Situada al cor de la Catalunya Vella, la comarca de la Selva ha estat sempre un territori lligat a la gastronomia i al bon menjar. De generació en generació, receptes centenàries arrelades a la cuina tradicional catalana s'han anat transmetent, fins al punt de convertir-les en autèntics tresors per a tots els paladars.
Avui en dia, a tots els pobles de la comarca podem trobar-hi comerços i restaurants, alguns històrics i altres més moderns, que representen una bona oportunitat per conèixer aquest ric patrimoni gastronòmic i redescobrir la Selva com un territori que aposta per l'excel-lència alimentària.
Però si alguna cosa caracteritza la gastronomia de la Selva és la gran qualitat i varietat de productes relacionats amb les postres i la pastisseria.
Per això, els pobles selvatans poden presumir de diferents especialitats en coques, torrons, galetes o ametllats, que són l'herència de generacions de pastissers i confiters que al llarg dels segles han anat forjant un dolç patrimoni gastronòmic, que els selvatans conserven amb orgull i que ara ens conviden a conèixer i assaborir.
A Anglès s'ha conservat una tradició centenària, ja que els modernistes actuals estan elaborats amb el mateix motlle de llauna que es feia servir durant l'època d'esplendor modernista, a finals del segle XIX.
Arribant a Santa Coloma de Farners, les teules esdevenen un dels referents principals de la ruta dolça de la comarca. Però al costat d'aquestes tradicionals galetes, la coca de ratafia o el torró de Sant Jordi són una mostra més de la gran vitalitat pastissera de Santa Coloma.
A Vilobí d'Onyar han aprofitat el volcà de la Crosa per crear els tosquigets. De fet, la pedra tosca del volcà (anomenada també tosquija) és un element que ha servit per arranjar camins i, per tant, unir els nuclis de Salitja, Vilobí i Sant Dalmai.
Al bell mig de la plana de la comarca hi trobem Riudellots de la Selva, zona de confluència del riu Onyar i les rieres de Riudevila i el Cric. Aquesta última dóna nom als Crics, unes galetes elaborades amb avellanes, nous i pinyons de la terra.
Aturant-nos a Riudarenes, podrem degustar els sorrencs. la seva forma semblant a grans de sorra ens fa adonar que estem en una zona en què les arenes són presents en molts dels racons del municipi.
Més endavant, a banda de visitar Breda per conèixer i admirar la tradició en el món de la ceràmica, no podem oblidar-nos de tastar els xerrics, els ametllats i la coca florentina que ens deixaran un record saborós de la visita a aquesta amable vila.
Als peus del Montseny, Arbúcies ofereix, des de sempre, el tradicional pa de pessic, el record que molts visitants s'emporten d'aquesta bonica vila.
Els ametllats i el torronet de mel i avellana completen una oferta variada en postres i confiteria.
Entrant a la zona de les Guilleries, Sant Hilari Sacalm destaca per la seva privilegiada situació, enmig de la natura i amb deus d'aigua que brollen arreu. Per això, les Aromes de Sant Hilari i les coques del Medi Ambient són una mostra del que podreu trobar a la vila de les cent fonts.
En definitiva, la comarca de la Selva ofereix tot un seguit de dolces i saboroses propostes que faran les delícies dels més llaminers i ajudaran a conèixer una mica més l'essència de la Selva, comarca de l'aigua i territori d'excèl-lencia alimentària.
Font: Tríptic de la Federació de Comerç de la Selva
Avui en dia, a tots els pobles de la comarca podem trobar-hi comerços i restaurants, alguns històrics i altres més moderns, que representen una bona oportunitat per conèixer aquest ric patrimoni gastronòmic i redescobrir la Selva com un territori que aposta per l'excel-lència alimentària.
Però si alguna cosa caracteritza la gastronomia de la Selva és la gran qualitat i varietat de productes relacionats amb les postres i la pastisseria.
Per això, els pobles selvatans poden presumir de diferents especialitats en coques, torrons, galetes o ametllats, que són l'herència de generacions de pastissers i confiters que al llarg dels segles han anat forjant un dolç patrimoni gastronòmic, que els selvatans conserven amb orgull i que ara ens conviden a conèixer i assaborir.
A Anglès s'ha conservat una tradició centenària, ja que els modernistes actuals estan elaborats amb el mateix motlle de llauna que es feia servir durant l'època d'esplendor modernista, a finals del segle XIX.
Arribant a Santa Coloma de Farners, les teules esdevenen un dels referents principals de la ruta dolça de la comarca. Però al costat d'aquestes tradicionals galetes, la coca de ratafia o el torró de Sant Jordi són una mostra més de la gran vitalitat pastissera de Santa Coloma.
A Vilobí d'Onyar han aprofitat el volcà de la Crosa per crear els tosquigets. De fet, la pedra tosca del volcà (anomenada també tosquija) és un element que ha servit per arranjar camins i, per tant, unir els nuclis de Salitja, Vilobí i Sant Dalmai.
Al bell mig de la plana de la comarca hi trobem Riudellots de la Selva, zona de confluència del riu Onyar i les rieres de Riudevila i el Cric. Aquesta última dóna nom als Crics, unes galetes elaborades amb avellanes, nous i pinyons de la terra.
Aturant-nos a Riudarenes, podrem degustar els sorrencs. la seva forma semblant a grans de sorra ens fa adonar que estem en una zona en què les arenes són presents en molts dels racons del municipi.
 |
| Ametllats d'Arbúcies |
 |
| Pa de pessic, típic d'Arbúcies |
 |
| Torronets de mel cedits gràcies al premi d'Instagram |
 |
| La coca del Medi Ambient de St. Hilari durant l'esmorzar d'instagramers |
Font: Tríptic de la Federació de Comerç de la Selva
No conec eixa comarca però l'apunte a la llibreta de viatges pendents!!
ResponderEliminar