Una escapada a @canjoucasarural

Can Jou és una casa de turisme rural situada entre mig camí d'Olot i Besalú, a Sant Jaume de Llierca i concretament a la Miana.

El turisme rural ja fa uns quants anys que s'ha posat més de moda i cal dir que és una bona opció per allotjar'shi. Sobretot si vols gaudir de la natura ja que el paisatge que l'envolta et permet fer moltes activitats com passejades en cavall, rutes de senderisme, entre altres.

Les habitacions són grans i força acollidores. I una bona cosa que ofereixen és el menjar ja que sol ser de producte de proximitat i fresc.

Nosaltres hi vam esmorzar i vam poder observar-ho. La sala on s'esmorza és molt bufona, amb taules i cadires de fusta i amb unes vistes espectaculars. Cal dir que esmorzar en aquest lloc, amb la tranquilitat que ofereix, i amb bons productes és tot un plaer.

Hi havía diferents pans: integral amb llavors (sèsam, pipes, entre altres), integral amb panses i normal. Tots pa de pagès rodó, molt ben elaborat i fornejat, la crosta més cruixent i bona molla. Tenies la opció de torra-lo, així encara estava més bo, i sucar-lo amb tomàquet de penjar, sal i un bon oli d'oliva verge extra.

També oferien unes plates d'embotits tallat com 3 tipus diferents de formatges, botifarra negre i blanc,a fuet, xoriç, llonganissa, llom i pernil salat, aquest més escàs. La quantitat era un xic pobre però anaven repostant tot el que es gastava. Malgrat això l'embotit era bo, sobretot el fuet i els formatges, així com el llom embotxat.

De dolços m'esperava alguna coca casolana i no pastes envasades de xocolata i melindros però almenys oferien una oferta pels més llaminers.

Un punt bo eren els iogurts i els sucs de taronja i prèssec. També hi havia cafè amb llet o infusions.

I ja per acabar dir que el personal és atent i amable, intenten que et sentis a gust, com a casa però rural.

Restaurant Nelson

Situat prop de l'estació i a quatre passes de la Plaça Carlemany (popularment coneguda com la Plaça del Porro) es troba aquest acollidor restaurant anomenat Nelson.

És un restaurant força gran, de taules amb estovalles i amb un to més clàssic. El servei és amable i massa ràpid fins i tot, que encara està sucant pa al plat i ja te'l treuen.

 Al migdia fan un menú amb molts plats per triar tant de primer com de segon per 10'95. En els postres la varietat disminueix, sent flam, pastís de la casa, gelat o fruita. En aquest menú s'inclou beguda, aigua o vi i pa. Un pa molt bo per cert, integral i amb la crosta cruixent però la molla ullada i amb aquella olor característica més àcida d'un bon pa.

Jo vaig optar per uns raviolis farcits de gorgonzola amb salsa de bolets. Em va semblar un plat bonissim, ja me l'esperava bo però em va sorprendre, la crema de bolets era gustosa i fina, bonissima i els raviolis frescos amb el gorgonzola que hi combinaven de bé amb els bolets. Bolets i formatge formen un tàndem sublim.

De segon ho tenia clar: mandonguilles amb sèpia. És un plat que m'agrada des de ben petita, pilotilles com n'hi deia jo. Un plat molt ben cuinat, amb la sípia ben tendra i la carn de les mandonguilles ben bona, acompanyades d'una salseta molt ben aconseguida i pèsols.

I de postres vaig optar per pastís de la casa que aquell dia era de llimona. Vaig sentir que el compraven en un forn conegut de Girona. Es tractava d'una base molt fina de pa de pessic amb una mouse de llimona i gelatina. Passava bé.

 

Així doncs vaig menjar un menú de migdia amb una excel-lent relació-qualitat preu. La gentada que tenen ho demostra. També porten la restauració de la Farinera, que ja l'hem provat un parell de vegades.

Can Guix

A Olot ens agrada anar-hi. Ara amb l'autovia ens queda més fàcil l'accés, així que de tant en tant hi fem una visita. La última vegada vam veure un restaurant que no podiem deixar de provar, així que dit i fet.

Resulta que és un restaurant molt conegut a Olot, tant perquè fa molt temps que hi són, més de cincuanta anys, com per la seva carta variada i molt econòmica.

Els seus plats molt complerts i a un preu més que bo, sobretot per la relació qualitat-preu.
Seempre està ple de gent, raó per la qual la cuina no tanca al migdia, nosaltres vam dinar  passades les quatre de la tarda, i això encarregant taula una hora abans.

El restaurant regentat per una família ben avinguda, ha passat de generació en generació. De tracte familiar i ambient familiar. Les taules estan molt juntes i hi ha molt girigall, però es menja bé.

La mestressa et deixa la carta i no s'apunta la comanda enlloc,se la memoritza, amb tanta gent, no se com ho fa.

Nosaltres vam agafar, després de cridar-nos l'atenció varis plats que un altre dia haurem de provar, unes croquetes:

Aquest plat un error, ja que eren croquetes congelades. Tot i això ja veiueu que la ració és abundant.

De segon el meu marit va agafar filet de llenguado amb formatge i pernil dolç amb acompanyament de patates fregides casolanes, valen molt la pena, i escarxofes arrebossades i saltejat de pèsols amb xampinyons. Bonissim aquest acompanyament que costa 1 euro més al plat que triis.

Jo vaig fer plat únic, ja que havia emsorzat de forquilla i no tenia massa gana. Unes patates d'Olot amb acompanyament variat. Un gran encert, l'arrebossat de les patates excel-lent i el farciment també.

   
Les mandonguilles, l'amanida Guix i l'escalopa amb patates són alguns plats pendents que ens han quedat.

De postres nata amb nous i caramel. Molta quantitat de nous, sobretot tinguent en compte el preu, 1'90.

Si us agrada menjar casolà i força quantitat aquest restaurant no us el podeu perdre.

Hostal del Fang

L'antic Hostal del Fang es troba a mig camí de les Planes d'Hostoles i de la vila d'Amer, i a tocar de l'església abandonada de la Mare de Déu de Núria. Es tracta d'un restaurant casolà amb cuina de tota la vida i embotits de la Garrotxa.

Nosaltres hi vam fer un esmorzar de forquilla, el meu marit, unes torrades amb botifarra a la brasa i jo sèpia guisada amb costelló. No és que em vingués molt de gust per esmorzar, però em va cridar l'atenció probar-lo.

La veritat és que estava molt ben cuinat. Els talls de sèpia eren força grans però molt tendres, acompanyada amb 3 talls de costelló i força pa per aprofitar el seu suc.

Pets de Girona

No sabia que a Girona es menjaven pets. Tot va començar gràcies al detall que va tenir una noia que va venir a fer pràctiques de dietètica i nutrició amb mi a la consulta i l'últim dia, va i em trobo una caixa del Forn Montserrat. Em diu són pets de Girona, un dolç que elabora aquesta pastisseria que ja coneixia ja que m'encanten els seus búlgars, entre altres pastes que fan.

El Forn Montserrat és una tradicional pastisseria de Girona situada al barri vell de la ciutat, a l'ombra de la basílica de Sant Feliu i la Catedral.
L'antic establiment, que es remonta al segle XIX i que es dedica a la pastisseria des de fa més de 80 anys és ben coneguda per molts gironins, ja que també té dues altres botigues més a Girona.

Aquest Forn treballa amb ingredients naturals del país, sense additius, ni conservants, ni colorants i això es nota en totes les seves pastes.

Els pets de Girona estan elaborats amb avellana, sucre i clara d'ou. Només amb aquests tres ingredients i aconsegueixen fer aquest dolç tan bo i fi.

Gràcies Coralí!!

Fira del Bolet a Llagostera

Ja ha arribat la temporada del bolet i amb ella diferents Fires arreu de la província, com la Fira del Bolet a Llagostera.

Aquest poble omple els seus carrers de parades dedicades al bolet. Podem trobar una gran mostra dels diferents tipus que n'esteixen. És una de les fires més visitades de la comarca del Gironès. Coincideix amb la festivitat del 12 d'octubre, dia festiu per poder anar-hi a fer el tafaner.

Nosaltres vam poder comprar-hi rovellons, siurenys i rossinyols a molt bon preu i qualitat. També per esmorzar vam fer uns quants bolets amb all i julivert acompanyats d'una bona botifarra i llesca de pa, un bon esmorzar català!

  Plat de barreja de bolets, entre els rovellons, oferts pel bar Societat de Llagostera durant l'Instagram.

A la salut de Múrcia! :) @cervezasbizanti

Des de Múrcia ens arriba Bizantina, una cervesa artesana molt natural, on els seus autors han optat per utilitzar mètodes molt naturals per el·laborar-la, evitant afegir-hi sucres ni conservants.
El seu mestre cerveser, va iniciar la seva carrera cervesera cap allà l'any 2005, quan després d'assistir a un curs d'el·laboració de cerveses, li va picar curiositat i va decidir comprar-se un kit casolà per fer-ne a casa.
Tot i que segons ell mateix diu, els primers intents no li van sortir massa bé, no es va desanimar i assistir a un segon curs, aquest cop de la mà del mestre cerveser Alex Smith, de Naturbier (@naturbier), una altra fàbrica cervesera artesana situada a Madrid.

Nosaltres hem tingut el gust de poder provar la varietat de cervesa artesana de ordi, una cervesa de gust pronunciat, una mica amargant, de 5'5% d'alcohol
i d'un color marró fosc. La veritat és que té un toc una mica tèrbol, fa escuma amb facilitat i servida ben freda, com tota bona cervesa, deixa un gust en boca molt bo, amb un toc d'amargor que dura una estona i la fa molt agradable. La seva aroma ja ens avança el bon gust que trobarem al provar-la

L'empresa Bizantina ens ofereix dues varietats, la varietat de cervesa artesana negra i la de ordi que hem pogut provar.

Doncs des de Va de Teca, només em queda desitjar-vos molta sort en aquesta empresa d'el·laboració de cervesa, que de ben segur que tindrà èxit per la bona qualitat del seu producte.

[Viatge #NY] Esmorzar al @7eleven de New York

Una de les coses que ens va sorprendre el primer matí que vam passejar per Nova York, és que tothom anava amunt i avall apressat, direcció a la feina, amb els seus maletins, corbata, escoltant música amb auriculars del seu mòbil (molts iphones) i invariablement amb un batut/café a l'altre mà.

I és que la gent aprofita el seu recorregut cap a a la feina per esmorzar. Hi ha molts carrets de menjar per les cantonades i la gent s'hi atura a comprar un dònut i un café, tot i que també ofereixen muffins, bagels, croissants i refrescos de diverses marques.

Però nosaltres en lloc de decidir-nos a anar a un d'aquests carrets, vam acabar entrant a 7Eleven atrets per una oferta que vam veure-hi de dos dònuts de xocolata per 1'5 dòlar i ens en vam afegir un de rosa, que valia 1 dòlar. 

De pas hi vam agafar els cafès, ja que tenien unes màquines d'autoservei amb cafè de diversos gustos: vainilla, avellana i capuccino. Després de dubtar una mica i que vingués el dependent tot somrient a preguntar-nos d'on érem, a quin hotel ens allotjàvem i a explicar-nos tot el que oferien, ens vam decantar per un café d'avellana, que al final no va resultar ser massa bo i un capuccino per mi, que sí que vaig trobar força bo. També t'hi podies afegir cacau en pols al cim, algun sirop o llet. 

Eren econòmics, crec que al voltant 1'75 dolar cadascú i, com tot a Estats Units, de mida gran, aproximadament uns 400ml.

Així que estant tant a prop del Central Park com estàvem, vam decidir agafar els nostre esmorzar acabat de comprar i arribar-nos a l'entrada del parc per Columbus Circle.

Mentre ens menjàvem els nostres dònuts, amb un gust força diferent al que estem acostumats a menjar aquí, vam fer de guiris mirant com els 'autòctons' no paraven d'arribar al parc fent footing escoltant música, amb bicicleta, passejant gossos o ja fent els últims estiraments després de córrer.