Els tastets surrealistes: Restaurant Annie-Hall

Al Restaurant Annie-Hall em feia gràcia anar-hi, ja que me n'havien parlat molt bé però no l'havía provat mai encara.
Situat a la planta superior del Club Tenis Figueres, es tracta d'un restaurant amb un xef que porta més de 15 anys dedicant-se al món de la cuina. Va liderar els fogons de la Masia Perelada, el Figueres Park o La Gambina, entre altres. Ara s'encarrega d'oferir una cuina tradicional empordanesa però amb segell d'autor. Parteix d'una bona matèria prima, tal com mostren els seus plats i també els tastets surrealistes que vam provar:

Venus i el Mariner
Amanida de carxofes, bacallà i llàgrimes de mel

L'esperit nouveau
Coca de sardines i poma amb oli de vainilla

Pell de gallina inaugural
Ous escumats de guatlla, amb bleda, rave, sobrassada

La filosofia del camembert
Saltat de gírgoles i cansalada amb camembert

Dofins i sirenes
Carpaccio de pop amb parmentier

Corona
Broqueta de llagostí amb pasta kataifi i salsa romesco

Cervesa Inedit

D'aquesta proposta de tastets en destacaria la bona presentació, i tots sabem que el plat entra pels ulls, diuen que un 75% del gust del plat està determinat per la manera que el presentis. Jo no sé si el tant per cent és tan elevat però que hi fa si, i molt.

Cal dir igualment que aquesta plats estaven tant ben presentats com executats.
Bones combinacions entre si i originals les llàgrimes de mel així com els ous escumats de guatlla.

Bar Neptú Girona

Aquest restaurant si que no el coneixia ni n'havia sentit a parlar, però aquests dies que he estat a Girona per motius de feina la seva carta em va cridar l'atenció. Normalment mirava la seva carta però no m'atrevia a entrar perquè a dins no hi havia massa gent i no tenia cap referència. La veritat és que el dia que hi vaig entrar va ser perquè els menús de restaurants que havia mirat no em convencien massa, tot al contrari del que oferien aquest dia al Neptú.

Es tracta d'un restaurant molt cèntric, 

Al final van ser 3 dies els que hi vaig dinar.

Menú dia 1:

   
Mouse de foie amb confitura i torradetes: cal dir que aquest plat em va agradar molt i em va sorprendre que estés en el menú. La mouse de foie era molt fina i tant les torradetes de panses que l'acompanyaven com la confitura a combinar eren excel-lents. Presentat amb un bouquet d'amanida, no es pot demanar més.

Carpaccio de magre de porc amb verdures escabetxades: plat original i ben elaborat. Servit fred, una carn ben tendra i les verdures escabetxades molt ben aconseguides. El toc de pebre negre i el sèsam negre hi caien bé.

Brownie de xocolata amb escuma de vainilla: un postres diví. El brownie no està a la llista dels meus preferits però aquest no us el podeu perdre. Servit calent, lo suficient dens, sempre trobant les nous i molt ben presentat amb l'escuma. Aquestes textures sempre combinen bé, amb un toc de canyella per donar el punt a la vainilla.

Cal dir que el primer dia que hi vaig anar, com que vaig encertrar el menú de ple, vaig quedar molt contenta.

Menú dia 2:

Croquetes de rostit: presentades amb mesclum d'amanida. Les croquetes ben elaborades amb carn desfilagarçada del rostit i prou cremoses. L'arrebossat ben fet, cruixent i gens oleios.

 
Calamars a l'andalusa: una equivocació de plat, quan els vaig veure, quatre anelles, em vaig arrepentir tant de no haver demanat les mandonguilles. M'esperava els calamars tallats i no anelles.

Pastís de formatge: un bon tall d'un pastís fi, amb gust suau de formatge i combinat amb l'acidesa del cuolis de maduixa. Una bona combinació.

Menú dia 3:

Amanida Cèsar: no en  tenia res d'amanida Cèsar, simplement era una amanida amb enciams variats, tires de pollastre i croutons. La salsa cèsar no hi era per enllloc, quan jo me l'esperava, perquè m'agrada molt precisament. No sé perquè en diuen així si després no te la serveixen, creen falses esperances.

Aletes de pollastre especiades amb soja i mel: un plat molt ben executat, la mel amb la soja casen molt bé. Potser un xic escàs, acompanyat d'un flamet d'arrós que no hi anava però em van dir que me'l posaven al jo demanar quin acompanyament portava i al dir-me ells que res. L'arrós tenia un toc picant bo.

Brownie de xocolata: vaig repetir el mateix postres ja que em va agradar molt la primera vegada i aquest cop me'l van servir amb crema anglesa, enlloc de l'escuma que tant m'havia agradat, però vaja, així canvio.

Doncs res fins aquí les meves 3 experiències gatsronòmiques en aquest restaurant. Prou bé per fer-se'n una idea;

Punts a favor:

- Cuina casolana amb el toc innovador
- Prou ràpids
- Bona relació qualitat-preu, 10 euros el menú
- La cuina és rotllo gastrobar, un concepte més nou ara, amb productes bons i ben cuinats
- Bona presentació dels plats
- Local cèntric, net i modern

Punts en contra:

- Els falta dinamisme a l'hora de servir i més tracte amb el client, més salero
- No actualitzen el menú al facebook, cosa que va de conya per decidir

El @Restaurantxado de Palafrugell

L'Agost passat vam anar al Restaurant Xadó de Palafrugell.
Es tracta d'un restaurant que ofereixen tant cuina àrab com del baix empordanesa, amb el xef Charly Sadiki al capdavant de la seva cuina, un xef d'origen marroquí que va estar 30 de anys al capdavant de la cuina del prestigiós Hotel Llafranc i finalment va decidir establir-se pel seu compte en aquest racó de Palafrugell.

Per començar, ens van dur uns petits tastets gentilesa de la casa, ben senzills però molt bons. Es tracta d'unes làmines de patata al forn amb espècies i un platet d'olives marinades.

A continuació el primer plat. Ens vam demanar un carpaccio de filet de bou amb parmesà servit amb canonges, tomàquets Cherry i torradetes de pa per una banda i unes gambetes de Palamós. Gambes... què en podria dir ? Boníssimes, ben fresques i molt gustoses.

De segon ens vam demanar un dels plats estrella de la casa: el seu arròs negre amb llagosta, però no degut a que hi posi cap tipus de tinta de sèpia sinó gràcies al seu lent i acurat sofregit d'hores de cocció fins al punt d'arribar a agafar aquest to tant fosc característic.

L'arrós venia servit en cassola, una ració molt abundant per a dues persones, al punt de cocció, sucós i acompanyat amb sèpia, musclos, escamarlans, salsitxa i la deliciosa llagosta.
Un veritable plaer no només pel paladar sinó també per la vista i l'olfacte, on tant bon punt ens van dur la cassola i ens van servir el plat, ja començaves a fer saliveres.

La veritat és que el gust d'aquest arròs és impressionat, el millor arròs que he provat mai. Un d'aquells arrossos que aniria a menjar cada setmana sense cansar-me'n mai.

Després d'aquest espectacle pels sentits, van venir els postres, totalment casolà. Per una banda vam demanar unes trufes de xocolata i un pastís de formatge, acompanyats ambdós amb trossets petits de pinya i síndria i una melmelada de maduixa pel pastís.

En definitiva, un restaurant acollidor, amb molt bon servei, amable i atent, amb una relació qualitat-preu més que bona i una cuina excel·lent.
Amb moltes ganes de tornar-hi amb els ulls clucs demà mateix.