feia aire fred com per prendre quelcom que no estigués calent. La veritat és que no em va agradar massa, ja que me l'esperava cremós i res de res. La meva parella en canvi, que és més calurós, es va demanar el latte fred, un ice latte, que venia tot cobert de nata muntada amb xarop de xocolata per sobre.

En quant a donuts, nosaltres ens vam decantar per un cobert de xocolata de maduixa, que no és res més que xocolata blanca amb colorant i queda rosa, molt maco visualment, més que bo, al meu gust. Perquè si una cosa tenen aquests donuts és que la massa és més dura i greixosa, d'un gust més fort que als que estem acostumats a menjar aquí, comparant amb la coneguda marca comercial, em refereixo.

L'altre que vam provar va ser un farcit i cobert de xocolata. Més bo que l'anterior, segurament per la quantitat de xocolata que hi havía entre dins i fora.

De preu cal dir que són no són gaire més cars que els donuts que puguis comprar al carritu. Si aquests valen 0'99 dòlars, els del carritu van dels 0'80 (buscant bé) a 1 dòlar.
El que si t'incrementa el preu de l'esmorzar són aquests batuts que fan. El latte valia 2'94$ mentre que l'iced latte valia 3'74$. En total, l'esmorzar ens va pujar 8'97$.
Com que era a l'estiu els fan freds, a base de capuccino fet amb llet freda, nata i sirop de xocolata al cim per adornar.
Els capuccinos són una mica més econòmics, però tampoc són barats. 

[Viatge #NY] Two slices and a can please! ;)

Una de les coses que ens va cridar l'atenció dels blogs que havíem llegit de gent que havia anat a Nova York, és que deien que a tot arreu podies trobar fàcilment pizza, donuts o menjar per emportar de qualsevol dels múltiples carrets que hi ha als carrers o de petits establiments que ofereixen 3 o 4 productes per menjar on entres, demanes el que vols i t'ho emportes menjant pel carrer tot xino-xano.

Potser una de les porcions de menjar per emportar més conegudes sigui la pizza novayorquina. I a Manhattan trobem petits establiments on fan una oferta molt bona: "two slices and a can", és a dir, 2 llesques, porcions, de pizza i una llauna de refresc per un mòdic preu de 2'95 dolars. Imagina, no arriba ni a 1 dolar cada aliment.
Per tota l'illa, hi ha forces botigues petites on únicament tenen un taulell i algun lloc per seure amb porcions de pizza de 3 o 4 gustos diferents i neveres amb  una bona varietat de refrescos. Tot i que no fan aquesta oferta a arreu si que, per un ventall de preus que pot anar d'un dòlar i mig a 3 o 4 dòlars com a màxim, en funció de la botiga, pots comprar un parell de triangles de pizza, d'uns 25 cms de llarg per un pam d'ample i un refresc a la teva elecció. Fàcilment un triangle de pizza et pot costar 1 dòlar.

Nosaltres un dia que tornàvem de visitar la part sud de Manhattan, ja al capvespre, vam fer una parada per recuperar forces i posar-nos entre pit i esquena una mica de teca i poder dir allò de "two slices and a can of soda!!" ;)

I al contrari del que ens pensàvem, no sé si perquè ja teníem gana i feia massa estona que caminàvem, vam trobar la pizza boníssima! A més, tenien uns pots amb una barreja de pebres diversos que li acabaven de donar un toc especial molt bo. :)
Una forma senzilla, ràpida i econòmica de fer una parada, menjar alguna cosa i seguir amb el teu camí.

El local era petit, amb una barra petita per demanar i una barra baixa amb cinc o sis cadires per seure de cara al carrer mentres menges la pizza.Aquest local quedaba en un carreró entre la 8a i la 7a avinguda.

Carn de vedella Angus

Avui us parlaré sobre la carn de vedella i concretament de l'Angus. En un post anterior us comentava que vaig provar una hamburguesa d'Angus i em va encantar, doncs ara anem a conèixer-la una mica més.

La raça Angus prové d'Escòcia, concretament d'Angus, localitat que li dóna nom.

La gran expansió d'aquesta raça es va produir al segle XIX i és freqüent trobar-la a Argentina o Uruguay on se l'anomena Aberdeen Angus i a Estats Units i Canadà on es denomina Angus Negre.

Els animals de la raça Angus, raça pura, es caracteritzen per tenir un pèl negre, o vermellós a vegades, i sense banyes.

Aquestes vedelles són criades en llibertat durant el primer any o any i mig i després són alimentades amb blat de moro o cereals per tal d'aconseguir la infiltració de greix entre els músculs. Així doncs es tracta d'una carn molt tendra, sucosa i saborosa amb greix intravetat, que és el que li proporciona aquesta palatabilitat. Cal dir que el tipus de greix que conté és insaturat, és a dir, bo pel colesterol.

Nosaltres aquí no en trobem gaire al mercat, tot i que cada vegada més algunes carnisseries n'exporten de Nebraska (Estats Units), on la seca cria és més acurada, i, fins i tot ara, algunes n'estan intentant criar amb vedelles d'importació provinents d'Escòcia.