Fa uns mesos, a finals de l'any passat, la meva mare i jo vam provar un restaurant a Girona que ens va agradar força. Així que aprofitant que havia de dinar en aquesta meravellosa ciutat vaig repetir l'experiència i, mai millor dit, ja que, vaig repetir exactament el mateix menú. Coincidia que també era divendres. El local que és acollidor i està ben situat, aprop de l'estació, no estava tan ple com aquell dia, però anaven fent.
Cal dir que hi havien els mateixos plats a triar que l'últim cop, aquí els teniu:
- Una aigua amb gas i un xic de pa.
- Patates al forn amb ceba i ou: estaven més bones la primera vegada que els vaig tastar, però suposo que mai queden igual. Un xic més olioses aquestes que l'anterior vegada, tal com podeu observar aquí. I també més blanques, no feia tanta presència el plat :(
- Bacallà amb samfaina: tampoc era tant bo com la primera vegada. Sembla estrany, el mateix restaurant i com canvia. Repeteixo que el fet de ser casolà mai queda igual. En aquest hi havia molta samfaina i el bacallà va quedar un xic massa desfet tot plegat.
I de postres, bufet: aquesta vegada no van oferir aquell puding de nous tan bo, vaig fer un popurri de:
- Flam d'ou: casolà, bo, amb els seus foradets i gust potent.
- Iogurt artesà: bo, de gust fi i àcid que ja ho vaig solucionar amb una bona cullerada de sucre :)
- Puding: aquesta vegada era més insuls (faltaven les nous) i un xic de pinya natural per ajudar a digerir el dinar
I ja per finalitzar un tallat descafeïnat de sobre amb sacarina, per no perdre la costum ;) Bo aquest cafè també!
Cal dir que hi havien els mateixos plats a triar que l'últim cop, aquí els teniu:
- Una aigua amb gas i un xic de pa.
- Patates al forn amb ceba i ou: estaven més bones la primera vegada que els vaig tastar, però suposo que mai queden igual. Un xic més olioses aquestes que l'anterior vegada, tal com podeu observar aquí. I també més blanques, no feia tanta presència el plat :(
- Bacallà amb samfaina: tampoc era tant bo com la primera vegada. Sembla estrany, el mateix restaurant i com canvia. Repeteixo que el fet de ser casolà mai queda igual. En aquest hi havia molta samfaina i el bacallà va quedar un xic massa desfet tot plegat.
I de postres, bufet: aquesta vegada no van oferir aquell puding de nous tan bo, vaig fer un popurri de:
- Flam d'ou: casolà, bo, amb els seus foradets i gust potent.
- Iogurt artesà: bo, de gust fi i àcid que ja ho vaig solucionar amb una bona cullerada de sucre :)
I ja per finalitzar un tallat descafeïnat de sobre amb sacarina, per no perdre la costum ;) Bo aquest cafè també!
No hay comentarios:
Publicar un comentario