.@LoveGhirardelli Xocolateria Ghirardelli

No pots visitar San Francisco sense haver entrat a la xocolateria Ghirardelli. Es tracta d'una fàbrica de xocolata molt antiga, del 1867,  que s'ubicava als molls de San Francisco. Avui dia és un centre comercial, però encara hi pots trobar dues de les diverses botigues que tenen repartides per la ciutat.

Cada vegada que entres t'obsequien amb un mini xocolatí de xocolata amb llet amb caramel salat, saben com enganxar-te. Només l'has de provar i de ben segur que no surts amb les mans buides.

A més, també pots entaular-te ja que ofereixen un menú a base de preparacions amb xocolata, com ara batuts, brownies, entre altres. Tots ells amb fudges, salsa de caramel, cookies, nata muntada i altres llaminadures que et fan perdre els sentits.

Nosaltres vam gaudir d'un Crissy Field, que portava dues boles de gelat de cookies i entremig una de cookies, amb caramel fudge artesà, nata muntada al cim, trossos de les seves cookies Ghirardelli i dos minis xocolatins de llet i caramel. Tot això per 12'45$.

És a dir per uns 12 euros, obtens una estona de plaer, entre el gelat cremós, el fudge que vas trobant, l'espessa nata muntada amb les cookies que són boníssimes, val la pena pagar aquest preu.

Quan entres a un dels seus locals és difícil resistir la temptació, l'olor a xocolata i la vista et fan perdre els sentits, per tant només queda provar el que més t'agradi!

Ara per sort podrem seguir gaudint d'aquests exquisits xocolatins aquí ja que en varem comprar 3 bosses d'1'25 kg, cada una, i una era tota per nosaltres, les altres eren per regalar a la família.

.@innoutburger In-N-Out Burger a San Francisco

 

Tots sabem que viatjar a Estats Units equival a menjar hamburgueses tipus fast food, perquè aquí també mengem hamburgueses i, en canvi, són una delicatessen algunes. Tot i que a els americans tenen altres franquícies que no són les típiques que tots coneixem i que, la veritat, tenen molt a desitjar. Per exemple hi ha una franquícia, el In-N-Out-Burger que daten del 1948 i ofereixen una hamburguesa amb patates fregides sense greixos hidrogenats que és molt més bona que les que trobem a les cadenes de la zona.

Ofereixen l'hamburguesa sola, amb formatge o doble. També porten enciam fresc, una rodella de tomàquet i una de ceba crua, que també pots demanar-la fregida, tal com vam fer nosaltres.

El pa que t'hi posen és bo, tovet. La carn de l'hamburguesa és de 100% vedella americana, sense additius ni conservants.

Pots triar patates petites o grans o bé la millor opció que és un combo, on hi va la beguda, l'hamburguesa i les patates per un preu molt bo. La beguda és refill i tenen llimonada, que és força bona. El ketchup és lliure i també pebrotets picants, jalapenyos, que piquen com una mala cosa.

Nosaltres fam demanar un combo amb hamburguesa doble. Ens va agradar, tant la carn com les patates tallades fines i cruixents.

En fi, una hamburgueseria on està a vessar de gent, es formen unes cues impressionants i et van cridant conforme tenen la teva comanda feta. El més caòtic és buscar taula, ja que hi ha poc espai per la quantitat de gent que demana, suposo que al ser fast-food, pensen que es menjarà ràpid, però una vegada asseguts la gent s'ho pren amb calma.

Us diré que jo no sóc partidària d'aquest tipus d'alimentació, i de fet, només menjo a aquests llocs quan viatjo, però té la seva gràcia fer un menú d'aquest "guarrus", que en diem nosaltres i super calòrics, ja a la taula de preus, al costat t'indiquen les calories de tot, amb lo qual potser val més no fer un sumatori.

.@whatsfreshest Bob's Donuts

No podíem viatjar als Estats Units i no tastar cap dònut. I a més no un dònut comercial qualssevol, sinó un dels millors donuts de San Francisco.

Bob's Donuts sempre apareix en els primers llocs de la llista quan parlem de dònuts bons i artesans.

Fan dònuts gegants per a varies persones o no, jeje i també diferents tipus de dònuts normals: glacejats, coberts de xocolata, de canyella, entre altres. Però el que us recomano especialment és el Cake Crumb, un dònut fet amb engrunes dolces, cruixent per fora i amb un toc de canyella per dins.

Té un gust impressionant, no s'assembla a cap altre dònut provat, molt aromàtic i gustós. Val la pena tasta'l.
El preu que era 1'20 aproximadament i al local hi havia gent de la ciutat esmorzant el típic cafè americà, i a la cua també.

El local no és cèntric ni turístic, crec que nosaltres érem els únics, però va valer la pena acostar-nos-hi de camí al Golden Bridge, ja que l'havíem de menjar.

.@senorsisig Señor Sisig

Quan buscàvem informació de llocs on menjar a San Francisco ja vam veure que era una ciutat amb una gran oferta de foodtrucks. Allà són molt habituals, es van movent a diferents zones i s'hi poden arribar a acumular una cinquantena d'ells en algun punt concret i per dies de setmana.

Nosaltres en vam fitxar uns quants des de casa, però després ja se sap que falta que t'enganxi prop del que visitis. Així que un dia, justament el dia que anàvem de botigues al centre, vam trobar el Señor Sisig, un foodtruck que ja teníem ullat. Tenen un menú complert a base de tacos i burritos amb diferents farcits i molt bons.

Vam demanar un California Sisig Burrito que portava patates fregides, formatge ratllat, crema agra, guacamole i pico de gallo. De carn pots triar entre pollastre, poc o tofu. El nostre el vam preferir de porc i estava molt ben rostidet i salpebrat.

Un burrito molt gustós i una excel.lent combinació de gustos, i amb les patates fregides casolanes a dins hi quedaven de vici.

Si t'agrada el picant també el pots demanar, tens poc, normal o picant. Jo acostumo a agafar-lo poc picant, perquè a vegades demanes normal i pica massa.
A més al seu foodtruck hi ha la opció d'afegir-t'hi salsa Sriracha, que ja el pot arribar a fer molt picant.

El preu va ser de 9'5 $, que al canvi venen a ser uns 8 euros i poc. I val la pena, ja és totalment artesà.

El dia de sol i calor a San Francisco és un bon dia per menjar d'un foodtruck, ja que has de menjar al carrer o asseguts en una plaça, com vam fer nosaltres.

.@7eleven i els seus esmorzars

A San Francisco molts llocs per esmorzar no hi havia. És a dir la típica fleca-cafeteria que trobem aquí, a Amèrica no existeix. El més proper a semblar-s'hi és l'Starbucks, que el trobes a cada cantonada, però el trobo excessivament car i "normalillo".

Així que l'alternativa tampoc és que sigui "de lo más", però et treu d'un "apuru". Per exemple un 7 eleven, són una cadena de supermercats americans que tenen una mica de tot i també fan menjar per emportar, com pizzes, hot-dogs i una extensa varietats de begudes fredes i calentes per emportar amb els típics envasos que veiem a les pel.lícules i que et permeten veure el teu cafè i llet pel carrer i amb estil, perquè no?

Doncs nosaltres vam comprar-hi l'esmorzar un dia, ben aviat al matí, abans de començar la nostra ruta. Ofereixen dònuts de diferents tipus, normals, glacejats, de xocolata, farcits.

També tenen una oferta de dos talls de pizza amb beguda extra gran per uns 4 $. Això ja va cridar l'atenció a la meva parella, que li encanta la pizza i la veritat és que feia bona pinta, amb la massa gruixudeta i ben guarnida de tot una mica i de formatge.

Segons ell no estava gens malament, servida calentona amb la fred de San Francisco, tot i ser estiu, encara millor!

Jo, que al matí, sóc més de dolç, vaig optar per un donut de xocolata amb un capuccino, que els trobo ben bons els seus. Ja a Nova York l'havia tastat i en tenia bon record. De preu està molt bé, sobretot si el comparem amb preus de cafeteries que dels 3 $ no baixen. Aquest val 2 amb algú i en tens una bona quantitat.

Et serveixes tu mateix amb la màquina i tries alguna cosa de la vitrina de la fleca o si prefereixes quelcom envasat l'oferta és més extensa. Jo crec que millor el que tinguin del dia fresc sempre. D'aquesta manera t'assegures que tot és del dia, el meu dònut era ben tovet i bo i amb el capuccino ben calentet et refàs, que només de l'hotel al supermercat ja agafes fred.

I ara amb l'energia de l'esmorzar a fer milles!!!!!!!!!!

Chowders a San Francisco

San Francisco és una ciutat molt maca i ideal per passejar. Sobretot en els seus molls, tot envoltat de les casetes de colors de fusta convertides en botigues de souvenirs o restaurants i observant els lleons marins.

Lo ideal és visitar a primera hora la famosa presó d'Alcatraz (pier33), on dedicaré tot un post a explicar-vos la dieta dels presos i el funcionament de la cuina, i després moure't pels diferents molls. Una zona molt turística coneguda com Fisherman's Wharf, i que asoleiada, com vam tenir, encara llueix més, ja que a San Francisco hi fa un estiu fred.

Un dels plats mítics de San Francisco és la sopa de cloïssa. La ciutat al tenir mar, té a la seva cuina la presència de cranc gegant, ostres, llagosta, peix fregit, cloïsses, entre altres. Els diferents restaurants del pier 39 ofereixen aquest tipus d'alimentació.

Nosaltres vam tastar la famosa sopa de cloïsses d'un dels millors locals, segons diuen, el Chowders. Vam fer força cua per demanar, tot i que van ràpid, hi ha com deu persones servint i tú t'agafes la sopa amb una safata i el vas de beguda buit, el qual pots anar reemplenant, i t'asseus a taula.

Hi ha dues terrasses o a dins, més aviat on trobis lloc més que on vulguis. Val la pena però. Tens dues opcions de sopa, la blanca o la vermella. ambdues són iguals, lúnic que la vermella porta salsa de tomàquet i més verdures.

En canvi la blanca és més fina i conté cloïsses, porro, ceba, bacon cruixent i patata. La serveixen en un pa àcid rodó que elaboren en un obrador artesà de San Francisco (Boudin).

La idea és menjar-ho, sopa i després el pa, tapa inclosa. Tot i que hi havía gent que deixava el pa, una pena, perquè realment en el pa encara hi queda el gust de la sopa untada i no crec que només serveixi com a recipient.

La sopa em va agradar més del que m'imaginava, ja que potser per ulls no és un plat que atraigui.

El preu està molt bé, tinguent en compte que els productes són frescos, per 8'99 $ i la beguda amb tots els refills que vulguis per 3'25 $.
És a dir que la relació qualitat-preu és molt bona.

Que menjaven els presos a Alcatraz?

No es pot anar a San Francisco sense visitar la presó d'Alcatraz. Tots la tenim vista a les pel·lícules, però veure-la in situ és una altra cosa.

Ja només arribar-hi amb el ferri impressiona, mentre t'hi acostes que vas veient l'illa cada vegada més prop teu penses, jo hi vindré de visita i tornaré, però us imagineu quins pensaments devien tenir els que sabien que no hi havia retorn possible?

Arribar a Alcatraz amb aquell aire humit i fred i entrar dins la impressionant fortalesa amb el seu entorn impacta.

Jo, com no, aquí us explicaré la seva alimentació. Us mostraré un menú típic d'un dia.
Els presos d'Alcatraz feien 3 àpats al dia;

- Esmorzar a les 7.00 que consistia en suc de poma, prunes estofades, algun farinaci, un pastís tipus coca amb xarop i pa.

Un exemple d'esmorzar, del 21 de març del 1963, que encara estava escrit a la pissarra, on cada dia hi posaven el menú, consistia en el següent:

• assortiment de cereals secs
• blat cuit al vapor
• ous remenats
• 2 llets
• fruita
• torrades
• pa
• mantega

- Dinar a les 12.00: Blat de moro guisat, puré de patata, remolatxa amb mantega, pastís de carn amb salsa marró, pa i pastís de moka.

- Sopar a les 17.00: espinacs amb mantega, llesca de formatge, pèsols, espaguetis a la italiana, pa i pastís de poma.

Com veieu no menjaven pas gens malament, ni passaven ni gana tampoc. Tot i que amb la fred que feia a la presó, calories per escalfar el cos ja ens necessitaven.

• A l'esmorzar cada dia hi havia un suc de fruita natural ja fos de pinya, de meló o de préssec.
• Al menú no hi faltava una amanida verda cada dia.
• Regularment hi havia hortalisses fresques al menú, tant pastanagues com remolatxa.
• Es gastaven 5.000 lliures (2268 kg) d'ous al dia, ja fossin remenats, fregits o bullits.
• Els interns menjaven més de 350 lliures (150 kg) de tomàquets a la setmana.
• El principal aliment bàsic de la presó era la patata, se'n consumien 45 tones a l'any.
• Cada dia es feien servir 250 lliures (113 kg) de patates.
• 4.875 lliures (2211 kg) d'espaguetis eren consumits cada any.
• Es pescaven llobarros frescos pels presos quan era l'època.
• Cada setmana es menjaven 30 galons (113 litres) de vedella guisada.
• 1.000 lliures de salsitxes eren servides cada setmana.
• Es menjaven 250 bistecs cada setmana.
• Els interns consumien 13.000 costelles de porc a l'any.
• Per Acció de Gràcies es consumien 270 lliures (122 kg) de gall d'indi rostit.
• Els interns tenien sovint al seu menú salmó enllaunat.
• 450 lliures (204 kg) de llevat sec s'empraven cada any per a fornejar el pa dels presos.
• De postres se servien 500 racions individuals cada dia.
• Alcatraz tenia la sema pròpia màquina de gelats.
• 21 tones de fruita envasada era servida cada any.

Un pres que treballava a la cuina de la presó va idear un enginy per endolcir el cafè, amb fulles de tabac untades amb sacarina que després assecava a la seva cela per a posteriorment enviar-ho a altres interns per ús comercial o com a regal.

Els ganivets de carnisser es guardaven en una caixa de fusta amb la silueta de cada uns d'ells pintada al darrera perquè si en desapareixia algun, els guardes ho poguessin veure ben ràpid.

La zona del menjador era considerat el lloc més perillós de la presó. Penseu que gairebé tots els reclusos es reunien en un sol lloc, el que significava una congregació de 258 reclusos alhora.