Segurament tothom ha sentit parlar algun cop a la vida dels famosos fish & chips dels anglesos, i és que segurament són el tòpic gastronòmic equivalent a l'hamburguesa per un americà, un rollito de primavera per un xinès o al pa amb tomata per un català.
Però què és exactament un fish & chips? De fet és la cosa més senzilla del món. Normalment s'agafa bacallà (cod) o abadejo (haddock) i es fregeix fent un arrebossat.
Normalment s'acompanya amb patates fregides, però tampoc és estrany que també s'hi posin verdures bullides, pèsols sobretot, o a la planxa.
Tot i que principalment es fa amb
bacallà o
abadejo, a vegades també s'utilitzen altres peixos blancs, com per exemple l'
anón, el
salmó de roca o la
palaia. Fins i tot, i com a dada curiosa, es veu que a Austràlia, antiga colònia anglesa, a vegades també fan el fish & chips amb
tauró.
Ja que anàvem a Londres, no volíem tornar sense haver-ne menjat almenys un dia. Jo hi havia anat feia molt anys, a l'últim curs del cole, i tenia un record del fish & chips molt llunyà. Recordo que vam anar amb els de classe a un local d'un barri i vam sortir tots amb un paperina de peix fregit i patates, que en aquell moment vaig trobar molt bo però una mica oliós.
Ja que només en provaríem un dia, vam decidir buscar bé a quin restaurant o foodmarket podíem anar per provar-ne un que fos bo. Després de googlejar una miqueta, vam trobar una web que llistava una mena de locals top 10 de Fish & Chips de Londres i d'entre tots ens vam decidir pel
Seafresh Fish & Chips situat al 80-81 de Wilton Road. Es tracta d'un restaurant obert des de l'any 1965, ara ja fa 50 anys i que segons publiciten ells mateixos, un dels millors fish & chips de Londres ;)
En podeu veure la seva web,
aquí o una petita mostra a través del
seu instagram.
Així doncs, el dia que vam anar de visita per la zona del Palau de Buckingham, vam aprofitar per anar-hi. Vam arribar-hi una mica tard, ja que a Londres mengen molt d'hora i puntuals. Ens van atendre molt amablement i vist el nostre fantàstic anglès, de seguida ens van identificar com a espanyols. Després de matitzar que érem catalans entre rialles, va resultar que el cambrer sabia parlar espanyol i la veritat és que va anar molt bé. Ens va donar a triar entre filet de bacallà o abadejo i ens vam decantar pel primer.
Com que ens va dir que era força típic, vam dinar amb un té amb llet i sucre molt calent per beure. Per començar a fer boca, ens van servir unes llesques de pa de motlle, untades amb mantega.
Quan ens van portar el bacallà i vam clavar-hi la forquilla per agafar-ne el primer tros, ja vam veure que era tendríssim, aquell bacallà es desfeia a la boca, senzillament deliciós, amb les làmines ben diferenciades.
D'acompanyament hi havia patates fregides artesanes, pèsols i un potet petit d'una salsa blanca, una mena de salsa tàrtara, tot i que no vam saber saber identificar ben bé si ho era.
Com que havíem caminat força durant el matí i se'ns havia fet una mica tard buscant el restaurant, aquell fish & chips ens va entrar molt bé i encara que el té calent no hi acompanyava tant bé, ens ho vam prendre amb relativa rapidesa.
De postres i per seguir ja amb la tradició anglesa, ens vam demanar una porció del típic pastís de poma, servit com una mena de coca cruixent al cim i pels costats i les diferents làmines de poma cremosa a dins, tot cobert amb una mica de sucre pel cim. Molt bo i servit calent, tal com ens va aconsellar el cambrer.
Tot plegat, ens va sortir per unes 40 lliures, que vindrien a ser 55 euros per tots dos. I és que els restaurants a Londres no són allò que se'n diu precisament econòmics.
Si aneu a algun dels moltíssims foodmarkets com el de
Camden Lock o Borough, trobareu uns fantàstics fish & chips per força menys diners, fins i tot alguns que han rebut el premi anual al millor fish and chips, com és el cas del
Poppies Fish & Chips que podreu trobar al foodmarket de Old Spitafields.
