Mostrando entradas con la etiqueta parmesà. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta parmesà. Mostrar todas las entradas

13/12/14

[Viatge #NY] Sopem al @TGIFridays de #NiagaraFalls

Després del llarg viatge en autobús on vam parar a mig camí per dinar al Wegmans (@wegmans), finalment vam arribar a les Cataractes de Niàgara per allotjar-nos a l'hotel Sheraton On The Falls (@fallsavenue).

Només d'arribar, cap a mitja tarda, vam veure un gran núvol d'aigua que s'aixecava imponent cap al cel procedent de les cataractes.


Degut a la gran quantitat d'aigua que hi baixa, es produeix molta aigua en pols que després en funció del vent, cau a la banda canadenca o americana com si d'una pluja molt fina es tractés, per tant, encara que faci un dia amb un sol impressionant, ets pots creuar amb tot de gent amb impermeable o paraigua.


Així doncs, abans d'anar a l'hotel, vam anar a fer el petit creuer que et porta fins les cataractes per veure-les de prop, el Maid of the Mist (@maidofthemist).


En aquella mateixa zona, hi ha un parell o tres d'empreses que fan el mateix trajecte: apilonar un grup d'ovelles-turistes aprovisionats amb un impermeable de color blau quatre talles més gran que tu i un cop tots encabits a dins el vaixell, iniciava el seu trajecte fins a quasi tocar el peu de les cascades perquè puguem veure la gran quantitat d'aigua que baixa i tot sigui dit de pas, a fer-nos una dutxa gratuïta, ja que per molt impermeable que portis, quedes cobert d'aigua per tots costats :)

Un cop ben ruixats i carregats de fotos i selfies amb les cataractes de fons, ara sí, anem cap a l'hotel Sheraton. Després de tantes hores de viatge i de la dutxa relax de vigor, ja tornàvem a tenir gana.
La veritat és que pels volts de Niàgara Falls no hi havia massa a fer.
La part americana constava d'uns 10 carrers com a màxim, amb el nostre hotel, el casino Seneca Niagara Casino & Hotel (@SenecaCasinos), algunes botiguetes i restaurants, com el Hard Rock Café (@HardRock) i una extensa zona residencial més cap al nord on la guia no ens va recomanar d'anar-hi perquè, en paraules d'ella "no hay nada que hacer allí señores y además es peligroso, hay crimen y drogas!", una advertència que es va arribar a convertir en una mena de mantra cada cop que no ens recomanava d'anar a alguna banda.

Així doncs, vam acabar anant a sopar al restaurant de dins l'hotel, un TGI Fridays (@TGIFridays), que es tracta d'una franquícia de menjar ràpid molt coneguda a Estats Units i amb una estètica rollo rock & roll dels anys 50-60 :)


Després de mirar la carta, vam optar per una mena menú degustació anomenat "3 Taste" per 18$, a escollir entre una carta de 7 plats (podeu veure més fotos del seu menjar a la seva compta d'Instagram).

 
 
La nostra elecció finalment va ser:

- Parmesan Meatballs. Es tracta de 3 mandonguilles de carn arrebossades, cobertes de 3 formatges fosos (Monterey Jack, Parmesà i Romano) i una salsa de tomàquet pel cim, amb julivert picat sec.

 

- Corned Beef & Swiss Sliders. Dos panets de pretzel, amb pastrami, ceba caramelitzada, mostassa de Dijon i maionesa.


- Bacon Mac & Cheese Bites. Tres boles de 3 formatges cheddar diferents, arrebossades i amb uns talls de bacon fregit al cim de cada bola, tot plegat, acompanyat d'una salsa de formatge i cervesa molt bona.

 
La veritat és que quan ho vam escollir de la carta, no acabàvem d'estar segur de si ens agradaria i un cop a davant i havent-ho provat, no ens hauria fet res repetir-ho (si no fos per la quantitat de calories que porta tot això!! :P)

I per beure, una bona Coca-Cola, com no!!

Així vam acabar el sopar d'aquest primer dia a Niagara Falls a la part americana. I després de sopar, per pair una mica i cremar alguna caloria, ens vam arribar al Niagara Falls canadenc, creuant la frontera a través d'un pont que fa d'unió entre els dos pobles germans, on allà, a diferència de la part americana, sembla unes petites Las Vegas, amb una avinguda principal voltada de botigues, casinos, llums de neó i gent per tot arreu.

11/12/14

Arrós cremós a la milanesa

En aquesta recepta elaborarem un risotto, o el que és un arrós cremós a casa nostra. És un arrós molt senzill de fer i relativament ràpid.


Ingredients per a 2 persones:

  • 200 g. d'arròs
  • 1 ceba mitjana de Figueres
  • 25 g. de mantega
  • 1 litre de brou 
  • 1 pessic de safrà de Saffron Company
  • parmesà
  • sal
  • pebre
  • oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Primer de tot pelem, rentem i trinxem la ceba. La posem en una paella amb oli d'oliva a sofregir i hi afegim la meitat de la mantega i salpebrem al nostre gust.


A part, agafem el safrà, el piquem i l'incorporem a la paella quan la ceba ja està una mica daurada.


Una vegada feta la ceba hi incorporem l'arrós i li tenim durant 2-3 minuts per tal que trenqui el color.


Afegim un quart de litre de brou i anem remenant per tal que l'arrós tregui el midó fins que aquest absorbeixi el brou.


Repetim l'operació fins que no ens quedi brou.


Finalment hi afegim la resta de la mantega i el parmesà, remenem bé i servim.


30/11/14

[Viatge #NY] Mengem a @Wegmans

El segon dia d'estar a Nova York, ja vam començar el circuit que ens havia de dur a les Cataractes del Niàgara. Com que realitzàvem el viatge amb autobús, teníem per davant unes quantes hores de carretera per arribar al nostre destí i la primera parada que vam fer per dinar, va ser a Wegmans, una d'aquelles grans superfícies que tenen els americans consistents en un gran aparcament per deixar els seus immensos "pick-ups" i a dins el recinte, un gran supermercat i un restaurant self-service (auto-servei) de menjar a pes.
Al restaurant hi havia molta diversitat de plats, des de pizza, amanides, pastes, arrossos, carn i verdures (per cert, on era el peix?)
La mecànica consisteix en agafar-te una safata en funció de la quantitat de menjar que vulguis. Aquestes disposen de diferents compartiments, rodons, allargats, etc.. per adaptar-se millor als diferents tipus d'aliment que puguis posar.

Com que feia hores que anàvem amb autobús, començàvem a estar una mica afamats i només d'arribar allà, la gent es va trastocar una mica amb tota aquella oferta de menjar a la seva disposició, va començar a agafar safates ben grans i a emplenar-se-les fins a dalt de tot de menjar (incloent el meu home entre aquesta colla de "zombies" afamats :P).

Un cop amb les safates ben plenes, vam fer cap a la cua de caixa, entre algun equilibri que altre per part d'algun membre del grup perquè no li caigués ni una patata fregida a terra. Un cop al nostre torn, ens pesaven les safates i es feia efectiu el pagament.

A continuació us poso el que vam agafar per dinar. En primer lloc el que es va agafar el meu home:


1. Porc agredolç.
2. Carn de res a la brasa amb salsa barbacoa.


3. Nugget de pollastre.
4. Arrebossat de carn.
5. Sticks de mozzarella.

6. Raviolis de mitja lluna amb ceba i farciment de carn.

7. Pizza de 4 formatges.


I aquí el que em vaig agafar per mi:

1. Amanida d'escarola, canonges, formatge parmesà i salsa Cèsar.

2. Mac & Cheese (macarrons amb molta salsa de formatge)
3. Carn de res (vaca) a la brasa amb salsa barbacoa.



Per beure el centre disposava d'unes màquines on disposaves de diversos tipus de beguda com Coca-Cola, Minute Maids de diversos sabors, Sprite, soda, etc.. A més, amb el preu de l'àpat, estava inclòs un servei de 2 refills, és a dir, podies emplenar el got fins un màxim de dues vegades de forma gratuïta. Nosaltres vam agafar una Coca-Cola i un Minute Maid de llimona Light.

 
El total d'aquest dinar va pujar a 16.94 dòlars, que al canvi vindria a ser uns 13'5 euros.

4/9/14

El @Restaurantxado de Palafrugell


L'Agost passat vam anar al Restaurant Xadó de Palafrugell.
Es tracta d'un restaurant que ofereixen tant cuina àrab com del baix empordanesa, amb el xef Charly Sadiki al capdavant de la seva cuina, un xef d'origen marroquí que va estar 30 de anys al capdavant de la cuina del prestigiós Hotel Llafranc i finalment va decidir establir-se pel seu compte en aquest racó de Palafrugell.

Per començar, ens van dur uns petits tastets gentilesa de la casa, ben senzills però molt bons. Es tracta d'unes làmines de patata al forn amb espècies i un platet d'olives marinades.


A continuació el primer plat. Ens vam demanar un carpaccio de filet de bou amb parmesà servit amb canonges, tomàquets Cherry i torradetes de pa per una banda i unes gambetes de Palamós. Gambes... què en podria dir ? Boníssimes, ben fresques i molt gustoses.


De segon ens vam demanar un dels plats estrella de la casa: el seu arròs negre amb llagosta, però no degut a que hi posi cap tipus de tinta de sèpia sinó gràcies al seu lent i acurat sofregit d'hores de cocció fins al punt d'arribar a agafar aquest to tant fosc característic.


L'arrós venia servit en cassola, una ració molt abundant per a dues persones, al punt de cocció, sucós i acompanyat amb sèpia, musclos, escamarlans, salsitxa i la deliciosa llagosta.
Un veritable plaer no només pel paladar sinó també per la vista i l'olfacte, on tant bon punt ens van dur la cassola i ens van servir el plat, ja començaves a fer saliveres.


La veritat és que el gust d'aquest arròs és impressionat, el millor arròs que he provat mai. Un d'aquells arrossos que aniria a menjar cada setmana sense cansar-me'n mai.

Després d'aquest espectacle pels sentits, van venir els postres, totalment casolà. Per una banda vam demanar unes trufes de xocolata i un pastís de formatge, acompanyats ambdós amb trossets petits de pinya i síndria i una melmelada de maduixa pel pastís.


En definitiva, un restaurant acollidor, amb molt bon servei, amable i atent, amb una relació qualitat-preu més que bona i una cuina excel·lent.
Amb moltes ganes de tornar-hi amb els ulls clucs demà mateix.


15/4/14

Pizzeria Orígano

Aquesta pizzeria és nova a Figueres, situada al carrer Tapis de Figueres, un xic apartada del centre. Nosaltres vam voler provar-la a veure què tal.

Tenen una carta amb 15 pizzes diferents, podent fer-ne una de mig metre de la varietat que triïs.

Nosaltres vam tastar la de 4 Formaggi, com no, que portava: tomàquet, mozzarella, gorgonzola, parmesà i formatge de cabra.


També vam menjar una Orígano que porta tomàquet, mozzarella, rúcula, parmesà i panxeta.




27/1/13

La última pizza de l'any

Aquesta pizza va ser la última que menjàvem l'any 2012! I per aquest motiu la vam fer un xic més especial, amb set formatges delicatessens. Vam agafar alguns talls de la selecció de formatges que el meu pare havia comprat a la carnisseria on acostumem a anar. Precisament ell va anar-hi amb la meva mare i es va enamorar d'una safata que estava preparant per un altre client, així que sabent que aquella mateixa nit tots hi anàvem a sopar i tots som formatgers en va fer preparar una. Feia una pinta bonissima i una presentació excel.lent. Tota una varietat dels millors formatges selectes disposats en una safata de plàstic dur transparent, quedava bé. Però, finalment, entre tots els canapès, la sopa de galets i la quantitat de marisc que havien preparat no els vam ni treure :( Així que vaig decidir agafar-ne alguns talls per menjar-los a la pizza.

Selecció dels 7 formatges
Alguns dels formatges eren: rulo de cabra, formatge de llet crua d'ovella, algun curat de cabra francès, un formatge manxec, Parmesà, Roquefort, i Testun al Barolo. Aquest últim no l'havia provat mai i és deliciós.

Tots aquests per una pizza
Amb tots aquests formatges va quedar una pizza exquisida. Aquesta vegada vam comprar unes masses fines cuites al forn de llenya i hi vam disposar el tomàquet natural ben reduït fregit lentament, una base de formatge semi curat i al cim tota la majestuositat dels diferents formatges esparcits per tal de diferenciar-los bé i poder-ne fer un bon tast. Un toc final d'orenga i al forn!


Aquí teniu les imatges de les dues pizzes als set formatges que ens van sortir, una per cada un :)

Una de les millors pizzes que mai he menjat :)