Celebració 70è aniversari @mercatlleo

El Mercat del Lleó ja té 70 anys, un mercat proper on pots comprar productes d'allò més bons. Un gran aparador ple de fruites i verdures de tots colors, carns de primera, llegums, peixos, flors, entre altres interessants propostes.

Passejar pel mercat és omplir la cistella de frescor i qualitat. Cuiners com la Iolanda Bustos (@IolandaBustos), del restaurant La Calèndula (@lacalendula) o en Joan Roca, del Celler de Can Roca (@CanRocaCeller), que hi anava de petit al amb seu pare a comprar i ara és ell qui ve amb la seva filla.

Amb els actes de la celebració del Mercat es va fer un concurs d'Instagram i ves per on jo vaig anar-hi un parell de dies a passejar-hi i fer algunes fotos. La il-lusió que em va fer que triessin una de les meves fotos, vaig obtenir el 2on premi, que és justament un val de 50 euros per gastar al Mercat del Lleó. Perfecte per a provar i gaudir del bon gènere que ofereix. I és que no totes les ciutats disposen d'un mercat com aquest. Ja m'agradaria tenir-lo a Figueres, hauria de prendre exemple.

També durant l'acte que va començar amb una batucada, seguit d'un espectacle d'humor amb fruites i verdures com a fil conductor i després el pregó per part de la Iolanda Bustos i en Joan Roca, uns grans cuiners i unes excel-lents persones.

Us deixo la foto guanyadora i algunes recollint el premi mentre en Salvador Garcia Arbós (conegut com a Vadó i @Vadorgarbos al twitter) conduïa l'acte:

En Jordi Àvila, saltenc i conductor del programa Gastropíndoles (@GastroPindoles) de ràdio Fem Girona (@gironaara), va recollir el premi en nom del guanyador del primer premi.
Finalment també vam acabar l'acte amb una copa de cava fresc i un tall del pastís que havien creat per l'ocasió, un pastisset flonjo de poma molt bo.

[Viatge #NY] Volant cap a Nova York amb @airfrance

Feia temps que volíem anar de vacances a Nova York i finalment aquest estiu vam poder anar-hi!

Teníem escala a París, per tant, vam fer el viatge amb Air France. El vol durava aproximadament 2 hores fins a París i després unes 8 hores aproximadament fins a l'aeroport JFK de Nova York.

A l'anada cap a París, ens van servir uns snacks per matar el cuc de la gana, dels quals podies escollir entre dues opcions: o bé unes galetes de xocolata o bé uns palets al romaní. De beguda, es podia escollir entre cervesa, refrescos, sucs i com no, al tractar-se d'una companyia francesa, de vi.

Per rematar el dinar, podies fer una capuccino, cafè o té.

Al cap de poca estona d'haver iniciat el viatge des de París, ens van servir el sopar. En aquest cas també teníem dues opcions: uns tortellini farcits de carn amb salsa de xampinyons o bé una mena de pasta similar a la grana de meló, amb pollastre, verdures i salseta d'acompanyament.

La resta del menú era comú a tothom: una aigua de 33cl, una amanida de llenties amb crudités avinagrats, acompanyat de pa i 3 postres consistents en una porció de coca de poma ametllada força densa, una porció de formatge President, boníssim, per tal de fer notar que estàvem volant amb una companyia francesa i finalment una bosseta de poma vermella tallada. En aquesta ocasió, tampoc va faltar el vi, on oferien a escollir entre dues opcions, un Merlot i un Syrah.

Després d'unes hores més de vol i un parell de pel·lícules de 2h cadascuna, va arribar l'hora de l'esmorzar. Aquest cop ens van dur un iogurt Yoplait de préssec, unes galetes de mantega, un formatge fresc baix en sal i greix, un brioix i un suc de taronja. Per acabar de completar, de beure es podia demanar cafè o té.

Layali Kebab

A Cadaqués també vam tastar un kebab, bé més aviat el meu home, jo vaig preferir un gelat artesà d'un lloc que els fan molt bé.

El kebab era de pollastre i anava amb enciam, tomàquet, carrota i una mica de salsa picant. Segons el meu home era bo però molt escàs. Estem acostumats a kebabs de mig kilo, entre verdura, carn i pa i aquell si arribava a 200 grams ja és molt.

Va resultar car, 4 euros. Aquí no parlem de relació qualitat-preu, ja que no hi ha qualitat al kebab, a no ser que aquest sigui artesà. Crec que a partir d'ara, que ja ho havia d'haver fet abans, només menjaré el kebab artesà que elabora un noi turc i que té un restaurant a Figueres. Ja en faré un post el dia que vagi a buscar-ne un per emportar.

El Cafè

El Cafè, un petit bar situat al carrer Ciutadans de Girona, ben cèntric i acollidor, és on vam anar a veure l'últim partit del Barça de la Champions. Bona recomanació per part d'un amic de l'amo del bar.

Ideal per a prendre una de les diferents cerveses que té acompanyada de coctail picant, molt bo.

I si vols fer un mos, tenen una petita carta, on hi ha algunes tapes: truita de patata, feia bona pinta, olives, entrepans de xapata amb embotit, torrades variades i també unes hamburgueses artesanes de vedella. Al migdia també ofereix un plat combinat ambdiferents opcions:

Nosaltres vam guiar-nos pel suggeriment de dos clients amics i vam triar l'hamburguesa. Servida en una pa de xapata, cryixent i bo i amb enciam, tomàquet i formatge. Molt bona, es notava que la era casolana ja que potser era un pèl fada. També ens va dur ketchup i maionesa per si algú volia completar-la. Aquí vaig pecar, això que la maionesa si no és casolana no em diu res, però aquesta almenys era light.

Doncs res un bon vespre de setembre, gaudint d'un dia més de partit.

Relació qualitat preu molt bona i el servei amable.

Les fotos no es veuen gaire bé perquè no hi havia molta llum, però almenys volia reflexar un xic l'hamburguesa artesana, amb el formatge, l'enciam i tomàquet. Venia partida en dues meitats. igual que el pa.

Restaurant Es Baluard a Cadaqués

Seguim a Cadaqués :) I ara ho fem des del restaurant Es Baluard, situat a davant del mar, un bon lloc per degustar el seu arrós de cabra de mar, la seva especialitat.

El menjador és acollidor amb algunes taules disposades de cara el mar, les millors si te'n toca una. Nosaltres vam seure a segona fila, però també veiem el paisatge maritim.

Quan al dinar vam menjar algunes olives gentilesa de la casa amb les begudes i tot seguit el plat d'arrós que el vam fer com a únic plat del dinar. No teniem massa gana per tastar alguns dels entrants que oferien a la seva carta, com anxoves, croquetes, entre altres plats interessants.

L'arrós te'l presentaven a la paella i aleshores se l'enduien per servir cada un el seu plat. En reservaven una mica per repetir, tot i que tampoc massa. De gust era bo, s'hi notava el sofregit més fort i la cabra de mar hi accentuava el gust. Una cosa que no em va agradar massa és que hi havía masses entrebancs: sèpia, costelló i de cabra de mar, alguns trossets de closca trencats que te'ls trobaves i els havies d'anar traient. Creia que el gaudiria més.

 

Relació qualitat-preu notable.

Es Fornet, Cadaqués

Cadaqués és un poble de mar especial. Les seves cases blanques i el seu parlat salat fan d'aquest poble costaner un bon atractiu turistic.

Des de Figueres, a partir de Roses tots són curves per accedir-hi, però quan hi arribes s'hi respira una pau i tranquilitat que no trobes arreu. Nosaltres hi vam passar un cap de setmana de setembre i encara hi havia gent. Una cadaquesenca ens va comentar que sempre hi havía visitants.

També vam aprofitar per provar alguns dolços d'Es Fornet, una pastisseria-fleca al centre de Cadaqués on tot hi fa molt bona pinta. Vam demanar un xuixo farcir de xocolata i un barretet de merenga. Ambdues pastes molt bones, el xuixo ben farcit de xocolata. Relació qualitat-preu bona.

Amanida de gorgonzola, ceba cruixent i pipes

Les amanides m'agraden moltissim. Sempre em venen de gust i ademeten tants ingredients que no es fan gens aborrides.

En aquesta ocasió us en presento una amb un dels meus ingredients fetiche, el formatge, un Gorgonzola avui!

Ingredients:

• Un cabdell d'enciam
• 1 carrota
• 1 tomàquet cor de bou
• 2 ravanets
• ceba cruixent
• formatge Gorgonzola DOP
• pipes
• sal
• pebre
• vinagre de Mòdena envellit
• oli d'oliva verge extra sense filtrar Los Omeya 

Elaboració:

Rentem les hortalisses i les tallem petites per a muntar la base de l'amanida.
Paral-lelament tallem el formatge a daus petits ja que es tracta d'un formatge molt potent i queda millor ben repartit pel plat. Hi afegim la ceba cruixent i les pipes.
Finalment salpebrem i hi amanim amb vinagre i l'oli. Aquest oli precisament li proporciona un gust deliciós a l'amanida en si, tant qu
an cau sobre la fulla de l'enciam, com amb el tomàquet i ja no diem amb el formatge. Exalta els sabors que dóna gust.

Gorgonzola DOP

Tot lo relacionat amb el Gorgonzola és atractiu: el seu aspecte rústic i elegant; la seva textura voluptuosa, que es fon a la boca, el seu aroma a fong, i el seu sabor dolç i picant. Fins i tot el seu nom sedueix. Es creu que fou el primer formatge blau, i el seu origen està envoltat de folklore i llegenda.

La versió més encisadora de la història és el conte d'un jove que, distret per un amor adolescent, va oblidar un farcell de quallada humida penjant durant una nit en un ganxo d'una bodega húmida. Aol dia següent, amb l'esperança de poder amagar el seu error, va afegir la quallada al lot d'aquell mateix matí. Setmanes més tard, es va trobar amb el que el formatge tenia una floritura verdosa pel centre. Encuriosit, el va provar, i el va trobar tan bo que va repetir el poocés; la resa és història.

El nom original és Stracchino di Gorgonzola, que prové de l'italià stracca, "cansat", doncs es feia a la tardor, quan les vaques exhaustes retornaven dels prats de les muntanyes a les praderes aquoses de Lombardia, on Gorgonzola fou durant segles la principal cuitat de comerç.

Actualment, s'elabora seguint estrictes regulacions en unes 40 lleteries familiars i grans factories.
Alguns formatgers artesans encara utilitzen llet sense pasteuritzar i segueixen el mètode tradicional de "quallada de dos dies", que consisteix en deixar que la floritura s'inoculi de forma natural per després barrejar-la amb la quallada de la llet recent munyida. No obstant des de mitjans del segle XX, la major part es fa a les fabriques utilitzants llet pasteuritzada i el mètode de "quallada d'un dia" amb la floritura blava afegida a la llet. Així s'aconsegueixen vetes blaves més regulars que amb el mètode tradicional, tot i que el sabor no és tan fort.

El Gorgonzola es fa en grans tambors i, al madirrar, els lterals sobresurten. Al voltant de les vores es pot veure una mica agrisat, però mai ha de ser marró, doncs indicaría que el formatge està massa sec i que no sha tractat degudament.

Característiques:

Les vetes de floritura blava aporten un sabor fort i especiat a aquest formatge substanciós i cremós. Més cremós i dolç que l'Stilton, però similar en quant a fort, mentre que el Roquefort és més fort, més acre i una mica més salat.

Consells de degustació:

Una ració amb pa de nous o amb pasta amb nata o Mascarpone i pinyons torrats. Perfecte per a amanides amb tomàquets secs, mongeta verda i un amaniment amb mel, o per fer salsa. És deliciós amb un rajolí de mel i amb la majoria de vins dolços, com el Marsala, un tint robust o un rosta.

En profunditat

El 1970, es va crear un consorci per a garantitzar que el Gorgonzola només s'elbaorés amb llet de les zones designades i per porductors aprobats. Només els que cumpleixin unes estrictes normes exhibeixen el segell del consorci "G".

Fitxa tècnica:

Lloc de producció: Itàlia, Lombardia i Piamonte
Maduració: 3 a 6 mesos
Pes i forma: 6-13 Kg, tambor
Dimensions: D. 25-30 cm. a 15-20 cm.
Llet: vaca
Classificació: Blau

Informació extreta de El libro del queso, Juliet Harbutt