El @Restaurantxado de Palafrugell

L'Agost passat vam anar al Restaurant Xadó de Palafrugell.
Es tracta d'un restaurant que ofereixen tant cuina àrab com del baix empordanesa, amb el xef Charly Sadiki al capdavant de la seva cuina, un xef d'origen marroquí que va estar 30 de anys al capdavant de la cuina del prestigiós Hotel Llafranc i finalment va decidir establir-se pel seu compte en aquest racó de Palafrugell.

Per començar, ens van dur uns petits tastets gentilesa de la casa, ben senzills però molt bons. Es tracta d'unes làmines de patata al forn amb espècies i un platet d'olives marinades.

A continuació el primer plat. Ens vam demanar un carpaccio de filet de bou amb parmesà servit amb canonges, tomàquets Cherry i torradetes de pa per una banda i unes gambetes de Palamós. Gambes... què en podria dir ? Boníssimes, ben fresques i molt gustoses.

De segon ens vam demanar un dels plats estrella de la casa: el seu arròs negre amb llagosta, però no degut a que hi posi cap tipus de tinta de sèpia sinó gràcies al seu lent i acurat sofregit d'hores de cocció fins al punt d'arribar a agafar aquest to tant fosc característic.

L'arrós venia servit en cassola, una ració molt abundant per a dues persones, al punt de cocció, sucós i acompanyat amb sèpia, musclos, escamarlans, salsitxa i la deliciosa llagosta.
Un veritable plaer no només pel paladar sinó també per la vista i l'olfacte, on tant bon punt ens van dur la cassola i ens van servir el plat, ja començaves a fer saliveres.

La veritat és que el gust d'aquest arròs és impressionat, el millor arròs que he provat mai. Un d'aquells arrossos que aniria a menjar cada setmana sense cansar-me'n mai.

Després d'aquest espectacle pels sentits, van venir els postres, totalment casolà. Per una banda vam demanar unes trufes de xocolata i un pastís de formatge, acompanyats ambdós amb trossets petits de pinya i síndria i una melmelada de maduixa pel pastís.

En definitiva, un restaurant acollidor, amb molt bon servei, amable i atent, amb una relació qualitat-preu més que bona i una cuina excel·lent.
Amb moltes ganes de tornar-hi amb els ulls clucs demà mateix.

Dinar al Café Savoy

Aquesta cafeteria està situada en ple centre de Girona, al carrer Nou i és el restaurant de l'Hotel Peninsular. Bon lloc per si estàs comprant per les botigues del voltant o el Mercat del Lleó.

Ofereixen ofertes d'esmorzars, també aperitius, berenars, coctails i dinars. Nosaltres vam provar un menú de diàri, que tot i que no hi ha molt a triar, el que ofereixen és bo.

Aquest era el menú que hi havía aquell dia:

Jo vaig optar per agafar dos segons:

- Un estofat de popets amb ceba: una delícia de plat. Els popets molt ben cuinats, ben tendra amb la ceba tallada ben dina i molt ben cuita. El punt de salsa excel-lent. I la quantitat molt generosa.

- Bistec rus amb alls tendres i ceba caramelitzada: una bola de carn, tipus mandonguilla amb gust d'all però no s'hi trobava la ceba caramelitzada. Aquest plat me l'imaginava dieferent.
Les patates d'acompanyament eren artesanes i tallades gruixuides, amanides amb sal tipus Maldon i orenga sec.

La meva mare va optar per:

- Milfulls d'escalivada amb formatge de cabra: un xic escàs la veritat, però el plat era bo i anava acompanyat de mesclum d'amanida.

- Popets, com jo.

El pa que ens van servir era recent fornejat, calent encara i i cruixent i bo.

Per beure aigua o refresc a triar.

I de postres vam agafar el iogurt amb coulis de maduixes, que en realitat era un gotet de iogurt àcid amb melmelada de maduixa al cim. Era bo, tot i que volia el coulis...

En resum, aquest café està molt ben situat, l'ambient és agradable i l'espai és gran, ben decorat i amb aire acondicionat. La relació qualitat-preu és més que bona: 10 euros per persona.

Refresca't amb el suc que et proposem!

Avui us proposo una recepta amb sucs naturals de fruita.

Amb aquestes temperatures va molt bé prendre algun suc de fruita ben fresquet i més ara que disposem d'una gran varietat de fruita al mercat.

Es poden fer moltes combinacions, nosaltres en farem un amb taronja i maduixa, que està espectacular!

Ingredients:

taronga
maduixes
gel

Elaboració:

Pelem la taronja i netegem les maduixes. Posem les fruites a la liquadora amb algun glaçó de gel, no molt, perquè no ens aigualeixi el suc.
Ho posem aliquar i ja ho tindríem, queda un suc acabat de fer, fresquet i amb totes les vitamines de la fruita.

Nota dietètica:

Amb aquest suc obtindrem tota la vitamina C de la taronja, que ens servirà per mantenir joves i la maduixa ens hi conferirà substàncies beneficioses pel cor, ens tonficarà els ronyons i ens ajudarà a prevenir la càries.

Restaurant Ca La Tina

Aprofitant l'Instagram de Port de la Selva, i després de passar un matí pujant al Monestir de Sant Pere de Rodes, que és impressionant i les vistes, una passada, amb el trenet i fent un vol pel poble, ens vam quedar a dinar a Ca la Tina.

Al meu pare li feia gràcia, ja que ell hi havía treballat i s'hi quedava a dinar. Vam preguntar a la guia i ens dir que segurament era aquest restaurant el que deia ell que recordava.

És un restaurant de menú casolà, bona relació qualitat-preu per ser el cap de setmana, to i que algunes coses podrien millorar. Aquell dia com que hi feien el SonarKids tenien ple i això que el restaurant és gran i disposen de varis menjadors.

El menú de dissabte era de 15 euros, sense IVA però. Això enganya un xic, sempre has de llegir la lletra petita.

Nosaltres vam provar:

- Fideuà, acompanyada d'all i oli (de pot)

- Sèpia amb patata i pèsol: molt ben guisada la sèpia, va quedar molt tendra i el suc molt bo

I de segon tots vam optar pel peix fregit: una mescla de sorell, capellans i anxoves fregides. El sorell tenia un gust a mar deliciós i l'anxova bonissima així fregida.

El pa, ja ho veieu, congelat i posat al forn, torradet.

De postres vam fer un pastís de nata i nous, em vaig quedar l'últim que quedava.
Era normal, me l'esperava més bo.

En Ramon va agafar, en falta de més pastissets, les maduixes amb nata. Nata d'esprai :(

Una nota negativa, que suposo que era per la gran quantitat de gent, que no donaven a l'abast, va ser que el primer plat ens el van servir molt ràpid, el temps de rentar-me les mans i ja el teníem a taula, però, en canvi pel segon plat vam haver d'esperar casi tres quarts d'hora i a mi l'espera no m'agrada. Em desespera, si tinc gana perquè tinc gana i sinó també :)

En definitiva el tracte va ser bo, un restaurant de tota la vida on no hi ha ni carta de menú, t'ho diu de paraula, que així sempre em queda aquella sensació de: I si es deixa algun plat? Perquè després a la taula del costat em va semblar sentir un plat que a mi no m'havia dit :( Crec que és millor que et donessin tan sols un paper amb el menú escrit.

Berenar al Mes Cub

Que diferent fer un Instagram un dijous a la tarda. Semblava festa, una bona manera d'apropar-se al cap de setmana i fer-se més curta la setmana :)

Sobretot tinguen en compte el berenar que ens va oferir el Mes Cub, dues taules a la seva terrassa:

- Amb plates d'entrepans variats: de pernil dolç, pernil salat, botifarra, llonganissa i formatge. Fets amb un pa molt cruixent i bo.

- Sucs naturals recent fets per ells: de taronja i una barrejat amb taronja, maduixa i síndria. Molt refrescant i adient pel bon dia que ens va fer. A més combinava bé :)

- Xuixos de Girona: no podia ser menys, uns xuixos excel-lents, una crema fina de farciment i una massa cruixent i molt ben fregida.

- També hi havia ratafia que per acompanyar el dolç va bé, tot i que amb la calor...

Vam passar una bona tarda, passejant pels racons preciosos que té Girona, els seus jardins màgics, és una cuitat amb encant.