13/10/15

Sopar Medieval aTerra de Trobadors

Cada any fan el Festival Terra de Trobadors a Castelló d'Empúries. Enguany n'era la 25ª edició. Els carrers del poble s'emplenen de parades d'artesania, de menjar, de música i de riuades de gent que venen a veure els espectacles que ofereix la vila. Varis dies d'exibicions de lluita i de la vida medieval en si.


Tot comença amb el Sopar Medieval que es fa el dijous, va ser la vesprada del 10 de setembre de 2015. Nosaltres vam tenir l'honor d'assistir-hi. Abans que res una petita desfilada des de la Basílica fins al Palau, on tens assignat el teu lloc a taula, va per famílies.
Es realitza al Pati del Palau dels Comtes. Es disposen varies taules allargades al pati i els comtes d'Empúries donen la benvinguda al sopar i ens ofereixen les millors viandes i menjars del Comtat.

Fruita del temps


Pa d'herbes

Escudella 


Vedella amb bolets i guarnició


Formatge i mel


Vi vermell, aigua, cervesa i aigua d'herbes

Hug II comte d'Empúries (1078-1116)
Sança d'Urgell comtessa d'Empúries

El preu d'aquest sopar és de 30 euros i és obligatòri vetsir d'època medieval. És a dir que si l'any que ve vols assitir al sopar, comença a fer-te el tratge o el pots llogar, que també ho fan :)

12/10/15

[#London] @shackfoodco, #City dia 1

Les vacances ja queden lluny, massa lluny, potser per aquest motiu ens hem enyorat una mica i mirant les fotos del viatge que vam fer a Londres aquest estiu passat, hem decidit posar en ordre els diferents llocs als que vam anar a menjar.

Primer dia, aterrem a Stansted i ens n'anem a buscar l'Easybus que ens ha de portar al nostre hotel. Estem emocionats, com nens petits, i és que la il·lusió no s'ha de perdre mai.
Tot xerrant i buscant l'hotel, resulta que hi passem per davant i ni el veiem. Així que com dos bons guiris, aturem al primer que passa perquè ens orienti. Un cop a l'hotel, ens diuen que encara no podem fer el check-in fins al cap d'una horeta ben bona, així que com que ja era quasi l'hora de dinar, decidim sortir a fer una volta pel barri arrossegant els trolleys a veure si trobem algun lloc per dinar.
I sorpresa! Ens trobem que a dos carrers de l'hotel, hi ha un foodmarket petitó de barri, el Whitecross Street Market, amb tot de paradetes i gent atrafegada amunt i avall comprant alguna cosa per menjar durant la seva pausa laboral del migdia.


Teníem gana, però tot i això vam fer un parell de voltes mirant les diferents parades de menjar a veure què ens convencia més. I és que tot i ser un mercat petit, hi havia força varietat, com kebabs, entrepans de pulled pork, wraps de pizza turcs, falafel, curry, salsitxes i sopes variades entre altres coses.


Al final ens vam decantar per uns embolcalls de tires de porc, (pulled pork wraps) de la parada The Shack Food Co, que segons ens van dir els seus autors, havia estat cuit durant 8 o 9 hores a foc lent. D'acompanyament et donen a escollir un seguit de verduretes, com enciam, ceba, pastanaga, col lombarda i les seves salsetes de iogurt o picants, tot plegat, per 5 lliures cadascú.


Va resultat ser d'aspecte molt similar a un donner turc, amb tota la barreja de verduretes, la carn i la salsa picant, això sí, amb un punt molt pronunciat d'alguna espècie, potser coriandre.
I així arribem al nostre primer àpat a la City, menjant al bell mig d'un bonic carreró, envoltats de l'encant dels carrers londinencs tot esperant l'hora de poder entrar al nostre hotel.

11/10/15

[#Vi] 31a Mostra Vi Empordà : Tast de vins dolços naturals de l'Empordà

Ha passat un mes de que es va celebrar la 31a Mostra del Vi de l'Empordà, però encara tenia pendent aquest post sobre vins dolços naturals que va oferir la somelier Laura Masramon.


Comencem per definir què és un vi dolç natural. Es tracta d'endarrerir la recollida de la varietat que vulguem utilitzar, per tal que hagi madurat més del compte a la vinya, acumulant així molt més quantitat de sucres. Llavors es comença el procés de vinificació com se sol fer, però en ple procés de fermentació del most, abans que s'hagin fermentat tots els sucres, s'afegeix alcohol en una proporció d'un 15% per tal d'aturar-ne la fermentació i aconseguir així un major grau de sucres. Això seria el que s'anomena fer un vi mut.
Anem a veure doncs, quins vins vam poder provar en el tast:

1. Moscatell d'Empordà. Celler Cooperativa d'Espolla, de la població del mateix nom. Aquest vi dolç està fet de la varietat de moscatell Alexandria, de gra gros. Aquesta varietat és el que s'anomena de "vinya antiga", que tot i que s'utilitza per la producció de panses, encara és molt utilitzat en la producció de vi, sobretot dolços.
Es tracta d'un vi jove, no s'ha sotmès a cap tipus de procés d'envelliment, com la majoria de moscatells que es produeixen. La seva dolços és producte de la pròpia producció, sense cap sucre afegit. Es recomana servir-lo a una temporatura d'uns 6º.
Grau alcoholic 15%
El preu aproximat d'aquesta ampolla serien 6 euros.


2. Torre de Capmany. Celler Pere Guardiola, de Capmany. Produït 100% amb la varietat de garnatxa blanca. Se li ha dut a terme una criança de solera amb bóta de roure durant 5 anys. Li podem trobar una aroma que ens pot recordar a les orellanes o fins i tot un punt de torrefacció.
De grau alcohòlic 15%, com sol ser habitual amb els vins dolços, ja que segons ens van comentar, a partir de 15º la fermentació s'atura.

El preu d'aquesta ampolla són 10 euros.

 

3. Vi de Panses. Vinyes dels Aspres, de Cantallops. Es tracta d'un vi dolç natural sense afegir-hi ni sucres ni alcohol, realitzat 100% amb la varietat de garnatxa roja. En el seu procés de vinificació, s'ha collit el raïm, s'ha deixat assecar durant 2 mesos perquè esdevinguin panses i un cop el tenim així, se l'ha premsat i deixat patir el procés de fermentació.
Grau alcoholic 15%
El preu d'aquesta ampolla és d'entre 15 i 20 euros.

 

4. Dolç de Gerisena. Cooperativa Garriguella.  Aquest vi dolç s'ha produït a partir de les varietats de carinyena i garnatxa. Es tracta d'un cupatge més clàssic dels vins negres que no pas dels dolços. En aquest cas, durant el procés s'han produït tanins ja que ha estat macerant durant 30 dies. Ha fet una criança de 4 anys en bótes de roure francès sense solera.
Grau alcoholic 16.5%

 

I fins aquí el tast dels dolços, una delícia pel paladar que fins i tot per aquells que no són "amics" del vi han gaudit en un moment o altre, i és que un bon vinet dolç en bona companyia i una conversa agradable baixa molt bé... i si no anem amb compte, malhauradament, també puja igual de bé ;)
Salut!

7/10/15

Pel pont @FiratastGirona

Aquest any la 22a edició del FIRATAST GIRONA, la fira de degustació per excel.lència de Catalunya se celebrerà del 9 al 12 d'octubre i coincidirà amb la 5a edició del Saló de l'Oci creatiu de Girona, el Saló INTERQUILT.

Ambdues fires s’emplaçaran al recinte firal de la Devesa de Girona (Firatast al Palau de Fires i Interquilt a la carpa annexa), convertint-lo en un punt de trobada i de gran activitat durant aquests dies.


INTERQUILT, el Saló de l’Oci Creatiu, torna aquest mes d’octubre incrementant el nombre d’expositors respecte la darrera edició, i ampliant considerablement l’àrea d’exposicions amb la participació de reconegudes artistes europees.


El FIRATAST sorprendrà als visitants amb moltíssimes novetats gastronòmiques, però sobretot destacar el salt qualitatiu en el servei i la degustació dels tastets, que es serviran exclusivament amb vaixella de porcellana.
Us convidem a venir a conèixer de primera mà les propostes i novetats de FIRATAST i INTERQUILT, dues fires que sens dubte es convertiran en un important punt de trobada i on gaudir d’un doble plaer: el de la bona gastronomia i el de les creacions manuals.

6/10/15

.@sweetsbyab i el seu croisant del mes

Com ja us havía comentat en un post anterior, l'Abraham Balaguer, de Sweets, fa un croissant diferent cada mes.


En aquesta ocasió ha aprofitat el rodatge que s'ha fet a Girona de la coneguda sèrie "Juego de tronos" per a fer un croissant temàtic d'ells, sent així el croissant del mes de setembre.


Tinc entès que a la sèrie hi ha forces assasinats, així que el croissant era de sangría de fruits vermells, un toc picant de pebre i un bon cacau del Barri Vell.


També vam tastar el croissant de xocolata amb llet i avellanes que aquest el sol tenir sempre.


La pasta del croissant no decepciona mai, és ullada i amb aquell toc cruixent quan el mossegues que fa que no vols que s'acabi :)


I com que tot lo bo s'acaba, aquest post també ;), però no sense abans dir-vos que sguirem provant els seus croisants, tant el de cada mes com els que acostuma a tenir a la botiga.

5/10/15

Bar Estella

Ara resulta que els partits del Barça de la Champions seran de pagament d'un nou canal, que poca gent té. Com a primer partit de temporada, vam asseventar-nos que un en bar del centre de Girona podíem veure el partit, a l'Estella Bé nosaltres i molta altre gent que suposo que anava boja buscant on el feien, almenys fins que estigui més disponible.

Doncs amb la broma, vam anar a parar a una cafeteria-bar d'aquestes de barri de tota la vida, però regentada ara per xinesos. Un local petit però ens hi vam encabir tots allà a dins. Una calor sofocant, tenen aire però no estava obert, no sé perquè, potser perquè consumissim més begudes. Ara, això si, no et posen pas res per picar. Demanes una cervesa i aquell coctail traidor que et fa demanar una altra beguda va ser ben absent. Almenys et podrien posar aquell exòtic amb cacauet cobert, però ni això.

Bé la qüestió era passar l'estona perquè sopar tampoc. Resulta que a la mitja part del partit ja se'ls hi havía acabat el pa, només oferien biquinis. Solució: el kebab de la cantonada i menja't a fora que corria més aire, menys mal!


La primera nit de partit un xic fracassat, sort dels rotllets primavera picants que feien al mateix bar. Ens van servir com a pica-pica mentres ens preparaven el kebab. Eren minis, però bons i anàven servits amb una salsa picant que hi combinava molt bé. Barats, 10 rotllets per 3 euros.

4/10/15

#Cervesa artesana @moskadegirona


Aquesta setmana hem tingut ocasió d'anar a visitar la fàbrica de la cervesa artesana Moska de la mà del seu creador, en Josep Borrell.
En Josep molt amablement de seguida es va avenir a convidar-nos al seu local per fer-nos una visita guiada i personalitzada només per nosaltres dos. De debò Josep, si estàs llegint això, moltíssimes gràcies pel teu temps i la paciència que vas tenir explicant-nos'ho tot amb tant detall. :)

Així doncs, el dilluns passat, aprofitant que érem a Girona, ens vam anar a trobar amb en Josep a l'hora acordada a la fàbrica de Moska situada a Sarrià de Ter, just al costat de Girona.
Només d'arribar, ja ens hi esperava a la porta. Se'ns presenta i ens pregunta si ja havíem visitat alguna altra fàbrica de cervesa amb anterioritat, per saber si estàvem familiaritzats amb el procés de producció.


Ja de bon principi, amb els comentaris que fa i l'explicació que ens dóna, en Josep demostra tenir molt bons coneixements sobre el món de la cervesa i la seva producció i de seguida ens adonem que aquest món l'apassiona de debò.


Crec que ell és un bon exemple que tot allò fet amb passió dóna com a resultat un gran producte, com és el cas de la seva cervesa.


En Josep va començar per ensenyar-nos i donar-nos detalls del més important a l'hora de fer una bona cervesa, la matèria prima, que no és altre que un bon cereal maltejat. Després de donar-nos un bon munt de detalls sobre la qualitat del cereal, els tipus en funció de la cervesa que es vulgui fer i algunes dades curioses sobre els seus origens, ens va fer passar cap a la sala del costat.

 
Aquí és on té els dipòsits per fer cervesa, on amb unes proporcions aproximades d'un 1/3 de cereal per 2/3 d'aigua, s'inicia tot el procés per obtenir el que s'anomena el most de la cervesa. La malta s'ha de netejar i filtrar i després s'hi aplica escalfor per fer-ne pujar la seva temperatura per alliberar i convertir en sucres els midons del cereal que a posteriori seran els responsables de fermentar la cervesa.


Un cop tenim temperatura aproximada de 55º, els midons s'han alliberat i els enzims comencen a actuar sobre la barreja, es fan dues pujades més de temperatura per acabar de realitzar el procés, una fins a 65º aprox i finalment fins a 90º-100º, on la barreja entra en ebullició i de pas s'esterilitza tota la mescla.

Aquest procés dura diverses hores però al finalitzar, hem obtingut el most de la cervesa, una mena de líquid daurat i dolç. Ara ve el moment en què s'afegeix llúpol, que serà el responsable de donar-hi el gust amarg, l'aroma i el color definitiu.

Abans de sotmetre el most a fermentació, s'ha de baixar la temperatura del most fins uns 15-20º per tal de facilitar el procés quan s'hi afegeixi la llevadura.
Aquí en Josep en va explicar les principals diferències en el procés per obtenir els diversos tipus de cervesa, com una bona Lager, una Ale, Pale Ale, etc..

 
 

Ens va ensenyar els dipòsits d'acer inoxidable on es duu a terme la baixada de temperatura i la fermentació. En funció del tipus de cervesa que volguem fer, tindrem la fermentació durant més o menys dies i amb un temperatura diferent per cada cas. Per exemple, per fer una Ale, la fermentació és durant 5 dies aproximadament a una temperatura relativament alta, que vindrien a ser uns 20º. Si per contra volem una Lager, farem una fermentació durant més dies, cap a 10 dies i a una temperatura força més baixa, de cap a 6º.


Moska ofereix una bona varietat de tipus de cervesa, per tots els gustos:
- Moska Rossa. Es tracta d'una cervesa Lager feta amb malta d'ordi. És el que vindria a ser la rossa normal, potser la que estem més acostumats a prendre.

- Moska Torrada. Aquesta varietat és una Ale, feta també amb malta d'ordi però en aquest cas afegint-hi un toc de xocolata.

- Moska Negra. Com el seu nom indica, és la varietat de cervesa negra. Es tracta d'un Pale Ale.

- Moska d'Estiu. Aquesta varietat és una cervesa tipus lager, més suau i pensava per prendre a l'estiu, on la calor apreta i potser no ve tant de gust la fortor d'una negra o torrada.

- Moska Poma. Una varietat molt original, on es combina un producte molt gironí, com és la Poma de Girona amb la producció de la cervesa, realitzada amb malta d'ordi Pale Ale. Un experiment molt interessant, amb un toc una mica més àcid. 

- Moska IPA. Aquesta cervesa, també anomenada la Moska d'en Siset està el·laborada amb malta de civada i llúpol de Can Terrats, a Crespià.

En resum, una gran varietat de cerveses artesanes, de gran qualitat, que utilitza productes de proximitat i on de ben segur, tot bon cerveser hi trobarà la seva varietat preferida.

1/10/15

Restaurant Shangai

L'any 1973 es va obrir el primer restaurant xino a Figueres, anomenat Shangai. Situat al carreró de les bruixes, un passatge llarg, estret o obscur, tot i estar al rovell de l'ou de la ciutat. Malgrat tot ha estat i és encara avui dia un resturant xinès de referència i molt estimat pels ciutadans figuerencs.

Obert amb l'empenta de la família Lee, més conegut ara per la tasca del fill Dídac Lee amb el Barça. Molts personatges famosos han passat per aquest restaurant, regentat ara pel tiu d'en Dídac, en Fermí.

El local ben cèntric i conegut per a tothom ja, està decorat amb tons vermells i els seus diferents menjadors són acollidors. L'espai és potser més fosc, segurament perquè queda una mica sota terra, tot i que la presència de les lampàdes vermelles i tot l'ambient en si sembla que et traslladi a la Xina.


La carta és molt extensa, disposen de molts plats com el seu famós ànec Pequin, que s'ha d'encarregar per a poder tastar-lo.
Nosaltres vam fer el menú diàri que està molt bé relació qualitat-preu.
Els cambrers, molt amables, de seguida et porten la beguda i unes patates de gamba per picar, molt típiques :)


De primer vam demanar:

- Tallarines amb verdures: molt ben elaborades amb les verdures fresques i servides amb els plats decorats típics de la porcellana xina.


I de segon jo vaig optar per:

- Vedella amb verduretes: un plat fi, amb un toc caldós, la vedella tallada en tires fines al igual que les verdures.


I en Ramon va demanar:

- Porc amb salsa hoisin: de gust ben intens i bo.


Per acompanyar els plats un bol d'arrós tres delícies, amb pèsol, pernil dolç, truita i carrota.

Finalment els postres, elaborats artesanalment per ells, jo vaig tastar:


- Pastís de pastanaga: força dens, amb nous i prèssec. Servit amb nata.


I el meu home, xocolater com és va optar per:

- Mousse de xocolata: molt ben elaborada, amb un gust potent a xocolata i servida amb una generosa quantitat de nata.


En resum podríem dir que és un bon restaurant xinès, res a veure amb els que corren avui dia. De fet a Figueres està molt ben considerat i feia tant de temps que li devia a la meva parella, que la gent ens el recomanava i encara des que vivim a Figueres junts no l'havíem trepitjat.