Hola a tots!!! Avui us deixo amb una notícia de la Vanguardia Digital on parlen de mi a arrel d'haver escrit el llibre "Cuina i Reaprofita". Breument, això sí, i amb altres destacats, però la veritat és que em feia gràcia ensenyar-vos-ho :)
Doncs res, us deixo la notícia de la Vanguàrdia a continuació:
http://www.lavanguardia.com/comer/tendencias/20160502/401515902774/como-organizar-nevera.html
I per si de cas l'enganxo també aquí sota per si l'haguéssin tret.
TENDENCIAS
¿Qué haría Marie Kondo en tu nevera?
Te enseñamos a dejarla como si la gurú del orden hubiera pasado por allí
En época de crisis nos refugiamos en el orden, el minimalismo y lo esencial. O al menos eso es lo que parece demostrar el éxito del libroLa Magia del Orden(Aguilar, 2015)de la japonesa Marie Kondo, con más de cinco millones de ejemplares vendidos en todo el mundo y traducido a más de treinta idiomas. Según la creadora delmétodo KonMari, “desde el mismo momento en que empiezas a ordenar, te ves empujado a reiniciar tu vida”, porquedeshacernos de lo superfluonos llevará a vivir mejor.
No es la única publicación reciente quenos enseña a ser organizados. Se acaba de lanzar también el súper ventasMenos es mas(Zenith, 2016) de Francine Jay, conocida comoMiss Minimalist, quien no duda en asegurar de forma categórica, cual redentora del desorden global, que“ahorrar espacio en los armariospuede ayudarnos a salvar el mundo”.
Para que nuestra cocina nos genere un suspiro de gozo al contemplarla, hay que comenzar, según Jay, porvaciar todos los cajones, armarios y estantes.“No cedas a la tentación de dejar algo en su sitio porque sabes que lo volverás a poner ahí. Sácalo todo hasta que el espacio quede completamente vacío; eso significa todos los platos, tazas, vasos, tenedores, cucharas, cuchillos, ollas, sartenes, aparatos, alimentos, papel de aluminio, tapers e, incluso, el contenido del cajón de los trastos”, aconseja. La idea, según estagurú del orden,no es elegir aquello de lo que te desharás, sino lo que vas a conservar.Necesitarás tiempo: Jay como las madres de toda la vida, recomienda aprovechar la oportunidad que te brindan los armarios completamente vacíos para limpiar todos los interiores. Casi nada.
Vaciar la nevera una vez a la semana es básico
ADA PARELLADA
Cocinera
Tanto Jay como Kondo están de acuerdo enliberar completamentelas superficies de trabajo en la cocina: “el espacio de la encimera que está al lado de los fogones queda expuesto a salpicaduras de aceite y alimentos, y los botes e instrumentos que tienes en la zona suelen acabar pegajosos de grasa”, explica la japonesa. En estole damos la razón.
Pero los grandes caballos de batalla en la cocina para tener nuestra alimentación organizada sonla nevera– donde se acumulan esos botes mermeladas caducadas –, yla despensa– con cajas de algas que nos trajeron unos amigos de Japón, hace varios siglos –.
Hay que revisar lo que dejamos en los rincones de la nevera
“Vaciar la nevera una vez a la semana es básico. De esta forma sabremos lo que tenemos. ¡Los rincones son espacios mortales!”, apunta la cocinera Ada Parellada. Para evitar desorden en el frigorífico y aprovechar todo el espacio de sus estantes, Parellada proponeusar solo tapers cuadrados o rectangularesy adaptar la forma y cantidad de alimentos que queremos guardar al tipo de fiambrera (un ejemplo: las judías, en envases alargados). Imprescindible también, según ella,usar los espacios determinados por los propios fabricantespara los usos previstos (¿por qué nos empeñamos en no meter los huevos en los agujeros destinados a ellos, en la puerta de la nevera?).
La clave está en comprar al día
JAVIER TORRES
Chef
Para el cocinero Javier Torres (una Estella Michelin), presentador junto a su hermano Sergio del programa de Televisión Española “Torres en la Cocina” y cuyo libro está triunfando también, la clave escomprar al díayno acumular productos frescos. Si como él, somos de los que no consiguen tener controlada la tapa para cada fiambrera, usaremosfilm para cerrar bien los recipientesy de esta forma también veremos mejor su contenido.
Los nutricionistas tienen mucho que aportar al tema de la conservación y el orden de la comida. Lídia Casademont, diplomada en nutrición y dietética y autora del libroCuina i reaprofita(Cossetània, 2016) recomiendaguardar los productos lácteosen el estante superior de la nevera, ya que es el sitio menos frío, y ordenarlosponiendo delante los que caducan primero. Esta última máxima es aplicable a todo el stock de alimentos, como hacen en los supermercados.
Hay que colocar las frutas y verduras en los cajones inferiores
“Las frutas y las verduras se deben colocar en los cajones inferiores y es preferible no lavarlas para no aumentar la humedad y no favorecer así su deterioro”, apunta Joan Carles Montero, nutricionista y miembro del comité científico de la Fundación Española de Dietistas-Nutricionistas. Se puede poner en el fondo de los cajonesuna hoja de papel absorbente para eliminar el exceso de humedad. Las neveras No Frost evitan este exceso, pero esto puede resecar en exceso algunos productos. Por eso el jefe de cocina de la Fundación Alicia, Marc Puig-Pey, recomiendaenvolver con papel de cocina levemente húmedoalgunos ingredientes como el perejil, la rúcula o las setas.
Carnes y pescadosdeben ir a lazona más fría de la nevera, la que queda por encima de los cajones. Debemos conservarlos en recipientes que tengan una pequeñabandeja interior en forma de rejillaque permita separar el líquido del producto. Para no subir la temperatura interior del frigorífico y estropear así los productos frescos, hay que evitar la tentación de guardar cualquier plato, puré, salsa o caldo acabado de cocinar… ¡dejémoslo enfriar, no seamos impacientes!
Las carnes y pescados deben ir en la parte alta
Si no queremos que nuestra nevera no se convierta en un aparador de latas y botes abiertos con contenido medio reseco, según Puig-Pey hay quecambiar a un envase cerrado de plástico o cristaltodo lo que abramos y no vayamos a acabar (por ejemplo, las latas de atún o el tomate en conserva). De esta forma evitaremos también que estos productoscojan olores y sabores indeseados. Esto es más habitual cuanto más graso es el alimento. Cuidado por lo tanto con la mantequilla o los quesos frescos… Para eso existen las mantequeras, esas bandejitas con tapa, tan proscritas en nuestros frigoríficos.
Los expertos recomiendan poner unapequeña pizarra en la cocinadonde podamos ir apuntando lo que falta o lo que tenemos en “excedente” en la nevera y despensa, así como las elaboraciones listas para consumir. Serála mejor base de datossobre nuestras provisiones.
Una pequeña pizarra en la cocina puede ayudarnos a organizarnos mejor
A la hora de congelar, nutricionistas y cocineros recomiendan hacerlo en raciones pequeñas. Si preparamos un sofrito o salsa podemos elaborar más cantidad y congelar lo que nos sobre en pequeñas cantidades usando una cubitera: cuadraditos listos para incorporar a la sartén. Para identificar cada paquete en el cajón del congelador y no llevarnos sorpresas una vez descongelados es muy útil etiquetar cada envoltorio con la información básica: contenido, número de raciones y fecha de congelación.
Los productos de larga caducidad son comodines muy prácticos para emergencias
CARLES MONTERO
Nutricionista
Si queremos una despensa digna de Marie Kondo y evitar las plagas de bichitos indeseables es esencial tener todos los botes de pasta y granocerrados herméticamente y separados por zonas, “de forma que podamos identificar rápidamente lo que nos falta a la hora de hacer la lista de la compra”, apunta Parellada.No comprar en excesoayuda a no tirar comida e ir usando paulatinamente todo lo que compramos. Ahora bien, “algunos productos de caducidad larga pueden ser comodines muy prácticos para emergencias o hacer más variados nuestros menús diarios: especias, hierbas secas, mariscos en conserva como mejillones o berberechos, espárragos, sésamo, algas…”.
Montero también propone guardar los tubérculosen un recipiente abierto y aireadoy nunca en contacto con el suelo. “Llena tu despensa de conservas de verduras, legumbres, pastas, cereales y arroz integrales, sin frío ni luz. Las conservas de pescado, siempre de aceite de oliva. Evita la bollería industrial y los alimentos procesados como pizzas o salchichas de frankfurt. Y si los tienes en casa, colócalos en un lugar de difícil acceso”, consejos de nutricionista paracomer bien, más allá del orden.
Des de Renova, l'empresa derivada del tisú proposen un concurs al qual s'hi por participar a través de la seva pàgina web. La companyia us repta a muntar la taula més original, pujar una foto i la que guanyi tindrà una tarjeta regal del Corte Inglés per un valor de 50 euros. Si us interessa us deixo el link on trobareu més informació:
Deixem les castanyes en remull tota la nit.
Posem les castanyes ben netes i lliures de qualssevol impuresa en una olla amb aigua i la pela de llimona i taronja i la canyella en branca.
Quan bulli hi incorporem l'arrós i la matafaluga perquè hi doni el gust anissat.
Una vegada tenim les castanyes tendres, afegim sucre i remenem. Incorporem un pessic de safrà, que ens hi donarà gust i color. Apaguem el foc i emplatem amb canyella en pols al cim. Esperem a que es refredi per a consumir-les.
Degustació:
Veig que es pot afegir anís en gra o ve no posar-m'hi, ja que el gust que li dóna ha d'agradar. A mi personalment al afegir la matafaluga en branca i després retirar-la ja no m'hi molesta.
La barreja dels elements queda molt bona, una alternativa a l'arrós amb llet, que també s'elabora per les mateixes dates i ja el tenim més conegut a Catalunya. A més és un postres que es fa a molts altres països com ara Mèxic, Portugal. Argentina, Uruguay, Colombia, entre altres països sudamericans.
La pasta a casa ens agrada molt i es pot presentar de tantes maneres, que podries menjar cada dia de l'any un plat de pasta diferent.
Nosaltres avui, com que teniem un pot de piquillos per casa, hem decidit fer-la amb una salsa de piquillos. Una recepta fàcil, bona i resultona, anem a veure!
Ingredients per a 2 persones:
250 g. d'espaguetis
200 ml de nata per cuinar
1 pot de piquillos cuits
sal i pebre
oli d'oliva verge extra
Elaboració:
Bullim els espaguetis els minuts que indica el fabricant, sempre deixant-los al dente.
Per altra costat passem els piquillos amb el seu suc amb la nata pel túrmix.
Salpebrem i posem la salsa a escalfar amb un rajolí d'oli d'oliva extra, perquè agafi de pas un toc d'espessor.
Servim els espaguetis amb la salsa pel cim i formatge ratllat o sense, com preferiu :)
Consells de degustació:
Queda un plat molt gustós, sobretot si t'agrada notar el gust més potent del pebrot. Us recomano afegir una ceba tallada ben petita i fregida a la salsa a l'hora de passar-la pel túrmix, ja que hi dóna un gust més bo encara.
Contingut calòric:
La pasta ens proporciona energia de llarga durada, és a dir que si la mengem al migdia tindrem calories en forma de sucre durant les primeres hores de la tarda.
Els piquillos són poc calòrics i ens hi proporcionen fibra, vitamines, destacant la C sobretot i minerals. També és una font de licopè, un antioxidant que ens ajuda a estar joves.
I el punt més calòric l'aporta la crema de llet, tot i que si volem alleugerir la recepta hi podem posar llet evaporada.
Ens podem considerar molt afortunats a Catalunya per tenir tantes terres vinícoles i amb fins a 10 denominacions diferents, però aquest cop hem provat un denominació d'origen La Rioja.
Es tracta d'un criança del 2011, vinificat amb la varietat de tempranillo, d'un celler anomenat Bodega Gómez de Segura, situat a Laguardia, Àlava.
Es tracta de la tercera generació dedicada a les vinyes i a la seva producció de vi, disposen d'aproximadament 50 hectàrees amb una mitjana de vida d'uns 33 anys. D'aquestes vinyes en surt una bona varietat de vins, on a part dels seus joves blanc, rosat i negre, també disposen d'un Vendímia Seleccionado, el Criança que ens ocupa, un Reserva i finalment un especial Reserva Finca Ratón, un d'aquells originats a partir d'una petita anècdota al darrera.
Cos: Marcat, fent-lo giravoltar en copa deixa una bona marca de llàgrima al vidre, que cau lentament.
Color: Color granatós fosc, tot i que s'aclareix una mica per les bandes, és d'aspecte fort i una mica marró com oxidat.
Aroma: Olor afruitada, amb un punt dolç de caramel inicial que deixa lloc a un toc més aspre que pot recordar a algunes fustes.
Gust: Molt suau al començament, deixa pas a una aspror pels laterals de la llengua i un cop empassat puja el toc dolç que hem sentit al olorar-lo el primer cop.
Nosaltres aquest passat estiu, en un dia de pluja (que rar!) vam passejar per aquest museu flotant. A través de les seves exposicions el barco mostra els diferents aspectes de la vida a altamar durant la Segona Guerra Mundial.
La veritat és que val la pena veure'l. El recorregut és extens, ja que disposava de nou cobertes. Mitjançant una audioguia vas recorreguent els diferents punts tot visitant els camarots on dormien els mariners, l'inferemeria, la bodega, la sala del dentista, les sales de màquines, entre altres i la cuina.
La cuina era gran, imagineu donar de menjar a tants mariners. A la seva dieta hi predominava la patata, la veieu que tenien una zona especial a la cuina per pelar-les, així com les llegums i sopes.
Tot i que es venien tabletes de Mars i altres xocolatins a la cantina per aquells més llaminers. Mireu si en són d'antigues aquestes xocolatines, a la fotografia podem observar la Cadbury, marca inglesa per excel.lència i també altres marques conegudes i molts vigents a l'actualitat.
I és que la xocolata sempre atrau, ho feia abans i ho continua fent ara, que me'n dieu?
Avui us porto una recepta que ens agrada molt a casa, la pizza. Però aquesta no és una pizza normal i corrent, sinó que és especial. I perquè és especial? Doncs perquè hem aconseguit fer-la cruixent gràcies al Pizza Mat de Lékué. Es tracta d'una làmina microperforada que aconsegueix un refredat uniforme i evita que la massa s'estovi. D'aquesta manera es crea una crosta cruixent. La veritat és que mai ens havia quedat amb aquesta textura, ens va agradar molt. El secret està en la cocció de la pizza amb aquest estri!
Ingredients per a la massa de la pizza:
250 g. de farina especial per pizza
125 ml d'aigua calenta
1/2 cullerada de sal
3 cullerades d'oli d'oliva verge extra Elaboració:
Primer de tot posem la farina en un bol amb l'aigua calenta i barregem tot.
Afegim la sal i l'oli d'oliva i pastem fins que quedi una massa compacta i que ja no s'enganxi a les mans. Fem una bola i la deixem reposar a sobre el Pizza Mat.
Passades unes hores, la massa haurà crescut un xic, hi passem el corró per aplanar la massa al llarg de la superfície del Pizza Mat i ja tindrem la base a punt.
Ingredients per a la pizza:
escalivada de pebrot vermell i esbergínia
formatge de cabra al toc de mel
orenga
Elaboració:
Disposem l'escalivada tallada petita per la base i el formatge de cabra esmicolat, que quedi ben repartit.
Hi espolsem orenga i enfornem amb el forn preescalfat durant uns 10 minuts aproximadament. Quan veiem que la massa queda rossa dels costat ja tindrem la pizza ben cuita.
Dissabte passat va ser un dia d'aquells per recordar. Potser per a segons qui pugui ser un dia normal però per a mi fou especial. Especial perquè vam celebrar un Pre-Sant Jordi a Girona i vaig estar a dues llibreries de Girona firmant llibres i per mi això és important. Si a més al migdia fem un bon àpat, com va ser el cas, acaba d'arrodonir el dia, que per rematar-lo varem passejar per les botigues de l'Espai Gironès, que ara feia temps que no trepitjavem i, si trobes alguna coseta doncs també fa gràcia!
La carta és molt extensa, amb diferents entrants tan freds, com calents, arrossos, carns a la brasa d'alzina, guisats i peixos tan a la planxa com amb salsa. A part també disposen d'una fulla de suggeriments que no pintaven gens malament.
Com a benvinguda, dissabte hi havia, un xarrup de crema de verdura amb vinagreta de fruits secs i un toc de sal negre. Un bon detall de la casa.
Nosaltres ens vam decantar per fer un:
- Arrós negre de ceps i sèpia: ens va cridar l'atenció, sobretot per la presència del cep.
Ens el van servir amb una paella i n'hi havia una generosa quantitat. L'arrós estava al punt de cocció, molt bo.
De segon varem tenir clar només veure-ho:
- La pota de pop a la brasa d'alzina amb melmelada de tomàquet i ceba caramelitzada.
Una impressionant pota amb un gust potent de brasa d'alzina i amb l'excel.lent combinació de la melmelada i la ceba.
Cal destacar també l'acurada presentació del plat, i el gust impressionant. Aquest plat ens va encantar!
- Magret d'ànec a la brasa d'alzina amb poma confitada i ceba caramelitzada.
La brasa d'alzina li confereix un gust molt bo i acompanyat amb la poma i la ceba, de gustos dolços, era un plat de llagrimeta.
També ens va agradar molt.
I passem als postres:
- Coulant de xocolata amb avellanes i sorbet de mango: un coulant de deu, amb una xocolata exquissida, que es desfeia i amb un gust potent i deliciós.
Servit amb el sorbet de mango, molt ben elaborat i refrescant.
- Mousse de xocolata blanca i negre de Tanzània: una delicada mouse amb un gust molt fi. Acompanyada amb alguns fruits vermells. Bona presentació.
I per finalitzar aquest gran dinar un café sol i un tallat, servit amb llet ecològica. ´
En resum, un restaurant per repetir, tant pel seu tracte com sobretot la seva cuina, amb productes frescos i de proximitat i perfectament cuinats.
