Restaurant El Blanc

A aquest restaurant hi tinc molt de carinyo ja que hi haviem anat moltes vegades amb el meu home quan festejavem.

Un restaurant amb una decoració original, ja us n'havia parlat amb anterioritat al bloc.

Aquí hi vaig anar dues vegades, que és quan més em va atreure el seu menú.

Menú dia 1:

El pa, calent, molt bo

Crema de pastanaga amb encenalls de pernil: bona presentació, amb una plat de ceràmica, enlloc del típic blanc i bon gust i textura de la crema. Més pernil no m'hi hagués sobrat.

Cuixetes d'ànec confitades amb poma i patata: molt bon plat, sobretot sent de menú. Les cuixetes ben cuites amb la combinació de dauets de poma i patata.

Coca de pinyons: la meva coca preferida molt ben presentada, amb fruits vermells (nabius) i un coulis àcid de maduixa que contrastava i a la vegada combinava bé amb salsa de cafè.
La coca al punt de dolça.

 Menú dia 2:

Croquetes de pollastre amb amanida: passables, m'esperava més vinguent d'aquest restaurant.

Escalopa de vedella amb patates: la carn potser un pèl dura i oleiosa. D'acompanyament portava patates que vaig dir prèviament si em podien canviar. Casi perfecte el canvi, em van posar verdures un pèl crues amb un toc especiat.

Mousse de xocolata i nata: un postres normalet, la textura no era de mousse i la nata d'esprai no és el meu fort.
 

Punts a favor:

- El restaurant és acollidor, molt bufó
- Fan menú amb plats saludable, molt ben indicats amb la cara picant l'ullet ;)
- Relació qualitat-preu és bona, 10'30 euros el menú
- El personal és atent i amable
- Canvi de guarnició sense cap problema

Punts en contra:


- Un xic lents si fas el menú de migdia diàri, que sols tenir més pressa

Bar Neptú Girona

Aquest restaurant si que no el coneixia ni n'havia sentit a parlar, però aquests dies que he estat a Girona per motius de feina la seva carta em va cridar l'atenció. Normalment mirava la seva carta però no m'atrevia a entrar perquè a dins no hi havia massa gent i no tenia cap referència. La veritat és que el dia que hi vaig entrar va ser perquè els menús de restaurants que havia mirat no em convencien massa, tot al contrari del que oferien aquest dia al Neptú.

Es tracta d'un restaurant molt cèntric, 

Al final van ser 3 dies els que hi vaig dinar.

Menú dia 1:

   
Mouse de foie amb confitura i torradetes: cal dir que aquest plat em va agradar molt i em va sorprendre que estés en el menú. La mouse de foie era molt fina i tant les torradetes de panses que l'acompanyaven com la confitura a combinar eren excel-lents. Presentat amb un bouquet d'amanida, no es pot demanar més.

Carpaccio de magre de porc amb verdures escabetxades: plat original i ben elaborat. Servit fred, una carn ben tendra i les verdures escabetxades molt ben aconseguides. El toc de pebre negre i el sèsam negre hi caien bé.

Brownie de xocolata amb escuma de vainilla: un postres diví. El brownie no està a la llista dels meus preferits però aquest no us el podeu perdre. Servit calent, lo suficient dens, sempre trobant les nous i molt ben presentat amb l'escuma. Aquestes textures sempre combinen bé, amb un toc de canyella per donar el punt a la vainilla.

Cal dir que el primer dia que hi vaig anar, com que vaig encertrar el menú de ple, vaig quedar molt contenta.

Menú dia 2:

Croquetes de rostit: presentades amb mesclum d'amanida. Les croquetes ben elaborades amb carn desfilagarçada del rostit i prou cremoses. L'arrebossat ben fet, cruixent i gens oleios.

 
Calamars a l'andalusa: una equivocació de plat, quan els vaig veure, quatre anelles, em vaig arrepentir tant de no haver demanat les mandonguilles. M'esperava els calamars tallats i no anelles.

Pastís de formatge: un bon tall d'un pastís fi, amb gust suau de formatge i combinat amb l'acidesa del cuolis de maduixa. Una bona combinació.

Menú dia 3:

Amanida Cèsar: no en  tenia res d'amanida Cèsar, simplement era una amanida amb enciams variats, tires de pollastre i croutons. La salsa cèsar no hi era per enllloc, quan jo me l'esperava, perquè m'agrada molt precisament. No sé perquè en diuen així si després no te la serveixen, creen falses esperances.

Aletes de pollastre especiades amb soja i mel: un plat molt ben executat, la mel amb la soja casen molt bé. Potser un xic escàs, acompanyat d'un flamet d'arrós que no hi anava però em van dir que me'l posaven al jo demanar quin acompanyament portava i al dir-me ells que res. L'arrós tenia un toc picant bo.

Brownie de xocolata: vaig repetir el mateix postres ja que em va agradar molt la primera vegada i aquest cop me'l van servir amb crema anglesa, enlloc de l'escuma que tant m'havia agradat, però vaja, així canvio.

Doncs res fins aquí les meves 3 experiències gatsronòmiques en aquest restaurant. Prou bé per fer-se'n una idea;

Punts a favor:

- Cuina casolana amb el toc innovador
- Prou ràpids
- Bona relació qualitat-preu, 10 euros el menú
- La cuina és rotllo gastrobar, un concepte més nou ara, amb productes bons i ben cuinats
- Bona presentació dels plats
- Local cèntric, net i modern

Punts en contra:

- Els falta dinamisme a l'hora de servir i més tracte amb el client, més salero
- No actualitzen el menú al facebook, cosa que va de conya per decidir

Café Savoy

Us ensenyaré un restaurant que vaig descobrir no fa gaire, el juny passat exactament, però que ara per motius de feina a Girona he freqüentat més. Exactament quatre vegades són les que hi he anat, així que us mostraré els menús d'aquests dies perquè us en feu una idea així com els plats;

Menú dia 1:

 Calamars a l'andalusa: bonissima, excel-lent arrebossat i molt tendres

Pollastre amb escamarlans: un guisat deliciós i això que jo no sóc d'aquests plats, però aquest m'agrada molt. La salsa molt bona.

Coulant de xocolata, servit amb nata: un dels meus postres preferits però aquest em va decebre, odio quan són una magdalena calenta que l'obres i dius on és la xocolata líquida? I la nata d'esprai, què hi farem.

Menú dia 2

Espàrrecs verds amb salsa romesco: ben pressentats, un xic escàs el plat

Estofat de popets amb ceba i patata: molt ben cuinats, aquest guisat també em va. I la salseta per sucar el pa calent que et serveixen és d'allò més bona.

Braç de xocolata farcit de nata: ben elaborat, el pa de pessic ben tou i la combinació amb la nata i la xocolata casen bé.

 Menú dia 3:

Amanida de músic amb codony, formtage fresc i fruits secs: original i amb producte de temporada com el codony, dos errors: hi faltaven fruits secs, poques nous i panses hi trobaves i amaniment.

Bacallà a la muselina d'all amb espinacs: una presentació molt bufona, un llit d'espinacs amb el bacallà i la seva muselina molt suau d'all. Ben decorat amb les flors.

Puding amb panses i poma: molt bo, gens empalagós, un gust molt fi i ben combinat de la poma amb les panses. Un postres senzill però agradable.

Menú dia 4:

Pastís de porro amb crema de bolets: servit fred, crec que calent seria més bo. El pastís era força escàs, el bouquet poc amanit i la salsa poc gustosa. M'esperava més. Aquest plat no formava part del menú d'aquest dia, sinó del dia anterior però l'ofereixen al dia següent.

Bonítol amb ceba, pebrot del piquillo i iogurt especiat: força original, el bonítol fresc fet al punt, és a dir amb un to cruent. El guarniment de ceba i piquillo combinaven bé, ambdós cruixents i el toc de iogurt hi aportava un toc, potser n'hagués faltat un xic.

Pastís de formatge: un dels meus postres preferits. Intento demanar-lo sempre que en tinc l'oportunitat. Aquest dia tampoc hi era  al menú, però era del dia abans. Era bo, amb una base de galeta, una crema de formatge més espessa i la confitura de maduixa al cim.

Així doncs amb els diferents menús tastats podria dir alguns punts que m'han agradat i altres que no.

A favor:

- El local és ampli i molt ben situat.
- El personal és amable.
- El menú relació qualitat-preu és bo.
- Et fan una targeta fidelitat i cada deu menús te'n regalen un.

En contra:

- El servei és lent.
- Les amanides les porten amb poc amaniment i si en demanés més sembla que els costi dur les setrilleres.
- Alguns plats les racions són més escasses, tot i sent dietista considero que ja està bé.
- No sempre et proposen els plats del dia anterior en el menú del dia.

Doncs res, en general però molt bé, sinó no l'hagués repetit!

Una escapada a @canjoucasarural

Can Jou és una casa de turisme rural situada entre mig camí d'Olot i Besalú, a Sant Jaume de Llierca i concretament a la Miana.

El turisme rural ja fa uns quants anys que s'ha posat més de moda i cal dir que és una bona opció per allotjar'shi. Sobretot si vols gaudir de la natura ja que el paisatge que l'envolta et permet fer moltes activitats com passejades en cavall, rutes de senderisme, entre altres.

Les habitacions són grans i força acollidores. I una bona cosa que ofereixen és el menjar ja que sol ser de producte de proximitat i fresc.

Nosaltres hi vam esmorzar i vam poder observar-ho. La sala on s'esmorza és molt bufona, amb taules i cadires de fusta i amb unes vistes espectaculars. Cal dir que esmorzar en aquest lloc, amb la tranquilitat que ofereix, i amb bons productes és tot un plaer.

Hi havía diferents pans: integral amb llavors (sèsam, pipes, entre altres), integral amb panses i normal. Tots pa de pagès rodó, molt ben elaborat i fornejat, la crosta més cruixent i bona molla. Tenies la opció de torra-lo, així encara estava més bo, i sucar-lo amb tomàquet de penjar, sal i un bon oli d'oliva verge extra.

També oferien unes plates d'embotits tallat com 3 tipus diferents de formatges, botifarra negre i blanc,a fuet, xoriç, llonganissa, llom i pernil salat, aquest més escàs. La quantitat era un xic pobre però anaven repostant tot el que es gastava. Malgrat això l'embotit era bo, sobretot el fuet i els formatges, així com el llom embotxat.

De dolços m'esperava alguna coca casolana i no pastes envasades de xocolata i melindros però almenys oferien una oferta pels més llaminers.

Un punt bo eren els iogurts i els sucs de taronja i prèssec. També hi havia cafè amb llet o infusions.

I ja per acabar dir que el personal és atent i amable, intenten que et sentis a gust, com a casa però rural.

Restaurant Nelson

Situat prop de l'estació i a quatre passes de la Plaça Carlemany (popularment coneguda com la Plaça del Porro) es troba aquest acollidor restaurant anomenat Nelson.

És un restaurant força gran, de taules amb estovalles i amb un to més clàssic. El servei és amable i massa ràpid fins i tot, que encara està sucant pa al plat i ja te'l treuen.

 Al migdia fan un menú amb molts plats per triar tant de primer com de segon per 10'95. En els postres la varietat disminueix, sent flam, pastís de la casa, gelat o fruita. En aquest menú s'inclou beguda, aigua o vi i pa. Un pa molt bo per cert, integral i amb la crosta cruixent però la molla ullada i amb aquella olor característica més àcida d'un bon pa.

Jo vaig optar per uns raviolis farcits de gorgonzola amb salsa de bolets. Em va semblar un plat bonissim, ja me l'esperava bo però em va sorprendre, la crema de bolets era gustosa i fina, bonissima i els raviolis frescos amb el gorgonzola que hi combinaven de bé amb els bolets. Bolets i formatge formen un tàndem sublim.

De segon ho tenia clar: mandonguilles amb sèpia. És un plat que m'agrada des de ben petita, pilotilles com n'hi deia jo. Un plat molt ben cuinat, amb la sípia ben tendra i la carn de les mandonguilles ben bona, acompanyades d'una salseta molt ben aconseguida i pèsols.

I de postres vaig optar per pastís de la casa que aquell dia era de llimona. Vaig sentir que el compraven en un forn conegut de Girona. Es tractava d'una base molt fina de pa de pessic amb una mouse de llimona i gelatina. Passava bé.

 

Així doncs vaig menjar un menú de migdia amb una excel-lent relació-qualitat preu. La gentada que tenen ho demostra. També porten la restauració de la Farinera, que ja l'hem provat un parell de vegades.

Can Guix

A Olot ens agrada anar-hi. Ara amb l'autovia ens queda més fàcil l'accés, així que de tant en tant hi fem una visita. La última vegada vam veure un restaurant que no podiem deixar de provar, així que dit i fet.

Resulta que és un restaurant molt conegut a Olot, tant perquè fa molt temps que hi són, més de cincuanta anys, com per la seva carta variada i molt econòmica.

Els seus plats molt complerts i a un preu més que bo, sobretot per la relació qualitat-preu.
Seempre està ple de gent, raó per la qual la cuina no tanca al migdia, nosaltres vam dinar  passades les quatre de la tarda, i això encarregant taula una hora abans.

El restaurant regentat per una família ben avinguda, ha passat de generació en generació. De tracte familiar i ambient familiar. Les taules estan molt juntes i hi ha molt girigall, però es menja bé.

La mestressa et deixa la carta i no s'apunta la comanda enlloc,se la memoritza, amb tanta gent, no se com ho fa.

Nosaltres vam agafar, després de cridar-nos l'atenció varis plats que un altre dia haurem de provar, unes croquetes:

Aquest plat un error, ja que eren croquetes congelades. Tot i això ja veiueu que la ració és abundant.

De segon el meu marit va agafar filet de llenguado amb formatge i pernil dolç amb acompanyament de patates fregides casolanes, valen molt la pena, i escarxofes arrebossades i saltejat de pèsols amb xampinyons. Bonissim aquest acompanyament que costa 1 euro més al plat que triis.

Jo vaig fer plat únic, ja que havia emsorzat de forquilla i no tenia massa gana. Unes patates d'Olot amb acompanyament variat. Un gran encert, l'arrebossat de les patates excel-lent i el farciment també.

   
Les mandonguilles, l'amanida Guix i l'escalopa amb patates són alguns plats pendents que ens han quedat.

De postres nata amb nous i caramel. Molta quantitat de nous, sobretot tinguent en compte el preu, 1'90.

Si us agrada menjar casolà i força quantitat aquest restaurant no us el podeu perdre.

Hostal del Fang

L'antic Hostal del Fang es troba a mig camí de les Planes d'Hostoles i de la vila d'Amer, i a tocar de l'església abandonada de la Mare de Déu de Núria. Es tracta d'un restaurant casolà amb cuina de tota la vida i embotits de la Garrotxa.

Nosaltres hi vam fer un esmorzar de forquilla, el meu marit, unes torrades amb botifarra a la brasa i jo sèpia guisada amb costelló. No és que em vingués molt de gust per esmorzar, però em va cridar l'atenció probar-lo.

La veritat és que estava molt ben cuinat. Els talls de sèpia eren força grans però molt tendres, acompanyada amb 3 talls de costelló i força pa per aprofitar el seu suc.