[#Vermut] Vermutejant al @NouContinental

Al capdamunt de la Rambla hi trobem el Nou Continental. Una nova gerència que encapçala aquest mític restaurant de Figueres, l'anterior Continental. Un bar ideal fer anar a fer un vermut amb vistes a la Rambla, tot assegut a la seva terrassa mentre el sol t'acarona.

El servei és atent, tenen una oferta perfecte per a vermutejar, és a dir fer un vermut servit amb una rodella de taronja i amb un sifó dels d'abans.

Continuem al Làctium

La fira del Làctium donava per molt. A banda de totes les parades de formatges artesans que hi havía, també hi va haver un showcooking de sucs verds, que estan tant de moda actualment, i que tampoc ens vam voler perdre. No trobo mala idea veure'm les vitamines de les verdures crues i la fruita. I de gust, encara que ens sobti al principi per falta de costum, és força bo.

Doncs bé després de fer la volta per tots els artesans del formatge i tastar-ne alguns varem anar cap a dinar amb els gastroblocaires a l'Espai Terra i Cuina coordinat per en  David Sanglas, cap de cuina del Restaurant Sambucus.

El dinar va constar d'un primer plat de xató, amb la seva tonyina, bacallà, anxoves i olives negres, acompanyat amb dos talls de truita, una de patata i ceba i l'altre d'espàrrecs i espinacs.

I de segon fideuà amb all-i-oli i arrós amb verdures

Una vegada menjats varem anar a una coneguda pastisseria del centre de Vic a escalfar-nos una mica, ja que tantes hores al carrer, havien fet que la fred ens anés calant. Res però que no es pogués solucionar amb un bona cafè i llet acompanyat de pastetes seques com va ser el cas.

Aquí va finalitzar la trobada, tot i que nosaltres la varem continuar amb el showcooking de tarda, amb l'Angelina, que va ser semblant al del matí però amb alguna diferència que ja us explicaré en el següent post...

Xató en got de vidre

Ara a l'hivern l'escarola està en la seva màxima esplendor. I a més, és temps de les xatonades, un plat mariner típic de la zona del Garraf i del Penedès, a la costa catalana. Allí tot gira al voltant d'aquest plat elaborat amb salaons i conserves en forma festiva.

Nosaltres hem volgut fer un intent del xató, però servit en got, per tal de presentar-lo diferent.
Normalment en aquesta amanida s'hi posa escarola si o si, bacallà esqueixat, olives i salsa de xató, tot i que sovint s'hi posa tonyina o anxoves. Els ingredients varien en funció de la zona.
El secret però rau en fer una bona salsa, a partir de nyores, tomàquet, ametlles i avellanes torrades i alls. El xató és com una espècie de romesco, tot i que pel meu gust és més bona i suau.

Si voleu saber d'on ve la paraula xató us diré que ve del verb aixetonar, és a dir obrir les botes de vi nou per primera vegada, fet que se celebrava amb aquest conegut plat. De fet a ciutats com Sitges, Vilaranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i El Vendrell encara gaudeixen de les xatonades.

Ara passem a veure'n la recepta!

Ingredients:

• escarola
• bacallà esqueixat
• olives negres
• xató*

* Per a fer el xató, agafem una nyora, tomàquet, all i avellanes i ametlles torrades. Les aixafem amb la mà de morter fins que ens quedi una salsa ben fina.

Elaboració:

Rentem ben neta l'escarola i la tallem petita. La disposem en un got de vidre transparent. Hi afegim les olives negres i el bacallà esqueixat tallat a tires fines. Amanim amb la salsa i salpebrem al nostre gust.

Tast al @mercatlleo de l'oli nou

L'any passat ja, concretament el dissabte dia 12 de desembre de 10 a 14h. va tenir lloc a l'Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó una activitat de tast de l'oli nou. Dirigit per Girona Bons Fogons i presentat  per la Pilar Criadó, autora del blog de cuina "Les receptes que m'agraden", un blog molt interessant per la qualitat i la diversitat de receptes que fa.

A l'aula, que per cert té una vista privilegiada de totes les parades del mercat amb la gent comprant'hi, erem una vintena de persones disposades a tastar els olis.

Tots els olis del tast eren de diferents trulls de l'Empordà. I pel que fa a les varietats d'oliva  hem d'especificar que la varietat típica de la nostra comarca és l'argudell i que perquè un oli formi part de la D.O. Empordà ha de contenir un mínim de 51% d'aquesta varietat d'oliva.

I també els olis eren, no podia ser menys, olis d'oliva verge extra (paràmetre d'acidesa com a molt 1%). Grau que defineix l'excel.lent qualitat de l'oli. A més qualitat d'oli menys acidesa d'aquest. És a dir que vam tenir el privilegi de probar ben bé els sucs de les olives, com dic jo.

Al tast vam tenir les explicacions del sommelier del Restaurant La Banyeta, en Ferran Vila que ens va dir tots els passos per a fer una bona cata d'oli.

Vam començar amb diferents copes, ja que l'oli el beviem, ni el barregavem amb pa ni molts menys amb sal i oli, ja que havíem de notar els sabors purs de l'oli. Una cosa si feiem i és que, entre tast i tast d'oli menjavem un tall de poma. És aconsellable per tal de netejar les papiles gustatives de l'últim oli tastat.

Els olis poden tenir més o menys intensitat de gust, Un aroma que podem trobar als olis per tal de descriure'n la seva intensitat és la gespa fresca acabada de tallar.

Alguns olis piquen més, potser l'oliva emprada és més verda, a mi aquest toc personalment m'hi agrada.

Altres es noten aromes a fruites madures i són, a la vegada, més grassos en boca.

Nosaltres vam tastar 4 olis ordenats de més verd a més groc i tèrbol:

1. Oli de Pau (segell Girona Excel.lent): aquí notem més intensitat de gespa, més francor i més picant. En boca pica més i és més gras.

2. Serraferran (segell Girona Excel.lent): notes hebàcies amb un toc de fruita de flor blanca amb algun toc de fruit sec. En boca dolç.

3. Ylla: fruita més madura, més gras i té un punt d'acidesa en llengua.

4. Masetplana: poc franc, més gras i molt untuós amb un aroma tomàquet. Poc intens però amb una part picant al final.

Cal dir que totes aquestes apreciacions anaven guiades pel sommelier ja que si que notes aromes, i per mi són molt més fàcils d'identificar que els del vi, però a vegades resulta més complicat. Això si una vegada fet el tast, vam tenir via lliure per posar un bon raig de cada oli amb pa i així si que dóna gust!

La Taverna del Barri Vell

Divendres passat vam voler començar bé el cap de setmana i que menys que fer-ho tot sopant unes tapetes. Al barri vell de Figueres, tal com se li anomena popularment al seguit de carrers que envolten la Plaça de les Patates, hi han obert fa relativament poc un gastrobar, La Taverna del Barri Vell.

El local és ampli, informal, amb taules i cadires de fusta, parets de pedra i sostres alts. El personal és agradable i atent, fan recomanacions, que a vegades s'agraeix.

Una recomanació precisament va ser que provessim el menú del Txuletón que tenen, tot i que després de suspesar-ho vam optar per fer unes tapetes. Si hagués estat per dinar, encara...

Les tapes que vam fer van ser 3, una de molt complerta, una d'escassa i una altra de correcte.

Amb la beguda, una cervesa artesana i empordanesa, la Rufa, suggerida pel cambrer, et donen unes olivetes com a detall de la casa.

- Les braves: eren quantioses, ben fetes, tovetes i amb la salsa ben feta, picant però en la seva justa mesura. Ens van agradar.

- Els calamars a la romana: un xic escassos, però almenys eren bons. L'arrebossat ben elaborat i gens oleiós.

- Ous estrellats amb botifarra de perol: servits en una cassoleta de fang, amb un llit de patata tallada fina ben fregideta, la botifarra esparrecada i al cim dos ous ferrats al punt.

Una tapa original i molt gustosa. T'hi serveixen unes llesques de pa per acompanyar que no hi van gens malament.

De postres ens van cantar el que tenien, tiramisú, pastissos de xocolata i carrota, mousse de xocolata, gelat de mojito, tots ells fets artesanalment.
La meva parella va optar pel tiramisú, que valia sis euros. Presentat en un got de vidre, però el devien evocar embrutant-lo una mica, per tant la presentació va quedar xof. Al meu veure no s'ho val.

Tots els plats ens van agradar, tot i que ho vam trobar un xic massa car, ja que la suma de dues tapes, les braves eren de regal per una promoció, begudes, un postres i un cafè ens va costar casi 30 euros.
Per fer un sopar informal a base de tapes no crec que hauria d'haver pujat tant, sobretot si ho comparem amb altres llocs similars, tant en quantitat com en preu.

Restaurant Antaviana

Aquestes passades vacances de Nadal, que per cert fa 4 dies que els gaudiem i ja semblen que en facin molts més, vam voler provar dos restaurants que teniem pendents. Un era Can Badó, del qual ja us en vaig parlar en un post anterior i ara us explico la nostra experiència al Restaurant Antaviana.

Per aquest restaurant teniem moltes expectatives creades ja que ens n'havien parlat molt bé i havíem sentit bons comentaris. Es tracta d'un restaurant de Km0 Slow Food, així doncs podem trobar cuina de proximitat feta amb cura.

El local és molt cèntric, situat gairebé al davant del Museu Dalí de Figueres. Amb un menjador renovat, amb molta presència de fusta i molt ben decorat. Elegant però informal.

Nosaltres vam fer el  menú diari de migdia que consisteix en 3 primers, 3 segons i 3 postres a triar, amb l'aigua i una copa de vi inclosa.

 Un 10 per la seva carta de vins, optant pels de casa, de la D.O. Empordà, fins i tot en el menú.

 El preu del menú és de 16 euros i hi podem trobar:

Un pica pica a base de patates xips i olives.

- Macarrons amb bolets: me'ls esperava diferents.

Eren correctes, al dente, amb una salsa de tomàquet artesana i uns pocs talls de bolets.

Servits amb una mica de formatge ratllat per tirar al cim.

- Entrecot de bou amb salsa de formatge: la carn era bona, ja que el bou té aquell gust mantecós que tan m'agrada.

La salsa de formatge ben feta. Hi combinava bé amb el bou.

Anava acompanyat de patates palla, un toc original.

I de postres:

- Taronja amb mousse de xocolata: una base de taronja laminada i al mig la mousse, ben aconseguida, tant de textura com de gust, amb intens gust a cacau.

- Banda de pera, avellanes i crema de caramel: molt fi aquest postres. Molt equilibrat, res predominava en excés.

Em va agradar molt, tant per la seva originalitat com pel gust i la combinació d'ingredients.
 

En resum la relació qualitat-preu del menú és bona, tot i la decepció dels macarrons. Suposo que també depèn força del menú que s'escaigui el dia que hi vagis, que l'encertaràs més o menys.