Pastís Red Velvet

Els qui em coneixeu ja sabeu que sóc llaminera de mena. M'encanten els pastissos, tot i que no tots tampoc ;)
 

La primera vegada que vaig veure aquest pastís em va enamorar, el seu color vermell vistós i la seva cobertura blanca el fan preciós. I a vegades les coses maques no són tan bones, però en aquest cas si.

Xocolata @hersheys

Del nostre viatge de l'any passat la Costa Est d'Estats Units ens en queden molt bons records, sobretot de la ciutat de Nova York. Arribar a la gran ciutat per primera vegada és mirar enlaire i deixar-te amb la boca oberta. Els seus impressionants rascacels fan de Nova York una ciutat inaccessible però en canvi quan passeges pels seus carrers de seguida te la fas teva. És un ciutat fàcil per moure't, totalment diferent del que pot semblar.

Doncs a part dels records també varem portar els típics m&m's, visita obligada a la seva botiga del Time's Square, I la xocolata de Hershey's, la coneguda marca que fabrica els famosos kisses vistos al cinema i en alguna coneguda sèrie de tel.levisió, també amb la seva botiga a la famosa plaça.

Hershey's són el fabricant de xocolata més gran d'Amèrica del Nord. Té la seva seu a Hershey, Pennsylvania, llar també del Chocolat World Hershey's, hagués estat bé poder-hi fer una visita i tot que hi vam anar a Pennsylvania però per veure l'estatua d'en Rocky i les conegudes escales on entrenaba a la pel.lícula.

Així doncs tornant al món del pecat de la xocolata dir-vos que el gust que té aquesta marca fundada l'any 1894 és especial, fina i delicada com si fos un bombó. Particularment la trobo molt diferent que a la que estem acostumats aquí.

Us ensenyaré algunes varietats que vam tastar:

De xocolata amb ametlles

De xocolata blanca amb cookies

De xocolata amb llet

Totes eren bonissimes però si n'hagués de triar una em quedo amb la de xocolata amb ametlles, tot i que la blanca amb cookies, era fina, gens empalagosa i no tan dolça com acostuma a ser aquesta "xocolata" (ho poso entre cometets perquè s'hauria de dir manteca més que xocolata).

Patates al cajún

Les patates ens agraden de totes les maneres; fregides, al forn, guisades, en purè, en xips i fins i tot bullides.

Donen molt de joc a la cuina, combinen bé amb tot, carn, peix i ous i admeten moltes combinacions.

Nosaltres les hem fet amb una selecció d'espècies molt aromàtica anomenada cajún. La cultura cajún prové dels primers colonitzadors francòfons que es van assentar a Nova Escòcia i a Nova Brunswick (Canadà). Es coneixien amb el nom d'"acacians" i al segle XVIII van ser desallotjats pels britànics i es van establir a Louisiana. Aquests es van haver d'adaptar a les espècies que hi havia a la zona i encara avui dia trobem amb el nom de "cajún" alguns plats cuinats amb aquestes espècies, les quals confereixen un lleugerament toc picant.

Les espècies que el componen són variables però acostumen a ser: 1 c.p (cullerada de postres) de pebre vermell picant, 1 c.p de pebre vermell dolç , 1 c.c (cullerada de cafè) de pebre negre , 1 c.c de comí , 1 c.p de ceba seca , 1c.p de farigola seca , 1 c.c d'all sec en pols, 1 c.p d'orenga sec , 1 c.p de mostassa seca, 1 c.c de Xile en pols.

Elaboració: es posen totes les espècies a la batedora i es trituren bé amb el túrmix fins que quedin pols i ja les tenim llestes per a usar.

Per a preparar les patates, que són de Patatas Calidad, de la varietat Agria, una patata de gran qualitat ideal per a la fritura. Les hem tallat a daus i les hem fregit amb poc oli i a foc més alt al principi perquè quedin cruixents per fora i posteriorment abaixant el foc per acabar de coure-les.

Una vegada cuites s'hi tiren les espècies cajún i es barrega bé. Queden unes patates molt cruixents i amb el toc gustós de les espècies amb el punt final picant.

[Viatge #NY] La tornada amb @DeltaAssist_ES

El viatge de tornada cap a casa el vam fer amb la companyia aèrea Delta Air Lines. Unes assafates ben plantades, vestides de vermell, maco per cert l'uniforme, ens van rebre i dirigir als nostres seients. Uns seients no gaire ben posicionats, al mig de l'avió, amb passatgers a banda i banda. Sort de l'Ipad de cada seient davanter, que t'ajuda a distreure i també del menjar que et van servint durant el llarg viatge de gairebé 8 hores.

Aquesta vegada vam sortir de l' aeroport de Newark.
Poc després d'iniciar el vol ja ens van portar un pica-pica a base de mini pretzels (que encara no havíem tastat) i cacauets salats. Per beure a triar, vam fer cervesa i tònica per a mi. Sempre vene de gust aquestes cosetes, sobretot quan està aborrida.

Quan ja portava gairebé tota la primera pel.lícula del vol, van servir el sopar. Podies triar entre pasta o carn.

El meu home va optar per la pasta, així que li van oferir uns macarrons amb salsa de tomàquet a la provençal i un xic de formatge. Feien bona olor.

Jo em vaig decantar per la carn, pollastre amb salsa de xampinyons i verdures bullides. No estava malament per ser de l'avió.

Com a primer hi havía una amanida amb enciam iceberg i cogombre tallat a rodelles, amanit amb sal i pebre, perquè busca l'oli aquí :)

I per acompanyar els dos plats principals teniem un pa de xapata petit, encara fred, mantega, galetes salades i un paquetet de formatge Jack, aquest de dos colors que podeu observar a la imatge. Un detall molt bo per als que ens agrada el formatge.

Per beure podies agafar un refresc amb gas i, també tenies l'aigua envasada que ja porta la safata.

De postres un pastisset de brownie, que tampoc n'havíem menjat durant l'estada a Nova York. Sort que a l'avió et permet encara degustar alguns aliments típics de la cuitat, encara que no estiguin al mateix nivell, ni de terra ni de palatabilitat. Per finalitzar l'apat et donen un cafè americà, com no.

Després de passar-me la segona pel.lícula ens van dur ja l'esmorzar. Era un pack de snack on hi havía un pastisset molt dolç fet a base d'aranyons, un iogurt de maduixa tipus grec, un suc de taronja natural i un cafè llarg amb la seva llet petita, que no n'hi ha per gaire.

Com a detall un mentos petit i una tovalloleta húmida.

[Viatge #NY] Batut del @McDonalds i donuts del carritu

L'últim esmorzar a la gran ciutat, quin pena. El vam fer com dos novaiorquesos més, baixant de l'hotel, en direcció al Central Park, vam trobar un carritu d'aquests que ja us he parlat anteriorment en algun altre post sobre els esmorzars a Nova York. Ens hi vam aturar només per compra-hi els donuts, ja que les begudes que venien en el seu moment no ens van convèncer, i vam preferir optar pels del McCafé de McDonalds.

Així que al Mc Donalds proper al Columbus Circle hi vam entrar, vam demanar dos frappés, un de mokka-xocolata i l'altre de caramel. Tots dos amb gel i força bons, del tipus que s'estipula allà, és a dir, carregats de sucre, això si no ens els vam agafar amb nata. Amb les calories dels donuts ja en feiem prou.

Vam poder-ho menjar al mateix local, amb vistes al carrer. Un donut i mig cada un, provant un de farcit de crema, artificial i ben dolça, un de xocolata per dins i per fora i un de xocolata tipus brownie i amb sucre glass que és molt bo i no tan greixós ni dolç ni empalagós, com els altres. Encara que hagi de confessar que per uns dies aquest esmorzar tampoc m'importa, tot i que, en part, sort que era l'ultim ja. Perquè com a dietista que sóc se perfectament la bomba calòrica que és, però també us diré que la textura toveta i la palatabilitat que té fa que ens agradi. De fet quan mengem aquests tipus d'aliments el nostre cervell segrega dopamina, que fa que ens sentim eufòrics, és per això que sempre en volem repetir l'experiència. El nostre cervell busca mantenir les dosis de dopamina i serotonina (neurotransmissors encarregats de la conducta alimentària) a nivells alts, tot i que no és necessària que ho fem amb aquests tipus d'aliments. Aliments com la llet, el salmó, el plàtan, les nous, entre altres ens ajudaran en aquesta regulació d'una forma més sana.

Després d'agafar forces en forma de calories buides, ens vam dirigir cap al Museu Nacional d'Història, que tots dos en teniem moltes ganes i just ens haviem reservat l'últim dia per visitar-lo. Us diré que ens va agradar molt, és molt interessant i hi ha molt de contingut i exposició per veure. Nosaltres vam haver d'anar a correcuita perquè només disposavem del matí, fins al migdia, ja que havíem de tornar a l'hotel perquè ens vinguessin a buscar per anar a l'aeroport. Per tant, si hi aneu, agafeu un dia per poder veure totes les interessants sales que el formen, això si, que no se us faci de nit, no fos cas que us passes lo de la pel-lícula...

... Nit al Museu ( que per cert, sinó l'heu vist, us la recomano, passareu una bona estona)

[Viatge #NY] Sopem a @carnegiedeli

Ens apropàvem a la fi del nostre viatge a Nova York i sense proposar-nos-ho, havíem deixat pel final precisament un dels llocs que teníem fitxats des de casa i que n'havíem llegit bones crítiques a tripadvisor: el Carnegie Deli.

Es tracta d'un restaurant situat a la 7a avinguda, a l'alçada dels carrers 54th i 55th, molt a prop del Central Park, just al costat del "Carnegie Hall", una coneguda i mítica sala de concerts de Manhattan, que amb les seves 3 sales, acull tant concerts de música clàssica i opera com de rock i teatre i per acabar i no menys important, situat ben bé davant del nostre hotel.

Però tornant al Carnegie Deli, va ser obert a l'any 1937 i amb els anys ha esdevingut un dels restaurants del seu tipus més visitats de Nova York.

Dins la seva oferta alimentària, predominen els entrepans o sandwichs de carn, ja siguin de pastrami o vedella rostida, que com a mínim contenen 450 grs (1 pound) de carn.
El restaurant també ofereix una bona varietat d'aliments tradicionals jueus, com la sopa de boles de matzoh, pancakes de patata, fetge de pollastre i salmó fumat.  

Segurament aquesta variada oferta de productes tradicionals jueus, va propiciar que a l'any 1984 s'utilitzés l'interior del local per gravar-hi algunes escenes d'una pel·lícula de Woody Allen, "Broadway Danny Rose", fet que encara va fer disparar més la popularitat del restaurant, fins al punt, que dins la seva carta ofereixen un "Woody Allen".

 

Es tracta d'un entrepà gegant de pastrami i vedella rostida, que pel que es veu, agrada moltíssim al famós director de cinema i que va tenir el seu origen en que el director, trobava a faltar a la carta un entrepà que barregés els 2 tipus de carn, així que l'amo no va dubtar ni un moment en preparar-n'hi un i incloure'l a la seva carta d'entrepans amb el nom del director.

Així doncs, el dia abans de marxar, vam anar a sopar al Carnegie Deli i com no podia ser menys, vam decidir demanar-nos un Woody Allen per nosaltres solets.

Val a dir que quan et donen el paquet, és pesat com una pedra grossa. Per desgràcia, no teníem cap balança a mà per pesar-lo i fer-hi una foto, però segons els Carnegie Deli, aquest entrepà conté gairebé 1 kg de carn (2 pounds).
Se serveix acompanyat d'un cogombre gegant amb vinagre i una mena de salsa de mostassa amb un toc picant.

La veritat és que ens va costar força d'acabar, la carn semblava no tenir fi i el cogombre avinagrat no ajudava massa a fer-ho baixar tot plegat, fet que francament reforça i dóna tot el sentit del món al famós lema del restaurant: "Si t'ho pots acabar, és que hem fet alguna cosa malament". ;)

Res, un entrepà apte només per carnívors amb molta gana i que segurament no deixarà a ningú indiferent. El preu d'un Woody Allen és de 24.95$, que al canvi vindrien a ser uns 27 euros.

Ja per acabar, us deixo el fantàstic espectacle visual que suposen els plats que ofereix aquest restaurant, i també l'enllaç del seu menú complet.

[Viatge #NY] Hamburguesa al @Five_Guys

Tal i com us vaig dir a l'altre post de hamburgueses Shake Shack, una altra de les cadenes d'hamburgueses que ens va agradar moltíssim i que en aquest cas veníem recomanats per un company de feina que ja hi havia anat de vacances, és el Five Guys (@Five_Guys).

Es tracta d'una cadena d'hamburgueses, hot dogs i patates fregides que té els seus orígens a l'estat veí de Nova York,Virgínia a l'any 1986. Durant els anys següents a la seva obertura, es van obrir 5 locals en total.

Però el nom no ve d'aquí. El primer restaurant va ser obert pel matrimoni format per la Janie i en Jerry Murrell; aquests tenien llavors 4 fills, en Matt, en Jim, en Chad i en Ben. Així doncs la Janie tenia 5 homes a la família (5 guys) i d'aquí el nom del seu restaurant. Un temps més tard van tenir un cinquè fill i aleshores el nom ja va quedar pels 5 fills, tots nois, que tenien.

No va ser fins l'any 2003 que es va començar a expandir la cadena obrint tot de franquícies per altres estats fins arribar a tenir els més de 1000 locals entre Estats Units i Canadà. A partir del 2013, van obrir el primer local a Londres, just un dia abans de l'obertura del primer local fora d'EUA de la cadena Shake Shack i tot just a 300 m. del seu local.

Però anem al que ens interessa, el menjar. El seu menú és força simple, per evitar complicacions al client. Disposen de 4 tipus bàsics d'hamburguesa:
 - Hamburguesa normal
 - Hamburguesa amb formatge
 - Hamburguesa amb bacon
 - Hamburgues amb bacon i formatge
i després també tenen la versió "little" de les anteriors.

A partir d'aquí, pots demanar que afegeixin qualsevol ingredient a la teva hamburguesa base, sense restricció de quantitat. És a dir, que si hi vas amb molta gana, és una mica perillós perquè tens fins a 15 ingredients extra a escollir, entre els quals tenim enciam, tomàquet, ceba, xampinyons, jalapeños, etc...

A part de les hamburgueses, també disposen de hot-dogs, sandwichs i les seves boníssimes patates, amb 2 estils diferenciats, patates fregides a l'estil 5 Guys o bé a l'estil Cajún. 

Per beure, i com ja era costum, una gran varietat de refrescos a escollir, amb coca-cola, minute maid de llimona i light, cherry coke, fanta taronja, etc.. i també amb full refill lliure, és a dir, podies anar a re-emplenar el teu got tants cops com volguessis.

Nosaltres vam escollir una cheeseburguer amb bacon cada un, afegint-nos ceba i xampinyons a la planxa, enciam, tomàquet i maionesa (cada hamburguesa puja a 8'59$).

Per beure una Coca-Cola (2'29$) i un Minute Maid de llimona (2'29$). Per rematar tot l'àpat, unes patates fregides a l'estil Cajún (3'59$).

En total, el compte ens va pujar a 27'60$. Això sí, les hamburgueses eren molt grans, amb una carn molt ben feta i gustosa, que ens va agradar molt, tot i que eren més bones més al Shake Shack. La ració de patates era molt abundant, ja que en vam agafar només una per provar-les i quan ens van entregar la bossa ens pensàvem que s'havien equivocat i ens n'havien servit 2 racions.

Un punt a destacar, és que a diferència del Shake Shack, aquí no hi havia cap exèrcit de dependents per servir-te ni et donaven cap aparell amb llumetes que t'avisa quan tenen la teva comanda a punt, però si que t'alleugen l'espera (i la gana) deixant servir-te pel teu compte, tantes racions de cacauets torrats com vulguis d'uns sacs que hi havia al mig del local.

Tot i que van ser ràpids servint-nos, no vam poder evitar fer-hi un parell o tres de visites per fer-nos més passable l'espera. ;)

[Viatge #NY] Els donuts i Nova York

Els donuts són un dels aliments més populars als EUA. Constitueixen l'esmorzar de molts americans i sovint aparèixen al cinema com uns dels dolços predilectes dels policies o com a aliment preferit d'en Homer Simpson. 

El primer donut es va fornejar l'any 1847, quan un mariner anomenat Hanson Gregory va fer el famós forat amb la tapa d'un pebrer del barco, per solucionar el problema que la massa no es fregís bé per dins.

A partir d'aquí trobem molts tipus de donuts al mercat: glacejats amb varis colors, farcits, coberts de xocolata, amb toppings i molts altres més creatius que van apareixen.

És un dolç que s'ha convertit en una moda. De fet a Nova York, segons el New York Times, es parla del Floriment de l'art del donut. Una moda més gran que la del cupcake, que al meu veure és passatgera.

Així doncs a Nova York podeu trobar molts llocs on venen donuts. Nosaltres n'hem provat alguns i també hem volgut tastar els que venen als carritus, que és on van els treballadors a comprar l'esmorzar, de camí a la feina.

Aquest carritus venen pastes dolces, croissants i disposen d'un petit assortiment de donuts: coberts de xocolata i farcits, glacejats, amb sucre, els normals o farcits amb melmelada. De preu són econòmics, van dels 0'80 fins al dòlar. Acostumen a ser ben frescos, ja que solen vendre tots els que porten. És més, si hi vas més tard et trobes que ja no queda per triar.

Dues xocolates que ens vam prendre

De begudes també en serveixen, més simples, cafè o xocolata i crec a 1 dòlar cada cosa. Ara, això si, no t'esperis ni un super cafè cremós ni una xocolata espesa, ben líquid tot i amb gel si vols.

Comprar l'esmorzar aquí és començar el dia tastant l'essència de l'illa en forma de rosquilla, ja que t'endús la bossa de cartró amb els donuts en una mà i el cafè a l'altra mà.