[Viatge #NY] Esmorzem al @TGIFridays de l'hotel @Sheratonatfalls

Mentres érem a Niàgara, els esmorzars de l'hotel Niagara At The Falls (@Sheratonatfalls) es feien al TGI Fridays (@TGIFridays) que hi havia a sota, on durant la nit era la franquícia de fast food normal i corrent i als matins, tant servia per hostes com per la gent no allotjada a l'hotel.

L'esmorzar era tipus buffet lliure, consistent en una varietat tant dolça com salada. Començant pel salat, hi havia dos tipus de formatge, el Cheddar i el Monterey, bacon, pernil dolç cuit, una mena de pernil salat, ous remenats, salsa de tomàquet i pebrot, daus de patata fregits, hamburguesetes i salsitxes.

Tot això ho podíem combinar en diversos tipus de pa: de motlle blanc o integral, baggels i de barra amb cereals.
Per la part dolça, disposàvem de muffins, "tortitas", unes pastetes alemanes i sirope d'agave, mel, mermelada per acompanyar-hi.
També hi havia iogurt a granel, cereals, philadelphia normal, que tots coneixem i philadelphia de maduixa.

Dins l'apartat de begudes, hi teníem llet sencera o desnatada per acompanyar al dolentíssim cafè americà i suc de taronja que et venien a servir cada cop que els hi demanaves.

Una bona dada a destacar, és que aquí es disposava d'una gran varietat de fruita fresca: pomes, plàtans, kiwi, pinya, aranyons, etc...

En resum, un esmorzar americà, correcte, però no a l'alçada del que m'esperava per tractar-se d'un hotel de la cadena Sheraton, ja que no m'imaginava que hauríem d'anar a un local d'una franquícia en lloc de disposar d'un espai propi de l'hotel on poguéssim escollir un altre varietat d'aliments per esmorzar.

[Viatge #NY] The @HalalGuys a #Nova York

The Halal Guys, en dues paraules :), impressionant! S'hi havía d'anar! Bé, més aviat de fer la llarga cua fins que puguis demanar el seu famós plat: chicken and gyro combo over rice. És a dir un plat d'arrós amb xai i pollastre, com ells diuen no t'has de trencar el plat pensant què vols, sinó que t'ho proporcionen tot en un. Un combo acompanyat d'amanida; enciam, pastanaga, tomàquet, salsa de iogurt, una salsa molt picant (almenys per mi) i un pa de pita tallat a triangles.

Nosaltres ho vam conèixer perquè abans de fer el viatge ho vam veure en una guia que el recomenaven. No en vaig fer gaire cas, però, ja que és d'aquelles coses que penses uf com per trobar aquest carritu enmig de la gran ciutat.
I ves per on, el carrito el teniem en una cantonada d'un carrer més avall del nostre hotel. Ja el primer dia d'arribar a Nova York, vam anar fins a Times Square i pel camí vam veure carritus de menjar i un amb molta cua, així que l'endemà vam observar que era el de la guia, el Halal Guys.

Doncs vam anar a buscar el dinar un dia que veniem de la novena avinguda, de fer les nostres compres a Apple, Tiffany's, entre altres.
A la cua del carrito halal (permesa per la religió musulmana), a davant nostre vam trobar un italià que fa anys que viu a Manhattan i ens comentava que venia sovint a fer un Gyros per després seguir amb la seva feina, alguna cosa ràpida i bona per carregar una mica les piles.

És curiós l'èxit que arriben a tenir, quan turistes i habitants de l'illa conflueixen per tastar els seus plats. Executius, turistes, dependents, tots fent cua absorbits per l'aroma que despren el seu arrós i les seves carns.

La veritat és que val la pena la cua de 15 o 20 minuts que has d'esperar, i això perquè van ràpids, ja que la ració que et serveixen és molt abundant. Per 7 dòlars tens un plat molt complert i saborós, que fins i tot costa acabar, la salsa picant hi posa de la seva part.
 

Segons es defineixen ells són el concepte més gran de la cuina halal al carrer del món. Amb una recepta secreta i ingredients patentats i d'alta qualitat i sobretot amb la seva famosa salsa blanca. S'han fet cues tan llargues que fins i tot han hagut de contar amb professionals de guàrdia per controlar les multituds.

La localització d'aquest carritu és a la 53 amb la sexta.

Segons Yelp, un portal que mostra els locals més interessants segons les opinions de la gent, va definir The Halal Guys com a:

"Top 10 most Yelped Brands in the USA"

[Viatge #NY] Donuts del @DunkinDonuts :)

A qui no li agraden els donuts? I no només per tenir un dia rodó és bo començar el dia amb un donuts sinó per plaer de menjar-te una cosa esponjosa, sovint coberta o farcida de xocolata o melmelada.

Nosaltres a Nova York vam tenir la oportunitat d'anar provant cada dia un donut diferent i de varis establiments. Un d'ells va ser el Dunkin Donuts (@dunkindonuts), conegut aquí com a Dunkin'Coffee.
Es tracta d'una franquícia repartida per tot el món, tot i que a l'illa Manhattan hi ha un Dunkin cada dos carrers.
Tenen tot el que un golós pot desitjar per esmorzar, els seus batuts freds o calents elaborats a base de llet i amb nata o xocolata, capuccinos, entre altres i tota una gran diversitat de donuts o dunkins, com en diuen ells.
La veritat és que tenien donuts de molts gustos i sabors diversos, potser aquesta franquícia és de de les que tenien més varietat de donuts d'entre totes les botigues/carrets que vam anar visitant per esmorzar cada dia, i és que en podies escollir de maduixa, de xocolata blanca, farcits de melmelada, glassejats, farcits de xocolata, zebra i molt altres.

Jo vaig optar per un latte calent, perquè a mi, encara que faci calor, m'agrada prendre algo ben calent. A part, que a l'hora del matí que ens llevàvem i preníem l'esmorzar, encara feia aire fred com per prendre quelcom que no estigués calent. La veritat és que no em va agradar massa, ja que me l'esperava cremós i res de res. La meva parella en canvi, que és més calurós, es va demanar el latte fred, un ice latte, que venia tot cobert de nata muntada amb xarop de xocolata per sobre.

En quant a donuts, nosaltres ens vam decantar per un cobert de xocolata de maduixa, que no és res més que xocolata blanca amb colorant i queda rosa, molt maco visualment, més que bo, al meu gust. Perquè si una cosa tenen aquests donuts és que la massa és més dura i greixosa, d'un gust més fort que als que estem acostumats a menjar aquí, comparant amb la coneguda marca comercial, em refereixo.

L'altre que vam provar va ser un farcit i cobert de xocolata. Més bo que l'anterior, segurament per la quantitat de xocolata que hi havía entre dins i fora.

De preu cal dir que són no són gaire més cars que els donuts que puguis comprar al carritu. Si aquests valen 0'99 dòlars, els del carritu van dels 0'80 (buscant bé) a 1 dòlar.
El que si t'incrementa el preu de l'esmorzar són aquests batuts que fan. El latte valia 2'94$ mentre que l'iced latte valia 3'74$. En total, l'esmorzar ens va pujar 8'97$.
Com que era a l'estiu els fan freds, a base de capuccino fet amb llet freda, nata i sirop de xocolata al cim per adornar.
Els capuccinos són una mica més econòmics, però tampoc són barats. 

[Viatge #NY] Dinem al @TimHortons de #Canada

Després del sopar que vam fer la nit anterior al TGI Fridays (@TGIFridays), l'endemà al matí ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora (com diria cert personatge que conec ;)) per anar a visitar Toronto.
Així doncs vam pujar a l'autobús que ens passava a recollir davant el nostre hotel, el Sheraton At The Falls (@Sheratonatfalls), i vam fer l'hora i tres quarts escassos que ens separava de Toronto.

No us avorriré amb detalls sobre la ciutat, només comentar-vos que és una ciutat molt ben preparada per les baixes temperatures que assoleix a l'hivern. La guia que vam tenir a Toronto, que era colombiana, ens va comentar que al principi d'anar-hi a viure li va costar molt adaptar-s'hi pel clima.
La ciutat disposa de moltes zones subterrànies equipades de comerços, cinemes, restaurants i diverses zones de lleure per tal de passar l'estona a cobert de la fred de fora.

La visita va durar només un matí, en el qual ens van dur a veure la zona universitària, repartida en diferents facultats per tota la ciutat, l'ajuntament, les galeries Allen Lambert Galleria, dissenyades per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava i l'emblemàtica Torre de CN.

En tornant, ens vam quedar a fer una visita al Niagara Falls canadenc, per poder visitar les Cataractes del Niàgara, aquest cop des de la part canadenca i potser, al meu veure, la part més espectacular i bonica de veure, ja que a la banda americana, es veuen de més lluny i només hi ha hotels i un casino.

 

Així doncs, en un moment va ser l'hora de dinar i ens van deixar aproximadament una hora i mitja per anar a dinar on volguéssim.

La nostra el·lecció aquest cop va ser un Tim Hortons (@TimHortons), una franquícia canadenca de fast food, especialitzada en entrepans, donuts i brioixeria, amb més de 3000 locals.

Els entrepans que vam escollir són:

- Chicken Salad. Aquest entrepà està fet amb pollastre assaonat, ceba, api i pebrots barrejats amb maionesa i pebre. Rematat amb enciam i tomàquet.

 

- Extreme Italian. Aquest està composat d'enciam, tomata, diverses capes de salamis sal-pebrats, llesques de parmesà i herbetes per condimentar.

D'acompanyament unes xips fregides artesanes calentes i de beure una llimonada i una Pepsi.

 

[Viatge #NY] Batut del @McDonalds i donuts del carritu

L'últim esmorzar a la gran ciutat, quin pena. El vam fer com dos novaiorquesos més, baixant de l'hotel, en direcció al Central Park, vam trobar un carritu d'aquests que ja us he parlat anteriorment en algun altre post sobre els esmorzars a Nova York. Ens hi vam aturar només per compra-hi els donuts, ja que les begudes que venien en el seu moment no ens van convèncer, i vam preferir optar pels del McCafé de McDonalds.

Així que al Mc Donalds proper al Columbus Circle hi vam entrar, vam demanar dos frappés, un de mokka-xocolata i l'altre de caramel. Tots dos amb gel i força bons, del tipus que s'estipula allà, és a dir, carregats de sucre, això si no ens els vam agafar amb nata. Amb les calories dels donuts ja en feiem prou.

Vam poder-ho menjar al mateix local, amb vistes al carrer. Un donut i mig cada un, provant un de farcit de crema, artificial i ben dolça, un de xocolata per dins i per fora i un de xocolata tipus brownie i amb sucre glass que és molt bo i no tan greixós ni dolç ni empalagós, com els altres. Encara que hagi de confessar que per uns dies aquest esmorzar tampoc m'importa, tot i que, en part, sort que era l'ultim ja. Perquè com a dietista que sóc se perfectament la bomba calòrica que és, però també us diré que la textura toveta i la palatabilitat que té fa que ens agradi. De fet quan mengem aquests tipus d'aliments el nostre cervell segrega dopamina, que fa que ens sentim eufòrics, és per això que sempre en volem repetir l'experiència. El nostre cervell busca mantenir les dosis de dopamina i serotonina (neurotransmissors encarregats de la conducta alimentària) a nivells alts, tot i que no és necessària que ho fem amb aquests tipus d'aliments. Aliments com la llet, el salmó, el plàtan, les nous, entre altres ens ajudaran en aquesta regulació d'una forma més sana.

Després d'agafar forces en forma de calories buides, ens vam dirigir cap al Museu Nacional d'Història, que tots dos en teniem moltes ganes i just ens haviem reservat l'últim dia per visitar-lo. Us diré que ens va agradar molt, és molt interessant i hi ha molt de contingut i exposició per veure. Nosaltres vam haver d'anar a correcuita perquè només disposavem del matí, fins al migdia, ja que havíem de tornar a l'hotel perquè ens vinguessin a buscar per anar a l'aeroport. Per tant, si hi aneu, agafeu un dia per poder veure totes les interessants sales que el formen, això si, que no se us faci de nit, no fos cas que us passes lo de la pel-lícula...

... Nit al Museu ( que per cert, sinó l'heu vist, us la recomano, passareu una bona estona)

[Viatge #NY] Sopem al @TGIFridays de #NiagaraFalls

Després del llarg viatge en autobús on vam parar a mig camí per dinar al Wegmans (@wegmans), finalment vam arribar a les Cataractes de Niàgara per allotjar-nos a l'hotel Sheraton On The Falls (@fallsavenue).

Només d'arribar, cap a mitja tarda, vam veure un gran núvol d'aigua que s'aixecava imponent cap al cel procedent de les cataractes.

Degut a la gran quantitat d'aigua que hi baixa, es produeix molta aigua en pols que després en funció del vent, cau a la banda canadenca o americana com si d'una pluja molt fina es tractés, per tant, encara que faci un dia amb un sol impressionant, ets pots creuar amb tot de gent amb impermeable o paraigua.

Així doncs, abans d'anar a l'hotel, vam anar a fer el petit creuer que et porta fins les cataractes per veure-les de prop, el Maid of the Mist (@maidofthemist).

En aquella mateixa zona, hi ha un parell o tres d'empreses que fan el mateix trajecte: apilonar un grup d'ovelles-turistes aprovisionats amb un impermeable de color blau quatre talles més gran que tu i un cop tots encabits a dins el vaixell, iniciava el seu trajecte fins a quasi tocar el peu de les cascades perquè puguem veure la gran quantitat d'aigua que baixa i tot sigui dit de pas, a fer-nos una dutxa gratuïta, ja que per molt impermeable que portis, quedes cobert d'aigua per tots costats :)

Un cop ben ruixats i carregats de fotos i selfies amb les cataractes de fons, ara sí, anem cap a l'hotel Sheraton. Després de tantes hores de viatge i de la dutxa relax de vigor, ja tornàvem a tenir gana.
La veritat és que pels volts de Niàgara Falls no hi havia massa a fer.
La part americana constava d'uns 10 carrers com a màxim, amb el nostre hotel, el casino Seneca Niagara Casino & Hotel (@SenecaCasinos), algunes botiguetes i restaurants, com el Hard Rock Café (@HardRock) i una extensa zona residencial més cap al nord on la guia no ens va recomanar d'anar-hi perquè, en paraules d'ella "no hay nada que hacer allí señores y además es peligroso, hay crimen y drogas!", una advertència que es va arribar a convertir en una mena de mantra cada cop que no ens recomanava d'anar a alguna banda.

Així doncs, vam acabar anant a sopar al restaurant de dins l'hotel, un TGI Fridays (@TGIFridays), que es tracta d'una franquícia de menjar ràpid molt coneguda a Estats Units i amb una estètica rollo rock & roll dels anys 50-60 :)

Després de mirar la carta, vam optar per una mena menú degustació anomenat "3 Taste" per 18$, a escollir entre una carta de 7 plats (podeu veure més fotos del seu menjar a la seva compta d'Instagram).

 

 
La nostra elecció finalment va ser:

- Parmesan Meatballs. Es tracta de 3 mandonguilles de carn arrebossades, cobertes de 3 formatges fosos (Monterey Jack, Parmesà i Romano) i una salsa de tomàquet pel cim, amb julivert picat sec.

 

- Corned Beef & Swiss Sliders. Dos panets de pretzel, amb pastrami, ceba caramelitzada, mostassa de Dijon i maionesa.

- Bacon Mac & Cheese Bites. Tres boles de 3 formatges cheddar diferents, arrebossades i amb uns talls de bacon fregit al cim de cada bola, tot plegat, acompanyat d'una salsa de formatge i cervesa molt bona.

 
La veritat és que quan ho vam escollir de la carta, no acabàvem d'estar segur de si ens agradaria i un cop a davant i havent-ho provat, no ens hauria fet res repetir-ho (si no fos per la quantitat de calories que porta tot això!! :P)

I per beure, una bona Coca-Cola, com no!!

Així vam acabar el sopar d'aquest primer dia a Niagara Falls a la part americana. I després de sopar, per pair una mica i cremar alguna caloria, ens vam arribar al Niagara Falls canadenc, creuant la frontera a través d'un pont que fa d'unió entre els dos pobles germans, on allà, a diferència de la part americana, sembla unes petites Las Vegas, amb una avinguda principal voltada de botigues, casinos, llums de neó i gent per tot arreu.

[Viatge #NY] Hamburguesa al @Five_Guys

Tal i com us vaig dir a l'altre post de hamburgueses Shake Shack, una altra de les cadenes d'hamburgueses que ens va agradar moltíssim i que en aquest cas veníem recomanats per un company de feina que ja hi havia anat de vacances, és el Five Guys (@Five_Guys).

Es tracta d'una cadena d'hamburgueses, hot dogs i patates fregides que té els seus orígens a l'estat veí de Nova York,Virgínia a l'any 1986. Durant els anys següents a la seva obertura, es van obrir 5 locals en total.

Però el nom no ve d'aquí. El primer restaurant va ser obert pel matrimoni format per la Janie i en Jerry Murrell; aquests tenien llavors 4 fills, en Matt, en Jim, en Chad i en Ben. Així doncs la Janie tenia 5 homes a la família (5 guys) i d'aquí el nom del seu restaurant. Un temps més tard van tenir un cinquè fill i aleshores el nom ja va quedar pels 5 fills, tots nois, que tenien.

No va ser fins l'any 2003 que es va començar a expandir la cadena obrint tot de franquícies per altres estats fins arribar a tenir els més de 1000 locals entre Estats Units i Canadà. A partir del 2013, van obrir el primer local a Londres, just un dia abans de l'obertura del primer local fora d'EUA de la cadena Shake Shack i tot just a 300 m. del seu local.

Però anem al que ens interessa, el menjar. El seu menú és força simple, per evitar complicacions al client. Disposen de 4 tipus bàsics d'hamburguesa:
 - Hamburguesa normal
 - Hamburguesa amb formatge
 - Hamburguesa amb bacon
 - Hamburgues amb bacon i formatge
i després també tenen la versió "little" de les anteriors.

A partir d'aquí, pots demanar que afegeixin qualsevol ingredient a la teva hamburguesa base, sense restricció de quantitat. És a dir, que si hi vas amb molta gana, és una mica perillós perquè tens fins a 15 ingredients extra a escollir, entre els quals tenim enciam, tomàquet, ceba, xampinyons, jalapeños, etc...

A part de les hamburgueses, també disposen de hot-dogs, sandwichs i les seves boníssimes patates, amb 2 estils diferenciats, patates fregides a l'estil 5 Guys o bé a l'estil Cajún. 

Per beure, i com ja era costum, una gran varietat de refrescos a escollir, amb coca-cola, minute maid de llimona i light, cherry coke, fanta taronja, etc.. i també amb full refill lliure, és a dir, podies anar a re-emplenar el teu got tants cops com volguessis.

Nosaltres vam escollir una cheeseburguer amb bacon cada un, afegint-nos ceba i xampinyons a la planxa, enciam, tomàquet i maionesa (cada hamburguesa puja a 8'59$).

Per beure una Coca-Cola (2'29$) i un Minute Maid de llimona (2'29$). Per rematar tot l'àpat, unes patates fregides a l'estil Cajún (3'59$).

En total, el compte ens va pujar a 27'60$. Això sí, les hamburgueses eren molt grans, amb una carn molt ben feta i gustosa, que ens va agradar molt, tot i que eren més bones més al Shake Shack. La ració de patates era molt abundant, ja que en vam agafar només una per provar-les i quan ens van entregar la bossa ens pensàvem que s'havien equivocat i ens n'havien servit 2 racions.

Un punt a destacar, és que a diferència del Shake Shack, aquí no hi havia cap exèrcit de dependents per servir-te ni et donaven cap aparell amb llumetes que t'avisa quan tenen la teva comanda a punt, però si que t'alleugen l'espera (i la gana) deixant servir-te pel teu compte, tantes racions de cacauets torrats com vulguis d'uns sacs que hi havia al mig del local.

Tot i que van ser ràpids servint-nos, no vam poder evitar fer-hi un parell o tres de visites per fer-nos més passable l'espera. ;)