Mostrando entradas con la etiqueta anec. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta anec. Mostrar todas las entradas

9/7/15

.@Bonretorn i els seus Tastets surrealistes

El Bon Retorn es tracta del restaurant del propi hotel, situat a l'entrada de Figueres, a la zona sud, amb bona opció de parquing.


Potser estem acostumats a anar-hi per a casaments i àpats d'empreses, no obstant ofereixen un menú diàri força assequible.


Nosaltres ens centrarem en els tastets surrealistes que és el que vam anar a provar:

La vida d'ésser una festa continuada
Brandada de bacallà amb coulis de pebrots del piquillo


El temps és una de les poques coses que en queden
Broqueta de magret d'ànec i poma amb suc de rostit


Qui vol interessar als altres ha de provocar-los
Tàrtar de salmó amb ou de guatlla


Una pintura és una fotografia feta a mà
Pastís d'escorpòra amb musclos de roca i escuma de mar


La vida és inspirar, respirar i expirar
Caneló de galta de vedella a la crema de formatge blau


... més dolça que la sang
Ou de xocolata blanca amb rovell de fruita de la passió i ombra de fruits vermells


Cervesa Inedit


Cal dir que la presentació dels plats era bona i també la seva resolució.
Visualment el que més em va agradar va ser el postres amb l'ou que s'havia de trencar per a descobrir la fruta del seu interior.
El que no em va agradar tant va ser el tàrtar, que pel meu gust tenia un punt massa picant.

5/7/15

.@transitfigueres i els seus Tastets Surrealistes

El Restaurant Trànsit ja us l'he nomenat alguna altra vegada al bloc. Hi havíem anat tant a fer un menú de cap de setmana com l'especial de calçotada. La veritat és que la relació qualitat preu està bé.
Disposen de menú de cada dia i també de cap de setmana per no gaire més. També les seves tapes maridades amb cervesa tenen molt d'èxit.


El tracte va estar molt bé a l'hora de fer els tastets surrealistes, que van ser:

Natura morta
Formatge manxec i sèsam


Gelats temperats
Cucurulls de pesto


Pollastre menja escamarlà
Pollastre i escamarlà


Llavis negres

Gyozas farcits de sípia en la seva tinta


Rigatone de la mort
Rigatone farcit d'ànec i trompetes de la mort


After mirror
Miralls d'Obulato amb menta i xocolata


Cervesa Inedit

Aquests tastets em van sorprendre molt agradablement, tant per la tècnica emprada per a fer els cucurulls com pels postres tan ben presentats i bons.
També cal dir que em va agradar molt la combinació del pollastre arrebossat cruixent farcit d'escamarlà, tots coincidiem en què estava bonissim.

I el rigatone farcit també, molt gustós i un suc perfecte per a sucar-hi el pa de 3 crostons que ens van oferir.


I com a postres, una delícia la xocolata en mouse, fina i delicada, però impressionant la quenelle de xocolata, un gust i una textura perfectament aconseguida.


En aquest cas han donat un toc japonès a dos dels seus tastets, per una banda amb les gyozes, que es tracten d'una empanadilla japonesa, i per altra costat amb l'ús d'Obulato en el seu postres.

16/6/15

#Arrós @PortaldeMar de #Pals


Aprofitant les Jornades Gastronòmiques de la Cuina de l'Arrós de Pals, on diferents restaurants del poble cuinen el conegut arrós de Pals* a la seva manera, tot oferint-lo al públic juntament amb una copa de cava, vam poder tastar alguns arrossos. Diferents restaurants proposen el seu arrós, a la cassola, amb bolets, mar i muntanya, entre altres.


Les degustacions es fan a Ca la Pruna, una casa fortificada del segle XV-XVI, molt important a la història medieval i moderna de Pals.


Nosaltres vam tastar l'Arrós d'Es Portal, un hotel gastronòmic situat abans d'entrar al poble, a peu de carretera, on es menja molt bé i l'entorn hi acompanya.


El seu xef Joan Carles Sánchez va presentar un Arrós d'ànec i trompetes de la mort. Molt bo, la carn d'ànec li confereix un gust particular i més potent encara a l'arrós, que ja el té també entre el sofregit i el bon gust del bolet.


*L'Arrós de Pals (arròs bomba, carnaroli i nembo de l'Arrós l'Estany de Pals, SLP. i l'arrós semillarg cristal.lí integral d'Arrós Molí de Pals (Arrós de Pals, S.L.)) és un producte que forma part del Girona Excel.lent, un segell de qualitat agroalimentària que promouen la Diputació de Girona i la Cambra de comerç per impulsar i dofondre en l'àmbit nacional i internacional els productes agroalimentàries gironins de la més alta qualitat.


Des de fa segles, els arrossos de Pals són dels més prestigiosos en l'àmbit gastronòmic. En una àrea extensa d'aiguamolls i maresmes entre les desembocadures de la Muga, el Fluvià i el Ter, s'hi va desenvolupar el conreu arrosser a partir del segle XIV.


Actualment una vintena de pagesos en conreen unes 750 hectàrees, que es reparteixen entre dos parcs naturals; els dels Aiguamolls, a l'Alt Empordà, i el del Montgrí, les illes medes i el Baix Ter, al Baix Empordà.


12/11/14

Restaurant El Blanc

A aquest restaurant hi tinc molt de carinyo ja que hi haviem anat moltes vegades amb el meu home quan festejavem.

Un restaurant amb una decoració original, ja us n'havia parlat amb anterioritat al bloc.

Aquí hi vaig anar dues vegades, que és quan més em va atreure el seu menú.

Menú dia 1:
El pa, calent, molt bo

Crema de pastanaga amb encenalls de pernil: bona presentació, amb una plat de ceràmica, enlloc del típic blanc i bon gust i textura de la crema. Més pernil no m'hi hagués sobrat.


Cuixetes d'ànec confitades amb poma i patata: molt bon plat, sobretot sent de menú. Les cuixetes ben cuites amb la combinació de dauets de poma i patata.


Coca de pinyons: la meva coca preferida molt ben presentada, amb fruits vermells (nabius) i un coulis àcid de maduixa que contrastava i a la vegada combinava bé amb salsa de cafè.
La coca al punt de dolça.


 Menú dia 2:


Croquetes de pollastre amb amanida: passables, m'esperava més vinguent d'aquest restaurant.


Escalopa de vedella amb patates: la carn potser un pèl dura i oleiosa. D'acompanyament portava patates que vaig dir prèviament si em podien canviar. Casi perfecte el canvi, em van posar verdures un pèl crues amb un toc especiat.


Mousse de xocolata i nata: un postres normalet, la textura no era de mousse i la nata d'esprai no és el meu fort.
 

Punts a favor:

- El restaurant és acollidor, molt bufó
- Fan menú amb plats saludable, molt ben indicats amb la cara picant l'ullet ;)
- Relació qualitat-preu és bona, 10'30 euros el menú
- El personal és atent i amable
- Canvi de guarnició sense cap problema

Punts en contra:


- Un xic lents si fas el menú de migdia diàri, que sols tenir més pressa

18/6/14

Tast de pizzes a la Tramonti

El restaurant Tramonti, situat al passeig marítim de Roses, és un restaurant familiar que ofereix una cuina creativa contemporània de la mà de Pep Curiel.


Pep Curiel elabora la seva pròpia massa de les pizzes al seu obrador, oferint una excel·lent cuina sobre massa. Per a aquest reconegut cuiner la base de la pizza és molt important. La seva massa està feta només de farina, aigua, llevat, sal i oli.

Les seves pizzes són creatives i molt ben pensades. Ell no prova mai una pizza fins al cap d'un any o any i mig d'haver-la creat. La dona a provar a altra gent per saber-ne la opinió.

En un afany del seu autor, en Pep, a través de l'encarregat del Departament de Marketing del Tramonti, l'Edgar, per tal de donar a conèixer algunes de les pizzes que conformen la seva carta, ens ha volgut reunir avui a un grup de persones, entre les quals hi havia, dos periodistes, dos clients habituals de la Tramonti i una parella aficionada a la gastronomia la qual va guanyar un concurs del facebook organitzat pel restaurant i servidora.

Així doncs hem tingut la oportunitat de tastar algunes de les seves coques i pizzes de la carta.

Coca d'en Pep

1.  De romaní: el que primer sorprèn quan menges una coca d'en Pep és la textura de la massa. Quan la mossegues la massa es desintegra ràpid a la boca.
Després en aquest cas el romaní li confereix el seu gust particular, cal posar-hi un xic d'oli d'oliva, del Montsant en aquesta ocasió,  per tal d'extreure-li el màxim sabor.


2. Textures de tomàquet: una coca deliciosa, pels amants del tomàquet. Una mescla de diferents tomàquets: cherry, tomàquet sec i amb un punt dolç de la confitura de tomàquet que hi combina molt bé. No hi faltava la reducció de vinagre de Mòdena.


3. Figa (de Turquia o Brasil en cas que no n'hi hagi de mercat), foie micuit, parmesà i amb crema de tòfona de base i reducció de Pedro Ximenez: excel·lent la combinació del dolç de la figa amb el foie micuit.


4. Foie fresc amb làmines de poma, compota de poma i melmelada de tomàquet artesana: la poma equilibra el gust del foie però el toc de la melmelada de tomàquet ressalta el foie. amb un toc de sal Maldon o Halen que potencien la mescla de sabors.


5. Seitons amb all: una base de carbassó laminat tallat molt fi, amb saitons i all trossejat i una reducció de vinagre de Mòdena. Uns ingredients que potser no combinaríem i en canvi formen un bon equip.


Cal dir que segons paraules d'en Pep, les masses que hem menjat avui estan fetes de dijous passat, és a dir, gairebé una setmana abans. Això significa que han fet una bona fermentació i que per tant, no només a l'hora de degustar-les es nota, sinó també a l'hora de pair-les.
Un altre afegit és que aquestes masses requereixen un cost addicional ja que es necessiten dues càmeres, una l'obrador i l'altre al restaurant.

I les pizzes d'autor:

1. Parisina: tomàquet natural, bacon d'ànec, rúcula, escates de parmesà i reducció de vinagre de Mòdena


2. Pizza amb una exquisida crema de formatge de base, amb bacon, xampinyó d'hort, ceba i emmental. Comentar que l'enfornen una vegada tots els ingredients posats i quan la treuen hi afegeixen parmesà. Una pizza suau amb un gust molt equilibrat, no hi ha cap ingredient que predomini sobre els altres. És una pizza sense tomàquet, una pizza especial ja que, fa 25 anys, amb ella va guanyar en Campionat d'Espanya a la millor pizza. El fet que no portés tomàquet va ser un punt innovador.
I la veritat és que la mescla de formatges que porta de base és boníssima.


3. Pizza amb una exquisida crema de tòfona de base, panxeta i ou de guatlla. L'aroma que desprèn de la tòfona i el gust que li confereix és diví. És una pizza de gustos marcats.


4. Ot: crema de carxofes, mozzarella, carxofes, gambes de Roses i pera en almívar. La crema de carxofes és fina i combinada amb la gamba té un gust peculiar.


Cal dir que el nom d'aquesta pizza va dedicat al nom del restaurant del seu amic Ferran Caparrós.
També comentar que amb aquesta pizza va ser l'únic espanyol que va guanyar un campionat nacional a Itàlia, a Reggio Calabria, cuitat bressol de la pizza.
Ell va endur-se tots els ingredients d'aquí i la massa i va elaborar una essència de gamba fent servir els caps de la gamba. No m'estranya que guanyés.

5. Ceps i foie: una pizza espectacular. Dos gustos potents enllaçats. Una pizza molt recomanada per a tots aquells que busquin gustos forts.


6. Foie, magret d'ànec, tòfona i ous de guatlla: una mescla d'ingredients potents, la tòfona sempre com a ingredient predominant però donant-li el seu bon gust característic.


I després de tants tastetis, un postres:

- El Ferrari: un postres que té aquest nom per la rapidesa amb la qual te l'has de menjar.


Es tracta d'un postres fred amb gelat de mandarina i una xocolata negre líquida que si tardes a menjar-te-la es solidifica i aleshores l'has de trencar per tal d'accedir al gelat.
Un postres curiós, amb un sabor excel·lent, refrescant i molt ben aconseguit. Diu en Pep que ideat per la seva dona, com molts altres postres, però amb alguns retocs fet per ell.

Finalment també ens ha ofert una coca de vidre i anís que fa ell. Què podríem dir? Un plaer per al paladar, com totes les seves elaboracions.


I fins aquí ha arribat la magnífca degustació de la qual en Pep Curiel ens ha fet partícips.