27/1/16

Tast al @mercatlleo de l'oli nou

L'any passat ja, concretament el dissabte dia 12 de desembre de 10 a 14h. va tenir lloc a l'Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó una activitat de tast de l'oli nou. Dirigit per Girona Bons Fogons i presentat  per la Pilar Criadó, autora del blog de cuina "Les receptes que m'agraden", un blog molt interessant per la qualitat i la diversitat de receptes que fa.


A l'aula, que per cert té una vista privilegiada de totes les parades del mercat amb la gent comprant'hi, erem una vintena de persones disposades a tastar els olis.


Tots els olis del tast eren de diferents trulls de l'Empordà. I pel que fa a les varietats d'oliva  hem d'especificar que la varietat típica de la nostra comarca és l'argudell i que perquè un oli formi part de la D.O. Empordà ha de contenir un mínim de 51% d'aquesta varietat d'oliva.


I també els olis eren, no podia ser menys, olis d'oliva verge extra (paràmetre d'acidesa com a molt 1%). Grau que defineix l'excel.lent qualitat de l'oli. A més qualitat d'oli menys acidesa d'aquest. És a dir que vam tenir el privilegi de probar ben bé els sucs de les olives, com dic jo.


Al tast vam tenir les explicacions del sommelier del Restaurant La Banyeta, en Ferran Vila que ens va dir tots els passos per a fer una bona cata d'oli.


Vam començar amb diferents copes, ja que l'oli el beviem, ni el barregavem amb pa ni molts menys amb sal i oli, ja que havíem de notar els sabors purs de l'oli. Una cosa si feiem i és que, entre tast i tast d'oli menjavem un tall de poma. És aconsellable per tal de netejar les papiles gustatives de l'últim oli tastat.

Els olis poden tenir més o menys intensitat de gust, Un aroma que podem trobar als olis per tal de descriure'n la seva intensitat és la gespa fresca acabada de tallar.

Alguns olis piquen més, potser l'oliva emprada és més verda, a mi aquest toc personalment m'hi agrada.

Altres es noten aromes a fruites madures i són, a la vegada, més grassos en boca.

Nosaltres vam tastar 4 olis ordenats de més verd a més groc i tèrbol:


1. Oli de Pau (segell Girona Excel.lent): aquí notem més intensitat de gespa, més francor i més picant. En boca pica més i és més gras.


2. Serraferran (segell Girona Excel.lent): notes hebàcies amb un toc de fruita de flor blanca amb algun toc de fruit sec. En boca dolç.


3. Ylla: fruita més madura, més gras i té un punt d'acidesa en llengua.


4. Masetplana: poc franc, més gras i molt untuós amb un aroma tomàquet. Poc intens però amb una part picant al final.


Cal dir que totes aquestes apreciacions anaven guiades pel sommelier ja que si que notes aromes, i per mi són molt més fàcils d'identificar que els del vi, però a vegades resulta més complicat. Això si una vegada fet el tast, vam tenir via lliure per posar un bon raig de cada oli amb pa i així si que dóna gust!


26/1/16

La Taverna del Barri Vell

Divendres passat vam voler començar bé el cap de setmana i que menys que fer-ho tot sopant unes tapetes. Al barri vell de Figueres, tal com se li anomena popularment al seguit de carrers que envolten la Plaça de les Patates, hi han obert fa relativament poc un gastrobar, La Taverna del Barri Vell.


El local és ampli, informal, amb taules i cadires de fusta, parets de pedra i sostres alts. El personal és agradable i atent, fan recomanacions, que a vegades s'agraeix.


Una recomanació precisament va ser que provessim el menú del Txuletón que tenen, tot i que després de suspesar-ho vam optar per fer unes tapetes. Si hagués estat per dinar, encara...


Les tapes que vam fer van ser 3, una de molt complerta, una d'escassa i una altra de correcte.


Amb la beguda, una cervesa artesana i empordanesa, la Rufa, suggerida pel cambrer, et donen unes olivetes com a detall de la casa.


- Les braves: eren quantioses, ben fetes, tovetes i amb la salsa ben feta, picant però en la seva justa mesura. Ens van agradar.


- Els calamars a la romana: un xic escassos, però almenys eren bons. L'arrebossat ben elaborat i gens oleiós.


- Ous estrellats amb botifarra de perol: servits en una cassoleta de fang, amb un llit de patata tallada fina ben fregideta, la botifarra esparrecada i al cim dos ous ferrats al punt.


Una tapa original i molt gustosa. T'hi serveixen unes llesques de pa per acompanyar que no hi van gens malament.


De postres ens van cantar el que tenien, tiramisú, pastissos de xocolata i carrota, mousse de xocolata, gelat de mojito, tots ells fets artesanalment.
La meva parella va optar pel tiramisú, que valia sis euros. Presentat en un got de vidre, però el devien evocar embrutant-lo una mica, per tant la presentació va quedar xof. Al meu veure no s'ho val.


Tots els plats ens van agradar, tot i que ho vam trobar un xic massa car, ja que la suma de dues tapes, les braves eren de regal per una promoció, begudes, un postres i un cafè ens va costar casi 30 euros.
Per fer un sopar informal a base de tapes no crec que hauria d'haver pujat tant, sobretot si ho comparem amb altres llocs similars, tant en quantitat com en preu.

25/1/16

Taronges @LaArroba al tajín

Des de taronges "La Arroba" m'han enviat una caixa de taronges i mandarines perquè les gaudeixi durant aquests àpats d'hivern. Dic gaudeixi perquè, cada vegada que pelo la taronja i sento aquella olor, noto el seu gust dolç i lo sucosa que està, se'm fa la boca aigua.


Taronges "La Arroba" són una empresa familiar valenciana amb una llarga trajectòria d'experiència en el cultiu d'aquests fruits a la qual se li suma una nova generació molt ben formada de joves agrònoms.

Cultiven de manera ecològica taronges, cultivades al Parc Natural de Turia, i mandarines.


Són bones soles com a postres i també permeten fer-ne diverses receptes sanes, com per exemple la que us vull presentar avui. Nosaltres les hem amanit amb tajín, una mescla d'espècies formada per xile mòlt, suc de llimona deshidratat i sal. El que hi aporten és un gust més potent a la taronja i amb un toc picant.


Senzillament s'ha de pelar la taronja i tallar-la a rodelles a punt per espolssar-hi el tajín a gust de consumidor.

Nota curiosa: els mexicans, des de l'època pre-colombina que tenen per costum consumir xile amb les fruites i les verdures.

22/1/16

[#Cervesa] @moskadegirona - Torrada


Nom: Moska de Girona - Torrada

Marca: Moska
Tipus: Torrada
Fabricant: Birrart 2007 S.L.
Origen: Sarrià de Ter, Girona, Catalunya
Fermentació: Alta
Grau: 6%
Ingredients: Aigua, malta d'ordi, flocs de civada, llúpol i llevat.
Mida: 33cl
Web: http://moskabeer.com/ca/


Aspecte: De color fosc, tipus ambre, una mica tèrbola. Pot recordar al caramel.
Aroma: Acaramel·lat, dolç i suau.
Gust: marcat, amargant amb un punt dolç, on es nota el torrat. Un cop empassat el primer glop, deixa un punt dolç persitent.
Cos: Força cos, escumosa i agradable a la vista. No es veu massa líquida.


Comentari: Per a aquells a qui agradi les dobles maltes tipus Voll-Damm, poden trobar aquí una alternativa de km 0 i artesana. Tot i tenir un gust amargant, personalment no el trobo tant pronunciat com una doble malta ja que té el punt acaramelat més típic de les artesanes.
Això sí, aquesta cervesa, tal i com diuen en algun altre anunci de tv, és per agafar-s'ho amb calma i gaudir-la tranquil·lament amb en bona companyia, ja que amb els seus 6º que té, fa que fer-se'n més d'un parell, ens ho puguem notar a l'hora d'aixecar-nos per anar a pagar. ;)

20/1/16

Un plat mexicà, Xilaquiles

Els xilaquiles és un plat típic de Mèxic fets a base de trossos de "tortillas" de blat de moro fregides.
A casa ens agrada cuinar altres tipus de cuina, a part de la nostra. Sempre penso que el fet de viatjar t'obre fronteres gastronòmiques.

         
En aquest cas hem fet uns xilaquiles banyats amb salsa de xile verda. Hi hem afegit també pollastre desmenussat, formatge i llet agria, anem a veure-ho!

Ingredients per a 2 persones:

  • 10 "tortillas" de blat de moro petites
  • salsa de xile verda
  • 1 petxuga de pollastre desmenussada
  • formatge Mozzarella
  • llet agria
  • sal i pebre

Elaboració:

Primer de tot posem el pollastre a fregir ben salpebrat. Una vegada ben ros el desmenussem.


Ara anem per fregir les "tortillas" tallades a trianglets petits.




Hi afegim la salsa de xile verda, que ja tenim en llauna, el pollastre desmenussat, trossos de Mozzarella i finalment la llet agria.*






* Per fer la llet agria, posem en un got llet i vinagre i deixem unes hores fins que la llet es talli.


El plat se serveix tal qual, nosaltres el vam acompanyar amb un guacamole artesà, fet amb un advocat, mitja ceba petita, un tomàquet madur i un xic de coriandre. Tot ben picat i servit amb natxos.