A Washington hi vam ser-hi un parell de dies i mig, però vam procurar treure-li el màxim profit possible.Tot i això, irremeiablement vam acabar als mateixos llocs on va a parar tothom que hi passa de visita i disposa de poc temps.
Així doncs, vam visitar la Casa Blanca i els seus voltants, on un company de grup ens van fer notar amb l'espectacular zoom de la seva càmera reflex que hi havia franc-tiradors a la teulada controlant la zona.
També vam visitar el monument de Lincoln, les zones d'homenatge als caiguts de la 2a Guerra Mundial, la Guerra de Vietnam, la Guerra de Corea i a les infermeres que van atendre a les tropes.
Just en aquell punt, també hi ha la famosa plaça que ha sortit a tantes pel·lícules on es veu aquell immens llac artificial rectangular amb el monument de Lincoln a un costat i el monolit a l'altre.
A part, també vam anar a visitar l'impressionant Cementiri Nacional d'Arlington on hi ha enterrada la família Kennedy, així com molts altres caiguts en les diferents guerres en les que ha pres part Estats Units i el zoològic Smithsonians de Washington.
El temps va passar volant i quan ens en vam voler adonar, ja vam érem rumb cap a Philadelphia, on faríem parada abans d'acabar d'arribar a Nova York.
De Philadelphia vam poder veure ben poc. Per una banda, vam visitar les famoses escales del Museu d'Art de Philadelphia, on el personatge principal de la pel·lícula de Rocky entrenava al so de "Gonna Fly Now" de Bill Conti.
I per altra banda, el Independence National Historical Park, on tenen l'anomenada Campana de la Llibertat, tot un icone de la independència i un símbol de la nació i la llibertat dels Estats Units.
I a l'hora de dinar, vam buscar un lloc on poder provar un dels "famosos" Philly's, un entrepà molt típic de Philadelphia que ha esdevingut tot un mite gastronòmic.
La història d'aquest entrepà es remonta a fins a 1930, on s'atribueix la seva creació als germans Olivieri, uns venedors de hot-dog que un dia van decidir provar de fer uns entrepans amb la barreta de hot-dog però farcida de tires de filet de vedella en lloc dels frankfurt típic.
Segons diu la llegenda, un taxista que passava per allà va ser atret per la bona olor de la carn i els hi va demanar que n'hi venguéssin un.
A partir d'aquí, el rumor es va començar a escampar i va tenir molt d'èxit. Més endavant, els germans van decidir afegir formatge a la barreja, tot i que amb el temps, hi ha diverses versions i s'han afegit ingredients, com ceba ratllada o pebrot.
Allà va nèixer un mite que ha arribat fins als nostres dies, tot i que ara hi ha infinitat de locals que ofereixen el típic philly's de Philadelphia.
Nosaltres no vam poder anar a cap local mític de la ciutat per provar-lo, però si que vam trobar un lloc on en venien i sense dubtar-ho ni un moment, hi vam fer cap per aprofitar l'oportunitat de menjar-ne un abans d'abandonar la ciutat.
El venien com si es tractés d'un menú, és a dir, Philly's més la beguda que triessis, per uns 6 dòlars.
La nostra versió duia la carn a tires, formatge, ceba i pebrot vermell i verd. D'acompanyament hi havia unes patates fregides i la beguda que vam escollir és una Coca-Cola, per això de ser "més sans" i tal ;)
Així doncs, vam visitar la Casa Blanca i els seus voltants, on un company de grup ens van fer notar amb l'espectacular zoom de la seva càmera reflex que hi havia franc-tiradors a la teulada controlant la zona.
També vam visitar el monument de Lincoln, les zones d'homenatge als caiguts de la 2a Guerra Mundial, la Guerra de Vietnam, la Guerra de Corea i a les infermeres que van atendre a les tropes.
Just en aquell punt, també hi ha la famosa plaça que ha sortit a tantes pel·lícules on es veu aquell immens llac artificial rectangular amb el monument de Lincoln a un costat i el monolit a l'altre.
A part, també vam anar a visitar l'impressionant Cementiri Nacional d'Arlington on hi ha enterrada la família Kennedy, així com molts altres caiguts en les diferents guerres en les que ha pres part Estats Units i el zoològic Smithsonians de Washington.
El temps va passar volant i quan ens en vam voler adonar, ja vam érem rumb cap a Philadelphia, on faríem parada abans d'acabar d'arribar a Nova York.
De Philadelphia vam poder veure ben poc. Per una banda, vam visitar les famoses escales del Museu d'Art de Philadelphia, on el personatge principal de la pel·lícula de Rocky entrenava al so de "Gonna Fly Now" de Bill Conti.
I per altra banda, el Independence National Historical Park, on tenen l'anomenada Campana de la Llibertat, tot un icone de la independència i un símbol de la nació i la llibertat dels Estats Units.
I a l'hora de dinar, vam buscar un lloc on poder provar un dels "famosos" Philly's, un entrepà molt típic de Philadelphia que ha esdevingut tot un mite gastronòmic.
La història d'aquest entrepà es remonta a fins a 1930, on s'atribueix la seva creació als germans Olivieri, uns venedors de hot-dog que un dia van decidir provar de fer uns entrepans amb la barreta de hot-dog però farcida de tires de filet de vedella en lloc dels frankfurt típic.
Segons diu la llegenda, un taxista que passava per allà va ser atret per la bona olor de la carn i els hi va demanar que n'hi venguéssin un.
A partir d'aquí, el rumor es va començar a escampar i va tenir molt d'èxit. Més endavant, els germans van decidir afegir formatge a la barreja, tot i que amb el temps, hi ha diverses versions i s'han afegit ingredients, com ceba ratllada o pebrot.
Allà va nèixer un mite que ha arribat fins als nostres dies, tot i que ara hi ha infinitat de locals que ofereixen el típic philly's de Philadelphia.
Nosaltres no vam poder anar a cap local mític de la ciutat per provar-lo, però si que vam trobar un lloc on en venien i sense dubtar-ho ni un moment, hi vam fer cap per aprofitar l'oportunitat de menjar-ne un abans d'abandonar la ciutat.
El venien com si es tractés d'un menú, és a dir, Philly's més la beguda que triessis, per uns 6 dòlars.
La nostra versió duia la carn a tires, formatge, ceba i pebrot vermell i verd. D'acompanyament hi havia unes patates fregides i la beguda que vam escollir és una Coca-Cola, per això de ser "més sans" i tal ;)
