Restaurant Hotel La Quadra

Al poble muntanyós Maçanet de Cabrenys hi trobem un Hotel Restaurant molt acollidor anomenat La Quadra. Des del 1970 que aquesta família va obrir les portes que ofereixen un servei acurat en un entorn prepirinenc, envoltat de natura i paisatge. Remodelat recentment per tal de poder donar una imatge més renovada i comfortable i sobretot mantenint un tracte familiar.

La seva cuina típica de la regió, és a dir, amb senglar (quan és temporada, de gener a març), ànec, carns a la brasa i el seu famós plat caracterític La Peuada, especialitat de la casa des que van obrir les seves portes.
També disposen de diferents menús, com el de temporada, que un bon dia tastarem, el gastronòmic i altres per grups. La veritat és que tot fa bona pinta. 

Nosaltres donem fe del bon tracte familiar que caracteritza el seu hotel restaurant, així com de la seva bona cuina. Vam tenir l'ocasió de fer-hi el menú de migdia i ja ens va encantar.

El menú era a triar entre 3 primers, 3 segons i un postres de la carta. Un punt molt bo, normalment els postres de menú són limitats a flam, gelat o natilles.
A més per ser un menú diari, els plats estàven molt bé.

1ers plats:

- Croquetes de peix amb salsa romesco
- Carpaccio de vedella amb parmesà
- Trinxat

2ons plats:

- Galtes rostides
- Bistec al Roquefort
- Calamars a la planxa

Nosaltres ens vam decantar per:

- Un carpaccio de vedella amb parmesà; un plat molt complert i amb una generosa quantitat de parmesà.

I de segon:

- Bistec de vedella al Roquefort; un bistec força gran i cobert amb una salsa bona, no excessivament forta per ser d'aquest formatge blau tant potent

- Galtes rostides: excel-lent plat, tant quantitativament parlant com qualitativament, dues galtes amb un acompanyament de luxe: orallanes, panses, prunes, ametlles laminades i ceba ben rostides i també un dauphinois de patata, al igual que al meu plat.

Els postres encara millor, a triar de l'extensa carta:

- Crema de l'àvia: es tracta d'una copa amb un fons de coca, crema catalana i coberta de xocolata negra. Un postres bo i original, una versió seva de la típica crema catalana, però encara més bona. Decorada amb un physalis.

- Peres al cafè amb gelat de canyella: molt ben presentades, dues peres banyades amb tota l'aroma del cafè i el suau gelat d'aquesta espècia tan càlida i amb un xic de nata.

I com a detall de la casa, unes galetes per acompanyar el cafè.

Per beure cervesa i beguda amb gas entren al menú, així com un bon pa que serveixen. El servei en tot moment molt atent i amable i la cuina perfecte, generosa i ben executada.

Un restaurant molt recomanable en un ambient molt càlid, les seves parets amb volta i la seva llar de foc hi acompanyen bé.

Restaurant Mas Palau

Situat a les afores de Sant Gregori, a Ginestar, trobem el Restaurant Mas Palau. Una masia catalana del segle XVIII la qual disposa de varis salons de pedra i una àmplia terrassa.
Ofereixen una cuina catalana, cuidada i amb producte fresc de la Vall de Llemèna. Regentat per una parella, ella com a cap de sala i ell com a cuiner fan i desfan els menús i plats que ofereixen. El detall de decoració de la flor fucsia a la taula alegra el menjador.

Nosaltres hi vam anar l'endemà de Sant Esteve i el restaurant estava buit. Vam ser els únics i vam degustar el menú festiu de migdia.

El preu són 22 euros, no és car tinguent en compte que el producte és fresc però si el comparem amb altres restaurants, per aquest preu podrien oferir més. Més en el sentit de quantitat i de varietat de plats. Si ofereixes un menú festiu, que ho sigui, perquè si poses sardines o escudella o trinxat fa més de diàri.

Aquell dia el menú, compost per 4 primers, 4 segons i 4 postres a triar era:

Et serveixen unes olives negres bones per picar mentres esperes els plats.

Nosaltres vam optar per partir-nos els dos únics primers que ens feien gràcia;

- Un carpaccio de carbassó amb parmesà i pernil: un plat ben presentat, servit amb el carpaccio tallat molt fi com a base, mesclum, una mica de pernil i d'anxoves i gairebé gens de parmesà.

- Remenat d'ous amb bolets: un plat senzill, li faltava una xispa. Servit amb triangles de pa torrat.

- De segon, després de molt rumiar, vaig demanar les galtes rostides, que no és que m'agradin massa. Ens van servir una sola galta, amb un llit de patata i ceba, però la pega és que estava fred. I aquí torno a dir lo de la quantitat, una galta potser és poc per aquest menú, potser si fos de diàri.
Vam demanar per si el podien escalfar i després em va desparèixer el suc que portava, així que vaig tenir la galta seca amb la patata, un xic dura. Això si la galta estava ben cuita.

De postres una mouse de iogurt amb compota de poma. Potser és el que més em va agradar, ja que la compota era artesana i molt bona, gens empalagosa i combinava molt bé amb el toc especiat de la mouse de iogurt. Com a decoració una mica de xocolata negre, que tampoc hi quedava malament.

Les begudes, una aigua amb gas petita, i una cervesa van incloses al preu del menú.

Si volen aconseguir més gent s'hauran de promocionar una mica més, perquè eren simpàtics, fins i tot, la noia ens va voler presentar el cuiner i va ser molt agradable, però a vegades calen més coses i en aquesta ocasió la cuina ho és tot.
La veritat és que jo hi anava amb molta il-lusió en aquest restaurant ja que, tot i fer poc que hi són, els havía provat al Firatast de Girona i tenien uns raviolis farcits de magret d'ànec amb salsa de formatge de cabra que estan divins. Potser si els oferissin en aquest menú festiu, segur que tindrien un èxit brutal, plats així és el que volem.

Dinar de Reis

El dinar de Reis, l'últim àpat contundent dels de Nadal. Cada any acostumem a celebrar-ho a casa dels meus sogres, fins i tot, ja hi anem el dia abans per veure passar els Ses Majestats els Reis.
Aquest any la cavalcada va ser retransmessa per TV3. Una cavalcada medieval, molt familiar, cantant la típica cançó:

"Visca els tres reis! De l'Orieeent!

Que pooorten coooses a tota la gent!!"

Una botifarra per la meva mare,
un got de vi del meu padrí,
un tros de coca per la meva boca
i un tall de pa pel meu germà"

Patges i tothom qui desfila la va cantant per arreu on passen. Els 3 Reis van cada un amb una carrossa guiada per cavalls de càrrega i l'Aliga de Girona dóna peu a tot el seguici de personatges, entre ells, la segelladora, que posa un segell d'Orient a cada nen qui vulgui.
El tret més animat el donen els patges del Rei Negre, que treuen als nens a ballar, mentres altres es limiten a cantar i donar algun caramel.
Trobo que la nit de Reis és màgica i jo sempre he anat a veure passar els Reis, abans amb molta il-lusió i ara amb menys, però amb aquell record tan bo de quan hi anava amb els meus pares i sabia que l'endemà seria un gran dia, un dia ple de regals.
Però mai s'ha de deixar de somiar, i ara ens fan il-lusió altres coses també. El menjar mateix ja me'n fa. Saber que menjaré un plat que m'agrada o que en menjaré un bon tros de Tortell de Reis i em pot tocar el Rei, o la fava, ja és una alegria.

El menú d'aquest dia va ser:

- Entremès: un plat que sempre soluciona un primer. Fàcil i ben ràpid de preparar, sobretot si el fas només d'embotit, és clar.

El nostre portava: gall d'indi, pernil salat, formatge de cabra, xoriç ibèric, bull i llonganissa ibèrica. També un xic de mesclum i mig ou dur.

 

- Pollastre amb gambes: la meva sogra enlloc de posar-hi escamarlans hi afegeix gambes i sèpia fresca de Roses.

 La veritat és que aquest plat és molt típic de l'Empordà, aquí ho fem molt de barrejar mar (escamarlans o gambes) amb muntanya (pollastre de pagès).
No us posaré la recepta perquè no l'he fet jo, però si us diré que si a part de fer-hi un bon sofregit amb la seva corresponent picada hi afegiu xocolata, la salsa us quedarà per llepar-se els dits. La xocolata aporta a la salsa un gust exquisit, més intens i una textura més seductora.
Una altra cosa important d'aquest plat és la qualitat del producte. Un pollastre de pagès està ben alimentat i ben criat i si podeu que sigui ecològic, encara millor. I pel que fa a les gambes igual, fresques millor.

De postres el típic Tortell de Reis, que com mana la tradició, qui trova la fava paga el Tortell i qui troba el Rei es posa la corona. Jo en aquest cas ni fava ni rei podia trobar ja que no en vaig menjar. M'agraden molt els tortells però aquest no era gens bo, així que vaig menjar un tros de torró de Xixona. Sort que ma mare me'n va guardar un trosset del que a mi m'agrada per l'endemà.

Un tortell de la fleca Pere Llobet, conegut popularment com Cala Lolita. Era espongós, tot i que no tant com el de Nadal. Tot i això bonissim, era diferent però molt bo també. Farcit de crema cremada, perquè tan importa la massa com el seu farcit. Aquesta crema era ben fina, molt ben aconseguida i amb ametlla laminada al cim. La imatge que us deixo no mostra tot lo bo que estava :)

Nou col-laborador al blog: Gallina Blanca

Tots conèixem els brous de Gallina Blanca, les seves cremes de verdures o bolets, les pastilles per enriquir els nostres plats, però el que potser ja no sabem és que han incorporat molts altres productes que ens poden solucionar un plat o agilitzar-nos la seva preparació.

Per exemple tenen una beixamel ja feta, que per un moment donat que fem uns canelons ens aniria perfecte.

També disposen d'una gama de salses per a la carn, com la de xampinyons o la de pebre verd, que han de ser bonissimes. A part de tots els seus brous, tants els de bric com els de sobre a punt ja per consumir. Per aquests mesos de fred, arribar a casa i prendre't una de les seves sopes ben calenteta és glòria.
I si volem elaborar algun plat més sofisticat, pel cap de setmana per exemple, també ofereixen brous per a paella o fideuà o, perquè no, un bon arrós de diumenge. I millor encara, també pots gaudir d'un dels seus risottos.
Finalment també us diré que ara està molt de moda el tema del menjar japonès, doncs ells no s'han enrera i han tret uns fideus a punt per escalfar i fer les delícies de més d'un, ràpid i fàcil.

Si passeu per la seva pàgina web tenen un munt de receptes temptadores.

Jo tindré l'ocasió de poder provar una gran varietat dels seus productes i no patiu, que ja us els aniré mostrant, tant si els mengem directe com si en fem algun recepta més elaborada.

De moment us avanço els productes que anirem mostrant:

Una taronja captura-greixos

Llegeixo molts blogs per la xarxa, sobretot de cuina. M'agrada descobrir receptes noves o elaborar-ne de diferents, a vegades un mateix plat es pot fer amb diveroso ingredients diferents. També serveixen per agafar idees, en el meu cas sobretot. Miro la recepta d'algun blog i aleshores la versiono a la meva manera, ja sigui més al meu gust o perquè diposos d'altres ingredients a casa.

Aquesta vegada he llegit un molt bon consell del blog "receptesmaica.cat" i he decidit explicar-vos-el. És una magnífica idea, i més ara que tots portem uns kilets de més de les Festes de Nadal o si més no per fer plats més saludables.

Es tracta de que quan cuinem un guisat o un rostit al forn ja sigui de porc, de gall d'indi, de xai o de la carn que sigui col-loquem a la safata del forn una taronja sencera, només rentada. Això fa que el greix del guisat o rostit quedi a dins la taronja. Si ho volem comprovar, només hem de partir la taronja per la meitat per veure-ho.

La taronja no modifica el gust del guisat o rostit, simplement el fa més lleuger.

Si es vol també es pot posar amb botifarra, salsitxa o xoriç. Posem la taronja a la cassola amb aigua bullent i hi tirem la butifarra previament punxada i en cinc minuts el greix estarà a la taronja!

Una altra cosa que afegiré és que després d'un àpat més greixós, com ara un guisat o rostit, menjar una taronja de postres ens anirà bé, ja que ens ajudarà a digerir el greix i la fibra de la taronja l'arrastrarà per tal que no l'absorbim tot. A més estarem aportant a l'organisme una bona quantitat de vitamina C, que ens anirà bé perquè estiguem més protegits de cara al refredat. En el proper post us n'explicaré més...

Post patrocinat per Supernaranjas.

Testos DYT

Ara es porta la decoració nòrdica, és a dir, terres blancs, fustes, plaids, catifes amb pèl, decoració amb pinyes i caixes més rústiques, entre altres. No sóc cap experta però m'hi fixo i m'agrada molt tot el que envolta el mon de l'interiorisme. Coincidint també que estic subscrita a algun bloc que fa coses de manualitats i altres de decoració he decidit fer alguna coseta amb uns testos que tenia d'uns cactus recent trasplantats.

Material necessàri:

• 4 testos petits
• pinyes petites
• purpurina blava
• pintaungles transparent
• popurri neutre, tipus fusta

Elaboració:

Primer decidim quin forma fer al tests, jo en aquest cas, he dibuixat un cor, una estrella, una lluna i la parta superior del test amb l'ajuda de l'esmlat d'ungles que és el que fa que s'enganxi la purpurina.
Amb pols i cura dibuixem el que haguem pensat i immediatement hi tirem la purpurina per tal que s'hi enganxi de seguida, tot fent la forma del dibuix creat.
Deixem assecar els tetsos mentre els farcim amb el popurri que ens aguantarà les pinyes. En alguns testos hi posem una pinya, a altres varies i a algun només pinyes.
És senzill però fa el pego no?

Dinar de Sant Esteve

Aquest seria el darrer dia dels àpats més forts. Tot i això aquest any va anar perfecte, perquè us enrecordeu d'allò que deia de posar algun àpat una mica més lleuger i sa?, doncs bé aquest en seria un d'aquests.

Per començar ens estalviem el pica-pica (patates, olives, escopinyes i fuet), que tots sabem que és una de les coses que més calories aporta i a més, a mi almenys, em treu força la gana. I segon que un àpat a base de peix sempre és més lleuger i fàcil de digerir, que a venim amb l'estòmac més tocat.

Així doncs aquest dia de Sant Esteve va consistir en dos plats:

- Un primer de pebrots del piquillo farcits de bacallà. Són unes pebrots molt bons i fins, el farcit està molt ben aconseguit que els compra la meva sogra a la peixateria. El que si fa ella és la salseta aquella tan bona que duen, molt fàcil, anem a veure:

 

Ingredients per a 4 persones:

• 3 pebrots per a cadascú
• 400 ml de nata per cuinar
• 1 ceba petita de Figueres
• oli d'oliva verge extra
• mig pebrot vermell escalivat

Elaboració:

Pelem i tallem la ceba ben fina. La posem a fregir amb un xic d'oli a foc suau. Una vegada la ceba estigui cuita la posem en un bol pel turmix. Hi afegim la nata i el pebrot escalivat i ho triturem tot.
Muntem els plats amb els dos pebrots i la salsa i ho posem al forn per escalfar-ho tot bé.

- Un segon a base de peix, 4 sepietes ben tendres fetes a la planxa amb una picada d'all i julivert, algunes navalles fresques, una cueta de rap ben enfarinada i fregideta i gambes per acabar de completar. Molt bo tot i ben satisfets que vam quedar.

De postres el típic torró de Xixona i d'Ametlla.

Dinar de Nadal

I després de Nitbona ja arriba Nadal. El dia de Nadal cada any és igual, anem a tota la família a casa de la meva àvia, que ara ja té 91 anys, i dinem tots plegats i ens felicitem el Nadal tot dient ben contents: Bon Nadal!!! Jaja, semblem el pare Noel felicitant les festes.

Aquest any com a menú l'hem canviar una mica deixant de costat els canelons que hem menjat molts Nadals. Enguany hem donat pas a les vieries farcides que tan bé cuina la meva tia i també un bon pollastre de pagès rostit amb botifarres, bolets, carrota, ceba i escarxofes. La veritat és que ni jo que no sóc gaire apassionada dels rostits, quan ella en fa un m'encanta. L'any passat el va fer amb orellanes, figues i panses i aquell suquet dolçet tan bo que va agafar amb els fruits secs era una delícia. Tot i això són fan de les curculles que en dic jo, perquè realment no mengem la viera sinó que només les fem servir com a base. Ella les va fer amb rap fresc i gambes i una beixamel per llepar-se'n els dits. És molt bona cuinera la meva tia, llàstima que no tingui blog :)

Entremès amb ensaladilla russa, que després del pica-pica això baixa més

Igualment us posaré la recepta de les curculles perquè creiu-me que val la pena provar-les!

Ingredients:

• una cua de rap fresc ben grossa
• gambes pelades fresques
• llet 
• farina
• nou moscada
• mantega
• oli d'oliva verge extra
• formatge ratllat

Elaboració:

Fregim la cua de rap en una paella amb oli i reservem. Posteriorment passem també les gambes, poquet que no quedin seques.
Paral-lelament preparem la beixamel, posem la mantega a torrar i incorporem la farina a poc a poc i també la llet sense parar de remenar. Hi posem un toc de nou moscada i sal i remenem bé.
Una vegada tenim força quantitat de beixamel, tallem el rap a trossets petits i les cues de les gambes. Barregem bé tot i posem la mescla a la curculla. Hi posem formatge ratllat al cim i ho gratinem al forn fins que el formatge es desfaci.

I una altra recepta que us deixo és la del rostit. Molt fàcil de fer, partint de productes de qualitat ja quasi tens el plat.

Ingredients:

• pollastre de pagès
• botifarres
• barrega de bolets de bosc 
• xampinyons
• pastanaga
• ceba
• 1 cabeça d'alls
• escarxofes
• oli d'oliva verge extra
• vi blanc o conyac (opcional)
  

Elaboració:

Posem en una cassola una bona quantitat d'oli d'oliva verge extra. Hi afegim les botifarres tallades a rodelles i el pollastre tallat també i les verdures tallades perquè deixin anar més gust Deixem que cogui tot. Més tard hi incorporem els bolets tallats i les escarxofes laminades ben fines. Ho tenim al foc lent que vagi daurant-se la verdura i la carn i servim.
Opcionalment hi podem tirar un raig de vi blanc o conyac.

De postres vam menjar el típic Tortell de Nadal, el que la padrina en teoria regala al fillol. Així nosaltres aquí a Catalunya mengem el Tortell el dia de Nadal i el dia de Reis.
Cada any l'agafem a una pastisseria molt bona que tenim a Figueres, que no en tenim gaires per triar a la nostra ciutat però aquí fan un Tortell bonissim. D'una massa flonja, toveta i extraordinariament fina i un massapà com cal,  fet amb només ametlla i sucre.. Fins i tot a mi que no em diu gaire res el massapà aquest m'agrada.

En aquesta foto no s'aprecia suficient prou l'esponjositat del tortell però per mi no n'he provat mai cap de millor, encara :)