21/10/16

Chowders a San Francisco

San Francisco és una ciutat molt maca i ideal per passejar. Sobretot en els seus molls, tot envoltat de les casetes de colors de fusta convertides en botigues de souvenirs o restaurants i observant els lleons marins.


Lo ideal és visitar a primera hora la famosa presó d'Alcatraz (pier33), on dedicaré tot un post a explicar-vos la dieta dels presos i el funcionament de la cuina, i després moure't pels diferents molls. Una zona molt turística coneguda com Fisherman's Wharf, i que asoleiada, com vam tenir, encara llueix més, ja que a San Francisco hi fa un estiu fred.


Un dels plats mítics de San Francisco és la sopa de cloïssa. La ciutat al tenir mar, té a la seva cuina la presència de cranc gegant, ostres, llagosta, peix fregit, cloïsses, entre altres. Els diferents restaurants del pier 39 ofereixen aquest tipus d'alimentació.

Nosaltres vam tastar la famosa sopa de cloïsses d'un dels millors locals, segons diuen, el Chowders. Vam fer força cua per demanar, tot i que van ràpid, hi ha com deu persones servint i tú t'agafes la sopa amb una safata i el vas de beguda buit, el qual pots anar reemplenant, i t'asseus a taula.


Hi ha dues terrasses o a dins, més aviat on trobis lloc més que on vulguis. Val la pena però. Tens dues opcions de sopa, la blanca o la vermella. ambdues són iguals, lúnic que la vermella porta salsa de tomàquet i més verdures.


En canvi la blanca és més fina i conté cloïsses, porro, ceba, bacon cruixent i patata. La serveixen en un pa àcid rodó que elaboren en un obrador artesà de San Francisco (Boudin).


La idea és menjar-ho, sopa i després el pa, tapa inclosa. Tot i que hi havía gent que deixava el pa, una pena, perquè realment en el pa encara hi queda el gust de la sopa untada i no crec que només serveixi com a recipient.


La sopa em va agradar més del que m'imaginava, ja que potser per ulls no és un plat que atraigui.


El preu està molt bé, tinguent en compte que els productes són frescos, per 8'99 $ i la beguda amb tots els refills que vulguis per 3'25 $.
És a dir que la relació qualitat-preu és molt bona.

19/10/16

Que menjaven els presos a Alcatraz?


No es pot anar a San Francisco sense visitar la presó d'Alcatraz. Tots la tenim vista a les pel·lícules, però veure-la in situ és una altra cosa.


Ja només arribar-hi amb el ferri impressiona, mentre t'hi acostes que vas veient l'illa cada vegada més prop teu penses, jo hi vindré de visita i tornaré, però us imagineu quins pensaments devien tenir els que sabien que no hi havia retorn possible?


Arribar a Alcatraz amb aquell aire humit i fred i entrar dins la impressionant fortalesa amb el seu entorn impacta.


Jo, com no, aquí us explicaré la seva alimentació. Us mostraré un menú típic d'un dia.
Els presos d'Alcatraz feien 3 àpats al dia;


- Esmorzar a les 7.00 que consistia en suc de poma, prunes estofades, algun farinaci, un pastís tipus coca amb xarop i pa.


Un exemple d'esmorzar, del 21 de març del 1963, que encara estava escrit a la pissarra, on cada dia hi posaven el menú, consistia en el següent:
  • assortiment de cereals secs
  • blat cuit al vapor
  • ous remenats
  • 2 llets
  • fruita
  • torrades
  • pa
  • mantega


- Dinar a les 12.00: Blat de moro guisat, puré de patata, remolatxa amb mantega, pastís de carn amb salsa marró, pa i pastís de moka.


- Sopar a les 17.00: espinacs amb mantega, llesca de formatge, pèsols, espaguetis a la italiana, pa i pastís de poma.


Com veieu no menjaven pas gens malament, ni passaven ni gana tampoc. Tot i que amb la fred que feia a la presó, calories per escalfar el cos ja ens necessitaven.


  • A l'esmorzar cada dia hi havia un suc de fruita natural ja fos de pinya, de meló o de préssec.
  • Al menú no hi faltava una amanida verda cada dia.
  • Regularment hi havia hortalisses fresques al menú, tant pastanagues com remolatxa.
  • Es gastaven 5.000 lliures (2268 kg) d'ous al dia, ja fossin remenats, fregits o bullits.
  • Els interns menjaven més de 350 lliures (150 kg) de tomàquets a la setmana.
  • El principal aliment bàsic de la presó era la patata, se'n consumien 45 tones a l'any.
  • Cada dia es feien servir 250 lliures (113 kg) de patates.
  • 4.875 lliures (2211 kg) d'espaguetis eren consumits cada any.
  • Es pescaven llobarros frescos pels presos quan era l'època.
  • Cada setmana es menjaven 30 galons (113 litres) de vedella guisada.
  • 1.000 lliures de salsitxes eren servides cada setmana.
  • Es menjaven 250 bistecs cada setmana.
  • Els interns consumien 13.000 costelles de porc a l'any.
  • Per Acció de Gràcies es consumien 270 lliures (122 kg) de gall d'indi rostit.
  • Els interns tenien sovint al seu menú salmó enllaunat.
  • 450 lliures (204 kg) de llevat sec s'empraven cada any per a fornejar el pa dels presos.
  • De postres se servien 500 racions individuals cada dia.
  • Alcatraz tenia la sema pròpia màquina de gelats.
  • 21 tones de fruita envasada era servida cada any.


Un pres que treballava a la cuina de la presó va idear un enginy per endolcir el cafè, amb fulles de tabac untades amb sacarina que després assecava a la seva cela per a posteriorment enviar-ho a altres interns per ús comercial o com a regal.


Els ganivets de carnisser es guardaven en una caixa de fusta amb la silueta de cada uns d'ells pintada al darrera perquè si en desapareixia algun, els guardes ho poguessin veure ben ràpid.



La zona del menjador era considerat el lloc més perillós de la presó. Penseu que gairebé tots els reclusos es reunien en un sol lloc, el que significava una congregació de 258 reclusos alhora.


17/10/16

Tommy's Joint, San Francisco

Havíem d'anar a un local com aquest, el Tommy's Joint, un lloc mític de San Francisco. Un restaurant molt conegut a la ciutat, tant per la seva antiguitat, des de l'any 1947,  com per la seva carta. Carns a la barbacoa acompanyades amb les famoses mongetes vermelles, purè de patata i salsa barbacoa. Tens moltes opcions de carn per triar: pastrami de vedella, costelles de porc, falda de vedella, gall d'indi i fins i tot carn de búfal. Precisament fan un guisat de búfal que ningú es vol perdre.


Diuen que és el millor bar i grill de la ciutat. Val la pena veure la seva decoració, amb molta fusta i estovalles de quadres vermells. Potser queda un xic fosc el restaurant en sí, però han volgut mantenir l'estètica que tenien des de fa anys.

Quan al menjar és net i molt ben cuinat, amb carns de qualitat tallades davant teu en funció del que demanis. D'acompanyament tens varies opcions a triar com amanida de col, mongeta verda o purè de patata i també mongetes vermelles o amanida mixta.

T'ho serveixen en una safata on també hi va pa i mantega i t'asseus a qualssevol de les taules que hi ha. Per a la beguda et ve la cambrera i et demana el que vols i li pagues, ja que la safata ja la pagues prèviament.

Jo vaig demanar falda de vedella (brisket beef )amb salsa barbacoa i per acompanyar mongeta verda. També hi van les mongetes vermelles, el pa i la mantega. Tot això per 9.75 $.


La meva parella va tastar el guisat de búfal (buffalo stew), mític de la casa, que va acompanyat d'arrós blanc, pa i mantega. Una bona elecció segons deien els forums i no el va decebre. El preu d'aquest plat és de 10.45 $. També pots demanar el sanvitx de guisat de búfal.


De preu surt molt bé, tant per la quantitat com per la qualitat. Els plats són generosos, no hi falta carn. S'ha de tenir en compte que en els preus que us dic hi falta la taxa seva, però tot i així està molt bé.
A més també hi serveixen, a part de tot tipus de carns, entrepans, salmó, amanides, pasta amb mandonguilles, entre altres. L'horari és molt ampli, des de ben aviat al matí fins al vespre amb horari continu.


Segons diuen el grup Metallica hi va sovint a menjar, ja que és un grup amant de la carn. Fins i tot tenen un contracte signat on epsecifica que el hi ha d'haver bacon disponible, tant a l'esmorzar, com al dinar, com al sopar.


Si algun dia aneu a San Francisco, menjeu al Tommy's Joint, això si aneu ben d'hora o tard, ja que sinó es veu que les cues giren la cantonada.

14/10/16

Pizza Tutto Figueres

Dijous passat va ser un dia rodó, començant al matí amb un donut i acabant amb un bon sopar a Pizza Tutto de Figueres. Una pizzeria on elaboren la massa casolana amb ingredients frescos i a la vista, ja que els preparen a davant teu. El local és gran i tenen algunes taules per poder menjar allà, tot i que fan més servei a domicili.


Varem començar amb unes amanides, la Tutto, que portava mesclum d'enciams, pastanaga, tomàquet pebrot vermell, blat de moro, ou dur, pernil dolç i tonyina i la de pollastre cruixent, amb la mateixa base però afegint un recent pollastre arrebossat tallat a trossets petits.


La presentació de les amanides estava molt bé i eren bones. Amanides al gust amb setrills d'oli d'oliva verge extra, així com vinagre.


De segon ens vam partir dues pizzes, la Carbonara, amb nata com a base, bacon, pernil dolç xampinyons, mozzarella i orenga i una 4 Formatges, que estava bonissima. La base d'aquestes pizzes és semigruixuda, però està molt ben cuita i no es creen els famosos bordes que tothom deixa.


Tant la Carbonara com la de 4 Formatges ens han agradat molt. A més t'ofereixen un oli picant fet per ells que pica que no vegis.


I fins i tot vam fer postres, aprofitant que eren artesans, un tiramisú molt fi i una "tarta de la abuela", feta amb galetes, flam i xocolata. Molt encertada aquesta última, no l'havía tastat mai.


Varem poder celebrar "l'estrenu" del cotxe nou amb un dels nostres plats preferits, la pizza!

10/10/16

Llesca amb pernil dolç i emmental

Ja sabeu que sóc bastant d'aprofitar els aliments. No s'ha de llençar res, ja que avui dia a les llars es tiren molts aliments a la brossa, ja sigui perquè ens han caducat com perquè n'hem cuinat de més.
Recordeu que teniu el llibre de "Cuina i Reaprofita" que us donarà idees de com reutilitzar aquells aliments sobrants.


Nosaltres en aquest cas teniem una peça de pernil dolç cuit i ja quedava el final, no en podiem fer llesques, així que vam decidir fer-ne daus i d'aquesta manera donar-li una sortida.

Hem preparat unes llesques de pa de pagès amb daus de pernil dolç cuit, formatge emmental i orenga.

Ingredients per 2 persones:
  • daus de pernil dolç cuit
  • formatge Emmental
  • 2 llesques de pa de pagès
  • orenga
  • tomàquet de sucar


Preparació:

Suquem les llesques de pa amb tomàquet, hi posem els daus de pernil dolç, hi afegim el formatge ratllat i l'orenga i ho gratinem al forn fins que es fongui el formatge.
Queda una llesca molt resultona i bona, i quan vingui la fred ben calenteta encara ens vindrà més de gust!


Consells de degustació:

La llesca de pa rodó et permet fer ús de molts ingredients, si et sobra pollastre a l'ast o rostit, llom, o algun altre embotit pots posar-li al cim i gratinar-la amb el formatge que més t'agradi.
Nosaltres hem fet servir Emmental que és un formatge suís molt suau, amb un gust dolç que lliga molt bé amb el pernil dolç, però també podem utilitzar formatge blau o algun de cremós tipus Brie.

Valor nutricional:

Si optem per fer una llesca de pa de pagès i hi posem ingredients sans com verdures, tonyina, gall d'indi o pernil dolç i formatge descramat o fresc serà un sopar més lleuger. Tot està en la mesura, hem de tenir en compte dues coses:
1. No passar-nos amb la quantitat de pa que ingerim, si voleu saber més sobre si el pa engreixa, mireu el post del meu blog que vaig escriure ja fa un temps
2. No sobrecarregar la llesca ni d'embotit ni de formatge gras.

Doncs ja ho sabeu, tot  dependrà del que vosaltres hi afegiu, aneu amb cura!


9/10/16

Coca de pastanaga i llimona

Aquesta recepta em va agradar només veure-la publicada en un blog de cuina i vaig pensar, un dia d'aquests l'haig de fer. Totes les receptes que veig per la blogosfera me les guardo i en funció del plat que sigui el reenvio a la meva mare, pare o sogre, o tots a l'hora, a veure si un dia em cau alguna cosa ;)


Doncs bé aquesta de coca la vaig enviar a la meva sogre, ja que ella sempre acostuma a fer la típica de iogurt, que li queda molt bona ja que al cim hi posa pinyons i això hi fa molt. Així aquesta vegada ha elaborat aquesta coca de pastanaga i llimona. Ha seguit la recepta original però posant menys pastanaga i menys sucre. Jo la vaig trobar bé així, tot i que amb un xic més de pastanaga no hagués estat malament, sobretot al restar-hi sucre.

Anem a veure'n la preparació!


Ingredients:

80 gr. de farina
3 ous
125 gr. de sucre
100 gr. d'ametlla mòlta
150 gr. de pastanaga ratllada
15 gr. de llevat químic en pols
ratlladura d'una llimona


Elaboració:

En un bol posem els ous i els batem amb el sucre fins que blanquejin.
Afegim la farina tamitzada i el llevat i remenem. Incorporem l'ametlla mòlta, la pastamaga ratllada i la ratlladura de la llimona.
Posem la mescla en un motlle de silicona i ho introduim al forn prèviament escalfat 30' a 180ºC.

Ja veieu que és fàcil de fer i ràpid, a més al portar poca farina és més sa, ja que la presència de pastanaga i ametlla mòlta l'enriqueix de manera saludable i amb bones propietats.


Consells de degustació:

Si el voleu decorar ho podeu fer amb ametlla picada o crocanti al cim o amb un xic de sucre glass que podeu fer vosaltres mateixos. També s'hi pot posar un frosting de formatge fresc o xocolata amb llet, negre o blanca. Tot i que si el voleu sa, jo el deixaria tal qual, que a més és bonissim!

7/10/16

L'alimentació dels canonges a l'edat mitjana

Diumenge passat varem fer una visita molt interessant a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Ens van explicar la seva història d'una forma molt amena, així com les diferents dependències i el claustre, molt ben conservat. Al finalitzar la visita ens esperava un berenar mitjaval, és a dir el que menjàven els canonges a aquella època.
Concretament a l'abadia de Vilabertran hi habitaven els canonges de l'ordre de Sant Agustí. Recordem que el seu mode de vida és auster i sense comoditats, aleshores això també es reflecteix en la seva dieta.


La seva alimentació era molt pobre, principlament menjaven verdura, fruita, pa, poca carn i poc peix i vi. Quan al vi eren 200 ml per dia, és a dir que era molt poca quantitat. Es bevia vi ja que aleshores l'aigua podia ser una font transmissora de malalties. Aquest vi si que el rebaixaven amb aigua, ja que al dur alcohol ja era més segura i també hi afegien espècies per aromatitzar-lo.


Els canonges feien tres àpats al dia, l'esmorzar, el dinar i el sopar i menjaven poca quantitat. Si entre hores tenien gana algun fruit sec com a molt els complementava la dieta.
Tots els aliments eren racionats per dia. Tot i que també hi havia classes, els quals menjaven aliments més cars o bé se'ls menjaven en dies especials, com ara neules o el turró d'ametlles, fet amb mel i clara d'ou. També com a beguda trobariem la llet merengada, elaborada a partir de llet amb sucre i clara d'ou i espolsada amb un toc de canyella.
Un altre aliment comú era el codony amb una mica de formatge. Tot fet per ells i menjat en absolut silenci en el seu menjador mentres un canonge va recitant.

Nosaltres al berenar vam tastar el vi especiat, llimonada natural, fruits secs, codony amb formatge, nougat i poma. Una aproximació al que ells menjàven, suposo que els millors dies, ja que no ho vaig trobar gens auster :)

5/10/16

Remenat d'ous amb rossinyols

Avui he anat al mercat de Figueres, com cada dijous i dimarts a comprar fruita i verdura. Ara és época de carbassons, que demà en faré una crema, de meló, que estan ben madurs, de raïm que és dolç com la mel, de figues que amb formatges també ens combinaran d'allò més bé i de bolets.

He vist els primers rossinyols. No sé d'on venen, suposo que de França, ja que aquí fa molt que no plou i no se n'han fet, però la qüestió és que no me n'he pogut estar i n'he comprat 100 gr. per fer un remenat amb ous. Personalment és un dels meus bolets preferits ja que té una carn ferma amb olor de fruites però de gust dolç. Els he pagat a 12 euros, no els trobo pas cars oi?


Ingredients:

  • 100 gr de rossinyols
  • 2 ous de gallina campera
  • oli d'oliva verge extra
  • sal i pebre
  • julivert fresc picat

Elaboració:

Netegem bé els rossinyols sota l'aigua i en traiem només  la punta del peu. Els fregim una mica en una paella amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra ben calent.


Els deixem uns cinc minuts, de seguida són cuits. Els sapebrem i afegim el julivert picat.


A part batem els ous amb un polsim de sal i els incorporem a la paella. Remenem amb una cullera de fusta i quan l'ou qualli ja apaguem el foc i servim.


Bon profit!


Consells de degustació:

Jo he fet el plat amb julivert, però si també hi voleu afegir all, vosaltres mateixos, mentres després no us acosteu a la gent :)


Valor nutricional:

El bolet és un ingredient genial, ja que és bonissim i aporta molt poques calories. Concretament 100 gr de rossinyols contenen 38 calories. Aporten una quantitat consiedrable de proteïna, així com de vitamines i sals minerals.
Nosaltres al fer-los amb l'ou encara n'hem augmentat més el seu valor nutricional, però de manera sana, ja que l'ou ens hi afegeix proteïna i sobretot aminoàcids d'execl.lent qualitat i tan sols hi sumem 150 calories més, que a més el fem un plat únic i complert. Si ho acompanyem amb una amanida verda o un tomàquet obert tindríem un àpat ben bo i sa.