[Viatge #NY] Gastronomia a Nova York

Nova York és una de les ciutats més cosmopolites de tot el món. La seva gastronomia engloba moltes cultures diferents, diguéssim que té parts de cada cuina d'arreu.

Observem que a Manhattan la gent no s'entaula a esmorzar, sinó que demanen un cafè americà,  els batuts d'esmorzar a base de llet (milkshakes) o una xocolata calenta en un quiosc o botiga que ven aliments variats (delis) i com a molt l'acompanyen amb un donut  o un muffin.

En aquesta ciutat a cada 50 metres trobem un deli que ven: milkshakes, capuccinos, entre altres begudes i per acompanyar generalment donuts o muffins, tot i que també podem trobar algun croissant, a un preu més elevat això si. També elaboren sandwichs vegetals, porcions de pizza, trossos de pastissos variats i altres aliments ràpids de menjar. El nostre hotel per exemple, el Wellington, tenia al costat un propi deli on podies esmorzar, dinar o sopar. Oferia una extensa carta però una cuina senzilla i ràpida, sense ser especialment econòmica.

Nova York és un lloc que et facilita el fet de menjar qualssevol cosa en qualssevol moment. El clàssic hot dog n'és un clar exemple, així com les diferents hamburgueses i sobretot pizzes que venen.

Allà és molt típic vendre la pizza a talls (slices que en diuen ells). Una forma ràpida i senzilla de fer un mos i continuar amb la teva feina. Tenen, fins i tot, locals especialitzats en aquest tipus de menjar on t'ofereixen atractives i econòmiques ofertes, més endavant en faré un post més detallat.

És clar que els novaiorquesos, tot i haver adoptat menjars típics d'altres llocs, tenen la seva pròpia cultura gastronòmica. Per exemple:

- Pretzels: un llaç de pa salat que es pot comprar a la majoria de botigues de la ciutat i sobretot en els carritus del carrer. Al costat del Central Park, al ser una zona ben turístics se'n troben molts.

- L'amanida Waldorf, creada als anys 30 a l'hotel Waldorf Astoria i que està feta d'enciam, nous i poma.

- Ous Benedict, també provinents d'aquest emblemàtic hotel. Diuen que un client se'ls va inventar per combatre la seva ressaca. El secret rau en la salsa holandesa al cim dels ous escalfats.

- El Cheesecake, que en realitat és un postres jueu a base de formatge.

- Bagels, que també provenen dels jueus, es tracta d'un panet rodó amb un forat al mig que se sol emplenar de formatge cremós, salmó, entre altres.

- Hamburgueses: no només les trobem dins el fast food, sinó que també en trobem de ben gourmets. Ja us ho demostraré en alguns propers posts.

- Amanida Cèsar: l'amanida estrella, coneguda per la seva deliciosa salsa i que porta el nom del seu inventor.

- Carn de vaca o bou marinada: servida en entrepans amb pa de motlle (més info properament)

- Knishes: empanades farcides de patata que van ser introduïdes a Nova York per emigrants de l'Europa de l'Est a principis del segle XX.

- Pastís de poma: és la quinta essència americana. Tot i que també s'hi fan pastissos de pastanaga, carbassa, cirera i altres variants o barreges d'aquests.

- Cupcakes: de moda ara aquí (però caient ja la seva fama) però adoptats de la gran ciutat. Vistos en sèries televisives, se'n fan de tots gustos.

- Brownies: la resposta novaiorquesa a l'esponjós pastís de xocolata francès.

- Hot dog: ben conegut i vist a moltes pel·lícules, diuen que portat pels alemanys a l'illa.

De fet podem veure que alguns dels seus plats típics si que són propis d'ells però molts altres van ser introduïts pels emigrants.

També podem trobar, com no, una extensa diversitat de restaurants molt bons. Si volem veure quins valen la pena la guia Zagat ens ajudarà. Es tracta d'una guia molt complerta basada en les opinions dels comensals i prèviament revisades per experts abans de publicar-les. La trobem de diferents ciutats (també a Barcelona) i seria l'equivalent a la nostra guia Michelin.  Podem trobar-hi restaurants indus, vietnamites, italians, xinos, japonesos... així que potser seria millor pensar quin tipus de cuina volem abans.

Festival de tastets al @TramontiRoses

Fa uns dies us vaig explicar que el restaurant Tramonti (@TramontiRoses) de Roses havia organitzat el I Concurs Pizza Singular Tramonti consistent en que els hi enviessis una proposta de la teva pizza.

Fa cosa d'un parell de setmanes, van anunciar els guanyadors al seu blog. De totes les propostes enviades, van sel·leccionar 5 pizzes finalistes i el jurat reunit les va provar totes per decidir quina havia de ser la merescuda guanyadora.Les 5 propostes finalistes eren:

1. La Catalana, proposta de Jordi Casademont, una pizza amb la massa base Tramonti, tomata, botifarra de perol esparracada, fesols de Santa Pau i formatge Emporità.

2. La segona proposta no tenia nom, proposta de Ramon Costa (@ramon7costa), però consistia en la massa base Tramonti, salsa de tomata, formatge Costa Negra, crema de salsafins i carpaccio de vedella de Girona.

3. La Llaminera, proposta d'Olga Surrell, amb la massa base Tramonti, tomàquet, sobrassada de porc ibèric feta a l'Empordà, formatge Serrat d'ovella de Siurana i mel de Culera.

4. Tupinata, que en aquest cas era la meva proposta (@lidiacasademont), amb la massa base de la Tramonti, tomàquet, formatge Tupí rebaixat amb licor de Mistela, oli d'oliva i orenga, melmelada de pebrot vermell i reducció d'Oporto.

5. El Pecat Empordanès, una altra proposta de Ramon Costa (@ramon7costa), amb la massa base Tramonti, salsa de tomata, confitura de ceba de Figueres, botifarra dolça, poma de Vilabertran caramel·litzada i mozzarela catalana de búfala de l’Empordà.

Finalment, la pizza que va ser escollida com a guanyadora va ser "La catalana", de Jordi Casademont.
El premi va ser molt generós, i és que d'un sopar per a dues persones, es va convertir en una fantàstica vetllada amb sopar per a 4 persones i un excel·lent menú degustació preparat especialment per l'ocasió per en Pep Curiel (@PepTramonti).

Comencem amb el festival de gustos i espectacle visual.
Per començar a obrir la gana, un tastet d'olives marinades amb all:

A continuació uns natxos cruixents fets de base de pizza amb virutes de pernil de glà, formatge parmesà, tomàquet, orenga i salseta amb base de vinagre.

Seguim amb uns xips cruixents de patata i tòfona.

Dau de foie amb reducció de vi de Pedro Ximénez, servit amb una torradeta feta de massa base de pizza sobre una base d'enciam i pinyons.

Un plat que vam trobar molt original, una deconstrucció de la pizza margarita. Es serveix amb una base cruixent de pizza i al cim una croqueta de formatge mozzarella i orenga, acompanyat del tomàquet cherry i unes tires d'alfàbrega.

Púding de verdures amb soja i tomàquet cherry.

A continuació, servit literalment en una llauna, un escabetx espectacular de musclos frescos de Roses i amb un sabor potent i bo.

 

Mandonguilla amb formatge Roquefort i puré de poma acompanyat amb una torradeta de massa base de pizza.

Tomàquet farcit d'anxova i sardina amb formatge gratinat al cim acompanyat d'olives negres laminades, escarola i un toc de julivert.

 

I després de tot aquest festival de colors i sabors, ja era el torn de la pizza guanyadora, La Catalana, que com a tal, entrarà a formar part de la carta del Tramonti de cara a la propera temporada.
En Pep Curiel ja havia estat treballant en una pizza similar i ens va voler oferir 2 versions, una tal qual li van enviar i una segona interpretació amb alguns canvis i el seu toc personal.

La catalana, amb la massa base Tramonti, tomata, botifarra de perol esparracada, fesols de Santa Pau i formatge Emporità, proposta de Jordi Casademont:

I la versió del xef Pep Curiel, massa base Tramonti, els fesols i el formatge en forma de salseta que servís com a base de la botifarra de perol en làmines, salsa de tomata, formatge i un toc de julivert.

 

Per rematar aquest magnífic àpat, els postres, un clafoutis de pera, amb gelat de vainilla i una mousse de iogurt grec amb melmelada de maduixa, base de biscuit i una fulla de menta.

El vi escollit per en Pep Curiel per acompanyar tot l'àpat, va ser un A cappella del 2008, crianza tempranillo de denominació d'origen Ribera del Duero de les vinyes Monteabellón (@monteabellon), amb un gust intens en boca.

I ja per acabar, vull aprofitar a donar les gràcies al gran Pep Curiel, que si és bon cuiner, encara és millor persona, molt proper, amable, d'aquelles persones que et fan sentir la passió que sent ell per la gastronomia i que et transmet a través del seus plats. Moltes gràcies Pep per la teva dedicació i per aquest esplèndid àpat que vam tenir el privilegi de poder gaudir.

Us deixo amb una entrevista d'en Pep Curiel que li van fer l'any 2013 pel programa Atica Empordà d'Empordà TV.

Restaurant Vilanova, @restvilanova

El Restaurant Can Vilanova  porta ja una bona trajectòria disn el món de la cuina. Ubicats a Salt, trobem un restaurant familiar, de cuina casolana però a l'hora moderna, cuina d'autor. Partint d'una bona base de producte fresc, elaboren receptes originals seguint les coordenades d'una cuina casolana i de temporada.

El menjador és prou gran i les taules també, hi trobes un bon ambient quan hi entres i el servei és amable i atent. La mestressa i cuinera surt a saludar i a preguntar com va tot, fet que s'agreeix a vegades. A més veus després de cada plat qui hi ha al darrera.

Nosaltres vam provar el Menú de Tastets i ens va semblar molt bé.

Asseguts en una taula  i cadires comodes,molt espaisoses, per poder deleitar tranquilament tots els plats.

Pa per l'àpat, servit calent, molt bo

Primer varem fer una degustació d'olis, t'ofereixen sis olis de gustos a provar amb trossets de pa i flor de sal. Un inici excel-lent per matar el cuc.

Els olis eren:
- oliva verge extra
- de trufa blanca
- d'all
- de boletus: aquest pel meu gust el millor
- picant
- de llimona

A continuació comença la desfilada de plats:

- Una mantega de piquillo, servida amb bastonets i torradetes. La textura i gust molt ben aconseguits.

- Crema de carbassa amb pernil: lleugera, amb el contrast del pernil, molt bona

- Amanida de formatges variats: mesclum d'enciams amb fruita de temporada com la magrana, combinava molt bé amb la mescla dels formatges, en daus i en crema

- Farcellet de marisc: cruixent per fora però cremós per dins amb intens gust a peix i amb una fina crema a l'exterior

- Lionesa de "mouse" de foie: molt original, ben presentada i ben elaborada, amb dauets de poma dolços, el foie i la confitura, una combinació ben pensada

- Caneló de confit d'ànec: correctissim, la farsa d'ànec esfilagraçat

- Calamars fregits: excel-lent frituraa l'andalusa, gens oleiosa

- Magret d'ànec amb salsa de bolets: un plat generós, bona quantitat de magret i de salsa. Una salsa gustosa però fina i potent. Em va agradar molt, el magret i els bolets casen d'allò més bé.

 

- Bola de gelat i pastís casolà: presentació insuperable, el pastís casolà de formatge, bonissim, acompanyat d'una mora, xarop de maduixa i una bola de gelat de vainilla amb xocolata calenta i neula. Un postres genial.

- Petit fours que molt be acompanyaven el cafè: consistien en figues banyades de xocolata amb llet i panses amb xocolata blanca. Molt adients per a servir amb el cafè. Presentat amb mel i fideus de xocolata. No es pot demanar més.

 

El preu de tots aquest fesTival de plats és de 25 euros per persona, el qual també inclou aigua, pa i cafè.

La veritat és que té una relació qualitat preu inmillorable. Vam quedar molt satisfets amb tots els tastets.

De menús a l'Angelus

Aquest restaurant ja l'havía provat en altres ocasions, perquè la veritat és que m'agrada força. Trobo que els plats que ofereixen de menú estan molt bé i el local és acollidor. Fan un menú per 10 euros amb 4 primers, 4 segons i varis postres a triar. Els postres no els canvien gaire però vaja, és un bon lloc per fer un menú ràpid, ja que el personal va a la idea.

Ara us posaré alguns menús complerts i plats que he fet durant els meus dinars per Girona a l'Angelus.

- Amanida de pollastre, cúscus i poma: original i bona la mescla amb la poma cuita i el cúscus. La salseta molt encertada també. Una amanida molt complerta.

 
- Popets a la catalana: guisats, un plat molt ben cuinat, m'encanten els popets i a ells els hi queden molt bé. amb pèsols i bon suc.

 - Pastís de formatge: totalment casolà, força dens però molt bo. Servit amb xarop de xocolata.

Un altre menú:

- Escalopa de pollastre amb graten de patates: l'escalopa correcte i el graten molt bo, fet amb crema de llet i anet.

 - Granissat de iogurt: és un postres senzill però original, ja que de iogurt no n'hi solen haver de granissats i a més és molt fi i bo. Servit amb xarop de xocolata. Un postres lleuger i refrescant.

Seguim de menú:

 
- Amanida de tonyina: base d'emciam, mig tomàquet partit en dos, olives i tonyina al cim. Una amanida clàssica.

- Seitons fregits: molt ben fregits i ben frescos, servits amb patates fregides a daus, ben cruixents i bones.

- Pastís de formatge: el repeteixo ja que m'agrada molt com el fan. A vegades posen uns talls ben prims però.

I més menús:

 
- Amanida de salmó: senzilleta però bona. La mateixa base de sempre però amb talls de salmó.

- Rap a la marinera: correcte, fluixet, de bon digerir.

Un altre menú:

 - Musaka de carn: diferent de les muskes tradicionals, però també portava un llit d'albergínia, carn picada no se si de vedella, perquè vaig preguntar a la cambrera però no m'ho va saber dir, tomàquet laminat i formatge fos amb trossets d'anet. En conjunt era bona. M'agrada molt aquest entrant grec.

El menú d'aquest dia és el que més em va agradar, mireu:

- Amanida de formatge de cabra amb fruits secs: el que no diuen és el que els fruits secs, nous, panses, avellanes, ametlles i pipes són caramelitzats. A més la quantitat de formatge de cabra que hi posen està molt bé. La barreja de dolç i salat del formatge queda bonissim.

- Xai al forn: una carn espectacular, a la foto ja s'aprecia. Una carn melosa, molt ben estoveida al forn amb alls tendres i amb un gust i una olor que alimenta.Servida amb les patates característques de l'Angelus.

- Pastís de formatge: aquesta vegada un bon tros i decorat amb xarop de maduixa, que s'hi escau més que el de xocolata.

Aquest menú no el vaig encertar massa ja que hi vaig anar pel bacallà amb xamfaina i no em va saber agradar. A part que me'l van servir fred, la xamfaina era dura, la salsa de tomàquet no era massa bona i m'hi van posar ou dur al cim.

En canvi aquest altra dia vaig tornar a encertar:

- Amanida de formatge de cabra amb fruits secs: aquesta vegada el formatge de cabra anava servit entre dues rodelles de tomàquet.

- Mandonguilles amb sípia: ben acomseguides, sobretot la salsa i la sèpia tendra. La carn de les mandobguilles no tant però tampoc estava malament. M'agraden molt les mandonguilles, ja ho sabeu.

I l'últim dia el vaig despedir amb la meva amanida preferida: la de formatge de cabra amb fruits secs i de segon, tot i no tenir-ho clar, bingo, xurrasco amb ximixurri. Un bon tall de carn amb trossets de pebrot vermell i tomàquet ben especiats. No s'assemblava al ximixurri clàssic però estava bo. D'acompanyament m'hi van posar patates, tot i haver demanat que no, i després me les van canviar per espàrrecs verds.

De tots els dies que he estat a Girona aquest restaurant és el que més vegades he repetit, tant pel menú que ofereixen com per la proximitat amb el lloc del treball.

Tenen molta gent però ja hi pots anar ben puntual a la una que et serveixen ipso facto.

Punts a favor:

- La rapidesa del servei, excepte alguna vegada que han tardat entre el primer i el segon o per demanar els postres (sobretot quan han tingut més ple)
- El local tot vidre de cara al carrer, molt iluminat i acollidor, amb coixins que hi ajuden
- Plats ben elaborats i variació en el menú
- Relació qualitat-preu molt bona
- En el menú pots canviar l'aigua per un resfresc sense cap cost afegit
- A vegades m'han canviat una amanida del menú per una altra que no oferien però que m'agradav més

Punts en contra:

- El servei no és simpàtic
- Si preguntes pels ingredients d'algun plat els costa dir-te quelcom
- Sempre posen les mateixes patates d'acompanyament i això si hi vas sovint és un error, ja que per molt bones que estiguin a ningú li venen de gust cada dia. Amb aquest tema crec que els restaurants en general haurien de donar opcions per l'acompanyament.
- Un altra cosa és que a la majoria de plats de segon hi posen julivert sec, per decorar queda bé, però, primer seria millor posar-lo fresc i segona si menges cada dia de menú tampoc t'agrada trobar-lo sempre al plat.