Mostrando entradas con la etiqueta bacallà. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta bacallà. Mostrar todas las entradas

5/7/16

.@emporiumhotel Restaurant Emporium

Un dels regals que vaig tenir el passat Nadal, per Nitbona, va ser una caixa regal del Restaurant Empòrium amb un menú Santa Clara.


L'Hotel Empòrium està situat a Castelló d'Empúries, un poble medieval a mig camí entre Figueres i Roses. Es tracta d'un establiment familiar que ha passat ja varies generacions. Justament l'any passat va obtenir una estrella Michelin i això els ha col.locat en el mapa per la gent que no el coneixia, tot i que, els que som d'aquí a la zona hi havíem fet alguna parada.

A part de l'Estrella Michelin, també tenen un Sol Repsol i un premi a la seva extensa i variada carta de vins, sent alguns d'ells de la D.O.Empordà.

El restaurant compta amb una cuina casolana amb producte de l'Empordà, fresc i de mercat, i majoritàriament ecològic.

Nosaltres vam degustar el Menú Santa Clara, el qual van variant en funció dels ingredients de temporada. Es tracta d'un menú de 34 euros, que comprèn un primer plat, segon plat, postres, pa artesà i olis. El maridatge de vins va a part.

Per començar vam fer una copa de cava ben fresc De La Viuda Brut Vintage Gran Reserva.


Seguidament vam fer un tast d'olis i sals, quatre olis diferents i 2 sals, combinats amb el pa que volguessis, n'hi havia de panses i nous, d'olives, d'oli i romaní, de xapata, de cereals i de pagès. El de nous i panses era una delícia i el d'oli i romaní tenia un gust especial, però molt bo també, original.


Els olis eren:
1. Verdal de Cadaqués
2. Oli Corivell d'Espolla
3. Argudell de Palau Savardera
4. Argudell de Mollet de Perelada

Mentre que les sals eren:
1. Sal d'Es Trenc de Mallorca
2. Sal d'Eivissa


L'aperitiu va constar d'una anxova escabetxada, olives marinades i crosta d'aromàtiques.

- L'anxova, excel.lent. Un filet servit amb crudites, bona combinació.


- Les olives ben marinades.


- La crosta d'aromàtiques, bona presentació.

 

El vi que ens van presentar per aquest plat va ser un vi blanc ecològic i natural del Celler Vins de Taller, un denominació d'origen Catalunya anomenat Baseia del 2014.

 

Com a primer plat ens van servir:

- Morro de bacallà amanit amb bolets escabetxats, carxofes i cireres. Un plat molt ben presentat, delicat i fi. Una mescla de sabors més vius amb contrastos i la nota làctica del iogurt, un gran encert.

 

El vi que ens varen proposar per a la carn va ser un vi negre del Celler Alemany i Corrio, un Penedès anomenat La Lluna La Pruna del 2010.


De segon plat:

- Ànec de gla a les espècies amb fruita fresca i seca, moniato i endívies.

L'ànec tenia una cocció excel.lent, i el puré de moniato de base hi combinava bé, no obstant hi havia gustos massa dolços pel meu gust.

 
 

Per maridar amb les postres un vi dolç, un fantàstic Sol i Serena del Cellers d'en Guilla, un denominació d'origen Empordà d'un celler situat a Rabós d'Empordà, ben a prop d'on som.

I per acabar l'àpat:

- Quallada batuda amb llimona i brownie. Una copa amb una base més cítrica, sense molestar, amb la quallada ben fina i trossets de brownie i gerds. A mi personalment em va agradar molt notar-hi la llimona al final.

 

I amb el cafè vam acompanyar una tecla de Santa Clara, un dolç típic de la vila. Consisteix en una massa de pasta fullada amb glassejat i pinyons.

 

El cafè servit amb terrons de sucre morè o blanc, a gust de consumidor.

 

En resum un dinar fantàstic en un ambient molt acollidor i amb un tracte proper i amable.

20/5/16

. @TrullFrancesc i el seu Menú Tradició

Divendres passat no podiem començar millor el cap de setmana llarg. Plegar de treballar i saber que t'esperen tres dies de mini vacances i que, a més, les començaràs gaudint d'un bon sopar i de relax al Spa La Central no podia pintar més bé.

El Trull d'en Francesc és un restaurant molt apreciat aquí a la zona i també per molts frencesos que el conèixen. Cuiden el client i tenen una carta molt variada i extensa, amb menús de temporada. Ara, per exemple tenen el de La Múrgola i aviat faran el de La Cirera. Nosaltres hi havíem anat a menjar el del Bolet i la Castanya, que fan cap al novembre i també el de La Caça.


Així doncs divendres nit varem poder degustar el Menú Tradició d'aquest preciós i acollidor restaurant, que té unes vistes privilegiades al riu amb els ànecs nedant tranquilament. La veritat és que el lloc és molt acollidor i el servei molt amable.


Uns aperitius a base d'olives, botifarra i croquetetes de bacallà, molt bones.


Per començar el Menú Tradició vam optar per:


- Carpaccio de peus de porc tèbi amb foie i vinagreta d'olives: un plat excel.lent i molt fi, tot i menjar els peus de ministre :) Bona combinació amb la vinagreta i sublim quan trobes el foie.


De segon, cada un diferent, la meva parella es va decantar per la carn i jo pel peix.


- Bacallà amb salsa de ceps: el bacallà és un dels meus peixos preferits i els ceps és el bolet que més m'agrada, així que si puc tenir les dues coses en un sol plat ja sóc feliç. I així va ser, el bacallà cuit al punt i amb la salsa gustosa del cep és un plat molt recomanable.



- Galtes de vedella a la cassola amb bolets: un plat generós i amb unes galtes molt ben cuinades, la carn melosa, es desfeia al punxar-la.


   
I de postres vam fer:


- Lioneses de nata amb xocolata negre desfeta: tres lioneses artesanes fetes pel seu pastisser, ben farcides d'una nata espessa i servides amb xocolata desfeta al cim.


Jo que no sóc amiga de la pasta choux, però aquestes lioneses valen la pena.


- Milfulles de crema de iogurt, fruites del bosc i coulis de gerds: aquestes van ser les meves postres.


Delicades i fines, la crema de iogurt estava impressionant i casava molt bé amb els fruits vermells. Molt ben presentat.


I ja per acabar la vetllada, amb la llum de les espelmes, la música de fons i el paisatge, varem prendre els cafès amb un xarrup de licor, gentilesa de la casa.


Tot el sopar el varem maridar amb vi negre Floresta 2015 de Pere Guardiola de la D.O. Empordà. Un vi molt adequat que combina amb tot, D'aroma intens, amb detalls de fruita negre i vermella. En boca és saborós i harmoniós, amb un taní molt suau.


26/3/16

Continuem al Làctium

La fira del Làctium donava per molt. A banda de totes les parades de formatges artesans que hi havía, també hi va haver un showcooking de sucs verds, que estan tant de moda actualment, i que tampoc ens vam voler perdre. No trobo mala idea veure'm les vitamines de les verdures crues i la fruita. I de gust, encara que ens sobti al principi per falta de costum, és força bo.

Doncs bé després de fer la volta per tots els artesans del formatge i tastar-ne alguns varem anar cap a dinar amb els gastroblocaires a l'Espai Terra i Cuina coordinat per en  David Sanglas, cap de cuina del Restaurant Sambucus.

El dinar va constar d'un primer plat de xató, amb la seva tonyina, bacallà, anxoves i olives negres, acompanyat amb dos talls de truita, una de patata i ceba i l'altre d'espàrrecs i espinacs.


I de segon fideuà amb all-i-oli i arrós amb verdures


Una vegada menjats varem anar a una coneguda pastisseria del centre de Vic a escalfar-nos una mica, ja que tantes hores al carrer, havien fet que la fred ens anés calant. Res però que no es pogués solucionar amb un bona cafè i llet acompanyat de pastetes seques com va ser el cas.

Aquí va finalitzar la trobada, tot i que nosaltres la varem continuar amb el showcooking de tarda, amb l'Angelina, que va ser semblant al del matí però amb alguna diferència que ja us explicaré en el següent post...

17/2/16

Xató en got de vidre

Ara a l'hivern l'escarola està en la seva màxima esplendor. I a més, és temps de les xatonades, un plat mariner típic de la zona del Garraf i del Penedès, a la costa catalana. Allí tot gira al voltant d'aquest plat elaborat amb salaons i conserves en forma festiva.

Nosaltres hem volgut fer un intent del xató, però servit en got, per tal de presentar-lo diferent.
Normalment en aquesta amanida s'hi posa escarola si o si, bacallà esqueixat, olives i salsa de xató, tot i que sovint s'hi posa tonyina o anxoves. Els ingredients varien en funció de la zona.
El secret però rau en fer una bona salsa, a partir de nyores, tomàquet, ametlles i avellanes torrades i alls. El xató és com una espècie de romesco, tot i que pel meu gust és més bona i suau.


Si voleu saber d'on ve la paraula xató us diré que ve del verb aixetonar, és a dir obrir les botes de vi nou per primera vegada, fet que se celebrava amb aquest conegut plat. De fet a ciutats com Sitges, Vilaranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i El Vendrell encara gaudeixen de les xatonades.

Ara passem a veure'n la recepta!

Ingredients:
  • escarola
  • bacallà esqueixat
  • olives negres
  • xató*
* Per a fer el xató, agafem una nyora, tomàquet, all i avellanes i ametlles torrades. Les aixafem amb la mà de morter fins que ens quedi una salsa ben fina.


Elaboració:

Rentem ben neta l'escarola i la tallem petita. La disposem en un got de vidre transparent. Hi afegim les olives negres i el bacallà esqueixat tallat a tires fines. Amanim amb la salsa i salpebrem al nostre gust.

3/11/15

Marisqueria Gil's

Fa uns dies vam provar un restaurant que ens van recomenar uns amics gourmands que tenim. Es tracta d'una marisqueria a Banyoles, situada davant de l'estany, i força coneguda ja que els amos són un dels dos germans que duien la famosa Can Blanco de Girona.


La Marisqueria Gil's són un establiment familiar que es dedica al peix i marisc totalment fresc. Disposen de diferents menús, tots amb bones combinacions de peix i marisc i amb una excel.lent relació qualitat-preu.


El restaurant és elegant i el servei atent. Nosaltres vam triar el Menú Gastronòmic ja que tens tot un pica-pica de marisc i després un segon a triar i postres de la casa. Inclou vi blanc, un Turbio en aquest cas, aigua, pa a triar entre el de ceba, calent, exquissit, o el de xapata i cafè.


Per picar unes patates palla amb pebre vermell, molt fines i unes olives amb cogombrets molt gustoses, un detall de la casa per entretenir la gana.


Començem amb el despelgament de l'entremès de marisc:

- Cargols de mar i llagostins bullits, acompanyats amb salsa rosa artesana, molt bona


- Musclos a la brasa: deliciosos, un dels plats que més em va agradar. Amb un gust molt potent i una salseta que duien al obrir-los com d'oli i pebre, bonissims


- Cloïsses, navalles i viera: la viera a destacar, un gust exquissit


De segon vam partir-nos dos plats, així ho tastem tot :)

- Escamarlans a la catalana



- Cocotxes amb gambes a l'all cremat


I de postres, un bon suggeriment, un dau de pasta de full amb nous caramelitzades, nata i xocolata calenta. Vam encertar de ple, de tots els postres de la carta, que eren moltes bones i temptadores opcions, aquest era una passada. La veritat és que quan te'l serveixen és impressionant, tant per la seva alçada com pel seu volum. Després quan el comences a menjar, al ser capes de pasta fullada es va aixafant i queda en menys. Tot i així la nata és deliciosa i amb les nous i la xocolata fan una combinació de sabors que què us he dir que no sapigueu ;)


Finalment per rematar el magnífic àpat un tallat molt ben servit amb dos petits fours; un trosset de coca d'ametlla i una galeta de xocolata. Perfectes ambdos, ideals per l'hora del cafè.


Gràcies Ramon per la teva generositat. Un dels molts detalls que sempre tens.