8/7/16

#Formatge: Burrata

La Burrata és un formatge de pasta filata (tractament de la quallada fresca en aigua calenta) similar a la Mozarella, amb la diferència de la tècnica d'estirament emprada per a produir-lo i que la burrata es barreja amb nata.
A Itàlia s'exigeix que tant la mozzarella com la burrata s'elaborin amb llet de búfala


Característiques: Té un aroma intens a mantega i un gust suau i dolç, amb la consistència d'una mozzarella més tova i cremosa. Concretament la textura és mantegosa, d'aquí que li ve el nom ja que burrata en italià significa mantegós.


Consells de degustació: s'ha de menjar a temperatura ambient per notar millor el sabor. Si el combines amb tomàquet o rúcula amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra, queda ideal. També combina bé amb l'advocat, o un pernil salat.
Pel meu gust és millor que la mozzarella ja que té una textura més avellutada i un gust més fort de nata.


Fitxa tècnica:

País: regió de Puglia (Itàlia)
Maduració: 24-48 hores
Pes i forma: 250-500 g, esfera
Dimensions: Varies
Llet: Búfala, tot i que també en trobem de vaca
Classificació: Fresc
Productor: Varis

7/7/16

. @Youinbox_Tastem els gels de Wellthy Food

Avui us faré un post més centrat en el que em dedico, a la nutrició humana i la dietètica. M'agradaria parlar-vos d'unes begudes fetes a base d'ingredients naturals de textura gel, els Wellthy Food, d'InooFood. Cal dir que no porten xarop de glucosa.
Es tracta d'uns gels en format individual elaborats amb purès de fruita, fins i tot amb all negre, gràcies a les seves propietats nutricionals i al fet que no pica, ni torna, ni produeix mal alè. Serveixen per a satisfer a aquelles persones que vulguin complementar la seva alimentació seguint un estil de vida saludable.


Personalment els he trobat molt bons de gust i amb una bona textura.
Podem trobar-los a les farmàcies en tres gustos diferents:
  • Poma: aquest t'ajuda a coinciliar la son, ja que aporta melatonina, l'hormona precursora de la son
  • Maduixa: incorpora semilles de chia les quals contenen calci, ferro, potassi, antioxidants, fibra i proteïnes
  • Taronja: conté all negre amb un alt poder antioxidant
Una proposta innovadora, com moltes dels altres projectes realitzats,  i interessant de Wellthy Food, que amb el seu format et permet trasnportar i prendre'l en qualssevol lloc i moment del dia. En definitiva un gel que et farà estar una mica més sa, que sempre és bo per a cuidar-nos.

   

6/7/16

#Formatge: Morbier AOC

Aquest formatge de crosta rentada l'elaboren els formatgers de la regió de Comté, a les muntanyes de Jura. Es caracteritza per una línia fosca que creua horitzontal el centre del formatge. Tradicionalment, els productors hi espolsaven sutge del foc.


Segons ens van explicar al tast, originalment es realitzava el formatge amb la llet munyida del matí i del vespre. Com que en moltes ocasions el pastors estaven aïllats dalt la muntanya, primer es posava a dins el motlle la primera munyida del matí i s'hi escampava una capa de cendra al cim per tal que es formés una capa protectora al cim fins a esperar a la munyida del vespre.


Característiques: Té una pasta suau i delicada, amb un sabor pronunciat i un lleuger aroma a llet. Quan més temps es deixa madurar, més dolç i fort és el gust.


Consells de degustació: Serveix-lo amb un vi Arbois, de la regió, a vins lleugers i afruitats, com el Beaujolais o el Jura.


Fitxa tècnica:

País: França
Maduració: 2-3 mesos
Pes i forma: 5-9 kg, roda
Dimensions: D. 36-41 cm. a 7'5-10 cm.
Llet: vaca
Classificació: Semi curat
Productor: Varis

5/7/16

.@emporiumhotel Restaurant Emporium

Un dels regals que vaig tenir el passat Nadal, per Nitbona, va ser una caixa regal del Restaurant Empòrium amb un menú Santa Clara.


L'Hotel Empòrium està situat a Castelló d'Empúries, un poble medieval a mig camí entre Figueres i Roses. Es tracta d'un establiment familiar que ha passat ja varies generacions. Justament l'any passat va obtenir una estrella Michelin i això els ha col.locat en el mapa per la gent que no el coneixia, tot i que, els que som d'aquí a la zona hi havíem fet alguna parada.

A part de l'Estrella Michelin, també tenen un Sol Repsol i un premi a la seva extensa i variada carta de vins, sent alguns d'ells de la D.O.Empordà.

El restaurant compta amb una cuina casolana amb producte de l'Empordà, fresc i de mercat, i majoritàriament ecològic.

Nosaltres vam degustar el Menú Santa Clara, el qual van variant en funció dels ingredients de temporada. Es tracta d'un menú de 34 euros, que comprèn un primer plat, segon plat, postres, pa artesà i olis. El maridatge de vins va a part.

Per començar vam fer una copa de cava ben fresc De La Viuda Brut Vintage Gran Reserva.


Seguidament vam fer un tast d'olis i sals, quatre olis diferents i 2 sals, combinats amb el pa que volguessis, n'hi havia de panses i nous, d'olives, d'oli i romaní, de xapata, de cereals i de pagès. El de nous i panses era una delícia i el d'oli i romaní tenia un gust especial, però molt bo també, original.


Els olis eren:
1. Verdal de Cadaqués
2. Oli Corivell d'Espolla
3. Argudell de Palau Savardera
4. Argudell de Mollet de Perelada

Mentre que les sals eren:
1. Sal d'Es Trenc de Mallorca
2. Sal d'Eivissa


L'aperitiu va constar d'una anxova escabetxada, olives marinades i crosta d'aromàtiques.

- L'anxova, excel.lent. Un filet servit amb crudites, bona combinació.


- Les olives ben marinades.


- La crosta d'aromàtiques, bona presentació.

 

El vi que ens van presentar per aquest plat va ser un vi blanc ecològic i natural del Celler Vins de Taller, un denominació d'origen Catalunya anomenat Baseia del 2014.

 

Com a primer plat ens van servir:

- Morro de bacallà amanit amb bolets escabetxats, carxofes i cireres. Un plat molt ben presentat, delicat i fi. Una mescla de sabors més vius amb contrastos i la nota làctica del iogurt, un gran encert.

 

El vi que ens varen proposar per a la carn va ser un vi negre del Celler Alemany i Corrio, un Penedès anomenat La Lluna La Pruna del 2010.


De segon plat:

- Ànec de gla a les espècies amb fruita fresca i seca, moniato i endívies.

L'ànec tenia una cocció excel.lent, i el puré de moniato de base hi combinava bé, no obstant hi havia gustos massa dolços pel meu gust.

 
 

Per maridar amb les postres un vi dolç, un fantàstic Sol i Serena del Cellers d'en Guilla, un denominació d'origen Empordà d'un celler situat a Rabós d'Empordà, ben a prop d'on som.

I per acabar l'àpat:

- Quallada batuda amb llimona i brownie. Una copa amb una base més cítrica, sense molestar, amb la quallada ben fina i trossets de brownie i gerds. A mi personalment em va agradar molt notar-hi la llimona al final.

 

I amb el cafè vam acompanyar una tecla de Santa Clara, un dolç típic de la vila. Consisteix en una massa de pasta fullada amb glassejat i pinyons.

 

El cafè servit amb terrons de sucre morè o blanc, a gust de consumidor.

 

En resum un dinar fantàstic en un ambient molt acollidor i amb un tracte proper i amable.

4/7/16

#Formatge: Stilton DOP

Al segle XVIII, la ciutat d'Stilton era una important parada entre el camí de Londres a York. El propietari de la fonda Bell Inn(a Stilton) va començar a servir un formatge tendre de vetes blaves elaborat a la ciutat veïna de Melton Mowbray, a Leicestershire.

Tal va ser l'èxit d'aquest formatge, que Cooper Thornhill (qui va descobrir aquest formatge a la fonda i en va quedar enamorat, va voler fer negocis amb el granger)), l'amo del negoci, aviat va començar a enviar formatges a Londres; a mitjans del segle XVIII la xifra superava les mil unitats a la setmana. Però el formatge es va anomenar amb el nom de la ciutat en la qual es va fer famós, no amb el nom del lloc en el que es produïa.


Al principi s'elaborava en petites granges, però el procés de producció era tan laboriós i complicat que els productors van acordar unir les forces, i el 1875 es va produir el primer Stilton a mà en una petita fàbrica. Al 1910, la Stilton Maker Association es va registrar com a marca per a garantitzar que el formatge només es pogués fer als comptats de Nottinghamshire, Derbyshire i Leicestershire, i aquesta decisió va protegir el formatge de la mediocritat o de l'extinció, com ha succeït amb altres exquisits formatges tradicionals de Gran Bretanya.

Es fan dues classes de Stilton, el blanc, menys conegut i el blau. fermentat amb cultius de Penicillium Roqueforti, que és el que us explicaré a continuació. Considerar a Anglaterra com "el rei dels formatges anglesos".


Actualment, l'Stilton és un dels pocs formatges britànics que gaudeixen de la condició de Denominació d'Origen Protegida (DOP) que concedeix la Comissió Europea. Només set lleteries disposen d'aquesta autorització per a fer l'Stilton.

Característiques:  Es tracta d'un formatge de vaca pasteuritzada amb un contingut de greix mínim d'un 48%.
Sorprèn pel seu gust més dolç que picant i amb notes de fruita seca. La presència d'aromes i sabors és intensa, sobretot al començament, tot i que es va esvaint la dolçor del primer moment deixant pas a un gust més com de nous.

Consells de degustació: Ideal per a salses, amanides, sopes, i verdures com el bròquil o l'api. Al forn en una quiche o en un pastís amb espinacs resulta especialment bo. També esmicolat al cim d'un bistec a la brasa o amb una amanida amb tocs balsàmics queda bé. Amb galetes salades i pa són altres opcions bones.
Per maridar amb vi, optaríem per un Oporto o un vi blanc refrescant amb un toc dolç. També casa amb un Riesling sec aromàtic o una cervesa suau.

Curiositat: Antigament en aquest formatge se li tirava al cim Oporto per a matar els bixitus que es formaven a la part inferior de les campanes de l'Stilton. Actualment, amb la refrigeració no és necessari. Ara millor l'Oporto ens el bevem per acompanyar el formatge :)

Fitxa tècnica:

Origen: Nottinghamshire, Derbyshire i Leicestershire, Anglaterra
Maduració: 9-14 setmanes
Pes i forma: 7'5 kg. cilíndric alt, tambor
Dimensions: De 20 cm a 30 cm.
Llet: Vaca
Classificació: Blau
Productor: Varis


Per saber-ne una mica més, anem a veure com s'elabora:

Moldejat: La quallada, prèviament molta per a que es pugui salar bé a mà, es col.loca en motlles cilíndrics d'acer inoxidable, oberts pels extrems, i es posen en pissarres de fusta on la gravetat i el pes de la quallada empenyen gradualment el suero pels forats dels costats dels aros i per sota, ja que com a requisit de la D.O. no es pot premsar. Es necessiten uns 77 litres de llet per a fer un Stilton de 7'5 kg. Una vegada que el formatge es manté i,es deixa assecar la quallada durant una nit.

Perforació: A les sis setmanes es col.loca el formatge en una estanteria especial i es punxa amb unes agulles d'acer inoxidable, primes i de 18 o 20 cm de llarg, perquè l'aire entri al formatge.

Qualificació: Abans de sortir al mercat, els lots de formatges es califiquen. S'empra un ganivet sonda de cata per treure'n una mostra. El catador determina, mitjançant inspecció visual i olfactiva, si el formatge mereix o no portar la marca.

La particularitat de l'Stilton és la seva escorça més seca, rugosa i cruixent, amb forats clarament visibles.
Per a crear la textura suau de mantega que caracteritza l'Stilton, les quallades recent escorregudes es deixen madurar durant una nit, molt més temps que per a la majoria de formatges.
Les línies blaves irregulars de l'interior del formatge radien erràticament, des del centre cap a fora, com una peça de porcelana trencada.

I per acabar us diré que si penseu que el formatge és una droga per lo addictes que en sou, us diré que aneu ben encaminats ja que s'han fet estudis que hi ha aliments amb efectes psicoactius casi igual que els tenen el cànnabis o drogues de disseny. I més concretament en el "top ten" de les drogues més rares del món apareix la lactosa de l'Stilton. Si voleu saber més d'aquest estudi o com ens afecten els formatges a l'hora de dormir, aquí trobareu més informació.

1/7/16

Bombons de iogurt i cirera

De la mà de Delizia vaig rebre una caixa d'unes cireres impressionants, bones i grans, d'aquelles de gran calibre. Les cireres Delizia són sempre recollides manualment per especialistes que poden garantitzar la selecció de les peces adequades i que oferiran el sabor i textura característic de la casa.
Una vegada recolectades les cireres passen un segon procés de selecció, realitzat també de forma manual per experts coneixedors del producte que garantitzen una correcte manipulació i envasat.


Sabieu que la cirera és la única fruita que després de recolectarla no madura ni es torna més dolça? Per aquest motiu és pel qual és important agafar-la de l'arbre quan està al seu punt òptim de maduració.


Nosaltres hem gaudit d'aquestes cireres recent recolectades i originàries de Lleida rentades sota l'aixeta i una mica fresques de nevera. I també n'hem volgut fer alguna recepta. Jo sempre dic que les cireres són com petits bombonets i que n'agafés una i vas fent fins que veus masses pinyols al plat. Doncs d'aquestes cireres n'hem fet bombons, barrejant-les amb iogurt artesà. Anem a veure-ho!


Ingredients:



Elaboració:

Posem una mica de iogurt a la base de cada motlle.


Rentem les cireres i les tallem a daus. Les posem als motlles on tenim el iogurt.


 Afegim iogurt fins a la superfície del motlle i posem el congelador.


Queden uns bombons molts bons i sans i la presència molt maca.


Propietats de les cireres:

La cirera és una bona font de vitamines com la A, B, C i E.
També conté minerals com el ferro, el potassi i el manganès. El potassi ens ajuda en l'eliminació dels líquids.
És rica en antioxidants, que ens ajuden a prevenir l'envelliment.
Els seus flavonoides ens ajuden a prevenir enfermetats cardiovasculars.