Hotel l'Ast @hotel_lAst

Dissabte passat, després de veure l'obra de teatre "La extranya pareja" al Teatre de Girona, vam fer nit a l'Hotel l'Ast de Banyoles.

Situat ben a prop de l'Estany de Banyoles i també a pocs metres de la Font Pudosa s'hi troba aquest petit però càlid hotel.

Les habitacions són netes i bufones i el personal de l'hotel és molt amable i atent.

Per nosaltres el que més ens va agradar va ser l'esmorzar. El vam fer en un menjador amb taules i cadires de fusta, feia un ambient més rústic però a la vegada t'hi senties bé. Ens va agradar la seva decoració en fusta grisa i tot ben conjuntat.

  
Ben entaulats ens van servir tant suc de taronja natural, cafè amb llet, torrades acabades de fer i dos croissants amb sucre bonissims. D'aquells de massa flonja amb ulls al seu interior.

Com a embotit ens van servir un plat amb pernil salat, bull negre, fuet i formatge tendre. Una quantitat més que bona pel pa que teniem, no obstant te n'oferien més. Ens hi vam negar al veure que també hi havía un plat amb dos donuts artesans, un croisantet de xocolata a dins i a les puntes i una ensaïmada petita però fina i gustosa.

Molt complert i bo aquest plat d'embotit

També hi havía a taula mantega i melmelades per combinar amb el pa o amb el croisant, tot i que aquest era tan bo sol que no calia.

Així doncs vam esmorzar tranquilament uns bons aliments en un entorn molt bonic.

Nosaltres creiem que l'esmorzar seria buffet lliure però no va ser el cas. Però us haig de dir que encara millor, perquè que et serveixin no té preu i a més la quantitat que t'oferien era molt generosa i amb productes de qualitat. Sovint a llocs de buffet solem agafar més del que ens convé només perquè ens crida l'atenció.

I si us ve de gust, per baixar una mica les calories de l'esmorzar podeu anar fins a l'Estany a caminar o aprofitar per visitar Banyoles. Nosaltres vam aprofitar per veure la Biennal del Pessebre Català, una mostra on es pot observar una gran col-lecció tant de caganers com de pessebres repartits a diferents punts banyolins.

Fira Fiporc 2015

Reviure la matança i tastar els seus productes, tot és possible a Fiporc 

Com a tants indrets de casa nostra, la matança del porc ha estat una autèntica festa en els pobles rurals, però també ha significat la font d’aliment de moltes famílies.

Per Riudellots de la Selva, el porc encara continua tenint el protagonisme i la importància d’anys enrere. En el municipi hi passen més de 22.000 porcs cada dia, convertint-se així amb el segon municipi de tot Europa on es maten i es manipulen més porcs.

La indústria càrnia s’ha convertit en l’eix principal de la seva economia, i el porc en un símbol identitari i d’orgull per tots els riudellotencs. Per aquest motiu i amb l’objectiu de retre homenatge a l’apreciat animal, va néixer FIPORC, la fira de la indústria del porc de Riudellots de la Selva.

FIPORC celebrarà la seva segona edició del 6 al 8 de febrer de 2015, donant continuïtat al seu objectiu de ser una fira temàtica al voltant del porc, i convertir-se en un esdeveniment cultural i gastronòmic únic. Vol apropar una festa tradicional de casa nostra a tot el públic visitant, transmetre coneixement, i tanmateix oferir als visitants la possibilitat de gaudir de la gastronomia basada amb productes del porc.

Text cedit pel Departament de premsa INCATIS.

[Viatge #NY] Provem el @McDonalds a #Washington

Durant la nostra estada a Washington, tot i tenir-ne aquí, no vam poder evitar provar un Mc Donald's d'allà, per tal de saber si realment hi ha diferència o bé a tot arreu tenen la mateixa "teca", per dir-ne d'alguna manera.
Així doncs, un dia que ens havíem organitzat diverses coses per visitar entre matí i tarda per la ciutat, vam fer parada al migdia per dinar a un Mc Donald's de la zona.

Els establiments tenen un aspecte molt similar als d'aquí, amb les mateixes taules i decoració corporativa, però quan t'apropes al taulell per demanar i mires la carta, resulta que trobes tota una gama d'hamburgueses força diferent a la que estem habituats aquí. Comparteixen per exemple, la Big Mac, la de Quart de Lliure amb Formatge, la Mc Royal Deluxe i l'hamburguesa bàsica amb formatge o sense. La resta es tractava d'una varietat d'hamburgueses força extensa, dividides entre hamburguesa o wrap.

Nosaltres vam provar la "Jalapeño Kicker Chicken Sandwich" que es tracta d'una hamburguesa de pollastre, amb un pa especial amb llavor al cim, enciam, tomàquet, formatge i una salsa picant de chile jalapeño que a dir veritat, era força picant.
Afortunadament, i a diferència d'aquí, amb el menú hi entraven tants refills (re-emplenament de beguda) gratuïts de la beguda que haguessis escollit, a triar entre una (altre cop) gran varietat de begudes com la que no podia faltar, la Coca-Cola normal o light, Minute Maid de llimona normal o light, té, Sprite, entre algunes altres.
Nosaltres per ser originals, vam decantar-nos per la Coca-Cola ;)

[Viatge #NY] Esmorzar al @Marriott de #Washington

Després d'estar uns dies a Niàgara i Toronto, vam començar a baixar per anar a Washington.
De camí, vam fer la parada a un mercat petitó dels Amish, on vam poder comprar aquell pastís tant bo de xocolata i nata.

Després d'uns dies d'estar en "poblets" més petits, tornar a una ciutat tant gran com Washington es va notar força, altre cop rodejats d'edificis alts, molt trànsit, carrers plens de gent, amunt i avall, i com ja venia essent habitual per part de la nostra aprensiva guia, "es peligroso, hay crimen y drogas!":)

L'endemà al matí, després d'una bona dormida, vam baixar a esmorzar a l'espectacular buffet del nostre hotel, el Marriot Wardman Park, on realment, no ens esperàvem l'espectacle visual i gastronòmic del que ens oferien.

Es tractava d'un hotel força gran i per tant, disposava d'unes instal·lacions molt grans, amb un menjador amb molta capacitat i una varietat d'aliments per esmorzar força gran.

Com a única pega, potser diria que un dia vam coincidir amb 8 grups diferents de turistes, amb lo qual es va acumular molta gent a l'hora d'esmorzar, cosa que va obligar a l'hotel a organitzar-nos per agrupant-nos i maximitzar així la ocupació de cada taula.
A part d'això, cap queixa, ja que el menjar era realment molt bo.

Disposaven d'un apartat on 3 cuiners et preparaven al moment qualsevol tipus de truita, amb els ingredients disposats en un taulell perquè poguessis combinar-los al teu gust només demanant-los.

La varietat era molt gran, pebrot vermell, verd, chiles, ceba, xampinyons, carbassó, albergínia, bacon, pernil dolç i diversos formatges com el de cabra, emmental, Roquefort, entre d'altres ingredients que ja no recordo. Les truites eren molt gustoses i atipaven un munt, tot i així, et veies temptant a tornar a repetir per provar una altra varietat.

A part d'això, el buffet també disposava de diversos apartats, on podies trobar:
- salsitxes, cansalada, daus de patata fregida, ous remenats...

- fruits secs, com nous pecanes, nous, panses...
- diversos tipus de cereals i muesli...
- làctics com iogurts, philadelphia, formatge de barra, nata fresca muntada (tot un luxe!) ...

- croissants, magdalenes, muffins, plumcakes, galetes...
- diversos pans, de motlle, integral, amb cereals...
- mel, melmelada, sirope d'agave...
- fruita fresca variada, aranyons, síndria, pinya, meló, taronja, poma, pera, plàtan, maduixes...
- sucs de taronja i smoothies de fruita variada.

La veritat és que ja he perdut el compte, ja que de tanta varietat com hi havia, no sabíem ni què agafar! :)

Un punt a favor, era que el cambrer t'anava servint sucs de taronja acabats d'esprémer i te'ls duia a taula. I si volies capuccino o xocolata, només havies de demanar.-ho i també t'ho portavem.

Com a nota curiosa, el cambrer et demanava que no marxessis sense signar la nota de l'esmorzar, que tot i estar inclòs a l'estada, els esmorzars pujàvem a 60 dòlars per persona, cosa que el primer dia, ens va fer mig ennuegar l'últim glop de cafè que ens estàvem prenent. ;)

Per tant, missió esmorzar-Washington, complerta i amb nota!

Forn de Llenya El Llonguet

Diumenge passat, dia de Sant Antoni feien la festa de benedicció del animals. La gent del poble i voltants porten la seva mascota a beneir. També cavalls, eugues i altres animals hi fan acte de presència, acompanyats dels seus amos, és clar.

Un dels pobles que rep molta gent i que celebra aquesta fira és Anglès, on cada té una bona influència de públic.

Nosaltres ja que erem a Perelada, poble conegut pel seu Casino i pel seu Golf, vam acostar-nos a la fleca també molt nomenada pel seu pa, sobretot.

Elaboren un llonguet, tal com es diu la fleca, que és una delícia. També trobem altres pans, com el rodó típic que és bonissim i altres varietats més sofisticades com amb nous o ceba.
La part dolça també hi té pes, fan brunyols, ensaïmades de cabell d'àngel, tortells, mousses, bracets, entre altres.

Així doncs del Llonguet ens vam quedar un braçet de torró, que ja per Nitbona en voliem comprar un i vam canviar d'opinió.

Era llarg i prim, farcit de torró amb un gust d'ametlla impressionant i molt ben embolcallat d'ametlla crocanti. No hi escassejava gens. El bescuit també era tovet, suau i fi. Va valer molt la pena.
De pes li faltava poc per arribar a 600 grams. 

Formatge: Grana Padano

Creat al segle XII per un monjo cistercenc de l'Abadía de Chiaravalle. Actualment es fa o numeroses lleteries de la vall de Padana; és el més gran de tots els formatges amb DOP.

Característiques: L'escorça entre groga i rojenca és molt gruixuda; la pasta és dura, blanca o groga palla, i es desgrana fàcilment. De sabor dolç afruitat i aroma a mantega amb matisos de fruits secs.
Es tracta d'un formatge de pasta premsada cuita elaborat amb llet de vaca. Se sol produir a Vèneto, l'Emília-Romanya, Llombardia i Piemont. A Itàlia se l'anomena "grana", que vol dir el plural del gra.

Consells de degustació: Utilitzat a la pastaciutta al dente, als raviolis i a centenars de receptes. Combina bé amb els vins blancs, nefre forts i els escumosos.

Fitxa tècnica:

Origen: Itàlia
Maduració: 1-2 anys
Pes i forma: 24-40 kg. tambor
Dimensions: D. 35-45 cm a 18-25 cm
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

[Viatge #NY] Els Amish

 

Els Amish són un grup d'esglèsies cristianes tradicionalistes. Sóc coneguts per la seva vida simple, el seu vestir senzill i el poc ús de les noves tecnologies. Nosaltres ens centrarem més a parlar sobre la seva cuina.

  

Tipus de cuina:

La seva cuina es caracteritza per la seva senzillesa i qualitat tradicional. L'alimentació juga un paper important en la vida social Amish i se serveix en convits, casaments, esdeveniments per recaptar fons, comiats i altres tipus de celebracions.

Molts aliments Amish es venen a mercats, incloent pastissos, productes de brioxeria, magdalenes, galetes, verdures, fruita, mels i altres productes manufacturats per ells.

Nosaltres per exemple ens vam enamorar d'un pastís de xocolata amb una cobertura mantegosa blanca. Era bonissim, recent elaborat al seu obrador per totes elles.

A més ja veieu que es tracta d'un pastís amb ingredients com a casa d'una qualitat exepcional i amb un preu més que econòmic, 3'5 dolars, que al canvi, no arriba a 3 euros. Aquí amb aquest preu en tenim per un tall i encara.

Vaig gaudir veient tot l'assortiment de coses dolçes que tenen a la botiga on tenen l'obrador. Ho hagués comprat tot.

La veritat és que són unes grans pastisseres i a més tot està fet artesanalment amb productes frescos dels seus horts. Les dones s'enacarreguen de vendre aquests dolços que tan criden l'atenció a tothom i també caramels casolans i fins i tot sprits de maduixa, que fan una olor i tenen un sabor envejable a qualssevol que poguem trobar avui dia al mercat.

Els homes es dediquen a fer feines més pesades al camp i a l'hort. Cal dir també que tota la fruita que ofereixen per vendre té un color i una olor que alimenta. No ha estat tractada amb químics i això es nota a la vista i al gust, però no a la butxaca en el seu cas, ja que tot el que vene té un preu molt assequible, sobretot tinguent en compte l'alta qualitat que gaudeixen els seus productes.

[Viatge #NY] #Niagara on The #Lake

A pocs minuts de les famoses i majestuoses Cataractes del Niagara trobem un poblet molt bucòlic: Niagara on The Lake. Per molts és el poble més bonic d'Ontàrio. Amb els seus carrers adornats amb flors de colors i les seves esplèndides cases d'estil colonial anglès.

Niagara on the Lake va ser la primera capital de l'Alt Canadà. Encara avui dia trobem alguna bandera britànica al costat d'una Canadenca, ja que després la de la Independència dels Estats Units, els lleialistes britànics el van fer servir com a refugi.

Avui dia és un poblet molt visitat amb diverses botigues, algunes amb productes delicatessen. Us deixaré algunes fotos per veure alguns dels productes que venen i que fins i tot ofereixen per a degustar, com és el cas d'algunes melmelades o salses d'all, de formatge, entre altres. D'aquestes no en tinc les fotos, tenia feina a fer els tastetis. El que si tinc són les dulces que hi havía en aquest poble, ideals per acompanyar un bon cafè.

Crispetes de chili, capuccino, xocolata, ètc.

En aquest poble també hi trobem un hotel victorià amb molt d'encant anomenat Prince of Wales i també és la seu del Festival Shaw , una sèrie de produccions teatrals que ofereixen les obres de George Bernard Shaw, els seus contemporanis, o obres de teatre sobre la seva època (1856-1950), que va d'abril a novembre. El festival compta amb tres teatres al centre de la ciutat: el Festival, Royal George, i Court House teatres, i compta amb un d'un actuar companyia de repertori, el personal escènica, i el cobrament de directors residents i convidats considerats alguns dels millors de l'anglès parlant món. El Festival de Shaw és una experiència distintiva de Niagara-on-the-Lake.