El Maó, que gaudeix de la condició de Denominació d'Origen des del 1985, prové de Menorca. Aquesta petita illa té una història molt pintoresca d'invasions per part dels cartaginesos, romans, àrabs, francesos i britànics, els quals van introduir la vaca frisona.
Se sap que ja es comercialitzava per tot el Mediterrani al voltant del segle XIII. No obstant, deu la seva fama internacional als comerciants de la zona que, als voltants del 1810, van començar a intercanviar el formatge de les granges per altres mercaderies. Els recollidors-afinadors maduraven els formatges joves en coves subterrànies, on la ventilació, la temperatura i la humitat aportaven al formatge un microclima únic. Aquesta pràctica continua vigent i al voltant de 300 lleteries familiars segueixen venent la seva llet a les grans cooperatives.
Característiques:
Entre els 20-60 dies, el formatge és elàstic, mantegós i suau; entre els 2 i 5 mesos, quan està semicurat, el sabor s'accentua i la textura es torna més ferma; una vegada curat o anyell, entre els 5 i 10 mesos, està dur i un xic granulat, no molt diferent al Parmigiano-Reggiano, i té un aroma i sabor a préssec per acabar amb gust a sal marina.
El Maó d'etiqueta verda s'elabora a ma amb llet sense pasteuritzar a petites lleteries, i un afinador s'encarrega de donar-li el punt final. La tasca de l'afinador (*) consisteix en extreure el millor de cada formatge. El d'etiqueta vermella, més dur i assaonat, d'escorça taronja, s'elabora en cooperatives; té un mos inesperadament fort i astringent.
(*) Els formatges s'emmagatzemen en prestatges de fusta en coves subterrànies, on l'afinador controla la temperatura, la humitat i el cabal d'aire fresc.
El color groc ocre de l'escorça s'aconsegueix fregant-la amb mantega, pebre vermell i oli d'oliva. Amb aquesta tècnica no només s'obté un aspecte més atractiu, sinó que també s'evita que creixi floridura.
Consells de degustació:
Aquest formatge se serveix tradicionalment com aperitiu, amb un rajolí d'oli d'oliva i una branqueta de romaní fresc. Pots servir-lo amb una copa de Xerès per extreure tota la personalitat del formatge. Tot i que, al igual que tots els formatges durs, és extremadament versàtil i s'utilitza en nombroses receptes, des de la truita fins a tapes i reposteria. Quan més curat sigui, més bé combinarà amb cervesa o, fins i tot, sake (alcohol típic japonès).
Fitxa tècnica:
Origen: Menorca
Maduració: 20 dies-5 mesos
Pes i forma: 1'5 kg "coixí" quadrat
Dimensions: L 20 cm, ample de 20 cm a 5 cm
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis
Cata:
El curat, que és el que nosaltres vam provar, és de gust intens però molt fi en boca. Et deixa un sabor pronunciat. De textura més granulada, sense passar-se.
Se sap que ja es comercialitzava per tot el Mediterrani al voltant del segle XIII. No obstant, deu la seva fama internacional als comerciants de la zona que, als voltants del 1810, van començar a intercanviar el formatge de les granges per altres mercaderies. Els recollidors-afinadors maduraven els formatges joves en coves subterrànies, on la ventilació, la temperatura i la humitat aportaven al formatge un microclima únic. Aquesta pràctica continua vigent i al voltant de 300 lleteries familiars segueixen venent la seva llet a les grans cooperatives.
Característiques:
Entre els 20-60 dies, el formatge és elàstic, mantegós i suau; entre els 2 i 5 mesos, quan està semicurat, el sabor s'accentua i la textura es torna més ferma; una vegada curat o anyell, entre els 5 i 10 mesos, està dur i un xic granulat, no molt diferent al Parmigiano-Reggiano, i té un aroma i sabor a préssec per acabar amb gust a sal marina.
El Maó d'etiqueta verda s'elabora a ma amb llet sense pasteuritzar a petites lleteries, i un afinador s'encarrega de donar-li el punt final. La tasca de l'afinador (*) consisteix en extreure el millor de cada formatge. El d'etiqueta vermella, més dur i assaonat, d'escorça taronja, s'elabora en cooperatives; té un mos inesperadament fort i astringent.
(*) Els formatges s'emmagatzemen en prestatges de fusta en coves subterrànies, on l'afinador controla la temperatura, la humitat i el cabal d'aire fresc.
El color groc ocre de l'escorça s'aconsegueix fregant-la amb mantega, pebre vermell i oli d'oliva. Amb aquesta tècnica no només s'obté un aspecte més atractiu, sinó que també s'evita que creixi floridura.
.jpg) |
| Assortiment de formatges, entre ells Maó |
Consells de degustació:
Aquest formatge se serveix tradicionalment com aperitiu, amb un rajolí d'oli d'oliva i una branqueta de romaní fresc. Pots servir-lo amb una copa de Xerès per extreure tota la personalitat del formatge. Tot i que, al igual que tots els formatges durs, és extremadament versàtil i s'utilitza en nombroses receptes, des de la truita fins a tapes i reposteria. Quan més curat sigui, més bé combinarà amb cervesa o, fins i tot, sake (alcohol típic japonès).
Fitxa tècnica:
Origen: Menorca
Maduració: 20 dies-5 mesos
Pes i forma: 1'5 kg "coixí" quadrat
Dimensions: L 20 cm, ample de 20 cm a 5 cm
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis
Cata:
El curat, que és el que nosaltres vam provar, és de gust intens però molt fi en boca. Et deixa un sabor pronunciat. De textura més granulada, sense passar-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario