6/3/14

Restaurant: El Mig

Aprofitant el cap de setmana de l'Olot per 2, vam anar a passar el dia a aquesta cuitat envoltada de volcans. Vam arribar el dissabte ben d'hora ja per començar a ubicar els museus que visitariem així com el restaurant del mig, que ja que no es podia encarregar hi havíem d'anar ben d'hora en sortint de les visites guiades als museus, que aquestes si que teniem reservades.

A la una i quart aproximadament ja vam anar cap al restaurant del Mig que havíem triat des de la web de l'Olot per dos. Sort que hi vam anar d'hora perquè a dos quarts de dues ja no quedaven taules, i això que el restaurant era ampli, amb dos menjadors, un de cara a la plaça i l'altre més reservat. Un local cèntric i ben decorat, acollidor i bufó.


El menú d'aquell dia valia 22 euros però al ser per dos et sortia per 11 cada un. Pagant 11 euros la relació qualitat-preu és bona. De beure en ramon cervesa i jo aigua amb gas.



La meva parella va triar:

- Un barrejat de botifarra de perol, ou i patata. Molt bo, amb bona quantitat de botifarra i bolet.



- I jo vaig optar pel plat típic d'Olot, les seves patates farcides. Presentades amb una de mezclum d'amanida, bon farcit i arrebossat.

El pa servit amb una cistella de mimet era molt bo, de crosta cruixent i molla flonja, i l'oli de les encara setrilleres també, de gust intens i aromàtic, ja que vam fer el que ara ja no podrem fer, pa amb oli i sal :)



De segons vam fer:

- Suprema de bou amb mantega d'herbes, un tall molt tendre i ben acompanyat amb la mantega, molt fina. Potser un plat massa escàs, no sé si perquè feien el menú per dos.



- Bacallà confitat amb escarxofes i bolets: un tall de llom de bacallà generós i els acompanyaments tant de bolets com d'escarxofa molt bé també. Potser m'hi sobrava l'all i julivert, m'esperava només l'oli del confitat.
 

I de postres ens van aconseguir uns coulants de xocolata, presentats amb un xic de nata d'esprai. Volcanets, com en diuen ells. Correctes, no era una explossió de xocolata com altres, però suposo que costa aconseguir aquell de punt de fusió de la xocolata perquè quan l'obris amb la cullera et surti tota líquida, però a la vegada densa, i que no quedi en plan magdalena amb un xic de xocolata al mig :)


En resultes, un bon dia passat per la ciutat. Ben aviat hi tornarem que ja vam guaitar un altra restaurant que feian bona pinta!

No hay comentarios:

Publicar un comentario