Els tastets surrealistes: Restaurant Annie-Hall

Al Restaurant Annie-Hall em feia gràcia anar-hi, ja que me n'havien parlat molt bé però no l'havía provat mai encara.
Situat a la planta superior del Club Tenis Figueres, es tracta d'un restaurant amb un xef que porta més de 15 anys dedicant-se al món de la cuina. Va liderar els fogons de la Masia Perelada, el Figueres Park o La Gambina, entre altres. Ara s'encarrega d'oferir una cuina tradicional empordanesa però amb segell d'autor. Parteix d'una bona matèria prima, tal com mostren els seus plats i també els tastets surrealistes que vam provar:

Venus i el Mariner
Amanida de carxofes, bacallà i llàgrimes de mel

L'esperit nouveau
Coca de sardines i poma amb oli de vainilla

Pell de gallina inaugural
Ous escumats de guatlla, amb bleda, rave, sobrassada

La filosofia del camembert
Saltat de gírgoles i cansalada amb camembert

Dofins i sirenes
Carpaccio de pop amb parmentier

Corona
Broqueta de llagostí amb pasta kataifi i salsa romesco

Cervesa Inedit

D'aquesta proposta de tastets en destacaria la bona presentació, i tots sabem que el plat entra pels ulls, diuen que un 75% del gust del plat està determinat per la manera que el presentis. Jo no sé si el tant per cent és tan elevat però que hi fa si, i molt.

Cal dir igualment que aquesta plats estaven tant ben presentats com executats.
Bones combinacions entre si i originals les llàgrimes de mel així com els ous escumats de guatlla.

El croissant del mes de l'Abraham Balaguer @sweetsbyab

L'Abraham Balaguer, que prové d'una família de pastissers, ens ofereix des de l'any 2006 l'oportunitat de provar la seva pastisseria a Girona. Ell, juntament amb el seu equip treballen a l'obrador per tal d'oferir-nos moments dolços, tal com indica el nom de la seva pastisseria situada al c/ de la Creu a Girona, Sweets by Abraham Balaguer.

Va guanyar el premi al millor croissant artesà de mantega d'Espanya l'any 2012. Un premi que reconeix tant el color del croissant, com el seu fullatge, el format, l'acabat, l'alveolat i sobretot el seu gust.

Juntament amb la seva dona porten la botiga de Girona on ofereixen diefrents varietats de croissants, amb xocolata amb llet, sobrassada, de mantega, entre altres i destacant el croissant del mes. Cada mes elaboren un croissant diferent, sovint relacionat amb el temps que estem. Per exemple aquest mes de febrer tenim el croissant de greixons i xocolata amb llet, fent honor al carnaval i a la seva coca de greixons. Cal dir que cada mes té una especialitat diferent que va variant sense repetir-se. Jo me n'he perdut algunes ja, però ja estaré alerta pels propers mesos...

Jo vaig tenir el privilegi de tastar el d'aquest mes i a més d'una forma molt bonica. La meva parella me'l va anar a buscar sorpresa, ja que queden pocs dies perquè s'acabi el mes i l'havía de provar. A l'arribar a casa el tenia a sobre la cadira on deixem l'abric en una bossa marró de les seves i ja m'ho vaig imaginar de seguida. Un excel-lent detall pre-valentí!

De sabor espectacular i el millor de tot les capes que té. Una massa alveolada amb un gust exquissit i farcit de la mescla entre xocolata amb llet i greixons, sense empalagar, impressionant. Està molt ben equilibrat, no m'esperava menys tampoc. Tal com explica el reconegut pastisser:

"L'elaboració del croissant és aparentment senzilla, però si es vol fer bé és de les mes complexes. Els ingredients són molt bàsics però s'han d'utilitzar els de la màxima qualitat, els més nobles. És una elaboració que porto fent més de 17 anys i puc dir que l'he fet de moltes maneres.

Amb sistemes directes, llargues fermentacions, amb plecs senzills, dobles, intercalats... fins a aconseguir un gran croissant fet només amb mantega, llet fresca ecològica, sal, sucre, llevat i molt d'amor. Amassant el temps just, amb els plecs exactes, la fermentació necessària i la cocció justa.

Després de molt d'esforç, repetició i observació he aconseguit un croissant amb un interior ben alveolat, una aparença exterior fullada, una textura cruixent durant hores i d'un sabor làctic, de llevat i de toffee molt característics".

 Abraham Balaguer

Llàstima que sigui a Girona i hi hagim d'anar expressament. Tot i així no serà l'ultim croissant que tasti d'ell perquè ja us havía comentat lo díficil que era trobar un croissant ben fet. De fet també vam poder degustar el seu croissant-xuixo al Firatast de Girona.

Croissant-xuixo

A més, a part de croissants també fan els dolços típics de l'any com:

- tortells de Reis originals, fugint dels típics però sense perdre l'essència del llevat mare
- panellets diferents dels habituals
- mones
- coques de Sant Joan

I finalment nomenar els pastissos Premium, les escultures personalitzades, caterings per aniversaris, entre altres, vaja tot un luxe dolç per a festejar el que calgui.

Festival de tastets al @TramontiRoses

Fa uns dies us vaig explicar que el restaurant Tramonti (@TramontiRoses) de Roses havia organitzat el I Concurs Pizza Singular Tramonti consistent en que els hi enviessis una proposta de la teva pizza.

Fa cosa d'un parell de setmanes, van anunciar els guanyadors al seu blog. De totes les propostes enviades, van sel·leccionar 5 pizzes finalistes i el jurat reunit les va provar totes per decidir quina havia de ser la merescuda guanyadora.Les 5 propostes finalistes eren:

1. La Catalana, proposta de Jordi Casademont, una pizza amb la massa base Tramonti, tomata, botifarra de perol esparracada, fesols de Santa Pau i formatge Emporità.

2. La segona proposta no tenia nom, proposta de Ramon Costa (@ramon7costa), però consistia en la massa base Tramonti, salsa de tomata, formatge Costa Negra, crema de salsafins i carpaccio de vedella de Girona.

3. La Llaminera, proposta d'Olga Surrell, amb la massa base Tramonti, tomàquet, sobrassada de porc ibèric feta a l'Empordà, formatge Serrat d'ovella de Siurana i mel de Culera.

4. Tupinata, que en aquest cas era la meva proposta (@lidiacasademont), amb la massa base de la Tramonti, tomàquet, formatge Tupí rebaixat amb licor de Mistela, oli d'oliva i orenga, melmelada de pebrot vermell i reducció d'Oporto.

5. El Pecat Empordanès, una altra proposta de Ramon Costa (@ramon7costa), amb la massa base Tramonti, salsa de tomata, confitura de ceba de Figueres, botifarra dolça, poma de Vilabertran caramel·litzada i mozzarela catalana de búfala de l’Empordà.

Finalment, la pizza que va ser escollida com a guanyadora va ser "La catalana", de Jordi Casademont.
El premi va ser molt generós, i és que d'un sopar per a dues persones, es va convertir en una fantàstica vetllada amb sopar per a 4 persones i un excel·lent menú degustació preparat especialment per l'ocasió per en Pep Curiel (@PepTramonti).

Comencem amb el festival de gustos i espectacle visual.
Per començar a obrir la gana, un tastet d'olives marinades amb all:

A continuació uns natxos cruixents fets de base de pizza amb virutes de pernil de glà, formatge parmesà, tomàquet, orenga i salseta amb base de vinagre.

Seguim amb uns xips cruixents de patata i tòfona.

Dau de foie amb reducció de vi de Pedro Ximénez, servit amb una torradeta feta de massa base de pizza sobre una base d'enciam i pinyons.

Un plat que vam trobar molt original, una deconstrucció de la pizza margarita. Es serveix amb una base cruixent de pizza i al cim una croqueta de formatge mozzarella i orenga, acompanyat del tomàquet cherry i unes tires d'alfàbrega.

Púding de verdures amb soja i tomàquet cherry.

A continuació, servit literalment en una llauna, un escabetx espectacular de musclos frescos de Roses i amb un sabor potent i bo.

 

Mandonguilla amb formatge Roquefort i puré de poma acompanyat amb una torradeta de massa base de pizza.

Tomàquet farcit d'anxova i sardina amb formatge gratinat al cim acompanyat d'olives negres laminades, escarola i un toc de julivert.

 

I després de tot aquest festival de colors i sabors, ja era el torn de la pizza guanyadora, La Catalana, que com a tal, entrarà a formar part de la carta del Tramonti de cara a la propera temporada.
En Pep Curiel ja havia estat treballant en una pizza similar i ens va voler oferir 2 versions, una tal qual li van enviar i una segona interpretació amb alguns canvis i el seu toc personal.

La catalana, amb la massa base Tramonti, tomata, botifarra de perol esparracada, fesols de Santa Pau i formatge Emporità, proposta de Jordi Casademont:

I la versió del xef Pep Curiel, massa base Tramonti, els fesols i el formatge en forma de salseta que servís com a base de la botifarra de perol en làmines, salsa de tomata, formatge i un toc de julivert.

 

Per rematar aquest magnífic àpat, els postres, un clafoutis de pera, amb gelat de vainilla i una mousse de iogurt grec amb melmelada de maduixa, base de biscuit i una fulla de menta.

El vi escollit per en Pep Curiel per acompanyar tot l'àpat, va ser un A cappella del 2008, crianza tempranillo de denominació d'origen Ribera del Duero de les vinyes Monteabellón (@monteabellon), amb un gust intens en boca.

I ja per acabar, vull aprofitar a donar les gràcies al gran Pep Curiel, que si és bon cuiner, encara és millor persona, molt proper, amable, d'aquelles persones que et fan sentir la passió que sent ell per la gastronomia i que et transmet a través del seus plats. Moltes gràcies Pep per la teva dedicació i per aquest esplèndid àpat que vam tenir el privilegi de poder gaudir.

Us deixo amb una entrevista d'en Pep Curiel que li van fer l'any 2013 pel programa Atica Empordà d'Empordà TV.

Alguns tastets del Firatast 2014

El passat 11 d'octubre vam anar, com cada any, al Firatast. Ens agrada això de fer petits tastets de diferents restaurants de la comarca. Aquest any els tastets valien entre 1 i 6 tiquets, és a dir, 3 euros el plat més car.

Anem a veure el que vam provar:

Del Restaurant Mas Palau hi vam agafar 3 tastets; cuinen molt bé i són agradables

- Ravioli de magret d'ànec amb crema de formatge de cabra: ja ho veieu, és una delícia, ben farcit de magret i la salseta abundant i cremosa del formatge de cabra. L'ànec i el formatge casen molt bé.

- Carpaccio de peus de porc amb tòfona negra i fruita seca: molt bona relació qualitat-preu, per 1 tiquet aquest plat, servit amb pipes i tofòna, abaix el peu filetejat.

- Platillo de traginer; estofat de mongetes amb tripa de bacallà i botifarra negra: un plat abundant i molt ben cuinat. Amb ingredients bàsics i econòmics però surt un plat d'allò més bo.

Ara croquetes que cap any falten, de La Croket: un xic cares trobo, 6 tiquets per 4 croquetes, quan a més al full de tastos hi posava 3 tiquets 4 croquetes. Això no em va agradar, tot i així com que són bones les vam agafar. Vam provar:

- De formatge Maó i sobrassada de Mallorca, per mi la millor de totes
- De bacallà d'Islàndia
- De pernil ibèric
- D'albergínia i formatge de cabra

Un arrós de tardor, amb rossinyols de pi i trompetes: molt bo, de gust potent a bolet i l'arrós al punt. El vam agafar al Restaurant-Càtering Sant Martí

També unes anques de granota en tempura, salsa de soja i sèsam, de l'Agar Assessorament Alimentari. Molt bones, feia molt de temps que no en menjava i costa trobar-ne pels restaurants. La seva carn és fina i peculiar, a mi m'agrada molt.

Com a últim tast abans dels postres, el millor de tot: un iogurt amb foie, cafè i la seva escuma del Restaurant Els Brancs (Roses). Aquest gràcies a les accions solidàries que feien els restaurants de la Comarca d'Estrella Michelin.

De postres vam agafar el dolç típic de Girona, el xuixo.

- Un de xocolata i un altre de nou de formatge de la Pastisseria Margenat (de Salt). La textura bona, fruitura adequada, no oleiós i bon farciment.

- I l'altre de l'Abraham Balaguer, un xuixo fet de croisant amb una fina crema a dins i una textura deliciosa. Cruixent per fora però amb les seves capes diferenciades dins, les d'un bon croissant. Per treure's el barret, el millor xuixo-croissant que he menjat mai.

Fins aquí els tastets d'aquest Firatast, l'any que ve més!

Un menú al @mescub

El Mes Cub és un restaurant de Girona molt dinàmic, sempre col-labora amb la ciutat, amb els seus sucs solidaris, amb sopars-tertúlia, amb balls a la terrassa. Per cert a la seva terrassa s'hi està molt bé per prendre una de les moltes cerveses que disposen.

Els sucs que elaboren amb fruita fresca i variada són bonissims així com les crepes que en fan de molts tipus. La seva cuina és més informal però molt agradable. Els menús de migdia són ràpids, la seva filosofia és que pots menjar bé encara que no tinguis molt de temps. Així doncs ells et serveixen el segon al cap de cinc minuts d'haver-te servit el primer. Jo el primer dia em vaig sorprendre i vaig pensar: enacara se'm refredarà però el segon dia ja em va anar bé. I realment menges bé amb poc temps :)

Vaig tenir l'ocasió d'anar-hi dues vegades ja que la primera em va agradar i volia repetir!

Fan un menú d'11 euros, que inclou tres primers que solen ser una amanida, una crepes i un altre plat, tres segons que són un peix fresc, carn a la planxa o algun guisat i postres com crepes de xocolata negre, blanca, amb llet, iogurt natural, fruita fresca, sucs, entre altres.
La proposta de menú la tenen apuntada a la pissarra, ja que és més desenfadat.
El servei és amable i eficient.

El primer dia vaig menjar:

- Una crepe de 4 formatges: presentada en un plat allargat, una crepe força gran i bona. Farcida d'una mescla de formatges i gratinada. Al cim un xic d'olivada que hi donava un bon toc.

 - El pa normal excepte el de llavors que era molt bo, amb un xic d'oli d'oliva verge extra que tenen i sal, encara millor

- Xurrasco de vedella: amb guarnició de patates fregides, ben fetes, cruixents. La carn bona i tendra.

 

 

- Una crepe de xocolata amb llet: deliciosa, bona mida i amb bona quantitat de xocolata. Una xocolata fina i bonissima

I el segon dia vaig optar per:

- Una crepe de sobrassada i mel: deliciosa, no em va decebre, la combinació de dolç i salat m'agrada i casa bé. També servida amb olivada i gratinada amb formatge.

- Hamburguesa casolana de vedella i albergínia: molt ben feta, la carn bona i amb la verdura queda harmoniosa i suau. Servida amb patates fregides més rosses. L'hamburguesa és gruixida però queda al punt de cocció.

Ja n'havia menjat una bona part

El Mes Cub sempre elabora hamburguess artesanes amb diferents ingredients com ara carbassó, dàtils, i altres que combinen bé.

- I de postres, adivineu, una crepe de xocolata amb llet. Si una cosa m'agrada sóc bastant d'idees fixes.

Risotto de sobrassada i formatge

A vegades tens ingredients a casa que fa més dies que corren per la nevera i dius, els haig de gastar. Sovint, però, no saps com. Doncs l'altra dia pensant en gastar algunes pastilles de brou i sobrassada que ens queda dels mallorquins de l'hivern vaig pensar que podríem fer un risotto. És un plat ràpid, fàcil i senzill de preparar. Anem a veure!


Ingredients:

• 1 tassa d'arrós
• 3 rodelles de sobrassada
• 1 pastilla de brou de verdures
• formatge per desfer
• oli d'oliva verge extra
• sal i pebre

Elaboració:

Posem l'arrós en una olla amb un xic d'oli.

Paral.lelament desfem la pastilla de brou en aigua calenta i l'evoquem a l'olleta on tenim l'arrós.

Anem remenant per tal que no s'enganxi l'arrós i vagi abosorbint el brou. Hi posem un toc de pebre i sal i hi tirem la sobrassada desmenussada i un xic de formatge ratllat.

Remenem tot que es desfaci i emplatem.

Bon profit!!!!

 Hi podem posar alguns talls de formatge al cim per decorar!!