Feia dies que volia fer aquest post. El volia fer perquè últimament se sent a parlar força del porc Duroc, que si que és més bo però també més car, clar. Anem a descobrir-lo una mica més;
Entre els milions de porcs que es crien a Catalunya, n'hi ha una minoria que tenen la Q de qualitat que atorga la Generalitat. Són els porcs Duroc, que els engreixen en unes condicions de més espai i més bona alimentació.
El Duroc o Duroc-Jersey és una raça de porc dins dels porcs blancs. Aquesta es caracteritza per donar un valor afegit a la carn. Les principals característiques són:
Un color més intens, més vermella
Un contingut de greix intramuscular més elevat
Una carn més suau i tendra
Una carn més gustosa
El preu d'aquesta carn és superior ja que costa més de produir-la. Els porcs d'aquesta raça mengen més pinso que els altres, són criats en espais grans i es maten quan tenen un pes també més elevat que els altres porcs.
D'aquests porcs, al igual que dels altres, se'n mengen pintxos, secret, llom, costelló. Nosaltres vam provar el llom i ara hem tastat els pintxos. A la carnisseria on acostumem a comprar valen 18'00 euros el kilo, tot i que cada pinxo pesa uns 100 g., per tant no pagues tant al pesar poquet.
Us puc dir que el gust del Duroc és excepcional ja que el greix que té intravetat li confereixen una textura més melosa i gustosa de la carn de porc. No és un producte molt conegut però s'ha de tenir en compte pel seu alt valor gastronòmic.
I pel que fa al seu perfil lípidic us diré que porta colesterol bo i triglicèrids no saturats (dels bons).
Curiositats:
Es va introduir a Espanya en la dècada dels seixanta i últimament s'està utilitzant com a raça finalitzadora en els encreuaments industrials de porcí blanc, ja que proporciona una infiltració grassa que fa que aquests productes millorin les seves qualitats i sabor.
A més és l'única raça a la qual es permet l'encreuament amb Ibèric dins de la Norma de Qualitat de l'Ibèric (R.D. 1469/2007, de 2 de novembre), fins i tot en un 50% de sang, sempre per via paterna. De fet, el gruix de la producció que es comercialitza com d'Ibèric al nostre país procedeix realment de l'encreuament al 50% de mare ibèrica amb mascle Duroc, encara que no s'indiqui gens en l'etiquetatge.
Entre els milions de porcs que es crien a Catalunya, n'hi ha una minoria que tenen la Q de qualitat que atorga la Generalitat. Són els porcs Duroc, que els engreixen en unes condicions de més espai i més bona alimentació.
El Duroc o Duroc-Jersey és una raça de porc dins dels porcs blancs. Aquesta es caracteritza per donar un valor afegit a la carn. Les principals característiques són:
Un color més intens, més vermella
Un contingut de greix intramuscular més elevat
Una carn més suau i tendra
Una carn més gustosa
El preu d'aquesta carn és superior ja que costa més de produir-la. Els porcs d'aquesta raça mengen més pinso que els altres, són criats en espais grans i es maten quan tenen un pes també més elevat que els altres porcs.
D'aquests porcs, al igual que dels altres, se'n mengen pintxos, secret, llom, costelló. Nosaltres vam provar el llom i ara hem tastat els pintxos. A la carnisseria on acostumem a comprar valen 18'00 euros el kilo, tot i que cada pinxo pesa uns 100 g., per tant no pagues tant al pesar poquet.
Us puc dir que el gust del Duroc és excepcional ja que el greix que té intravetat li confereixen una textura més melosa i gustosa de la carn de porc. No és un producte molt conegut però s'ha de tenir en compte pel seu alt valor gastronòmic.
 |
| L'he acompanyat d'unes patates fregides |
I pel que fa al seu perfil lípidic us diré que porta colesterol bo i triglicèrids no saturats (dels bons).
Curiositats:
Es va introduir a Espanya en la dècada dels seixanta i últimament s'està utilitzant com a raça finalitzadora en els encreuaments industrials de porcí blanc, ja que proporciona una infiltració grassa que fa que aquests productes millorin les seves qualitats i sabor.
A més és l'única raça a la qual es permet l'encreuament amb Ibèric dins de la Norma de Qualitat de l'Ibèric (R.D. 1469/2007, de 2 de novembre), fins i tot en un 50% de sang, sempre per via paterna. De fet, el gruix de la producció que es comercialitza com d'Ibèric al nostre país procedeix realment de l'encreuament al 50% de mare ibèrica amb mascle Duroc, encara que no s'indiqui gens en l'etiquetatge.
