Forn de Llenya El Llonguet

Diumenge passat, dia de Sant Antoni feien la festa de benedicció del animals. La gent del poble i voltants porten la seva mascota a beneir. També cavalls, eugues i altres animals hi fan acte de presència, acompanyats dels seus amos, és clar.

Un dels pobles que rep molta gent i que celebra aquesta fira és Anglès, on cada té una bona influència de públic.

Nosaltres ja que erem a Perelada, poble conegut pel seu Casino i pel seu Golf, vam acostar-nos a la fleca també molt nomenada pel seu pa, sobretot.

Elaboren un llonguet, tal com es diu la fleca, que és una delícia. També trobem altres pans, com el rodó típic que és bonissim i altres varietats més sofisticades com amb nous o ceba.
La part dolça també hi té pes, fan brunyols, ensaïmades de cabell d'àngel, tortells, mousses, bracets, entre altres.

Així doncs del Llonguet ens vam quedar un braçet de torró, que ja per Nitbona en voliem comprar un i vam canviar d'opinió.

Era llarg i prim, farcit de torró amb un gust d'ametlla impressionant i molt ben embolcallat d'ametlla crocanti. No hi escassejava gens. El bescuit també era tovet, suau i fi. Va valer molt la pena.
De pes li faltava poc per arribar a 600 grams. 

Formatge: Grana Padano

Creat al segle XII per un monjo cistercenc de l'Abadía de Chiaravalle. Actualment es fa o numeroses lleteries de la vall de Padana; és el més gran de tots els formatges amb DOP.

Característiques: L'escorça entre groga i rojenca és molt gruixuda; la pasta és dura, blanca o groga palla, i es desgrana fàcilment. De sabor dolç afruitat i aroma a mantega amb matisos de fruits secs.
Es tracta d'un formatge de pasta premsada cuita elaborat amb llet de vaca. Se sol produir a Vèneto, l'Emília-Romanya, Llombardia i Piemont. A Itàlia se l'anomena "grana", que vol dir el plural del gra.

Consells de degustació: Utilitzat a la pastaciutta al dente, als raviolis i a centenars de receptes. Combina bé amb els vins blancs, nefre forts i els escumosos.

Fitxa tècnica:

Origen: Itàlia
Maduració: 1-2 anys
Pes i forma: 24-40 kg. tambor
Dimensions: D. 35-45 cm a 18-25 cm
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

[Viatge #NY] Els Amish

 

Els Amish són un grup d'esglèsies cristianes tradicionalistes. Sóc coneguts per la seva vida simple, el seu vestir senzill i el poc ús de les noves tecnologies. Nosaltres ens centrarem més a parlar sobre la seva cuina.

  

Tipus de cuina:

La seva cuina es caracteritza per la seva senzillesa i qualitat tradicional. L'alimentació juga un paper important en la vida social Amish i se serveix en convits, casaments, esdeveniments per recaptar fons, comiats i altres tipus de celebracions.

Molts aliments Amish es venen a mercats, incloent pastissos, productes de brioxeria, magdalenes, galetes, verdures, fruita, mels i altres productes manufacturats per ells.

Nosaltres per exemple ens vam enamorar d'un pastís de xocolata amb una cobertura mantegosa blanca. Era bonissim, recent elaborat al seu obrador per totes elles.

A més ja veieu que es tracta d'un pastís amb ingredients com a casa d'una qualitat exepcional i amb un preu més que econòmic, 3'5 dolars, que al canvi, no arriba a 3 euros. Aquí amb aquest preu en tenim per un tall i encara.

Vaig gaudir veient tot l'assortiment de coses dolçes que tenen a la botiga on tenen l'obrador. Ho hagués comprat tot.

La veritat és que són unes grans pastisseres i a més tot està fet artesanalment amb productes frescos dels seus horts. Les dones s'enacarreguen de vendre aquests dolços que tan criden l'atenció a tothom i també caramels casolans i fins i tot sprits de maduixa, que fan una olor i tenen un sabor envejable a qualssevol que poguem trobar avui dia al mercat.

Els homes es dediquen a fer feines més pesades al camp i a l'hort. Cal dir també que tota la fruita que ofereixen per vendre té un color i una olor que alimenta. No ha estat tractada amb químics i això es nota a la vista i al gust, però no a la butxaca en el seu cas, ja que tot el que vene té un preu molt assequible, sobretot tinguent en compte l'alta qualitat que gaudeixen els seus productes.

[Viatge #NY] #Niagara on The #Lake

A pocs minuts de les famoses i majestuoses Cataractes del Niagara trobem un poblet molt bucòlic: Niagara on The Lake. Per molts és el poble més bonic d'Ontàrio. Amb els seus carrers adornats amb flors de colors i les seves esplèndides cases d'estil colonial anglès.

Niagara on the Lake va ser la primera capital de l'Alt Canadà. Encara avui dia trobem alguna bandera britànica al costat d'una Canadenca, ja que després la de la Independència dels Estats Units, els lleialistes britànics el van fer servir com a refugi.

Avui dia és un poblet molt visitat amb diverses botigues, algunes amb productes delicatessen. Us deixaré algunes fotos per veure alguns dels productes que venen i que fins i tot ofereixen per a degustar, com és el cas d'algunes melmelades o salses d'all, de formatge, entre altres. D'aquestes no en tinc les fotos, tenia feina a fer els tastetis. El que si tinc són les dulces que hi havía en aquest poble, ideals per acompanyar un bon cafè.

Crispetes de chili, capuccino, xocolata, ètc.

En aquest poble també hi trobem un hotel victorià amb molt d'encant anomenat Prince of Wales i també és la seu del Festival Shaw , una sèrie de produccions teatrals que ofereixen les obres de George Bernard Shaw, els seus contemporanis, o obres de teatre sobre la seva època (1856-1950), que va d'abril a novembre. El festival compta amb tres teatres al centre de la ciutat: el Festival, Royal George, i Court House teatres, i compta amb un d'un actuar companyia de repertori, el personal escènica, i el cobrament de directors residents i convidats considerats alguns dels millors de l'anglès parlant món. El Festival de Shaw és una experiència distintiva de Niagara-on-the-Lake.

Porc Duroc

Feia dies que volia fer aquest post. El volia fer perquè últimament se sent a parlar força del porc Duroc, que si que és més bo però també més car, clar. Anem a descobrir-lo una mica més;

Entre els milions de porcs que es crien a Catalunya, n'hi ha una minoria que tenen la Q de qualitat que atorga la Generalitat. Són els porcs Duroc, que els engreixen en unes condicions de més espai i més bona alimentació.

El Duroc o Duroc-Jersey és una raça de porc dins dels porcs blancs. Aquesta es caracteritza per donar un valor afegit a la carn. Les principals característiques són:

Un color més intens, més vermella
Un contingut de greix intramuscular més elevat
Una carn més suau i tendra
Una carn més gustosa

El preu d'aquesta carn és superior ja que costa més de produir-la. Els porcs d'aquesta raça mengen més pinso que els altres, són criats en espais grans i es maten quan tenen un pes també més elevat que els altres porcs.

D'aquests porcs, al igual que dels altres, se'n mengen pintxos, secret, llom, costelló. Nosaltres vam provar el llom i ara hem tastat els pintxos. A la carnisseria on acostumem a comprar valen 18'00 euros el kilo, tot i que cada pinxo pesa uns 100 g., per tant no pagues tant al pesar poquet.

Us puc dir que el gust del Duroc és excepcional ja que el greix que té intravetat li confereixen una textura més melosa i gustosa de la carn de porc. No és un producte molt conegut però s'ha de tenir en compte pel seu alt valor gastronòmic.

L'he acompanyat d'unes patates fregides

I pel que fa al seu perfil lípidic us diré que porta colesterol bo i triglicèrids no saturats (dels bons).

Curiositats:

Es va introduir a Espanya en la dècada dels seixanta i últimament s'està utilitzant com a raça finalitzadora en els encreuaments industrials de porcí blanc, ja que proporciona una infiltració grassa que fa que aquests productes millorin les seves qualitats i sabor.

A més és l'única raça a la qual es permet l'encreuament amb Ibèric dins de la Norma de Qualitat de l'Ibèric (R.D. 1469/2007, de 2 de novembre), fins i tot en un 50% de sang, sempre per via paterna. De fet, el gruix de la producció que es comercialitza com d'Ibèric al nostre país procedeix realment de l'encreuament al 50% de mare ibèrica amb mascle Duroc, encara que no s'indiqui gens en l'etiquetatge.

[Viatge #NY] Esmorzem al @TGIFridays de l'hotel @Sheratonatfalls

Mentres érem a Niàgara, els esmorzars de l'hotel Niagara At The Falls (@Sheratonatfalls) es feien al TGI Fridays (@TGIFridays) que hi havia a sota, on durant la nit era la franquícia de fast food normal i corrent i als matins, tant servia per hostes com per la gent no allotjada a l'hotel.

L'esmorzar era tipus buffet lliure, consistent en una varietat tant dolça com salada. Començant pel salat, hi havia dos tipus de formatge, el Cheddar i el Monterey, bacon, pernil dolç cuit, una mena de pernil salat, ous remenats, salsa de tomàquet i pebrot, daus de patata fregits, hamburguesetes i salsitxes.

Tot això ho podíem combinar en diversos tipus de pa: de motlle blanc o integral, baggels i de barra amb cereals.
Per la part dolça, disposàvem de muffins, "tortitas", unes pastetes alemanes i sirope d'agave, mel, mermelada per acompanyar-hi.
També hi havia iogurt a granel, cereals, philadelphia normal, que tots coneixem i philadelphia de maduixa.

Dins l'apartat de begudes, hi teníem llet sencera o desnatada per acompanyar al dolentíssim cafè americà i suc de taronja que et venien a servir cada cop que els hi demanaves.

Una bona dada a destacar, és que aquí es disposava d'una gran varietat de fruita fresca: pomes, plàtans, kiwi, pinya, aranyons, etc...

En resum, un esmorzar americà, correcte, però no a l'alçada del que m'esperava per tractar-se d'un hotel de la cadena Sheraton, ja que no m'imaginava que hauríem d'anar a un local d'una franquícia en lloc de disposar d'un espai propi de l'hotel on poguéssim escollir un altre varietat d'aliments per esmorzar.

[Viatge #NY] Supermercats @wegmans, #USA

No sé si la paraula supermercat és adient per aquestes grans superfícies d'alimentació i restauració. I és que aquests americans tot ho fan a lo gran, començant pel cotxe que conduiexen, normalment pick-ups o monovolums i altres 4x4 i acabant pel que mengen clar. Suposo i espero que no tothom, pel bé de l'increment de l'obestitat però pel que vam poder veure...

De fet a les afores de Nova York, que es on es troben aquestes cadenes de supermercat, Wegmans, tothom hi acostuma a fer la compra i de pas es queden a menjar-hi.
En algun altre post ja us he explicat el sistema a pes en què consiteix i lo extens que està en aquella zona. No sé si es hi surt a compte, ja que les safates que agafen les emplenen però si hi van penso que si. De fet el menjar tampoc és dolent, recent fet i es va repostant. Crec que és el millor que pots trobar allà, imagina.

Us deixaré amb algunes fotos perquè us feu una idea aproximada de la dimensió del supermercat, només veient els seus llargs i amples passadissos plens de menjar americà i de totes les cultures.

Com no també venen una gran diversitat de donuts, mai n'havía vist de tants sabors i així frescos. La veritat és que fan bona pinta, al igual que els seus muffins.

Espinacs amb panses i pinyons

Els espinacs amb panses i pinyons també es coneixen també com a espinacs a la catalana. Es tracta d'una recepta molt antiga i molt arrelada a la cuina catalana.

Com que ara disposem d'espincas frescos hem decidit fer-ne la recepta.

Ingredients per a 2 persones:

500 g. d'espinacs frescos (se'n tornen molt, degut al seu alt contingut en aigua)
10 g. de panses sultanes
10 g. de pinyons del país
oli d'oliva verge extra
sal

Elaboració:

Primer de tot tallem la cua dels espinacs i els rentem ben nets sota l'aixeta.
Posem un rajolí d'oli en una paella i l'escalfem. Quan aquest està calent hi evoquem els espinacs a foc baix fins que es vagin reduint.
Quan falti poc per la cocció hi afegim les panses, els pinyons i un polsim de sal. Remenem i apaguem el foc. Ara ja els podem emplatar.

Comentari dietètic:

Es tracta d'un plat molt saludable, ja que els espinacs ens aporten molta aigua (un 92%), contenen una quantitat considerable de fibra (exactament un 1'8%) i també de proteïnes (2'5%). I no podem deixar de costat totes les vitamines que porta com;

-  La vitamina A (betacarotè) que ens va bé per la vista, el bon estat de la pell, les mucoses i per reforçar el sistema immunològic.

- La vitamina C: que intervé en la formació del col.lagen, ossos i dents i també ajuda a l'absorció del ferro.

- Vitamines del grup B: molt interessant la quantitat d'àcid fòlic que ens aporta, ja que ajuda a prevenir l'espina bífida a les dones embarassades. També la vitamina B2 encarregada de la producció d'anticossos i la vitamina B6 que ens regula el sistems nerviós.

- Vitamina K: antihemorràgica, molt important per a la coagulació de la sang.

També ens aporta minerals com el calci, el ferro, el magnesi, el potassi, el sodi, el fòsfor i el iode.

El fet d'afegir-hi fruits secs al plat ens hi suma calories però de qualitat, ja que obtindrem més fibra, ferro, potassi, calci i seleni que ens aportarà la pansa, així com a propietats desintoxicants. 

Consells de degustació:

També es poden fer amb uns bocinets de cansalada, tot i aquí incrementariem considerablement l'aport calòric del plat en forma de greix saturat (dolent).
Una altra opció, totalment sana, és afegir-hi alguns alls trinxats o alls tendres si és temporada, ja que hi afegirem tenir més bona circulació.

Punt Important:

Els espinacs no s'han de coure massa, entre 15 i 20 minuts com a màxim, ja que sinó es destrueix la vitamina C.

Nota informativa: 
 
Per fer aquesta recepta he utilitzat panses sultanes, que s'obtenen del raïm blanc sense llavors de la zona al voltant de la ciutat turca d'Esmirna.
Les panses més valorades són les de les varietats sense llavors, de baixa acidesa i riques en sucre com aquestes Sultanes o les de Corint,  més petites que les altres i que procedeixen de raïm negre sense llavors de la zona de Grècia. A més, per a cuinar és important que no tinguin llavors.
A la Península, les més reconegudes són les de Màlaga, provinents de raïm moscatell, són grans, dolces i amb llavors.