Can Guix

A Olot ens agrada anar-hi. Ara amb l'autovia ens queda més fàcil l'accés, així que de tant en tant hi fem una visita. La última vegada vam veure un restaurant que no podiem deixar de provar, així que dit i fet.

Resulta que és un restaurant molt conegut a Olot, tant perquè fa molt temps que hi són, més de cincuanta anys, com per la seva carta variada i molt econòmica.

Els seus plats molt complerts i a un preu més que bo, sobretot per la relació qualitat-preu.
Seempre està ple de gent, raó per la qual la cuina no tanca al migdia, nosaltres vam dinar  passades les quatre de la tarda, i això encarregant taula una hora abans.

El restaurant regentat per una família ben avinguda, ha passat de generació en generació. De tracte familiar i ambient familiar. Les taules estan molt juntes i hi ha molt girigall, però es menja bé.

La mestressa et deixa la carta i no s'apunta la comanda enlloc,se la memoritza, amb tanta gent, no se com ho fa.

Nosaltres vam agafar, després de cridar-nos l'atenció varis plats que un altre dia haurem de provar, unes croquetes:

Aquest plat un error, ja que eren croquetes congelades. Tot i això ja veiueu que la ració és abundant.

De segon el meu marit va agafar filet de llenguado amb formatge i pernil dolç amb acompanyament de patates fregides casolanes, valen molt la pena, i escarxofes arrebossades i saltejat de pèsols amb xampinyons. Bonissim aquest acompanyament que costa 1 euro més al plat que triis.

Jo vaig fer plat únic, ja que havia emsorzat de forquilla i no tenia massa gana. Unes patates d'Olot amb acompanyament variat. Un gran encert, l'arrebossat de les patates excel-lent i el farciment també.

   
Les mandonguilles, l'amanida Guix i l'escalopa amb patates són alguns plats pendents que ens han quedat.

De postres nata amb nous i caramel. Molta quantitat de nous, sobretot tinguent en compte el preu, 1'90.

Si us agrada menjar casolà i força quantitat aquest restaurant no us el podeu perdre.

Hostal del Fang

L'antic Hostal del Fang es troba a mig camí de les Planes d'Hostoles i de la vila d'Amer, i a tocar de l'església abandonada de la Mare de Déu de Núria. Es tracta d'un restaurant casolà amb cuina de tota la vida i embotits de la Garrotxa.

Nosaltres hi vam fer un esmorzar de forquilla, el meu marit, unes torrades amb botifarra a la brasa i jo sèpia guisada amb costelló. No és que em vingués molt de gust per esmorzar, però em va cridar l'atenció probar-lo.

La veritat és que estava molt ben cuinat. Els talls de sèpia eren força grans però molt tendres, acompanyada amb 3 talls de costelló i força pa per aprofitar el seu suc.

Pets de Girona

No sabia que a Girona es menjaven pets. Tot va començar gràcies al detall que va tenir una noia que va venir a fer pràctiques de dietètica i nutrició amb mi a la consulta i l'últim dia, va i em trobo una caixa del Forn Montserrat. Em diu són pets de Girona, un dolç que elabora aquesta pastisseria que ja coneixia ja que m'encanten els seus búlgars, entre altres pastes que fan.

El Forn Montserrat és una tradicional pastisseria de Girona situada al barri vell de la ciutat, a l'ombra de la basílica de Sant Feliu i la Catedral.
L'antic establiment, que es remonta al segle XIX i que es dedica a la pastisseria des de fa més de 80 anys és ben coneguda per molts gironins, ja que també té dues altres botigues més a Girona.

Aquest Forn treballa amb ingredients naturals del país, sense additius, ni conservants, ni colorants i això es nota en totes les seves pastes.

Els pets de Girona estan elaborats amb avellana, sucre i clara d'ou. Només amb aquests tres ingredients i aconsegueixen fer aquest dolç tan bo i fi.

Gràcies Coralí!!

Fira del Bolet a Llagostera

Ja ha arribat la temporada del bolet i amb ella diferents Fires arreu de la província, com la Fira del Bolet a Llagostera.

Aquest poble omple els seus carrers de parades dedicades al bolet. Podem trobar una gran mostra dels diferents tipus que n'esteixen. És una de les fires més visitades de la comarca del Gironès. Coincideix amb la festivitat del 12 d'octubre, dia festiu per poder anar-hi a fer el tafaner.

Nosaltres vam poder comprar-hi rovellons, siurenys i rossinyols a molt bon preu i qualitat. També per esmorzar vam fer uns quants bolets amb all i julivert acompanyats d'una bona botifarra i llesca de pa, un bon esmorzar català!

  Plat de barreja de bolets, entre els rovellons, oferts pel bar Societat de Llagostera durant l'Instagram.

A la salut de Múrcia! :) @cervezasbizanti

Des de Múrcia ens arriba Bizantina, una cervesa artesana molt natural, on els seus autors han optat per utilitzar mètodes molt naturals per el·laborar-la, evitant afegir-hi sucres ni conservants.
El seu mestre cerveser, va iniciar la seva carrera cervesera cap allà l'any 2005, quan després d'assistir a un curs d'el·laboració de cerveses, li va picar curiositat i va decidir comprar-se un kit casolà per fer-ne a casa.
Tot i que segons ell mateix diu, els primers intents no li van sortir massa bé, no es va desanimar i assistir a un segon curs, aquest cop de la mà del mestre cerveser Alex Smith, de Naturbier (@naturbier), una altra fàbrica cervesera artesana situada a Madrid.

Nosaltres hem tingut el gust de poder provar la varietat de cervesa artesana de ordi, una cervesa de gust pronunciat, una mica amargant, de 5'5% d'alcohol
i d'un color marró fosc. La veritat és que té un toc una mica tèrbol, fa escuma amb facilitat i servida ben freda, com tota bona cervesa, deixa un gust en boca molt bo, amb un toc d'amargor que dura una estona i la fa molt agradable. La seva aroma ja ens avança el bon gust que trobarem al provar-la

L'empresa Bizantina ens ofereix dues varietats, la varietat de cervesa artesana negra i la de ordi que hem pogut provar.

Doncs des de Va de Teca, només em queda desitjar-vos molta sort en aquesta empresa d'el·laboració de cervesa, que de ben segur que tindrà èxit per la bona qualitat del seu producte.

[Viatge #NY] Esmorzar al @7eleven de New York

Una de les coses que ens va sorprendre el primer matí que vam passejar per Nova York, és que tothom anava amunt i avall apressat, direcció a la feina, amb els seus maletins, corbata, escoltant música amb auriculars del seu mòbil (molts iphones) i invariablement amb un batut/café a l'altre mà.

I és que la gent aprofita el seu recorregut cap a a la feina per esmorzar. Hi ha molts carrets de menjar per les cantonades i la gent s'hi atura a comprar un dònut i un café, tot i que també ofereixen muffins, bagels, croissants i refrescos de diverses marques.

Però nosaltres en lloc de decidir-nos a anar a un d'aquests carrets, vam acabar entrant a 7Eleven atrets per una oferta que vam veure-hi de dos dònuts de xocolata per 1'5 dòlar i ens en vam afegir un de rosa, que valia 1 dòlar. 

De pas hi vam agafar els cafès, ja que tenien unes màquines d'autoservei amb cafè de diversos gustos: vainilla, avellana i capuccino. Després de dubtar una mica i que vingués el dependent tot somrient a preguntar-nos d'on érem, a quin hotel ens allotjàvem i a explicar-nos tot el que oferien, ens vam decantar per un café d'avellana, que al final no va resultar ser massa bo i un capuccino per mi, que sí que vaig trobar força bo. També t'hi podies afegir cacau en pols al cim, algun sirop o llet. 

Eren econòmics, crec que al voltant 1'75 dolar cadascú i, com tot a Estats Units, de mida gran, aproximadament uns 400ml.

Així que estant tant a prop del Central Park com estàvem, vam decidir agafar els nostre esmorzar acabat de comprar i arribar-nos a l'entrada del parc per Columbus Circle.

Mentre ens menjàvem els nostres dònuts, amb un gust força diferent al que estem acostumats a menjar aquí, vam fer de guiris mirant com els 'autòctons' no paraven d'arribar al parc fent footing escoltant música, amb bicicleta, passejant gossos o ja fent els últims estiraments després de córrer.

Celebració 70è aniversari @mercatlleo

El Mercat del Lleó ja té 70 anys, un mercat proper on pots comprar productes d'allò més bons. Un gran aparador ple de fruites i verdures de tots colors, carns de primera, llegums, peixos, flors, entre altres interessants propostes.

Passejar pel mercat és omplir la cistella de frescor i qualitat. Cuiners com la Iolanda Bustos (@IolandaBustos), del restaurant La Calèndula (@lacalendula) o en Joan Roca, del Celler de Can Roca (@CanRocaCeller), que hi anava de petit al amb seu pare a comprar i ara és ell qui ve amb la seva filla.

Amb els actes de la celebració del Mercat es va fer un concurs d'Instagram i ves per on jo vaig anar-hi un parell de dies a passejar-hi i fer algunes fotos. La il-lusió que em va fer que triessin una de les meves fotos, vaig obtenir el 2on premi, que és justament un val de 50 euros per gastar al Mercat del Lleó. Perfecte per a provar i gaudir del bon gènere que ofereix. I és que no totes les ciutats disposen d'un mercat com aquest. Ja m'agradaria tenir-lo a Figueres, hauria de prendre exemple.

També durant l'acte que va començar amb una batucada, seguit d'un espectacle d'humor amb fruites i verdures com a fil conductor i després el pregó per part de la Iolanda Bustos i en Joan Roca, uns grans cuiners i unes excel-lents persones.

Us deixo la foto guanyadora i algunes recollint el premi mentre en Salvador Garcia Arbós (conegut com a Vadó i @Vadorgarbos al twitter) conduïa l'acte:

En Jordi Àvila, saltenc i conductor del programa Gastropíndoles (@GastroPindoles) de ràdio Fem Girona (@gironaara), va recollir el premi en nom del guanyador del primer premi.
Finalment també vam acabar l'acte amb una copa de cava fresc i un tall del pastís que havien creat per l'ocasió, un pastisset flonjo de poma molt bo.

[Viatge #NY] Volant cap a Nova York amb @airfrance

Feia temps que volíem anar de vacances a Nova York i finalment aquest estiu vam poder anar-hi!

Teníem escala a París, per tant, vam fer el viatge amb Air France. El vol durava aproximadament 2 hores fins a París i després unes 8 hores aproximadament fins a l'aeroport JFK de Nova York.

A l'anada cap a París, ens van servir uns snacks per matar el cuc de la gana, dels quals podies escollir entre dues opcions: o bé unes galetes de xocolata o bé uns palets al romaní. De beguda, es podia escollir entre cervesa, refrescos, sucs i com no, al tractar-se d'una companyia francesa, de vi.

Per rematar el dinar, podies fer una capuccino, cafè o té.

Al cap de poca estona d'haver iniciat el viatge des de París, ens van servir el sopar. En aquest cas també teníem dues opcions: uns tortellini farcits de carn amb salsa de xampinyons o bé una mena de pasta similar a la grana de meló, amb pollastre, verdures i salseta d'acompanyament.

La resta del menú era comú a tothom: una aigua de 33cl, una amanida de llenties amb crudités avinagrats, acompanyat de pa i 3 postres consistents en una porció de coca de poma ametllada força densa, una porció de formatge President, boníssim, per tal de fer notar que estàvem volant amb una companyia francesa i finalment una bosseta de poma vermella tallada. En aquesta ocasió, tampoc va faltar el vi, on oferien a escollir entre dues opcions, un Merlot i un Syrah.

Després d'unes hores més de vol i un parell de pel·lícules de 2h cadascuna, va arribar l'hora de l'esmorzar. Aquest cop ens van dur un iogurt Yoplait de préssec, unes galetes de mantega, un formatge fresc baix en sal i greix, un brioix i un suc de taronja. Per acabar de completar, de beure es podia demanar cafè o té.