L'última visita del Benvingut a Pagès la vam fer al Celler Martín Faixó. Després d'unes quantes curves arribem al seu impressionant mas del segle XIV, el Perafita (Pedra fita, de límit). Encara avui dia conserven la pedra que fa de límit. Fent la volta al seus jardins tens la oportunitat d'estar a Roses, Port de la Selva i Cadaqués.
Les seves vinyes plantades amb sòl de Licorella desafiant la Tramuntana li donen un caràcter especial al raïm, al igual que la proximitat amb el mar, el qual li conferirà una salinitat agradable als seus vins. Els grans de raïm són banyats per la mar d'amunt i la mar d'avall.
Els seus avantpassats ja plantaven vinya en aquests mateixos terrenys i ells ho fan ara, amb el mateix carinyo, recuperant així la plantació que s'havia deixat de fer. Concretament disposen de 42 hectàrees de terreny.
El bon tracte de la vinya i la cura a l'hora de vinificar queda palès en l'excel·lència dels seus vins.
Després de la complerta visita i explicacions vam passar al tast dels seus vins:
Dos blancs Perafita, un molt aromàtic amb préssec i fruita que passava molt bé i un altre amb més cos, tot i no haver passat per bota. Ambdós molt encertats i fins.
Un Rosat Perafita: un dels millors vins rosats que mai he provat, ja que sempre és l'etern oblidat i aquest vi gairebé només surt a l'estiu i encara. Però aquest era molt ben aconseguit, amb una olor molt aromàtica i un color piruleta que enamora.
Garntaxa: un vi 100% fet amb garnatxa negre. Molt correcte i equilibrat.
Perafita 2010: elaborat amb Garnatxa negre, Merlot i Cabernet Sauvignon i reposat vuit mesos en bota de roure francès Allier.
Cadac 2007: fet amb Cabernet Sauvignon i Garnatxa negre passant dotze mesos en botes de roure francès Allier.
Un incís que faré és per dir-vos que els taps que fan servir per aquest vi són de suro de proximitat, sent el valor de cada tap d'euro i mig per al vi Cadiac i 1 euro per al Perafita. A la foto ho podem apreciar bé. Ja sabem que el tap de suro és el millor tancament per a una ampolla de vi, ja que permet una bona oxigenació dels vins, sobretot en vins que es preten la seva evolució en ampolla.
Vermut: el fan amb herbes collides al propi mas. Es tracta d'un vermut singular, no n'havia tastat mai cap igual, té un toc amarg però a l'hora és molt floral. En boca queda equilibrat i amb un gust molt especial.
La Garnatxa l'elaboren com es feia abans, collint el raïm i premsant-lo a mà. Aquesta feina ben feta es reflecteix quan el tastes ja que és un vi dolç per gaudir amb unes galetes artesanes o brunyols però també amb un foie o un formatge blau.
La Mistela o Moscatell: un vi dolç diví. Per començat té una aroma que et convida a tastar i quan ho fas t'embolacalla una cremositat dolça bonissima, però sense ser empalagós. Un vi dolç actual, gens pesat.
La veritat és que jo no sóc una apassionada dels vins però si que m'agrada tastar-los i notar-li els matisos de cada un, i aquests vins els vaig trobar molt rodons. Vull dir que ja en nas les seves aromes et convidaven a tastar-lo i el seu gust era equilibrat, et deixava un gust de boca molt bo.
Els seus avantpassats ja plantaven vinya en aquests mateixos terrenys i ells ho fan ara, amb el mateix carinyo, recuperant així la plantació que s'havia deixat de fer. Concretament disposen de 42 hectàrees de terreny.
El bon tracte de la vinya i la cura a l'hora de vinificar queda palès en l'excel·lència dels seus vins.
Després de la complerta visita i explicacions vam passar al tast dels seus vins:
Dos blancs Perafita, un molt aromàtic amb préssec i fruita que passava molt bé i un altre amb més cos, tot i no haver passat per bota. Ambdós molt encertats i fins.
Un Rosat Perafita: un dels millors vins rosats que mai he provat, ja que sempre és l'etern oblidat i aquest vi gairebé només surt a l'estiu i encara. Però aquest era molt ben aconseguit, amb una olor molt aromàtica i un color piruleta que enamora.
Garntaxa: un vi 100% fet amb garnatxa negre. Molt correcte i equilibrat.
Perafita 2010: elaborat amb Garnatxa negre, Merlot i Cabernet Sauvignon i reposat vuit mesos en bota de roure francès Allier.
Cadac 2007: fet amb Cabernet Sauvignon i Garnatxa negre passant dotze mesos en botes de roure francès Allier.
Un incís que faré és per dir-vos que els taps que fan servir per aquest vi són de suro de proximitat, sent el valor de cada tap d'euro i mig per al vi Cadiac i 1 euro per al Perafita. A la foto ho podem apreciar bé. Ja sabem que el tap de suro és el millor tancament per a una ampolla de vi, ja que permet una bona oxigenació dels vins, sobretot en vins que es preten la seva evolució en ampolla.
Vermut: el fan amb herbes collides al propi mas. Es tracta d'un vermut singular, no n'havia tastat mai cap igual, té un toc amarg però a l'hora és molt floral. En boca queda equilibrat i amb un gust molt especial.
La Garnatxa l'elaboren com es feia abans, collint el raïm i premsant-lo a mà. Aquesta feina ben feta es reflecteix quan el tastes ja que és un vi dolç per gaudir amb unes galetes artesanes o brunyols però també amb un foie o un formatge blau.
La Mistela o Moscatell: un vi dolç diví. Per començat té una aroma que et convida a tastar i quan ho fas t'embolacalla una cremositat dolça bonissima, però sense ser empalagós. Un vi dolç actual, gens pesat.
La veritat és que jo no sóc una apassionada dels vins però si que m'agrada tastar-los i notar-li els matisos de cada un, i aquests vins els vaig trobar molt rodons. Vull dir que ja en nas les seves aromes et convidaven a tastar-lo i el seu gust era equilibrat, et deixava un gust de boca molt bo.
Si t'ha agradat aquest post, em pots trobar i seguir-me a les xarxes socials Facebook, Twitter, Instagram
T'hi espero!
T'hi espero!
No hay comentarios:
Publicar un comentario