Brunch a @StrataBakery #Barcelona

Ara està de moda fer un brunch. Sovint la gent queda fer anar a fer-ne un, però sabeu exactament de que es tracta?
La paraula brunch prové d'un neologisme a partir de la unió entre la paraula anglesa"breakfast" (esmorzar) i "lunch" (dinar). Normalment es fa els caps de setmana per a tots aquells que vagin a dormir tard el dia anterior i per tant al dia següent no esmorzin i passin directament a dinar, és a dir a fer un esmorzar-dinar que seria un brunch.

Així doncs a molts llocs de Barcelona elaboren aquesta nova moda. Nosaltres vam provar el que serveixen al Strata Bakery, un petit local molt acollidor i amb un toc romàntic ubicat  l'Eixample.
Només entrar ja et quedes embaladit amb els pastissos artesans que fan, de pastanaga, el famós Red Velvet que fa goig de veure, de xocolata, entre altres. També tenen galetes, muffins, plumcakes, la veritat és que tot feia bona pinta.

Nosaltres vam anar decidits a tastar uns dels diferents brunch que ofereixen; el saludable, amb iogurt i fruita natural, el continental, amb torrades, mantega i melmelades, el Royale, que és el que vam agafar nosaltres i un d'igual però amb pernil salat enlloc de salmó.

El servei és agradable i l'espai tot i que petit, ben decorat i amb música suau, un ambient molt agradable per començar el dia degustant el brunch que consistia en:

- Torrades amb formatge cremós untat, salmó fumat, dos ous poché al cim i salsa holandesa. Acompanyat de mesclum d'enciams i tomàquet cherry.
Per beure un suc de taronja i un capuccino ben servit amb un cor i de gust intens, amb un caramel de tofee per endolcir-lo una mica.

A la gran ciutat sempre trobes coses diferents i la veritat és que ens va agradar poder degustar aquests ous benedict, que combinaven molt bé amb el formatge, el salmó i la salsa holandesa. Sobretot quan el rovell de l'ou surt cap a fora i t'envaeix els altres ingredients.

Un bon inici de dia i agafant energia per passar el dia per Barcelona, tot passejant, visitant l'exposició de Pixar, dinant a un dels nostres restaurants preferits prop de la Plaça Reial i acabant el dia amb el musical de Sister Act al Tivoli.

Patates al cajún

Les patates ens agraden de totes les maneres; fregides, al forn, guisades, en purè, en xips i fins i tot bullides.

Donen molt de joc a la cuina, combinen bé amb tot, carn, peix i ous i admeten moltes combinacions.

Nosaltres les hem fet amb una selecció d'espècies molt aromàtica anomenada cajún. La cultura cajún prové dels primers colonitzadors francòfons que es van assentar a Nova Escòcia i a Nova Brunswick (Canadà). Es coneixien amb el nom d'"acacians" i al segle XVIII van ser desallotjats pels britànics i es van establir a Louisiana. Aquests es van haver d'adaptar a les espècies que hi havia a la zona i encara avui dia trobem amb el nom de "cajún" alguns plats cuinats amb aquestes espècies, les quals confereixen un lleugerament toc picant.

Les espècies que el componen són variables però acostumen a ser: 1 c.p (cullerada de postres) de pebre vermell picant, 1 c.p de pebre vermell dolç , 1 c.c (cullerada de cafè) de pebre negre , 1 c.c de comí , 1 c.p de ceba seca , 1c.p de farigola seca , 1 c.c d'all sec en pols, 1 c.p d'orenga sec , 1 c.p de mostassa seca, 1 c.c de Xile en pols.

Elaboració: es posen totes les espècies a la batedora i es trituren bé amb el túrmix fins que quedin pols i ja les tenim llestes per a usar.

Per a preparar les patates, que són de Patatas Calidad, de la varietat Agria, una patata de gran qualitat ideal per a la fritura. Les hem tallat a daus i les hem fregit amb poc oli i a foc més alt al principi perquè quedin cruixents per fora i posteriorment abaixant el foc per acabar de coure-les.

Una vegada cuites s'hi tiren les espècies cajún i es barrega bé. Queden unes patates molt cruixents i amb el toc gustós de les espècies amb el punt final picant.

Formatge Edam

L'Edam o Edamer és un formatge de pasta premsada no cuita a base de llet de vaca elaborat a la ciutat d' Edam (Holanda Septentrional, Països Baixos).

S'elabora a partir d'una coagulació enzimàtica i la quallada que s'obté s'escalfa posteriorment amb l'addició d'aigua calenta.

Es tracta d'un formatge amb un mínim d'un 40% de matèria grassa. Sempre va cobert de parafina vermella o groga i per dins té un color groguenc. La seva pasta és ferma, es talla fàcilment i no té gairebé ulls.
És una formatge de pasta semi-dura amb un gust suau però que s'intensifica a mesura que està més madurat. Es recomana com a mínim que tingui cinc setmanes de maduració per tal que pugui assolir les seves característiques.

Fitxa tècnica:

Origen: Holanda Septentrional (Països Baixos)
Maduració: 5 setmanes - 17 setmanes
Pes i forma: 1'7-2'5 kg, esfèrica
Dimensions: D. 25-35 cm
Llet: vaca
Classificació: semi-curat i curat
Productor: Varis

Consells de degustació:

És un formatge que combina molt bé amb tot, tant es pot posar a les amanides, com també queda molt bo desfet o ratllat en una plat de pasta.

Creacions de @MarcTopChef

En Marc Joli, conegut per tothom per la seva participació al programa Top Chef, d'on va quedar finalista, té el seu restaurant Cal Músic a Figueres. Una taverna on degustar diferents tapes exquissides i amb producte de temporada i a la qual properament anirem :)

Ara però us parlaré dels seus postres, que és de la secció que en Marc s'encarregava al millor restaurant del món, El Bulli (Roses), amb en Ferran Adrià al capdavant.

A Figueres tenim el privilegi de poder tastar els diferents dolços que va elaborant al seu obrador a l'antiga Pastisseria Internacional, coneguda pels figuerencs per la seva xocolata desfeta i pels seus tortells entorxats.
La veritat és que hi havíem comprat algunes dulces com un bracet de trufa i algun altre de torró, i eren ben bons.

Actualment aquesta pastisseria la regenta en Marc i és on desenvolupa la seva tasca més dolça a través de les seves creacions.

Nosaltres hem provat la seva versió de la Cúpula Daliniana, que es tracta d'un bescuit de ratafia, anous i fruita confitada amb confitura de figues i fruits secs caramelitzats al cim que adornen el bescuit. La cúpula està treballada amb caramel i així aconsegueix la subjecció i forma caracerística, segons ens comenta en Marc Joli, al Be Talent.

Cal dir que és un pastís que fa total referència a Dalí i per tant a la ciutat de Figueres, com algun dels seus altres postres.
Un homenatge ben dolç en forma d'un pastís ben fi, gens empalagós, amb la suavitat de la confitura i el cruixent dels fruits secs.

I un dels altres postres que fa referència a la nostra ciutat és la Fulla de Figueres, que també elabora ell amb un antic motlle que va trobar a l'obrador de la pastisseria. Es tracta d'una fulla de pasta de full farcida de nata, i direu (amb paraules d'en Marc), "això és molt normal", però no tothom el pot presentar amb aquesta forma.

El fet de trobar aquests motlles i poder fer aquests dolços que honoren l'arbre que bateja la ciutat de Figueres té un valor afegit al producte treballat.
 
I un dolç atrevit també creat amb un d'aquests antics motlles és la Figa de Figueres, un dolç unipersonal fet amb una figa confitada coberta per bescuit mullat amb una base de xocolata bonissima i una pipeta de llet de cabra ecològica que serveix per injectar a la figa i que així quan mosseguis faci l'efecte lletós del fruit sec.
La veritat és que em va agradar molt aquest dolç, tan per la presentació com per l'execució del dolç. Molt ben aconseguit i ben treballat i tot un encert la base de xocolata, un bon acabament de la menja.

El nom de la pastisseria l'ha conservat només afegint'hi Bistrot, així queda Pastisseria Bistrot Internacional.

Llibre recomenat: "El amor es un bocado de nata"

Fa pocs dies he llegit un llibre que m'ha agradat molt. Com tots sabeu m'encanta el món de la gastronomia i també m'agrada molt llegir, així que perquè no gaudir d'aquests dos grans plaers de la vida en un llibre?

I és que aquest llibre escrit per la Elisabetta Flumeri y Gabriella Giacometti és de fàcil lectura i ràpida, sobretot quan vas veient la trama que envolta el món de la cuina, l'amor i la felicitat.

Es descriuen plats italians fets amb cura i dedicació, com tots volem avui dia i elaborats amb ingredients de qualitat i proximitat, tal com ara s'intenta també.

A través dels plats i la seva descripció et trasllada al paisatge italià i a l'aroma de les seves espècies com l'alfàbrega, l'orenga, entres altres.

Un llibre que val molt la pena només per imaginar-te el plaer que es pot arribar a transmetre a través de la cuina. A més, al final del llibre hi ha algunes de les receptes que s'hi cuinen. Si us decidiu a llegir-lo i en feu alguna ja m'explicareu!

Faves a la catalana

Estem en plena època de faves. I ara mateix també els pèsols ja han emplenat la tavella i són grans, dolços i bons. Així que no hi podia faltar un bon plat de faves ofegades aprofitant el bon producte i de proximitat que tenim. Un plat que des de fa molt temps es cuina a les llars catalanes. Ja en el llibre de Sent Soví que data del  1324 hi havia una recepta de faves amb llet d'ametlla.Us deixo amb la recepta que en fa ma mare, espero que us agradi!

Ingredients per a 4 persones:

• 2 kg. de faves sense esclovellar
• 1 kg de pèsols sense esclovellar
• 2 cebes mitjanes de Figueres
• 4 tires de cansalada salada
• 1 botifarra negra
• oli d'oliva verge extra
• 2 alls tendres
• 1 fulla de llorer
• farcellet de menta i maladuix
• 1 got de vi blanc

Elaboració:

Posem una bona quantitat d'oli d'oliva verge extra en una cassola i hi posem la cansalada tallada a tires a rossejar.
Una vegada tenim la cansalada rossa hi afegim les cebes tallades fines i deixem coure uns 20 minuts aproximadament.
Ara toca el torn de les faves esclovellades i un got de vi blanc, la fulla de llorer, el farcellet de menta i maladuix i els dos alls tendres. Ho deixem que vagi coent a la cassola i passat un quart d'hora hi posem els pèsols esclovellats.
Després de cinc minuts més al foc hi incorporem la botifarra negra tallada a rodelles i ho deixem deu  minuts més, tot tapat i que vagi fent xup-xup.

Aquí el temps de cocció rau un xic en lo tendres que siguin les faves. En el nostre cas eren de la pagesa on comprem la verdura, per tant, molt noves i tendres.

Si us heu fixat a la recepta no hi posem sal, ja que la cansalada que em emprat ja venia salada. En cas de fer servir cansalada viada normal hi haureu de posar sal al gust.

Punt a tenir en conte:

Abans aquest plat es cuinava amb una olla de terrissa que hi donava el seu punt especial al plat, ara amb els focs moderns com la inducció o la vitroceràmica aquests tipus de recipients per coure han quedat en desús i és una pena, perquè per cuinar com el gas no hi ha res.

Propietats nutricionals:

És un plat per assaborir en ocasions especials ja que es tracta d'un plat amb un alt contingut calòric.
Les faves són una llegum i per tant sanes i amb sucres lents, d'aquells que ens proporcionen energia de llarga durada i el pèsol és una verdura amb propietats comunes a les de la llegum.
Però, el que incrementa veritablement les calories d'aquest plat és la cansalada i la botifarra negra.
Així que,  aquest plat de gustos forts el podem acompanyar d'un bon passeig per pair-lo.

Maduixes amb plàtan regades amb suc de llimona i sucre

Ara si, ara si que són bones les maduixes. Són una fruita ben sana, ja que la major quantitat del seu pes és aigua. Aporten això si un bona quantitat de vitamina C i E, antioxidants que ens ajuden a estar joves. A més les maduixes també ajuden a tonificar els ronyons i a mantenir la càries.

Les podem menjar de moltes maneres; amb nata per als més llaminers, amb moscatell per als borratxins, amb suc de taronja per fer-la més sanes, amb xocolata per als que no poden rendir-se a la temptació o soles que són ben bones!

Nosaltres en aquesta recepta les hem combinat amb plàtan i les hem regat amb suc de llimona i sucre.

Ingredients per a 4 persones:

• mig kilo de maduixes
• mitja llimona gran per fer suc
• 2 plàtans
• sucre

Elaboració:

Rentem bé les maduixes sota l'aixeta i les netegem traient la part verda.
Les tallem petites i les posem en un bol
Pelem el plàtan, el tallem a daus petits i l'afegim al bol.
Fem una mica de suc amb la mitja llimona i l'evoquem al bol. També hi afegim sucre i barregem tot.
Deixem reposar unes hores a la nevera per tal que la fruita tregui els seus propis sucs i quedi tot ben barrejat.

La combinació de la maduixa amb el plàtan queda molt bona.

Les primeres accions de Girona, Territori d'Estrelles

Girona, Territori d’Estrelles ha volgut presentar‐se i donar‐se a conèixer a Girona, capital del territori que representen, com a primer pas del nou recorregut que inicien. 

El proper divendres 17 d’abril el col∙lectiu es presentarà a Barcelona, en el marc de la celebració de la fira B>TRAVEL, on es donaran a conèixer al gran públic. 

A l’espai del B>TRAVEL s’oferirà al públic visitant, degustacions d’alguns dels plats més característics dels cuiners del col∙lectiu, per tal d’apropar al gran públic algunes de les seves creacions. 

El col∙lectiu presenta com a primera acció conjunta, el Passaport  Girona,  Territori d’Estrelles, un element que recull els 13 restaurants distingits amb estrella Michelin, amb format de passaport, per així emfatitzar el concepte d’entrada a un territori i la idea de creació de rutes gastronòmiques.

L’objectiu del passaport és principalment apropar al gran públic als restaurants amb estrella Michelin, incentivar al client a visitar‐los i a configurar la seva ruta gastronòmica enllaçant un amb l’altre. 

Aquest passaport premiarà als usuaris que més estrelles vagin acumulant, oferint‐los activitats exclusives i activitats Premium per formar part d’aquesta comunitat. 

El passaport serà actiu els propers mesos, pels voltants del mes de juny, i també es traduirà amb un suport tecnològic mitjançant la creació d’una App específica.