[#London] @CamdenMarket : Camden Lock Market

Si una cosa teníem clara abans d'anar a Londres, era que els anomenats food markets (mercats de menjar) eren de visita obligatòria. Pel que vam poder veure, n'hi ha una gran varietat, i és que fa molts anys que Londres acull una gran riquesa de cultures on en la majoria de casos, un dels seus eixos centrals n'és la seva gastronomia.

Ja el primer dia vam poder veure que un food market de barri era una cosa molt habitual, que es podia trobar a qualsevol barri de la ciutat.

Però potser d'entre tots els food markets, crec que no m'equivoco si us dic que n'hi ha alguns que són de visita obligada per sobre la resta: Camden Lock, Borough, Old Spitafields, Portobello, Covent Garden i Ledenhall. Segur que d'aquesta llista se'n poden afegir o treure i és que si comences a buscar-ne, acabes trobant que tots tenen el seu encant i coses interessant per veure i tastar.

Nosaltres malhauradament no hi vam poder anar a tots, tot i que les ganes no hi faltaven!
En aquest post us parlarem del dia que vam anar a Camden Lock Market. Es tracta d'un food market immens situat al nord de la ciutat, sortint de l'anella principal, just al costat de Regent's Park i el zoo municipal. Vam aprofitar a anar-hi amb un servei de lanxa turística que sortia des de Little Venice, passant pels canals i amb destí final a Camden. Va ser pujar a la lanxa i va començar a ploure amb unes bones ganes.

Un cop vam arribar-hi, en ple xàfec, vam haver d'eixoplugar-nos sota un porxo, sort que dúiem els nostres impermeables. Com que no semblava que hagués de parar, finalment vam haver de sortir a fer una volta per totes les parades amb els nostres colorits impermeables, com dos ET's, això sí, un de verd i l'altre rosa, que el blanc ja no es porta massa ;)

La veritat és que després del primer cop d'ull, tot i haver fitxat algunes parades, l'elecció ens va resultat complicada, ja que com més parades veiem, més i més coses interessants trobàvem. Una nota curiosa d'allà, és que moltes parades t'oferien un petit tast dels plats que oferien, que tot sigui de pas, a aquella hora del migdia i si vens amb gana, et pot fet precipitar i tirar-te sobre la primera cata que hagis trobat bona.

Al mercat hi havia tot tipus de menjar, us podria estar enumerant-ne els tipus i nacionalitats diferents durant una bona estona, i és que era un plaer passejar-hi la vista i veure'n el contrast de colors i aspectes, per no dir l'assalt olfactiu que suposava tanta varietat. Hi havia parades de truita de patata espanyola; de kebabs i falafels; d'hamburgueses d'ànec rostit, batuts de fruita natural; de pop; de menjar xinès; de menjar tailandès; de fideuà i arrossos; de guisats variats; i com diria aquella cançó dels Lax'n Busto, "...en podria estar dient tota la nit".

Nosaltres al final ens vam decantar per una parada anomenada 'Argentine Steaks & Burgers', on en vam agafar el menú Argentine Steak Sandwich, que consistia en un bistec al grill amb canonges, tires de col lombarda, pebrot vermell i salsa de chimichurri servit en un pa de xapata i d'acompanyament d'unes patates fregides "rústiques" amanides amb salt i mantega Rosemary.

Així que paguem les 5 lliures que costava cada entrepà i juntament amb la nostra carn argentina, les nostres cares de felicitat i la gana que ja dúiem a sobre, va parar de ploure i va sortir una mica de sol, el que ens va permetre menjar més tranquil·lament.

Amb l'estómac ple i aprofitant que havia parat de ploure, vam decidir acabar de fer una volta pel mercat per si vèiem alguna parada on hi hagués postres per rematar l'àpat i va ser quan ens vam adonar que havíem tornat a pecar de guiris, i és que al passar per un carreró lateral que donava a una altra plaça, vam descobrir que tot just havíem vist la meitat del mercat, ja que allà hi havia moltes més parades de menjar variat, amb tant bona pinta o millor que tot el que ja havíem vist.

Doncs res, ens va quedar una molt bona sensació del mercat de Camden Lock, totalment recomanable, amb moltíssima varietat per escollir i no cal dir que moltes amb ganes de tornar-hi!  

[#Vi] @coopgarriguell Tast, 31a Mostra Vi Empordà

I per acabar aquest seguit de posts sobre la 31a Mostra del Vi de l'Empordà que es va cel·lebrar el passat mes de setembre, l'últim tast, que no el menys important, de la mà de la Fina Juez, una somelier d'allò més simpàtica de la Cooperativa Garriguella, que en sap un munt i a més és d'aquelles que et transmeten la seva passió per aquest món.

En aquesta ocasió, la Fina ens va presentar una de les novetats d'aquest any de la Cooperativa, el seu escumós, la presentació del qual ja us vam poder avançar el passat mes de juny.
Anem a veure doncs, el tast que vam realitzar:

1. G de Gerisena 2013. Es tracta d'un escumós a qui se li ha aplicat una 2a fermentació amb les mares i s'hi ha fet 9 mesos de criança en bóta.
De color daurat molt viu i nítid, es tracta d'un escumós jove amb molta bombolla i gust suau i dolç amb un punt aspre.
Grau 12%
El preu d'aquest escumós és de 15 euros.

2. Gerisena Rosat 2014. Com el seu nom indica, es tracta d'un vi rosat monovarietal el·laborat només amb garnatxa roja.
De bones a primeres el seu aspecte sorpèn, ja que és d'un color taronja daurat que es pot confondre amb un vi dolç. D'aroma pronunciat i dolç, una mica acaramelat. El color és molt nítid i una mica transparent però té deixa molt bon sabor de boca. 
Pertany a la gama alta dels vins que ens ofereix la cooperativa. El seu nom prové del nom antic que rebia Garriguella en llatí. El raïm amb què ha estat produït prové de vinyes velles d'entre 70 i 100 anys.
Grau 12'5%
El preu de l'ampolla és de 8 euros.

3. Gerisena Selecció 2013. Es tracta d'un vi negre, resultat d'un cupatge de diverses varietats, com la garnatxa negra, cabernet souvignon i merlot. Se li ha fet una criança de 2 anys en bóta.
D'aspecte vermell granatós fosc, a contrallum deixa entreveure el color vermell sang, amb gota al fer-lo voltar dins la copa. Olfactivament ens pot recordar a fruits vermells, regalèssia i fins i tot un punt de pebre o pebrot verd.
Al gust de seguida notem el toc aspre, pronunciat i potent d'aquest vi, per mi, un dels millors de la cooperativa.
Grau 14'5%
El preu d'aquesta ampolla és d'11 euros.

I fins aquí els tastos que vam poder fer a la Mostra del Vi d'aquest any. En resum, un espectacle olfactiu i gustatiu al qual val molt la pena d'assistir, on tindrem ocasió de provar grans vins de la nostra terra i on sempre descobrirem alguna joia que val la pena tenir en compte.
Salut!

Tastets @FiratastGirona 2015

En aquesta 22ena edició del Firatast hi han hagut alguns canvis i novetats. Un d'ells ha estat el poder menjar amb coberts com Déu mana i plats de ceràmica, tot un encert per la seva part. A més hem pogut gaudir de novetats gatsronòmiques amb la incorporació de nous establiments de restauració per a tots els gustos.

Us mostraré alguns dels tastets que vam fer nosaltres:

- Musclos a la brasa, de "Mi Brasa". En realitat promocionaven els forns per a restaurants i ho feien de la millor manera, oferint un tast del producte acabat.

   - Ostres a la brasa, també de "Mi Brasa" un dels plats estrella d'aquest any

- Croquetes, de "La Croket". M'encanten les seves croquetes, vam provar de bolets, bonissima, de sobrassada i maó, molt gustosa, de bacallà, finissima i de nous i gorgonzola, excel.lent combinació i amb bona quantitat de nous. L'arrebossat ben aconseguit.

- Mizuna Thai era un dels nous restaurants que hi havía i en el qual vam tastar els jiaozi cuits i Dim Sum artesans al vapor. Ben fets ambdós.

- I un altre establiment incorporat a l'edició d'enguany, els KM0-Hamburgueses d'Autor. Feia temps que els hi anava al darrera i encara no havíem tingut l'ocasió de tastar-les. Valen la pena. Jo vaig demanar la KM0 que porta ceba caramelitzada, formatge Cheddar, enciam, relish i maionesa.

Sabieu que el formatge Cheddar és el formatge més consumit al món?

En Ramon va agafar La Pera, amb Brie fregit, bacó, enciam, pera blanqueta i maionesa.

Totes dues hamburgueses eren molt bones, partint d'una carn de qualitat ben amanida i feta al punt, tal com m'agrada a mi. Servides amb un bon panet. La cua que s'havia de fer per aconseguir-la ja ho deia tot.

Ara haurem d'anar al seu local a provar-ne una de gran, ja que al Firatast eren petitones.

I ja passem als postres:

- Les Cuineres de Salt duien xuixos de xocolata de la Pastisseria Margenat de Salt, que ens agraden molt des que l'any anterior hi foren presents i ja vam poder gaudir dels seus postres.

Aquest any, a més, també vam provar els saltirons, brunyols folrats de xocolata negre, molt bona. Aquests eren de la Pastisseria Font de Salt.

- Crumb pastissos: quin pinta tots els seus postres. Es veu que varen triomfar i no m'extranya. Nosaltres vam agafar un carrot cake, que feia una patxoca. De tres pisos amb un frosting impressionant i bonissima també la textura i el gust de la massa, amb les seves anous, la carrota i el toc especiat.

Cal Músic

Aprofitant les vacances d'aquest estiu passat, just abans de marxar de viatge a Londres, vam fer una mica de ruta per alguns restaurants de la zona que teniem pendents. Un d'ells va ser Cal Músic, més conegut ara des que el cuiner en Marc Joli va ser semifinalista del concurs de cuina Top Chef.

Un restaurant acollidor, amb una menjador petit, ara més gran després de l'ampliació. Decoració amb temàtica daliniana i voltes catalanes, que el fan més rústic. Cadires de bambú que li donen un aire fresc i lleuger, com si et traslladés a l'estimat Portlligat del pintor.

Només entrar en Marc t'acompanya a la taula i t'ofereix la carta. No crec que hi sigui sempre, però aquell dia el vam enganxar ;)

Unes olives excel.lents

La carta de la taverna és a base de tapes ideals per anar a sopar. Les pots veure quan et donen la carta al arribar, ja que el menú del dia està a puntat a sota.

Nosaltres hi vam fer el menú de diàri on podies triar entre quatre plats de primer, tres segons i tres postres. El preu del menú són 14 euros amb beguda inclosa. Bona relació qualitat-preu.

Anem a veure el que vam menjar:

-Amanida de figues, mató i pernil d'ànec amb oli de pinyons. Molt ben presentada i amanida. Bons contrastos de sabors.

- Raviolis de formatge i pera a la crema de romaní: uns raviolis força grans farcits de formatge i pera i amb un toc de romaní i pinyons que hi combinava bé.

De segons:

- Ou poché amb parmentier de patata i ceps amb foie a la planxa. Mare meva! Impressionant el gust d'aquest plat.

La unió del foie amb el cep fa una explosió gustativa a la boca. Sort que hi ha el parmentier per equilibrra-lo i l'ou que també hi proporciona el seu particular gust, sobretot així més cru.

De postres:

- Flam de brúnyols de l'Empordà. Era ben bé com menjar un brúnyol en forma i textura de flam. Un postres original i bo, també ben presentat, amb ametlla crocanti i una mora ben dolça.

- Cremós d'arrós amb llet amb prèssecs a la vainilla: tot al contrari del que pot ser un arrós amb llet, aquest era lleuger, fi i amb el toc més fresc del prèssec. Una manera diferent de presentar aquest postres normalment més contundent.

Vam quedar contents amb els plats que vam tastar. També havíem demanat una foto a en Marc i ens va dir que al final de l'àpat, així que no li vam perdonar abans de marxar.