Divendres passat no podiem començar millor el cap de setmana llarg. Plegar de treballar i saber que t'esperen tres dies de mini vacances i que, a més, les començaràs gaudint d'un bon sopar i de relax al Spa La Central no podia pintar més bé.
El Trull d'en Francesc és un restaurant molt apreciat aquí a la zona i també per molts frencesos que el conèixen. Cuiden el client i tenen una carta molt variada i extensa, amb menús de temporada. Ara, per exemple tenen el de La Múrgola i aviat faran el de La Cirera. Nosaltres hi havíem anat a menjar el del Bolet i la Castanya, que fan cap al novembre i també el de La Caça.
Així doncs divendres nit varem poder degustar el Menú Tradició d'aquest preciós i acollidor restaurant, que té unes vistes privilegiades al riu amb els ànecs nedant tranquilament. La veritat és que el lloc és molt acollidor i el servei molt amable.
Uns aperitius a base d'olives, botifarra i croquetetes de bacallà, molt bones.
Per començar el Menú Tradició vam optar per:
- Carpaccio de peus de porc tèbi amb foie i vinagreta d'olives: un plat excel.lent i molt fi, tot i menjar els peus de ministre :) Bona combinació amb la vinagreta i sublim quan trobes el foie.
De segon, cada un diferent, la meva parella es va decantar per la carn i jo pel peix.
- Bacallà amb salsa de ceps: el bacallà és un dels meus peixos preferits i els ceps és el bolet que més m'agrada, així que si puc tenir les dues coses en un sol plat ja sóc feliç. I així va ser, el bacallà cuit al punt i amb la salsa gustosa del cep és un plat molt recomanable.
- Galtes de vedella a la cassola amb bolets: un plat generós i amb unes galtes molt ben cuinades, la carn melosa, es desfeia al punxar-la.
I de postres vam fer:
- Lioneses de nata amb xocolata negre desfeta: tres lioneses artesanes fetes pel seu pastisser, ben farcides d'una nata espessa i servides amb xocolata desfeta al cim.
Jo que no sóc amiga de la pasta choux, però aquestes lioneses valen la pena.
- Milfulles de crema de iogurt, fruites del bosc i coulis de gerds: aquestes van ser les meves postres.
Delicades i fines, la crema de iogurt estava impressionant i casava molt bé amb els fruits vermells. Molt ben presentat.
I ja per acabar la vetllada, amb la llum de les espelmes, la música de fons i el paisatge, varem prendre els cafès amb un xarrup de licor, gentilesa de la casa.
Tot el sopar el varem maridar amb vi negre Floresta 2015 de Pere Guardiola de la D.O. Empordà. Un vi molt adequat que combina amb tot, D'aroma intens, amb detalls de fruita negre i vermella. En boca és saborós i harmoniós, amb un taní molt suau.
El Trull d'en Francesc és un restaurant molt apreciat aquí a la zona i també per molts frencesos que el conèixen. Cuiden el client i tenen una carta molt variada i extensa, amb menús de temporada. Ara, per exemple tenen el de La Múrgola i aviat faran el de La Cirera. Nosaltres hi havíem anat a menjar el del Bolet i la Castanya, que fan cap al novembre i també el de La Caça.
Així doncs divendres nit varem poder degustar el Menú Tradició d'aquest preciós i acollidor restaurant, que té unes vistes privilegiades al riu amb els ànecs nedant tranquilament. La veritat és que el lloc és molt acollidor i el servei molt amable.
Uns aperitius a base d'olives, botifarra i croquetetes de bacallà, molt bones.
Per començar el Menú Tradició vam optar per:
- Carpaccio de peus de porc tèbi amb foie i vinagreta d'olives: un plat excel.lent i molt fi, tot i menjar els peus de ministre :) Bona combinació amb la vinagreta i sublim quan trobes el foie.
De segon, cada un diferent, la meva parella es va decantar per la carn i jo pel peix.
- Bacallà amb salsa de ceps: el bacallà és un dels meus peixos preferits i els ceps és el bolet que més m'agrada, així que si puc tenir les dues coses en un sol plat ja sóc feliç. I així va ser, el bacallà cuit al punt i amb la salsa gustosa del cep és un plat molt recomanable.
- Galtes de vedella a la cassola amb bolets: un plat generós i amb unes galtes molt ben cuinades, la carn melosa, es desfeia al punxar-la.
I de postres vam fer:
- Lioneses de nata amb xocolata negre desfeta: tres lioneses artesanes fetes pel seu pastisser, ben farcides d'una nata espessa i servides amb xocolata desfeta al cim.
Jo que no sóc amiga de la pasta choux, però aquestes lioneses valen la pena.
Delicades i fines, la crema de iogurt estava impressionant i casava molt bé amb els fruits vermells. Molt ben presentat.
I ja per acabar la vetllada, amb la llum de les espelmes, la música de fons i el paisatge, varem prendre els cafès amb un xarrup de licor, gentilesa de la casa.
Tot el sopar el varem maridar amb vi negre Floresta 2015 de Pere Guardiola de la D.O. Empordà. Un vi molt adequat que combina amb tot, D'aroma intens, amb detalls de fruita negre i vermella. En boca és saborós i harmoniós, amb un taní molt suau.
