Tastets @FiratastGirona 2015

En aquesta 22ena edició del Firatast hi han hagut alguns canvis i novetats. Un d'ells ha estat el poder menjar amb coberts com Déu mana i plats de ceràmica, tot un encert per la seva part. A més hem pogut gaudir de novetats gatsronòmiques amb la incorporació de nous establiments de restauració per a tots els gustos.

Us mostraré alguns dels tastets que vam fer nosaltres:

- Musclos a la brasa, de "Mi Brasa". En realitat promocionaven els forns per a restaurants i ho feien de la millor manera, oferint un tast del producte acabat.

   - Ostres a la brasa, també de "Mi Brasa" un dels plats estrella d'aquest any

- Croquetes, de "La Croket". M'encanten les seves croquetes, vam provar de bolets, bonissima, de sobrassada i maó, molt gustosa, de bacallà, finissima i de nous i gorgonzola, excel.lent combinació i amb bona quantitat de nous. L'arrebossat ben aconseguit.

- Mizuna Thai era un dels nous restaurants que hi havía i en el qual vam tastar els jiaozi cuits i Dim Sum artesans al vapor. Ben fets ambdós.

- I un altre establiment incorporat a l'edició d'enguany, els KM0-Hamburgueses d'Autor. Feia temps que els hi anava al darrera i encara no havíem tingut l'ocasió de tastar-les. Valen la pena. Jo vaig demanar la KM0 que porta ceba caramelitzada, formatge Cheddar, enciam, relish i maionesa.

Sabieu que el formatge Cheddar és el formatge més consumit al món?

En Ramon va agafar La Pera, amb Brie fregit, bacó, enciam, pera blanqueta i maionesa.

Totes dues hamburgueses eren molt bones, partint d'una carn de qualitat ben amanida i feta al punt, tal com m'agrada a mi. Servides amb un bon panet. La cua que s'havia de fer per aconseguir-la ja ho deia tot.

Ara haurem d'anar al seu local a provar-ne una de gran, ja que al Firatast eren petitones.

I ja passem als postres:

- Les Cuineres de Salt duien xuixos de xocolata de la Pastisseria Margenat de Salt, que ens agraden molt des que l'any anterior hi foren presents i ja vam poder gaudir dels seus postres.

Aquest any, a més, també vam provar els saltirons, brunyols folrats de xocolata negre, molt bona. Aquests eren de la Pastisseria Font de Salt.

- Crumb pastissos: quin pinta tots els seus postres. Es veu que varen triomfar i no m'extranya. Nosaltres vam agafar un carrot cake, que feia una patxoca. De tres pisos amb un frosting impressionant i bonissima també la textura i el gust de la massa, amb les seves anous, la carrota i el toc especiat.

Restaurant Nelson

Situat prop de l'estació i a quatre passes de la Plaça Carlemany (popularment coneguda com la Plaça del Porro) es troba aquest acollidor restaurant anomenat Nelson.

És un restaurant força gran, de taules amb estovalles i amb un to més clàssic. El servei és amable i massa ràpid fins i tot, que encara està sucant pa al plat i ja te'l treuen.

 Al migdia fan un menú amb molts plats per triar tant de primer com de segon per 10'95. En els postres la varietat disminueix, sent flam, pastís de la casa, gelat o fruita. En aquest menú s'inclou beguda, aigua o vi i pa. Un pa molt bo per cert, integral i amb la crosta cruixent però la molla ullada i amb aquella olor característica més àcida d'un bon pa.

Jo vaig optar per uns raviolis farcits de gorgonzola amb salsa de bolets. Em va semblar un plat bonissim, ja me l'esperava bo però em va sorprendre, la crema de bolets era gustosa i fina, bonissima i els raviolis frescos amb el gorgonzola que hi combinaven de bé amb els bolets. Bolets i formatge formen un tàndem sublim.

De segon ho tenia clar: mandonguilles amb sèpia. És un plat que m'agrada des de ben petita, pilotilles com n'hi deia jo. Un plat molt ben cuinat, amb la sípia ben tendra i la carn de les mandonguilles ben bona, acompanyades d'una salseta molt ben aconseguida i pèsols.

I de postres vaig optar per pastís de la casa que aquell dia era de llimona. Vaig sentir que el compraven en un forn conegut de Girona. Es tractava d'una base molt fina de pa de pessic amb una mouse de llimona i gelatina. Passava bé.

 

Així doncs vaig menjar un menú de migdia amb una excel-lent relació-qualitat preu. La gentada que tenen ho demostra. També porten la restauració de la Farinera, que ja l'hem provat un parell de vegades.

Amanida de gorgonzola, ceba cruixent i pipes

Les amanides m'agraden moltissim. Sempre em venen de gust i ademeten tants ingredients que no es fan gens aborrides.

En aquesta ocasió us en presento una amb un dels meus ingredients fetiche, el formatge, un Gorgonzola avui!

Ingredients:

• Un cabdell d'enciam
• 1 carrota
• 1 tomàquet cor de bou
• 2 ravanets
• ceba cruixent
• formatge Gorgonzola DOP
• pipes
• sal
• pebre
• vinagre de Mòdena envellit
• oli d'oliva verge extra sense filtrar Los Omeya 

Elaboració:

Rentem les hortalisses i les tallem petites per a muntar la base de l'amanida.
Paral-lelament tallem el formatge a daus petits ja que es tracta d'un formatge molt potent i queda millor ben repartit pel plat. Hi afegim la ceba cruixent i les pipes.
Finalment salpebrem i hi amanim amb vinagre i l'oli. Aquest oli precisament li proporciona un gust deliciós a l'amanida en si, tant qu
an cau sobre la fulla de l'enciam, com amb el tomàquet i ja no diem amb el formatge. Exalta els sabors que dóna gust.

Gorgonzola DOP

Tot lo relacionat amb el Gorgonzola és atractiu: el seu aspecte rústic i elegant; la seva textura voluptuosa, que es fon a la boca, el seu aroma a fong, i el seu sabor dolç i picant. Fins i tot el seu nom sedueix. Es creu que fou el primer formatge blau, i el seu origen està envoltat de folklore i llegenda.

La versió més encisadora de la història és el conte d'un jove que, distret per un amor adolescent, va oblidar un farcell de quallada humida penjant durant una nit en un ganxo d'una bodega húmida. Aol dia següent, amb l'esperança de poder amagar el seu error, va afegir la quallada al lot d'aquell mateix matí. Setmanes més tard, es va trobar amb el que el formatge tenia una floritura verdosa pel centre. Encuriosit, el va provar, i el va trobar tan bo que va repetir el poocés; la resa és història.

El nom original és Stracchino di Gorgonzola, que prové de l'italià stracca, "cansat", doncs es feia a la tardor, quan les vaques exhaustes retornaven dels prats de les muntanyes a les praderes aquoses de Lombardia, on Gorgonzola fou durant segles la principal cuitat de comerç.

Actualment, s'elabora seguint estrictes regulacions en unes 40 lleteries familiars i grans factories.
Alguns formatgers artesans encara utilitzen llet sense pasteuritzar i segueixen el mètode tradicional de "quallada de dos dies", que consisteix en deixar que la floritura s'inoculi de forma natural per després barrejar-la amb la quallada de la llet recent munyida. No obstant des de mitjans del segle XX, la major part es fa a les fabriques utilitzants llet pasteuritzada i el mètode de "quallada d'un dia" amb la floritura blava afegida a la llet. Així s'aconsegueixen vetes blaves més regulars que amb el mètode tradicional, tot i que el sabor no és tan fort.

El Gorgonzola es fa en grans tambors i, al madirrar, els lterals sobresurten. Al voltant de les vores es pot veure una mica agrisat, però mai ha de ser marró, doncs indicaría que el formatge està massa sec i que no sha tractat degudament.

Característiques:

Les vetes de floritura blava aporten un sabor fort i especiat a aquest formatge substanciós i cremós. Més cremós i dolç que l'Stilton, però similar en quant a fort, mentre que el Roquefort és més fort, més acre i una mica més salat.

Consells de degustació:

Una ració amb pa de nous o amb pasta amb nata o Mascarpone i pinyons torrats. Perfecte per a amanides amb tomàquets secs, mongeta verda i un amaniment amb mel, o per fer salsa. És deliciós amb un rajolí de mel i amb la majoria de vins dolços, com el Marsala, un tint robust o un rosta.

En profunditat

El 1970, es va crear un consorci per a garantitzar que el Gorgonzola només s'elbaorés amb llet de les zones designades i per porductors aprobats. Només els que cumpleixin unes estrictes normes exhibeixen el segell del consorci "G".

Fitxa tècnica:

Lloc de producció: Itàlia, Lombardia i Piamonte
Maduració: 3 a 6 mesos
Pes i forma: 6-13 Kg, tambor
Dimensions: D. 25-30 cm. a 15-20 cm.
Llet: vaca
Classificació: Blau

Informació extreta de El libro del queso, Juliet Harbutt

Pizzeria Orígano

Aquesta pizzeria és nova a Figueres, situada al carrer Tapis de Figueres, un xic apartada del centre. Nosaltres vam voler provar-la a veure què tal.

Tenen una carta amb 15 pizzes diferents, podent fer-ne una de mig metre de la varietat que triïs.

Nosaltres vam tastar la de 4 Formaggi, com no, que portava: tomàquet, mozzarella, gorgonzola, parmesà i formatge de cabra.

També vam menjar una Orígano que porta tomàquet, mozzarella, rúcula, parmesà i panxeta.

Formatge: Taleggio DO

El Taleggio es menciona en documents del segle X i XI, on es prova que aleshores ja es comercialitzava amb ell. No obstant , el nom no va començar a utilitzar-se fins al segle XX i guarda relació amb Val Taleggio, a Bérgamo, on es produeix. Aquesta regió és famosa pels seus magnífics formatges, com el Grana Padano i el Gorgonzola.

El Taleggio es va crear amb la intenció de conservar la llet de la regió, i les coves naturals de Valsassina, a Lecco, Lombardia, constitueixen la càmera de curació perfecte. Les seves profundes esquerdes i fissures aporten aire condicionat natural i suaus brises que estenen la floridura que creix a l'escorça. El Taleggio es produeix ara amb llet pasteuritzada i no pasteuritzada en nombroses lleteries petites, però també en grans indústries en les quals la recepta s'ha adaptat a la tecnologia moderna, sense perdre la fidelitat als mètodes tradicionals, essencials per a conservar el seu caràcter únic.

No obstant, els millors són els que es fan amb llet sense pasteuritzar de les pastures alpines estivals i que maduren en coves.

La superfície de tots els formatges està impresa amb el distintiu del Consorci Tutela Taleggio, una marca de quatre fulles. Aquesta ha de quedar visible encara que el formatge es vengui en porcions.
És una garantía de la qualitat i l'origen; fins i tot l'embolcall del formatge ha de ser d'un determinat tipus i ha de portar la marca Taleggio.

Característiques:

La floridura i el llevat de l'escorça acceleren la descomposició de la quallada i procuren la maduració del formatge des de fora del formatge cap a l'interior.
Despren una fragancia herbàcea, suau però persistent, de fruites en fermentació, flors i brocòli.
Es por menjar amb l'escorça, però és una mica sorrenca, per la qual cosa es recomana raspar-la un xic.
Lamentablement, se sol vendre i menjar massa curat, o abans de que assoleixi la temperatura ambient, quan està insúls, corretjós, i sorrenc, i l'autèntic caràcter ha desaparegut per una excessiva refrigeració o queda ocult.

Consells de degustació:

Execl-lent formatge de taula que es pot menjat sol o utilitzar-se en diverses receptes, perquè es fon molt bé. Se sol servir després de l'àpat amb pomes, peres o figues; també en pastes, risotto, sopes, truites i amanides, així com en alguns tipus de pizzes o crepes. El millor acompanyament és un vi de Franciacorta, com el Terre di Franciacorta DOC, un negre robust de raïm Cabernet, Barbera i nebbiolo, o el magnífic espumós fermentat en ampolla, Franciacorta DOGC.

Fitxa tècnica:

Itàlia: Piamonte, Lombardía i Véneto
Maduració: 25-40 dies
Pes i forma: 1'7-2 kg, quadrat
Dimensions: D. 40 cm i 70 cm. a 10 cm.
Llet: vaca
Classificació: Semicurat
Productor: Varis

Cata:

És un formatge amb un gust pronunciat però delicat a la vegada. Nosaltres aquesta vegada l'hem provat a la pizza, ja que té molt bon punt de fusió i és una delícia.

Pizza Al Parmiggiano de la Tagliatella, amb bacon, Parmesà i Taleggio

Alguns plats del Firatast 2013

Sempre ens agrada anar al Firatast, tot el que sigui poder provar plats diferents i fer uns quants tastets ens encanta! Una mica d'aquí, una mica d'allà, que si aquest fa bona pinta, que si aquest està molt bé relació qualitat-preu, que si és més abundant, tot conta a l'hora de triar els que vols tastar.

Nosaltres vam començar amb els del Bubbles Gastrobar que ens van cridar molt l'atenció:

- Primer un "Wonton" (ravioli gegant) de pularda amb crema de surenys i parmesà

Era deliciós, una crema molt gustosa i ben feta amb el gust del bolet i el toc del parmesà, excel-lent combinació la del bolet i el formatge, dos grans ingredients (sureny-parmesà)

- Segon un caneló fred de bolets de tardor escabetxats, verdures i ànec confitat

Ben aconseguit i bona presència amb el sèsam al cim i la salsa de soja, però li faltava un toc, no sé si era la pasta que l'embolcallava, que era més toveta, me l'esperava més cruixent. Potser si hagués sigut amb pasta philo hagués quedat més bo.

Posteriorment vam continuar amb el Draps, d'on vam provar:

- Un caneló fred farcit de peix amb la seva salsa de marisc

Correcte, bon gust de la salsa.

- Filet de cangur amb salsa de ratafia

Acompanyat del seu vinet, un vi negre GEUM 12

Molt bo, la carn feta al punt i ben tendra. Presentat amb Sal Maldon i una llesqueta de pa.

Seguidament vam tastar unes croquetes de Lacroket que ens agraden molt.Vam fer:

- Croquetes de gorgonzola amb nous, de ceps i de pernil ibèric

Bonissimes les de gorgonzola i nous i les de ceps també a destacar. Més normals tot i que també bones les del pernil ibèric. Potser perquè estem més acostumats a provar-ne.

I un altra plat que vam repetir de l'any anterior:

- Ravioli de magret d'ànec amb crema de formatge de cabra

Un tast que val la pena, una crema deliciosa amb el gust potent del formatge de cabra i un bon farcit de magret. També casa bé el magret i el formatge.

D'aquí mateix, del Restaurant Mas Palau, vaig provar:

- Carpaccio de peu de porc

No en tinc la foto :(
Molt bona relació qualitat-preu, quan el vaig veure no vaig poder resisti'm :)

I ja per anar acabant, dos plats més:

- Senglar a la planxa amb acompanyament, del Restaurant l'Antic Barri Vell

Una bona presentació i perfectament cuinada la carn, podria haver estat més dura i no ho era. Tallada molt fina i acompanyada de rodelles de moniato a la planxa amb sal. Molt adequat per al senglar.

- Sonsos de la peixateria Puignau

Ben fregits i bona quantitat. De mida petita, més petits més apreciats.

I ara ja passem a les postres:

- Pastís de formatge de Casa Ametller

Molt ben fet, molt natural i fi, cobert de melmelada de maduixa al cim.

- Un batut de maduixa de La Lleteria Granja Armengol

S'ha de sacsejar bé ja que és més dens, però té molt bon gust i textura adequada.

I això és tot amics, ara a esperar el de l'any que ve :)

Els plats del Firatast 2012

Diumenge passat, l'últim dia del Firatast, vam anar a veure i provar els diferents tasts que oferien la gran diversitat de restaurants que hi havia enguany.

Vam començar amb un copa fresca de verdura amb formatge. Tenia un gust peculiar, el més bo era l'espuma de formatge, feta amb sifó. La veritat és que no vaig saber identificar ben bé les verdures que contenia, hi notava un gust com a suc de poma que no em va acabar de convèncer. Pel color m'esperava una espècies de crema de carbassa i em va decebre.

No obstant, d'aquest mateix restaurant, el Girum, vam provar un iogurt de bacallà amb tomàquet, que em va agradar molt, tan la textura flonja que tenia com el gust fi i delicat. Una excel.lent presentació, un tast original.

Seguidament vam provar, del Restaurant Sant Martí, un estofat de senglar amb bolets. Perfecte. Una carn molt melosa, es desfeia, molt ben cuinada i una ració maca, acompanyada amb bolets i una mica de pa per a la salsa. Una delícia per aquells que els hi agradi la carn de caça.

També vam tastar un ravioli, de Come in Italia, farcit de gorgonzola i nous. Molt bo. No en tenim foto perquè ens el vam cruspir al volt :)

Dels Artesans de l'Abel vam agafar un pinxo català amb bull de castanyes, botifarra de bolets, bull de fruits secs i formatge blau, amb una oliva a la punta i un got de fanta de llimona. És un dels tasts que menys em va agradar, l'oliva ben seca de tenir-la fora i la fanta esbravada :(

La mitja hamburguesa amb allioli i melmelada de bitxo Del Pot Petit, molt bona!

Un dels tasts que més ens va agradar va ser les croquetes d'Art Croq. Tenien un gran varietat de sabors bonissims i originals. Recent fregides, les vam provar de gorgonzola i nous, foie i ceps (una de les millors), rostit de pollastre, pernil ibèric, formatge cabrales (un altre de les millors), espinacs amb formatge Idiazabal, sobrassada i formatge de Maó i una de botifarró txangurro a la donostiarra.

De la Unió de Pagesos/Terra Pagesa vam provar la cua de vedella ecològica sense os de Pirinat amb formatge d'ovella de Mas Mercè. Una carn molt tendra i ben combinada amb el formatge.

I com a postres no podia faltar un gelat de Rocambolesc. Un meravellós gelat de recuit d'ovella ripollesa amb dolç de llet d'ovella, guaiaba i núvol de sucre. Una presentació espectacular. Un gust finíssim del recuit i el que no m'hi va agradar tant va ser la combinació amb la guaiaba, però suposo que forma part de la gràcia. Tot i així em va encantar!

Ja per acabar, ho vam fer amb un mini xuixo de xocolata, amb una de les puntes banyades i farcit de xocolata, de la pastisseria Margenat.


I ara sí que finalitzem la relació de tasts amb, del Tot Natural Formatges Artesans, un got de llet d'ovella. Era bona, més forta que la llet de vaca.

La Tagliatella

Pane della tagliatella

L'altra divendres a la nit, vam anar amb els meus pares a La Tagliatella. Fa poc que s'ha obert a Figueres, fins ara havíem d'anar a la de Girona o a Santa Margarita.
Doncs res, que ara ja la tenim aquí o sigui que ja hi anirem tot sovint.
De moment, per començar vam provar unes pizzes i pasta farcida, boníssim tot!

Sorrentino al Pesto rosso panna

Vam començar amb el seu pa, el Pane della tagliatella, que és com unes tires de focaccia, n'hi ha un d'olives, un de tomàquet cherry i l'altra de ceba tendra. Estan bons i calentets, passen molt bé :)

La pasta fresca farcida era la Sorrentino, que està farcida de parmesà i pernil ibèric i la salsa que vam triar era la del pesto rosso panna, molt bona. Està feta de crema, tomàquet sec, pinyons i formatge. La pasta era un xic massa forta, pel meu gust, tot i que amb la salsa acompanyava bé. Els plats que et serveixen són generosos. De fet, quan entres al seu local, ells et pregunten si ja hi has estat alguna vegada, precisament perquè no demanis molta quantitat de menjar, ja que les racions són abundants.

Quant a les pizzes, ens en vam partir dues:

Al parmiggiano

- La del Al parmigigiano, que porta tomàquet, mozzarella, virutes de parmesà, bacon, formatge taleggio i alfàbrega. Era deliciosa, una pizza gran i amb abundant parmesà i un bacon gens gras, perfecte la mescla entre els tres formatges, la suavitat del talegio combinava bé amb el parmesà, més fort, i amb la mozzarella per suavitzar també el gust més potent del bacon. Em va agradar molt, la repetiré

7 Formaggi

- 7 Formaggi, que porta tomàquet, mozzarella, gruyère, taleggio, pecorino romano, mozzarella de bufala, parmiggiano reggiano i vaig fer canviar la gorgonzola per l'emmental. Era bonissima, gran i maca també i ben plena de formatges. Hi havia llesques quadrades petites de parmesà i tacos de pecorino romano, eren una explosió de sabor. Pels amants del formatge, una exquisidesa, aquesta crec que serà la meva preferida!