[Viatge #NY] Two slices and a can please! ;)

Una de les coses que ens va cridar l'atenció dels blogs que havíem llegit de gent que havia anat a Nova York, és que deien que a tot arreu podies trobar fàcilment pizza, donuts o menjar per emportar de qualsevol dels múltiples carrets que hi ha als carrers o de petits establiments que ofereixen 3 o 4 productes per menjar on entres, demanes el que vols i t'ho emportes menjant pel carrer tot xino-xano.

Potser una de les porcions de menjar per emportar més conegudes sigui la pizza novayorquina. I a Manhattan trobem petits establiments on fan una oferta molt bona: "two slices and a can", és a dir, 2 llesques, porcions, de pizza i una llauna de refresc per un mòdic preu de 2'95 dolars. Imagina, no arriba ni a 1 dolar cada aliment.
Per tota l'illa, hi ha forces botigues petites on únicament tenen un taulell i algun lloc per seure amb porcions de pizza de 3 o 4 gustos diferents i neveres amb  una bona varietat de refrescos. Tot i que no fan aquesta oferta a arreu si que, per un ventall de preus que pot anar d'un dòlar i mig a 3 o 4 dòlars com a màxim, en funció de la botiga, pots comprar un parell de triangles de pizza, d'uns 25 cms de llarg per un pam d'ample i un refresc a la teva elecció. Fàcilment un triangle de pizza et pot costar 1 dòlar.

Nosaltres un dia que tornàvem de visitar la part sud de Manhattan, ja al capvespre, vam fer una parada per recuperar forces i posar-nos entre pit i esquena una mica de teca i poder dir allò de "two slices and a can of soda!!" ;)

I al contrari del que ens pensàvem, no sé si perquè ja teníem gana i feia massa estona que caminàvem, vam trobar la pizza boníssima! A més, tenien uns pots amb una barreja de pebres diversos que li acabaven de donar un toc especial molt bo. :)
Una forma senzilla, ràpida i econòmica de fer una parada, menjar alguna cosa i seguir amb el teu camí.

El local era petit, amb una barra petita per demanar i una barra baixa amb cinc o sis cadires per seure de cara al carrer mentres menges la pizza.Aquest local quedaba en un carreró entre la 8a i la 7a avinguda.

[Viatge #NY] Gastronomia a Nova York

Nova York és una de les ciutats més cosmopolites de tot el món. La seva gastronomia engloba moltes cultures diferents, diguéssim que té parts de cada cuina d'arreu.

Observem que a Manhattan la gent no s'entaula a esmorzar, sinó que demanen un cafè americà,  els batuts d'esmorzar a base de llet (milkshakes) o una xocolata calenta en un quiosc o botiga que ven aliments variats (delis) i com a molt l'acompanyen amb un donut  o un muffin.

En aquesta ciutat a cada 50 metres trobem un deli que ven: milkshakes, capuccinos, entre altres begudes i per acompanyar generalment donuts o muffins, tot i que també podem trobar algun croissant, a un preu més elevat això si. També elaboren sandwichs vegetals, porcions de pizza, trossos de pastissos variats i altres aliments ràpids de menjar. El nostre hotel per exemple, el Wellington, tenia al costat un propi deli on podies esmorzar, dinar o sopar. Oferia una extensa carta però una cuina senzilla i ràpida, sense ser especialment econòmica.

Nova York és un lloc que et facilita el fet de menjar qualssevol cosa en qualssevol moment. El clàssic hot dog n'és un clar exemple, així com les diferents hamburgueses i sobretot pizzes que venen.

Allà és molt típic vendre la pizza a talls (slices que en diuen ells). Una forma ràpida i senzilla de fer un mos i continuar amb la teva feina. Tenen, fins i tot, locals especialitzats en aquest tipus de menjar on t'ofereixen atractives i econòmiques ofertes, més endavant en faré un post més detallat.

És clar que els novaiorquesos, tot i haver adoptat menjars típics d'altres llocs, tenen la seva pròpia cultura gastronòmica. Per exemple:

- Pretzels: un llaç de pa salat que es pot comprar a la majoria de botigues de la ciutat i sobretot en els carritus del carrer. Al costat del Central Park, al ser una zona ben turístics se'n troben molts.

- L'amanida Waldorf, creada als anys 30 a l'hotel Waldorf Astoria i que està feta d'enciam, nous i poma.

- Ous Benedict, també provinents d'aquest emblemàtic hotel. Diuen que un client se'ls va inventar per combatre la seva ressaca. El secret rau en la salsa holandesa al cim dels ous escalfats.

- El Cheesecake, que en realitat és un postres jueu a base de formatge.

- Bagels, que també provenen dels jueus, es tracta d'un panet rodó amb un forat al mig que se sol emplenar de formatge cremós, salmó, entre altres.

- Hamburgueses: no només les trobem dins el fast food, sinó que també en trobem de ben gourmets. Ja us ho demostraré en alguns propers posts.

- Amanida Cèsar: l'amanida estrella, coneguda per la seva deliciosa salsa i que porta el nom del seu inventor.

- Carn de vaca o bou marinada: servida en entrepans amb pa de motlle (més info properament)

- Knishes: empanades farcides de patata que van ser introduïdes a Nova York per emigrants de l'Europa de l'Est a principis del segle XX.

- Pastís de poma: és la quinta essència americana. Tot i que també s'hi fan pastissos de pastanaga, carbassa, cirera i altres variants o barreges d'aquests.

- Cupcakes: de moda ara aquí (però caient ja la seva fama) però adoptats de la gran ciutat. Vistos en sèries televisives, se'n fan de tots gustos.

- Brownies: la resposta novaiorquesa a l'esponjós pastís de xocolata francès.

- Hot dog: ben conegut i vist a moltes pel·lícules, diuen que portat pels alemanys a l'illa.

De fet podem veure que alguns dels seus plats típics si que són propis d'ells però molts altres van ser introduïts pels emigrants.

També podem trobar, com no, una extensa diversitat de restaurants molt bons. Si volem veure quins valen la pena la guia Zagat ens ajudarà. Es tracta d'una guia molt complerta basada en les opinions dels comensals i prèviament revisades per experts abans de publicar-les. La trobem de diferents ciutats (també a Barcelona) i seria l'equivalent a la nostra guia Michelin.  Podem trobar-hi restaurants indus, vietnamites, italians, xinos, japonesos... així que potser seria millor pensar quin tipus de cuina volem abans.

[Viatge #NY] Mengem a @Wegmans

El segon dia d'estar a Nova York, ja vam començar el circuit que ens havia de dur a les Cataractes del Niàgara. Com que realitzàvem el viatge amb autobús, teníem per davant unes quantes hores de carretera per arribar al nostre destí i la primera parada que vam fer per dinar, va ser a Wegmans, una d'aquelles grans superfícies que tenen els americans consistents en un gran aparcament per deixar els seus immensos "pick-ups" i a dins el recinte, un gran supermercat i un restaurant self-service (auto-servei) de menjar a pes.
Al restaurant hi havia molta diversitat de plats, des de pizza, amanides, pastes, arrossos, carn i verdures (per cert, on era el peix?)
La mecànica consisteix en agafar-te una safata en funció de la quantitat de menjar que vulguis. Aquestes disposen de diferents compartiments, rodons, allargats, etc.. per adaptar-se millor als diferents tipus d'aliment que puguis posar.

Com que feia hores que anàvem amb autobús, començàvem a estar una mica afamats i només d'arribar allà, la gent es va trastocar una mica amb tota aquella oferta de menjar a la seva disposició, va començar a agafar safates ben grans i a emplenar-se-les fins a dalt de tot de menjar (incloent el meu home entre aquesta colla de "zombies" afamats :P).

Un cop amb les safates ben plenes, vam fer cap a la cua de caixa, entre algun equilibri que altre per part d'algun membre del grup perquè no li caigués ni una patata fregida a terra. Un cop al nostre torn, ens pesaven les safates i es feia efectiu el pagament.

A continuació us poso el que vam agafar per dinar. En primer lloc el que es va agafar el meu home:

1. Porc agredolç.
2. Carn de res a la brasa amb salsa barbacoa.


3. Nugget de pollastre.
4. Arrebossat de carn.
5. Sticks de mozzarella.

6. Raviolis de mitja lluna amb ceba i farciment de carn.

7. Pizza de 4 formatges.

I aquí el que em vaig agafar per mi:

1. Amanida d'escarola, canonges, formatge parmesà i salsa Cèsar.

2. Mac & Cheese (macarrons amb molta salsa de formatge)
3. Carn de res (vaca) a la brasa amb salsa barbacoa.

Per beure el centre disposava d'unes màquines on disposaves de diversos tipus de beguda com Coca-Cola, Minute Maids de diversos sabors, Sprite, soda, etc.. A més, amb el preu de l'àpat, estava inclòs un servei de 2 refills, és a dir, podies emplenar el got fins un màxim de dues vegades de forma gratuïta. Nosaltres vam agafar una Coca-Cola i un Minute Maid de llimona Light.

 

El total d'aquest dinar va pujar a 16.94 dòlars, que al canvi vindria a ser uns 13'5 euros.

Festival de tastets al @TramontiRoses

Fa uns dies us vaig explicar que el restaurant Tramonti (@TramontiRoses) de Roses havia organitzat el I Concurs Pizza Singular Tramonti consistent en que els hi enviessis una proposta de la teva pizza.

Fa cosa d'un parell de setmanes, van anunciar els guanyadors al seu blog. De totes les propostes enviades, van sel·leccionar 5 pizzes finalistes i el jurat reunit les va provar totes per decidir quina havia de ser la merescuda guanyadora.Les 5 propostes finalistes eren:

1. La Catalana, proposta de Jordi Casademont, una pizza amb la massa base Tramonti, tomata, botifarra de perol esparracada, fesols de Santa Pau i formatge Emporità.

2. La segona proposta no tenia nom, proposta de Ramon Costa (@ramon7costa), però consistia en la massa base Tramonti, salsa de tomata, formatge Costa Negra, crema de salsafins i carpaccio de vedella de Girona.

3. La Llaminera, proposta d'Olga Surrell, amb la massa base Tramonti, tomàquet, sobrassada de porc ibèric feta a l'Empordà, formatge Serrat d'ovella de Siurana i mel de Culera.

4. Tupinata, que en aquest cas era la meva proposta (@lidiacasademont), amb la massa base de la Tramonti, tomàquet, formatge Tupí rebaixat amb licor de Mistela, oli d'oliva i orenga, melmelada de pebrot vermell i reducció d'Oporto.

5. El Pecat Empordanès, una altra proposta de Ramon Costa (@ramon7costa), amb la massa base Tramonti, salsa de tomata, confitura de ceba de Figueres, botifarra dolça, poma de Vilabertran caramel·litzada i mozzarela catalana de búfala de l’Empordà.

Finalment, la pizza que va ser escollida com a guanyadora va ser "La catalana", de Jordi Casademont.
El premi va ser molt generós, i és que d'un sopar per a dues persones, es va convertir en una fantàstica vetllada amb sopar per a 4 persones i un excel·lent menú degustació preparat especialment per l'ocasió per en Pep Curiel (@PepTramonti).

Comencem amb el festival de gustos i espectacle visual.
Per començar a obrir la gana, un tastet d'olives marinades amb all:

A continuació uns natxos cruixents fets de base de pizza amb virutes de pernil de glà, formatge parmesà, tomàquet, orenga i salseta amb base de vinagre.

Seguim amb uns xips cruixents de patata i tòfona.

Dau de foie amb reducció de vi de Pedro Ximénez, servit amb una torradeta feta de massa base de pizza sobre una base d'enciam i pinyons.

Un plat que vam trobar molt original, una deconstrucció de la pizza margarita. Es serveix amb una base cruixent de pizza i al cim una croqueta de formatge mozzarella i orenga, acompanyat del tomàquet cherry i unes tires d'alfàbrega.

Púding de verdures amb soja i tomàquet cherry.

A continuació, servit literalment en una llauna, un escabetx espectacular de musclos frescos de Roses i amb un sabor potent i bo.

 

Mandonguilla amb formatge Roquefort i puré de poma acompanyat amb una torradeta de massa base de pizza.

Tomàquet farcit d'anxova i sardina amb formatge gratinat al cim acompanyat d'olives negres laminades, escarola i un toc de julivert.

 

I després de tot aquest festival de colors i sabors, ja era el torn de la pizza guanyadora, La Catalana, que com a tal, entrarà a formar part de la carta del Tramonti de cara a la propera temporada.
En Pep Curiel ja havia estat treballant en una pizza similar i ens va voler oferir 2 versions, una tal qual li van enviar i una segona interpretació amb alguns canvis i el seu toc personal.

La catalana, amb la massa base Tramonti, tomata, botifarra de perol esparracada, fesols de Santa Pau i formatge Emporità, proposta de Jordi Casademont:

I la versió del xef Pep Curiel, massa base Tramonti, els fesols i el formatge en forma de salseta que servís com a base de la botifarra de perol en làmines, salsa de tomata, formatge i un toc de julivert.

 

Per rematar aquest magnífic àpat, els postres, un clafoutis de pera, amb gelat de vainilla i una mousse de iogurt grec amb melmelada de maduixa, base de biscuit i una fulla de menta.

El vi escollit per en Pep Curiel per acompanyar tot l'àpat, va ser un A cappella del 2008, crianza tempranillo de denominació d'origen Ribera del Duero de les vinyes Monteabellón (@monteabellon), amb un gust intens en boca.

I ja per acabar, vull aprofitar a donar les gràcies al gran Pep Curiel, que si és bon cuiner, encara és millor persona, molt proper, amable, d'aquelles persones que et fan sentir la passió que sent ell per la gastronomia i que et transmet a través del seus plats. Moltes gràcies Pep per la teva dedicació i per aquest esplèndid àpat que vam tenir el privilegi de poder gaudir.

Us deixo amb una entrevista d'en Pep Curiel que li van fer l'any 2013 pel programa Atica Empordà d'Empordà TV.

Restaurant La Queixalada

Tal com indica el seu nom, aquest restaurant és ideal per anar a dinar o sopar i fer una bona queixalada dels seus plats.

Situat al mig del c/Sant Pau, fent cantonada, trobem un restaurant petit, bufó i acollidor. Al migdia disposen d'un servei de menú amb varis plats a triar per un preu molt bo, 7'40 euros amb opció a un plat o 9'40 si agafes menú complert.

I per les nits ara també tenen menús, fins i tot pels caps de setmana. L'oferta és molt bona, per 11'90 tens un plat, postres i beguda.
Un plat a triar dels molts que t'ofereixen a la seva carta. El restaurant està especialitzat en llesques, tal com sempre s'ha conegut. Unes llesques d'un pa de pagès de 5 kilos amb els ingredients que tu demanis. Ara també hi han afegit les pizzes, així que et pots demanar un format o l'altre. I a més, ara les serveixen a casa o per emportar.

També tenen un altre menú de nit i festius per 16'90 euros, que és el mateix que el de 11'90 però afegint un entrant (croquetes, carpaccio, patates farcides, entre altres), cal dir que les seves croquetes de pernil dolç i formatge són boníssimes.

Et serveixen unes olives amb all molt bones.

Nosaltres vam optar pel menú d'un plat i postres i vam agafar:

- Llesca de 4 formatges: una mescla de formatges fosos, emmental, roquefort i parmesà al cim de la llesca molt ben torrada.

- Pizza de doble massa Americana: portava tomàquet, mozzarella, emmental, carn picada, bacó i salsa barbacoa.

Els dos plats ens van agradar. També hi vam posar un xic d'oli picant, picava força però li faltava densitat potser.

I de postres, entre les opcions vam optar pel tiramisú, que ens encanta.

Va ser bo, presentat en un bol, amb una lleugera base de melindro sucat amb cafè i com una escuma fina de tiramisú, espolsat amb cacau. Molt fi tot plegat.

Un cafè per posar punt i final, curt, bo, intens.

La relació qualitat preu és bona, sobretot ara que fan aquests menús. Una bona opció fer anar a fer una queixalada!

Concurs pizza al Tramonti Roses

Tramonti Roses proposa un concurs, que consisteix en la creació d'una pizza amb ingredients de proximitat. Només has d'enviar la teva recepta amb la seva base, els ingredients que hi vols afegir i el temps de cocció.

Els premis són molt interessants: una visita en barca per conèixer el Cap de Creus, un sopar per a dues persones al Tramonti Pep Curiel i la pizza guanyadora s'inclourà dins la carta del restaurant.

Us deixo amb les bases per a participar:

1. El o la concursant haurà de fer arribar a info@tramontipepcuriel.com la recepta d’una pizza que ha de ser totalment original. Ha de fer constar el nom, els ingredients utilitzats, la disposició sobre la massa, els temps de cocció i totes les indicacions que facin falta perquè la pizza surti tal i com ha estat concebuda.

2. El jurat triarà els o les finalistes d’acord a l’originalitat de la proposta, els ingredients utilitzats (els productes de proximitat puntuaran millor), l’estètica, l’armonia i el gust de la pizza.

3. Cada participant només podrà presentar una única proposta cada mes.

4. A part de la recepta, es poden enviar dibuixos o fotografies, en format jpeg. Si s’envien videos, s’enviaran els enllaços a Youtube, Vimeo o qualsevol altra plataforma virtual on es puguin veure sense problemes des de qualsevol connexió a internet.

5. Cada mes es faran les pizzes proposades en aquest concurs i se’n triarà una per anar a la final. El jurat triarà les 5 millors propostes, i aquestes es faran i es podran menjar al Tramonti Pep Curiel el divendres 10 d’octubre.

6. El jurat triarà, d’aquestes 5 pizzes, la guanyadora de la Pizza Tramonti-Roses Singular de l’any.

7. La pizza guanyadora figurarà a la carta del Tramonti Pep Curiel. El guanyador/a podrà venir a gaudir del nostre menú degustació amb la persona que triï, i podrà anar en vaixell a conèixer la costa del parc natural de Cap de Creus.

8. La recepta guanyadora serà propietat de Tramonti Pep Curiel, qui sempre farà menció de l’autor original de la pizza.

9. Per a poder participar al concurs cal que els concursants segueixin a Tramonti Pep Curiel al Facebook i el compte @TramontiRoses (si es té compte a aquest canal). Hauran d’enviar la recepta al mail info@tramontipepcuriel.com abans del dia 30 de setembre a les 22h, en format word o pdf.

10. Molta sort!

Més informació al seu blog: Tramonti Roses

Tast de pizzes a la Tramonti

El restaurant Tramonti, situat al passeig marítim de Roses, és un restaurant familiar que ofereix una cuina creativa contemporània de la mà de Pep Curiel.

Pep Curiel elabora la seva pròpia massa de les pizzes al seu obrador, oferint una excel·lent cuina sobre massa. Per a aquest reconegut cuiner la base de la pizza és molt important. La seva massa està feta només de farina, aigua, llevat, sal i oli.

Les seves pizzes són creatives i molt ben pensades. Ell no prova mai una pizza fins al cap d'un any o any i mig d'haver-la creat. La dona a provar a altra gent per saber-ne la opinió.

En un afany del seu autor, en Pep, a través de l'encarregat del Departament de Marketing del Tramonti, l'Edgar, per tal de donar a conèixer algunes de les pizzes que conformen la seva carta, ens ha volgut reunir avui a un grup de persones, entre les quals hi havia, dos periodistes, dos clients habituals de la Tramonti i una parella aficionada a la gastronomia la qual va guanyar un concurs del facebook organitzat pel restaurant i servidora.

Així doncs hem tingut la oportunitat de tastar algunes de les seves coques i pizzes de la carta.

Coca d'en Pep

1.  De romaní: el que primer sorprèn quan menges una coca d'en Pep és la textura de la massa. Quan la mossegues la massa es desintegra ràpid a la boca.
Després en aquest cas el romaní li confereix el seu gust particular, cal posar-hi un xic d'oli d'oliva, del Montsant en aquesta ocasió,  per tal d'extreure-li el màxim sabor.

2. Textures de tomàquet: una coca deliciosa, pels amants del tomàquet. Una mescla de diferents tomàquets: cherry, tomàquet sec i amb un punt dolç de la confitura de tomàquet que hi combina molt bé. No hi faltava la reducció de vinagre de Mòdena.

3. Figa (de Turquia o Brasil en cas que no n'hi hagi de mercat), foie micuit, parmesà i amb crema de tòfona de base i reducció de Pedro Ximenez: excel·lent la combinació del dolç de la figa amb el foie micuit.

4. Foie fresc amb làmines de poma, compota de poma i melmelada de tomàquet artesana: la poma equilibra el gust del foie però el toc de la melmelada de tomàquet ressalta el foie. amb un toc de sal Maldon o Halen que potencien la mescla de sabors.

5. Seitons amb all: una base de carbassó laminat tallat molt fi, amb saitons i all trossejat i una reducció de vinagre de Mòdena. Uns ingredients que potser no combinaríem i en canvi formen un bon equip.

Cal dir que segons paraules d'en Pep, les masses que hem menjat avui estan fetes de dijous passat, és a dir, gairebé una setmana abans. Això significa que han fet una bona fermentació i que per tant, no només a l'hora de degustar-les es nota, sinó també a l'hora de pair-les.
Un altre afegit és que aquestes masses requereixen un cost addicional ja que es necessiten dues càmeres, una l'obrador i l'altre al restaurant.

I les pizzes d'autor:

1. Parisina: tomàquet natural, bacon d'ànec, rúcula, escates de parmesà i reducció de vinagre de Mòdena

2. Pizza amb una exquisida crema de formatge de base, amb bacon, xampinyó d'hort, ceba i emmental. Comentar que l'enfornen una vegada tots els ingredients posats i quan la treuen hi afegeixen parmesà. Una pizza suau amb un gust molt equilibrat, no hi ha cap ingredient que predomini sobre els altres. És una pizza sense tomàquet, una pizza especial ja que, fa 25 anys, amb ella va guanyar en Campionat d'Espanya a la millor pizza. El fet que no portés tomàquet va ser un punt innovador.
I la veritat és que la mescla de formatges que porta de base és boníssima.

3. Pizza amb una exquisida crema de tòfona de base, panxeta i ou de guatlla. L'aroma que desprèn de la tòfona i el gust que li confereix és diví. És una pizza de gustos marcats.

4. Ot: crema de carxofes, mozzarella, carxofes, gambes de Roses i pera en almívar. La crema de carxofes és fina i combinada amb la gamba té un gust peculiar.

Cal dir que el nom d'aquesta pizza va dedicat al nom del restaurant del seu amic Ferran Caparrós.
També comentar que amb aquesta pizza va ser l'únic espanyol que va guanyar un campionat nacional a Itàlia, a Reggio Calabria, cuitat bressol de la pizza.
Ell va endur-se tots els ingredients d'aquí i la massa i va elaborar una essència de gamba fent servir els caps de la gamba. No m'estranya que guanyés.

5. Ceps i foie: una pizza espectacular. Dos gustos potents enllaçats. Una pizza molt recomanada per a tots aquells que busquin gustos forts.

6. Foie, magret d'ànec, tòfona i ous de guatlla: una mescla d'ingredients potents, la tòfona sempre com a ingredient predominant però donant-li el seu bon gust característic.

I després de tants tastetis, un postres:

- El Ferrari: un postres que té aquest nom per la rapidesa amb la qual te l'has de menjar.

Es tracta d'un postres fred amb gelat de mandarina i una xocolata negre líquida que si tardes a menjar-te-la es solidifica i aleshores l'has de trencar per tal d'accedir al gelat.
Un postres curiós, amb un sabor excel·lent, refrescant i molt ben aconseguit. Diu en Pep que ideat per la seva dona, com molts altres postres, però amb alguns retocs fet per ell.

Finalment també ens ha ofert una coca de vidre i anís que fa ell. Què podríem dir? Un plaer per al paladar, com totes les seves elaboracions.

I fins aquí ha arribat la magnífca degustació de la qual en Pep Curiel ens ha fet partícips.