Pel.lícula recomenada: "Un viatge de deu metres"

Ahir, tarda de diumenge plujós, vam mirar una pel.lícula que em va agradar molt, basada en el món de la gastronomia, "Un viatge de deu metres".

Es tracta d'una adaptació cinematogràfica de la novela de Richard C. Morais, la qual tinc pendent de llegir, ja us explicaré. Ara de moment dir-vos que si us agrada el món de la gastronomia no us la podeu perdre.
L'argument tracta d'un noi hindú, en Hassan Haji, que coneix el món de la restauració des de ben petit, quan el seu avi tenia el restaurant de baix de casa seva a Bombai. Cada dia l'olor a curry i a altres espècies invadia la casa del noiet, fins que un dia és ell mateix qui dirigeix el restaurant. No obstant una tragèdia inesperada fa que ell i la seva família hagin de marxar de la ciutat en busca d'un nou lloc on viure, els Alps Francesos.

Una vegada instal.lats allà monten el seu propi restaurant hindú, tot i que no són gaire benvinguts al poble i menys quan a davant tenen un restaurant molt sofisticat, Le Saule Pleurer, reconegut amb una estrella Michelin i dirigit per la coneguda i prestigiosa chef madame Mallory. El problema surgeix quan la chef descobreix que en Hassan és molt bon cuiner i comença la competència per aconseguir l'èxit.

A la pel.lícula les dues cultures, la índia i la francesa, xoquen una mica gastronomicament parlant. Mentre uns cuinen boeuf bourguignon, els altres elaboren el seu pollastre tikka masala. Sort que més endavant les dues cuines s'entremesclen aportant sempre un toc especiat a plats que porten molts anys, massses, fent-se de la mateixa manera. Un joc d'espècies que servirà a la cuina per ressaltar el sabor dels plats i a la vida per unir cultures.

Aprofita la subscripció a @cuinacat

Tothom qui més qui menys coneix la revista Cuina, i en el cas que no, ara en teniu una bona ocasió. La revista us ofereix una subscripció anual amb el llibre "Les postres de Jordi Roca" de regal i tan sols per 19'90 euros.

La revista Cuina té molts bons continguts gastronòmics, receptes molt interessants i una imatge molt cuidada. A més et dóna vals 2x1 per a gaudir d'un àpat a restaurants de renom, a triar entre els 23 que et proposen. Així que per un mòdic preu podrem gaudir de les seves pàgines, el llibre d'en Jordi Roca i el fet de menjar al restaurant a meitat de preu.

És una excel·lent idea de regal per la mare o per a nosaltres mateixos, perquè no? Si us interessa només heu de clicar la imatge :)

Figa amb xocolata

Fa uns dies que vaig rebre unes figues delicioses, unes figues "Pata Negra" que diriem però literalment. Es tracta d'unes figues seleccionades i assecades al sol, es sotmeten a un tractament lent de curació a la bodega, obtenint així un producte Gran Reserva.

Unes figues extraordinariament bones i tendres, uniques al mercat. Soles són una delícia però en aquest cas en varem fer amb xocolata, que encara són més exquisites.

Ingredients:

xocolata fondant
figues Doñigales

Elaboració:

Fonem la xocolata al bany Maria o al microones a intervals d'un minut per tal que no es cremi. Passem les figues per la xocolata, fem volta i volta i les deixem sobre el marbre de la cuina per refredar.
Una vegada freda la xocolata ja queda adherida a la figa i la podem consumir.

Magdalenes de llimona i llavors de chia

Una recepta que tenia ganes de fer és aquesta. Unes magdalenes amb propietats beneficioses per a l'organsime aportades per les llavors de chia. Proporcionen energia, regulen els nivells de sucre, són saciants i van bé pel restrenyiment. A més aquestes magdalenes les hem elaborat amb edulcorant i una mica de llimona, així que són menys calòriques.

Ingredients per a 12 magdalenes:

• 250 g. de farina
• 2 ous 
• 1 iogurt
• mig got de llet
• 1 got d'oli d'oliva verge extra
• 100 g. d'edulcorant Dayelet
• 1 sobre de llevat El Vesubio
• pell de llimona ratllada
• 1 cullerada sopera de sucre

Elaboració:

Batem els ous fins a obtenir les clares a punt de neu.
En un bol a part hi posem la llet, el iogurt, l'edulcorant, l'oli, la llet, la pell de llimona i les llavors de chia.

Barregem tot i hi afegim la farina tamitzada i el llevat.

Emplenem els motlles de les magdalenes fins a tres quartes parts, per tal que no es vessin.

Finalment hi espolsem un xic de sucre al cim de cada una i les enfornem amb el forn prèviament preescalfat a una temperatura duns 180ºC durant uns 20 minuts aproximadament.

Lasagna de reciclatge

Avui dia estem en època de crisis així que hem rescatat un xic aquella cuina de reaprofitament que de fet sempre s'havía fet. Si ens fixem a moltes receptes que fem avui dia serveixen per aprofitar alguns ingredients sobrants, com ara les que porten pa del dia anterior, com les grasaletes de Santa Teresa, o altres que podem fer amb sobres del rostit com les croquetes i una lasagna que farem ara feta amb verdures i llegum.

Ingredients per a 2 persones:

• 6 plaques de lasagna, 3 per cada persona
• una bona quantitat de beixamel
• pastanaga
• porro
• mongeta del ganxet
• oli d'oliva verge extra
• sal i pebre
• formatge de bola

Elaboració:

En aquesta recepta fem servir les plaques de lasagna fàcil, és a dir que només s'han d'hidratar deu minuts en aigua calenta.

Paral-lelament fregim una mica les verdures que hi posarem i les mongetes. Salpebrem i retirem del foc.

I per altra banda fem una beixamel.

Un cop feta la beixamel la barrejarem amb les verdures, reservant-ne una mica per cubrir la lasagna.
Una vegada tenim les plaques hidratades, és important que les tinguem suficient estona en aigua calenta, ja que sinó queden dures.
Procedim a muntar la lasagna alternant capes de pasta amb les verdures. Repetim l'operació i al final, al cim de la tercera placa de pasta i posem la beixamel que havíem reservat i formatge de bola.
Gratinem fins que el formatge es desfaci i ja ho tindriem.

Nou col-laborador al blog: Mundi Espresso

Com molt bé ho diu el nom a Mundi Espresso trobareu una gran varietats de cafès 100 % Italià i compatibles amb la Nexpresso.

Tenen 7 varietats, cadascuna diferent. Oro di Napoli i Colombia, són els més intensos, essent l'Oro di Napoli de gust més potent ja que les mescles són diferents i el Colombia és 100% robusta.

L'Espresso Bar i el Fortissimo són una mica menys intensos, i també de gust fort i molt diferents entre ells.

L'Amabile és per a qui li agradi suau o en prengui varis al dia.

El Descafeïnat realment agrada molt perquè no sembla sense descafeïna, té gust de cafè.

 I finalment, el Lungo el pren qui al matí pren cafè amb llet o cafè americà.

Es distingeixen sobretot per vendre cafè de qualitat a un preu afrontable, per no augmentar preus, venen quantitat i no fan publicitat.
També es diferencien per ser ràpids en l'entrega.
Les càpsules són totalment compatibles, no mostren problemes a l'hora de fer el cafè.

Així doncs nosaltres ens hem pres un cafè Amabile combinat amb llet al matí per a despertar-nos una mica, acompanyat d'uns croisantets. Un cafè bo i aromàtic, perfecte per a començar el dia.

I gràcies a Mundi Espresso, que ens ha cedit una caixa de 100 càpsules de cafè Lungo, farem un sorteig entre tots aquells que siguin o es fassin seguidors del meu blog, deixin un comentari en aquest post indicant que volen participar i es fassin seguidors del facebook de Mundi Espresso dient que venen de part de Va de Teca. Teniu temps fins al 12 d'abril.

[Viatge #NY] Hamburguesa al @Five_Guys

Tal i com us vaig dir a l'altre post de hamburgueses Shake Shack, una altra de les cadenes d'hamburgueses que ens va agradar moltíssim i que en aquest cas veníem recomanats per un company de feina que ja hi havia anat de vacances, és el Five Guys (@Five_Guys).

Es tracta d'una cadena d'hamburgueses, hot dogs i patates fregides que té els seus orígens a l'estat veí de Nova York,Virgínia a l'any 1986. Durant els anys següents a la seva obertura, es van obrir 5 locals en total.

Però el nom no ve d'aquí. El primer restaurant va ser obert pel matrimoni format per la Janie i en Jerry Murrell; aquests tenien llavors 4 fills, en Matt, en Jim, en Chad i en Ben. Així doncs la Janie tenia 5 homes a la família (5 guys) i d'aquí el nom del seu restaurant. Un temps més tard van tenir un cinquè fill i aleshores el nom ja va quedar pels 5 fills, tots nois, que tenien.

No va ser fins l'any 2003 que es va començar a expandir la cadena obrint tot de franquícies per altres estats fins arribar a tenir els més de 1000 locals entre Estats Units i Canadà. A partir del 2013, van obrir el primer local a Londres, just un dia abans de l'obertura del primer local fora d'EUA de la cadena Shake Shack i tot just a 300 m. del seu local.

Però anem al que ens interessa, el menjar. El seu menú és força simple, per evitar complicacions al client. Disposen de 4 tipus bàsics d'hamburguesa:
 - Hamburguesa normal
 - Hamburguesa amb formatge
 - Hamburguesa amb bacon
 - Hamburgues amb bacon i formatge
i després també tenen la versió "little" de les anteriors.

A partir d'aquí, pots demanar que afegeixin qualsevol ingredient a la teva hamburguesa base, sense restricció de quantitat. És a dir, que si hi vas amb molta gana, és una mica perillós perquè tens fins a 15 ingredients extra a escollir, entre els quals tenim enciam, tomàquet, ceba, xampinyons, jalapeños, etc...

A part de les hamburgueses, també disposen de hot-dogs, sandwichs i les seves boníssimes patates, amb 2 estils diferenciats, patates fregides a l'estil 5 Guys o bé a l'estil Cajún. 

Per beure, i com ja era costum, una gran varietat de refrescos a escollir, amb coca-cola, minute maid de llimona i light, cherry coke, fanta taronja, etc.. i també amb full refill lliure, és a dir, podies anar a re-emplenar el teu got tants cops com volguessis.

Nosaltres vam escollir una cheeseburguer amb bacon cada un, afegint-nos ceba i xampinyons a la planxa, enciam, tomàquet i maionesa (cada hamburguesa puja a 8'59$).

Per beure una Coca-Cola (2'29$) i un Minute Maid de llimona (2'29$). Per rematar tot l'àpat, unes patates fregides a l'estil Cajún (3'59$).

En total, el compte ens va pujar a 27'60$. Això sí, les hamburgueses eren molt grans, amb una carn molt ben feta i gustosa, que ens va agradar molt, tot i que eren més bones més al Shake Shack. La ració de patates era molt abundant, ja que en vam agafar només una per provar-les i quan ens van entregar la bossa ens pensàvem que s'havien equivocat i ens n'havien servit 2 racions.

Un punt a destacar, és que a diferència del Shake Shack, aquí no hi havia cap exèrcit de dependents per servir-te ni et donaven cap aparell amb llumetes que t'avisa quan tenen la teva comanda a punt, però si que t'alleugen l'espera (i la gana) deixant servir-te pel teu compte, tantes racions de cacauets torrats com vulguis d'uns sacs que hi havia al mig del local.

Tot i que van ser ràpids servint-nos, no vam poder evitar fer-hi un parell o tres de visites per fer-nos més passable l'espera. ;)

Rostisseria La Cresta

Fa uns anys ja que van obrir a Figueres una rostisseria. Va anar molt bé, ja que som una ciutat prou gran i en canvi no tenim gaire oferta de rostisseries. Si que hi ha un lloc que tot Figueres que és on fan els pollastres més bons de tots el que he provat mai (una pollería), però si volies més varietat de carns i plats la llista es feia curta.

A La Cresta, que són especialistes en rostir la carn a foc lent desgreixat, tal com diuen ells hi va molta gent. Tots els caps de setmana tenen gent. I és que tenen una gran llista de plats i la veritat és que alguns estan molt ben aconseguits. A més tan ho fan per emportar com per menjar allà, ja que des de l'any 2008 disposen d'un restaurant.

Podem trobar-hi:

- truita de patata, ensalada russa, patates amb all-i-oli, patates al forn, patata farcida, escalivada, canelons casolans, macarrons, croquetes, calamars a la romana, amanides, bacallà amb samfaina, botifarra, xoriç, galtes, costelló de porc, pollastre a l'ast, conill, cap de llom, entre altres plats.

També disposen de pa, begudes i postres gelats.

La relació qualitat-preu és correcte. Un dels seus plats a destacar pel meu gust és: el cap de llom i les patates amb all-i-oli.