Pastís Saint Honoré

El pastís Saint Honoré és típic de França i rep el seu nom en honor al sant patró dels pastissers, el Sant Honoratus d'Amiens (Saint Honoré), bisbe de la diocecis d'Amiens. Tot i que altres afirmacions diuen que el nom prové del carrer on es localitzava la pastisseria que aquests pastissos, la rue de Saint Honoré a Paris.

S'elabora amb lioneses farcides de crema i cobertes de caramel cruixent muntades en una base cílindrica de pasta choux i nata muntada ensucrada.

La pasta choux o pasta de lioneses és una massa típica d'algunes pastes de pastisseria que es pot coure fregida, com el cas d'un brunyol o al forn, com és el cas de les lioneses.

La recepta pertany a la reposteria tradicional francesa tot i que amb un toc de modernitat.

A l'hora de menjar-la és un constrast de textures i sabors, ja que tens el cruixents del caramel que cobreix les lionese, amb la suavitat de la pasta choux i la dolça i fina crema del seu farciment. De base també cruixent però amb un fons suau de la nata cremosa i airosa.

Nosaltres diuemenge per a celebrar l'aniversari de la meva mare varem encarregar un Saint Honoré a la Pastisseria Parc Bosch, on fan unes dulces bonissimes i de qualitat. El varem anar a buscar a la pastisseria, recent fet i sortit de l'obrador. La presentació, tal com podeu veure, és excel-lent.
Cal dir que el preu d'aquest postres no és barat però en aquesta pastisseria la relació qualitat-preu és molt correcte.

I així vam celebrar, un any més, l'aniversari tots plegats amb un bon àpat, el postres preferit de ma mare i molts regals, se'ls mereixia.

El croissant del mes de l'Abraham Balaguer @sweetsbyab

L'Abraham Balaguer, que prové d'una família de pastissers, ens ofereix des de l'any 2006 l'oportunitat de provar la seva pastisseria a Girona. Ell, juntament amb el seu equip treballen a l'obrador per tal d'oferir-nos moments dolços, tal com indica el nom de la seva pastisseria situada al c/ de la Creu a Girona, Sweets by Abraham Balaguer.

Va guanyar el premi al millor croissant artesà de mantega d'Espanya l'any 2012. Un premi que reconeix tant el color del croissant, com el seu fullatge, el format, l'acabat, l'alveolat i sobretot el seu gust.

Juntament amb la seva dona porten la botiga de Girona on ofereixen diefrents varietats de croissants, amb xocolata amb llet, sobrassada, de mantega, entre altres i destacant el croissant del mes. Cada mes elaboren un croissant diferent, sovint relacionat amb el temps que estem. Per exemple aquest mes de febrer tenim el croissant de greixons i xocolata amb llet, fent honor al carnaval i a la seva coca de greixons. Cal dir que cada mes té una especialitat diferent que va variant sense repetir-se. Jo me n'he perdut algunes ja, però ja estaré alerta pels propers mesos...

Jo vaig tenir el privilegi de tastar el d'aquest mes i a més d'una forma molt bonica. La meva parella me'l va anar a buscar sorpresa, ja que queden pocs dies perquè s'acabi el mes i l'havía de provar. A l'arribar a casa el tenia a sobre la cadira on deixem l'abric en una bossa marró de les seves i ja m'ho vaig imaginar de seguida. Un excel-lent detall pre-valentí!

De sabor espectacular i el millor de tot les capes que té. Una massa alveolada amb un gust exquissit i farcit de la mescla entre xocolata amb llet i greixons, sense empalagar, impressionant. Està molt ben equilibrat, no m'esperava menys tampoc. Tal com explica el reconegut pastisser:

"L'elaboració del croissant és aparentment senzilla, però si es vol fer bé és de les mes complexes. Els ingredients són molt bàsics però s'han d'utilitzar els de la màxima qualitat, els més nobles. És una elaboració que porto fent més de 17 anys i puc dir que l'he fet de moltes maneres.

Amb sistemes directes, llargues fermentacions, amb plecs senzills, dobles, intercalats... fins a aconseguir un gran croissant fet només amb mantega, llet fresca ecològica, sal, sucre, llevat i molt d'amor. Amassant el temps just, amb els plecs exactes, la fermentació necessària i la cocció justa.

Després de molt d'esforç, repetició i observació he aconseguit un croissant amb un interior ben alveolat, una aparença exterior fullada, una textura cruixent durant hores i d'un sabor làctic, de llevat i de toffee molt característics".

 Abraham Balaguer

Llàstima que sigui a Girona i hi hagim d'anar expressament. Tot i així no serà l'ultim croissant que tasti d'ell perquè ja us havía comentat lo díficil que era trobar un croissant ben fet. De fet també vam poder degustar el seu croissant-xuixo al Firatast de Girona.

Croissant-xuixo

A més, a part de croissants també fan els dolços típics de l'any com:

- tortells de Reis originals, fugint dels típics però sense perdre l'essència del llevat mare
- panellets diferents dels habituals
- mones
- coques de Sant Joan

I finalment nomenar els pastissos Premium, les escultures personalitzades, caterings per aniversaris, entre altres, vaja tot un luxe dolç per a festejar el que calgui.

Fleca el Maia

El Maia és una fleca principalment, tot iq ue també hi fan productes alguns productes de pastisseria. Tenen dos locals cèntrics a Figueres on disposen de servei de cafeteria, també hi fan dinars de menú o plat combinat i venen productes a la fleca. Elaboren una gran diversitat de pans, de nous, de Tramuntana (bonissim aquest), integral, d'espelta, de cereals, entre altres.
De pastes també n'hi ha per triar: napolitanes de xocolata i crema, croisants de xocolata a dins o de recobriment, magdalenes variades, ensaïmades i altres productes dolços i salats que tan bé de gust venen ja sigui per esmorzar o berenar.

 
Una bona cosa són les ofertes que fan, per exemple ara tenen la de dos croisants per 1'10 euros. Ja sabeu que m'encanten els croisants així que ahir vam decidir comprar-ne per a l'esmorzar.
De pes aquest feia uns 50 g., menys pes que la majoria de croisants, que solen fer entre 65 i 80 grams. La textura és esponjosa, però sense capes. La pega és que li noto un regust a farina extrany al croissant que no m'acaba de convèncer. Al seu cim porta com un sucre de llustre però amb un toc brillant que fa embellir el croissant.

En definitiva, seguirem provant (de fet aquest ja l'havíem tastat anteriorment) i buscant un bon croissant, perquè de croissants se'n fan arreu però d'aquells que dius ole quin croissant costa molt :)

Un altre plaer més a @50sombras de Grey

Molta gent haurà llegit la trilogia eròtica de "50 ombres de Grey". Ja fa un temps que es va escriure però avui justament se n'estrena la pel-lícula. Jo no us parlaré ni de la novel-la, val més que la llegiu, ni de la pel-lícula, que no sé si valdrà la pena veure-la :), però si us comentaré el tema gastronòmic dels llibres. Un altre plaer més dels que surten a la novela, tot i que no el principal.

Si, ho heu llegit bé, darrera tot el que s'escriu sobre sexe també hi té lloc la gastronomia. I és que fins i tot en Christian Grey s'ha d'alimentar no? No podia ser d'una altra manera que sent força carnívor, tot i que també li agrada el peix. A la novel-la observem que té gustos cars, com no, però també veiem que l'esmorzar és més tradicional.

L'Anastasia, la protagonista del llibre, veu com fer un emsorzar, el preeliminar per excel-lència. I és que quei ho hauria dit que uns simples ous amb bacon puguin donar tant de si.

Desayuno – susurra, haciéndolo sonar deliciosamente erótico.
- ¿Cómo puede hacer que unos huevos con bacon suenen a fruta prohibida? Es una destreza extraordinaria

Els pancakes tampoc hi faltaven en els seus esmorzars. Coberts de sirop, fruita o nata. Suposo que necessitaven calories per a fer tot el que feien.

- ¿Tienes hambre?
- Mucha – me contesta con una mirada intensa.
- Creo que no se refiere a la comida.
- ¿Tortitas, beicon y huevos?

I un dels àpats estrella és la primera nit que en Christian la convida a sopar, on els nervis d'ella gairebé no la deixen gaudir dels plats que el cambrer els va servint. Entre alguns plats hi ha un bacallà amb espàrrecs que ha de ser diví. Tot i que la tímida Anastasia no va fer-hi molt de cas ja que al mateix temps estaven negociant el seu propi contracte de sumissió.A sota us deixo la recepta*1.

"Mi cabeza esta nadando con todas sus palabras. El camarero aparece con nuestros platos: bacalao negro, espárragos y puré de patatas con salsa holandesa. Nunca me había sentido menos que la comida. Espero que te guste el pescado – dice Christian suavemente."

Finalment us diré dos plats del gran sopar que va tenir la dolça i inocent, a hores d'ara no tant ja, Anastasia amb la família d'en Grey. Un dels plats que van servir va ser: Vieires amb pebrot (recepta explicada al final*2). Un plat afrodisiac servit per la madastra d'en Grey durant l'incomode sopar familiar.

"Huele delicioso: chorizo y vieiras con pimientos rojos asados y chalotas, salpicado de perejil. A pesar de que tengo el estómago revuelto por las amenazas de Christian, de las miradas subrepticias de la bella Coletitas y del desastre de mi ropa interior desaparecida, me muero de hambre. Me ruborizo al caer en la cuenta de que ha sido el esfuerzo físico de esta tarde lo que me ha dado tanto apetito."

I un dels altres dels plats servits van ser el Llomillet Wellington, que es tracta d'un llom embolcallat en pasta fullada, us explico la recepta al final del post *3. Un plat excel-lent per conquistar un estòmac carnívor.

"Vuelve miss Colitas Europeas, toda miradas coquetas y vaivén de caderas, trayendo el plato principal: ternera Wellington, me parece. Por suerte, se limita a servir los platos y se marcha, aunque se entretiene más de la cuenta con el de Christian. Me observa intrigado al verme seguirla con la mirada mientras cierra la puerta del comedor"

*1. Bacallà amb espàrrecs

Ingredients: 4 lloms de bacallà fresc, 8 espàrrecs verds, 3 grans d'all, el suc de 1,5 llimona, julivert, sal, pebre negre blanc i oli d'oliva.

Mode de preparació: pelar l'all i passar-ho sencer per la paella (molt calenta), afegir l'oli d'oliva i incorporar els espàrrecs de marge trossejats. A continuació, afegim els lloms de bacallà (prèviament dessalats) quan estiguin daurats per la primera cara els donem la volta i afegim el suc de la llimona i una mica de julivert picat sobre el bacallà amb espàrrecs. Posem a foc fort la paella i afegim l'altre gra d'all picat. Deixem que la salsa espesseixi i afegim sal i pebre. Servir el bacallà amb espàrrecs ben daurats i amb la salsa de llimona i el julivert.

*2. Vieires amb pebrot

Ingredients: 400 g de vieires sense closques, 1/4 de tassa de pebrots de vermells, el suc de 4 llimes, 1 escalunya o 1/2 ceba petita, sal, pebre acabat de moldre, 1 cullerada d'oli oliva, 1 cullerada de coriandre mòlt, 1 culleradeta de julivert picat.

Mode de preparació: esprémem les llimes, tallem l'escalunya o la ceba en tires i la fregim amb els pebrots prèviament rentats i sense llavors. En un bol a part, posem en remull les vieires amb el suc de la llima i deixem macerar durant 4 h. Servim al plat i amanim amb sal, pebre i julivert.

*3. Llomillet Wellington

Ingredients: 1 filet de porc ibèric, 1 placa de pasta de full , 250 grams de xampinyons, una llauna de foie gras, pernil ibèric, mostassa i un ou.

Mode de preparació: primer se salpebra el filet i se segella per tots els costats en una paella molt calenta amb un raig d'oli. D'altra banda, es prepara el farciment, fregint els xampinyons amb la ceba i l'all amb sal i pebre. Després, s'afegeix el foie gras, es barreja i es deixa refredar. Per embolicar, s'unta la carn amb mostassa i, d'altra banda, sobre un film transparent es col·loca un llit de pernil, untat amb la salsa de xampinyó i foie gras. L'enrotllem com un caramel. El deixem reposar a la nevera durant 15 minuts. Finalment, s'estén la pasta de full i es col·loca el filet a sobre per enrotllar-lo i segellar-lo amb ou. Finalment es cou al forn a 200º durant 30 minuts.

Us deixo amb una frase que es repeteix al llarg de la novela i que si voleu que desancadena us haureu de llegir els llibres...

Ah i una cosa us diré, ja sé que hi ha lectores que l'han llegit i no els hi ha agradat. Respecto la opinió de tothom. També sé que han sortit feministes al poder exclamant-se. Jo no vull jutgar a ningú, però us diré que de fet es tracta d'uns llibres per passar una bona estona i de lectura fàcil. No negarem que tenen un alt contingut sexual, massa per algunes, però mai s'havia escrit res així i això trobo que ha trencat alguns esquemes. El fet que moltes dones critiquen que ens infravaloritza, jo no trobo que sigui el cas perquè cada una som responsables i mestresses en tot moment del nostre cos i sabem el que volem i el que no i tenim sempre tot el dret a decidir, per tant no trobo que la novela hagi degradat la figura femenina perquè simplement ets lliure de prendre una decissió o una altra i el llibre, en aquest sentit, ha volgut mantenir un joc amb la protagonista en tot moment. Tu tries si vols jugar o no...

Informació extreta de la revista Glamour

Si estàs refredat, menja't una taronja

És per tothom sabut que les taronges van bé per prevenir els refredats. Sempre sentim a dir que sinó et vols refredar mengis una taronja i això malgrat no se cert del tot no va mal encaminat.
Recents estudis han demostrat que la taronja no fa que no et refredis però si que fa que els símptomes del refredat sigui més lleus.
És a dir que tota la temporada d'hivern hauriem d'incorporar almenys una taronja al dia, sobretot si estem refredats i també per a beneficiar-nos del seu alt contingut en vitamina C. Recordem que la vitamina ens serveix com a antioxidant, és a dir ens ajuda a ser més joves i ens reforça el sistema immunològic, augmentant les defenses.
A més si ens fem un suc de taronja contribuim a hidratar el cos, cosa que ens ajudarà a fluidificar les secrecions mucoses i per tant a extreure més fàcilment el virus del refredat.
I és que l'alimentació és un tema important per a la nostra salut i ens pot ajudar molt, tant en casos de virus com en altres tipus d'enfermetats.

Les Dietistes recomanem  "5 al dia", és a dir que entre fruita i verdura consumim cinc racions. Això significa que una de les fruites que podem triar per ajudar a la ingesta diària recomenada és una taronja, sobretot ara que en coneixem alguns dels seus beneficis.

Formatge: Serra da Vila

Aquest estiu passat els meus pares van anar de vacances a Portugal i ens van dur un formatge d'allà, el Serra da Vila.

Es tracta d'un formatge curat fet artesanalment i elaborat  amb una mescla de 3 llets, de cabra, vaca i ovella.
De gust intens degut al seu procés llarg de curació  i massa compacta blanca, homogènea i sense ulls.
La crosta és blanca, gairebé inapreciable i la textura és semi-tova.
El seu contingut en greix oscil-la entre un 45% - 60%.
Per conservar-lo s'ha de guardar a una temperatura entre 0º i 15ºC , tot i que a l'hora de consumir-lo és millor a temperatura ambient per tal de notar tots els matisos bé.

Fitxa tècnica:

Origen: Ponte do Rol
Maduració: curat
Pes i forma: 190 g. rodó aplanat
Dimensions: D. 10 cm aproximadament
Tipus de llet: vaca, ovella i vaca

Classificació: fresc madurat
Producció: Queijo Saloio

Gran èxit de visitants a Fiporc

La segona edició de Fiporc supera les expectatives amb un gran èxit de visitants

·       Les representacions dels processos de matança i l’especejament del porc van atraure l’interès del nombrós públic que va visitar la fira

·       Més de 100 veïns del municipi varen estar en escena durant tot el cap de setmana

·       Riudellots de la Selva compta amb més de 2000 llocs de treball vinculats amb el sector porcí

Fiporc va rebre durant tot el cap de setmana un elevadíssim nombre de visitants que varen gaudir de totes les activitats programades, i van omplir a vessar el nucli del poble.

Un ambient festiu i gastronòmic és el que es va respirar durant dissabte i diumenge pels carrers del nucli de Riudellots de la Selva, tot i el mal temps de dissabte a la tarda.

La mainada va aprendre i es va divertir en els tallers infantils, i sobretot visitant l’exposició d’animals vius.

Petits i grans varen trobar el seu espai dins la fira.

Des de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva s’ha volgut destacar i agrair la feina realitzada pel centenar de voluntaris, i la complicitat de tots els veïns del municipi, sense els quals aquesta fira no hagués estat possible.

Sens dubte, l’àrea de tast va ser el centre neuràlgic de la fira, i la que es va endur el màxim protagonisme. S’hi va poder provar tot tipus de producte vinculat amb el porc, així com degustacions de productes elaborats a Riudellots.

També hi va haver una enorme activitat a les parades de petits productors, on s’hi va poder comprar productes del porc de gran qualitat, i fins i tot productes de porc senglar.

FIPORC va ser una fira dinàmica i singular on s’hi varen reproduir escenes pròpies de la matança del porc, permeten així, endinsar-se i reviure el món dels nostres avantpassats.

L’eix principal de l’economia de Riudellots de la Selva gira al voltant de l’apreciat animal, que ofereix més de 2000 llocs de treball vinculats al sector porcí. Un xifra molt notable tenint en compte les dimensions de la població.

A Fiporc, també s’hi va poder veure una mostra de tractors i de cotxes antics, una mostra d’oficis artesans i una àmplia mostra de peces de cistelleria tradicional catalana.

Fiporc és una festa on descobrir el porc en el sentit més ampli i acabar gaudint-lo al voltant d’una taula.

La fira ha estat impulsada per l’Ajuntament de Riudellots de la Selva, i ha comptat amb el suport d’ Incatis per la seva organització.

Des de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva conjuntament amb els voluntaris ja han començat a treballar per repetir l’èxit l’any vinent.

Informació cedida pel Departament de premsa INCATIS

 

"Huevos rotos" "Casa Lucio" a la nostra manera

Avui hem fet una versió d'un plat molt conegut i famós: els "huevos rotos" de Casa Lucio. Qui ho anava a dir que per aprofitar uns ous trencats es convirtita en el seu plat estrella al restaurant i tindrien tant d'èxit. Molta gent intenta imitar a la seva llar, sense sortir-se'n; perquè mai queden iguals que al seu restaurant, suposo que per una tema de foc, més que res. És a dir ells fregeixen les patates en una piscina d'oli, literalment, les patates neden en oli. Les fregeixen a foc lent i després les escorren bé per disposar a la safata on les serveixen.
Al mateix moment fan els ous ferrats, que no són ni fregits ni a la planxa, una mescla, tal com explica en Lucio, l'amo de la coneguda Tasca madrilenya per on tants famosos han passat. El secret rau en què posa molt poc oli a la paella, hi tira els ous i els hi fa volta i volta, per tal que el rovell quedi líquid per després posar els ous al cim de les patates fregides. Immediatament se serveix el plat, trencant els ous amb l'ajuda d'una forquilla i així fent lliscar el rovell per les patates.

La veritat és que com deiem abans un fet molt important és el tipus de foc que tingui a la cuina. Com vol bé comenta en Lucio, al restaurant el foc és viu, de brasa i això permet una cocció constant de les patates fregides. Per elaborar aquest plat les patates han de ser cuites, més que fregides. I la gran particularitat que té aquest plat és que tot i estar elaborat amb oli d'oliva verge extra, no queda gens oleiós.

I no només hi fa la qualitat de l'oli, que a Casa Lucio, el fan servir de Jaén, sinó també la patata, gallega en el seu cas i els ous blancs, que provenen directament d'una granja. Així doncs ja parteixen d'una bona matèria prima que esdevindrà el plat pel que tanta gent segueix anant al seu restaurant. I tot i que ara ja no els cuina en Lucio, té un equip d'experts que porten molt anys a la casa i ja saben el seu secret.

Nosaltres hem elaborat una altra versió dels seus coneguts "huevos rotos". Hem fet un altre tipus de presentació i hi hem afegit fils de pernil salat.

Ingredients per a 2 persones:

4 patates mitjanes
2 ous de pagès
oli d'oliva verge extra
fils de pernil salat
sal
pebre

Elaboració:

Rentem i tallem les patates a daus. Les posem en una paella a foc baix i amb molt poc oli a fregir fins que quedin ben rosses. Les salpebrem.

Una vegada daurades hi tirem fils de pernil salat i barregem. Apaguem el foc i disposem les patates en un plat.

Ara anem per fer els ous en una paella amb poc oli hi tirem els ous i els fem volta i volta, que el rovell ens quedi líquid.

Fets els ous els posem al cim de les patates i amb la forquilla els tranquem per escampar el rovell per tot el plat.

Cal dir que és un plat que ens va agradar molt, tot i que el rovell encara hagués hagut d'estar més cru.

Suggeriments:

Podem seguir més la recepta al peu de la lletra la recepta i fer unes patats fregides i tallar-les també en forma de bastonets enlloc de a daus com vam fer.
I el fet de posar-hi pernil ens va agradar, tot i que també quedaria bo amb cansalada o xoriç.

Així tal com la vam fer ens va agradar molt, tot i que el rovell encara hagués hagut d'estar més cru.