Tot lo relacionat amb el Gorgonzola és atractiu: el seu aspecte rústic i elegant; la seva textura voluptuosa, que es fon a la boca, el seu aroma a fong, i el seu sabor dolç i picant. Fins i tot el seu nom sedueix. Es creu que fou el primer formatge blau, i el seu origen està envoltat de folklore i llegenda.
La versió més encisadora de la història és el conte d'un jove que, distret per un amor adolescent, va oblidar un farcell de quallada humida penjant durant una nit en un ganxo d'una bodega húmida. Aol dia següent, amb l'esperança de poder amagar el seu error, va afegir la quallada al lot d'aquell mateix matí. Setmanes més tard, es va trobar amb el que el formatge tenia una floritura verdosa pel centre. Encuriosit, el va provar, i el va trobar tan bo que va repetir el poocés; la resa és història.
El nom original és Stracchino di Gorgonzola, que prové de l'italià stracca, "cansat", doncs es feia a la tardor, quan les vaques exhaustes retornaven dels prats de les muntanyes a les praderes aquoses de Lombardia, on Gorgonzola fou durant segles la principal cuitat de comerç.
Actualment, s'elabora seguint estrictes regulacions en unes 40 lleteries familiars i grans factories.
Alguns formatgers artesans encara utilitzen llet sense pasteuritzar i segueixen el mètode tradicional de "quallada de dos dies", que consisteix en deixar que la floritura s'inoculi de forma natural per després barrejar-la amb la quallada de la llet recent munyida. No obstant des de mitjans del segle XX, la major part es fa a les fabriques utilitzants llet pasteuritzada i el mètode de "quallada d'un dia" amb la floritura blava afegida a la llet. Així s'aconsegueixen vetes blaves més regulars que amb el mètode tradicional, tot i que el sabor no és tan fort.
El Gorgonzola es fa en grans tambors i, al madirrar, els lterals sobresurten. Al voltant de les vores es pot veure una mica agrisat, però mai ha de ser marró, doncs indicaría que el formatge està massa sec i que no sha tractat degudament.
Característiques:
Les vetes de floritura blava aporten un sabor fort i especiat a aquest formatge substanciós i cremós. Més cremós i dolç que l'Stilton, però similar en quant a fort, mentre que el Roquefort és més fort, més acre i una mica més salat.
Consells de degustació:
Una ració amb pa de nous o amb pasta amb nata o Mascarpone i pinyons torrats. Perfecte per a amanides amb tomàquets secs, mongeta verda i un amaniment amb mel, o per fer salsa. És deliciós amb un rajolí de mel i amb la majoria de vins dolços, com el Marsala, un tint robust o un rosta.
En profunditat
El 1970, es va crear un consorci per a garantitzar que el Gorgonzola només s'elbaorés amb llet de les zones designades i per porductors aprobats. Només els que cumpleixin unes estrictes normes exhibeixen el segell del consorci "G".
Fitxa tècnica:
Lloc de producció: Itàlia, Lombardia i Piamonte
Maduració: 3 a 6 mesos
Pes i forma: 6-13 Kg, tambor
Dimensions: D. 25-30 cm. a 15-20 cm.
Llet: vaca
Classificació: Blau
Informació extreta de El libro del queso, Juliet Harbutt
La versió més encisadora de la història és el conte d'un jove que, distret per un amor adolescent, va oblidar un farcell de quallada humida penjant durant una nit en un ganxo d'una bodega húmida. Aol dia següent, amb l'esperança de poder amagar el seu error, va afegir la quallada al lot d'aquell mateix matí. Setmanes més tard, es va trobar amb el que el formatge tenia una floritura verdosa pel centre. Encuriosit, el va provar, i el va trobar tan bo que va repetir el poocés; la resa és història.
El nom original és Stracchino di Gorgonzola, que prové de l'italià stracca, "cansat", doncs es feia a la tardor, quan les vaques exhaustes retornaven dels prats de les muntanyes a les praderes aquoses de Lombardia, on Gorgonzola fou durant segles la principal cuitat de comerç.
Actualment, s'elabora seguint estrictes regulacions en unes 40 lleteries familiars i grans factories.
Alguns formatgers artesans encara utilitzen llet sense pasteuritzar i segueixen el mètode tradicional de "quallada de dos dies", que consisteix en deixar que la floritura s'inoculi de forma natural per després barrejar-la amb la quallada de la llet recent munyida. No obstant des de mitjans del segle XX, la major part es fa a les fabriques utilitzants llet pasteuritzada i el mètode de "quallada d'un dia" amb la floritura blava afegida a la llet. Així s'aconsegueixen vetes blaves més regulars que amb el mètode tradicional, tot i que el sabor no és tan fort.
El Gorgonzola es fa en grans tambors i, al madirrar, els lterals sobresurten. Al voltant de les vores es pot veure una mica agrisat, però mai ha de ser marró, doncs indicaría que el formatge està massa sec i que no sha tractat degudament.
Característiques:
Les vetes de floritura blava aporten un sabor fort i especiat a aquest formatge substanciós i cremós. Més cremós i dolç que l'Stilton, però similar en quant a fort, mentre que el Roquefort és més fort, més acre i una mica més salat.
Consells de degustació:
Una ració amb pa de nous o amb pasta amb nata o Mascarpone i pinyons torrats. Perfecte per a amanides amb tomàquets secs, mongeta verda i un amaniment amb mel, o per fer salsa. És deliciós amb un rajolí de mel i amb la majoria de vins dolços, com el Marsala, un tint robust o un rosta.
En profunditat
El 1970, es va crear un consorci per a garantitzar que el Gorgonzola només s'elbaorés amb llet de les zones designades i per porductors aprobats. Només els que cumpleixin unes estrictes normes exhibeixen el segell del consorci "G".
Fitxa tècnica:
Lloc de producció: Itàlia, Lombardia i Piamonte
Maduració: 3 a 6 mesos
Pes i forma: 6-13 Kg, tambor
Dimensions: D. 25-30 cm. a 15-20 cm.
Llet: vaca
Classificació: Blau
Informació extreta de El libro del queso, Juliet Harbutt
