Dinar de Sant Esteve

Aquest seria el darrer dia dels àpats més forts. Tot i això aquest any va anar perfecte, perquè us enrecordeu d'allò que deia de posar algun àpat una mica més lleuger i sa?, doncs bé aquest en seria un d'aquests.

Per començar ens estalviem el pica-pica (patates, olives, escopinyes i fuet), que tots sabem que és una de les coses que més calories aporta i a més, a mi almenys, em treu força la gana. I segon que un àpat a base de peix sempre és més lleuger i fàcil de digerir, que a venim amb l'estòmac més tocat.

Així doncs aquest dia de Sant Esteve va consistir en dos plats:

- Un primer de pebrots del piquillo farcits de bacallà. Són unes pebrots molt bons i fins, el farcit està molt ben aconseguit que els compra la meva sogra a la peixateria. El que si fa ella és la salseta aquella tan bona que duen, molt fàcil, anem a veure:

 

Ingredients per a 4 persones:

• 3 pebrots per a cadascú
• 400 ml de nata per cuinar
• 1 ceba petita de Figueres
• oli d'oliva verge extra
• mig pebrot vermell escalivat

Elaboració:

Pelem i tallem la ceba ben fina. La posem a fregir amb un xic d'oli a foc suau. Una vegada la ceba estigui cuita la posem en un bol pel turmix. Hi afegim la nata i el pebrot escalivat i ho triturem tot.
Muntem els plats amb els dos pebrots i la salsa i ho posem al forn per escalfar-ho tot bé.

- Un segon a base de peix, 4 sepietes ben tendres fetes a la planxa amb una picada d'all i julivert, algunes navalles fresques, una cueta de rap ben enfarinada i fregideta i gambes per acabar de completar. Molt bo tot i ben satisfets que vam quedar.

De postres el típic torró de Xixona i d'Ametlla.

Dinar de Nadal

I després de Nitbona ja arriba Nadal. El dia de Nadal cada any és igual, anem a tota la família a casa de la meva àvia, que ara ja té 91 anys, i dinem tots plegats i ens felicitem el Nadal tot dient ben contents: Bon Nadal!!! Jaja, semblem el pare Noel felicitant les festes.

Aquest any com a menú l'hem canviar una mica deixant de costat els canelons que hem menjat molts Nadals. Enguany hem donat pas a les vieries farcides que tan bé cuina la meva tia i també un bon pollastre de pagès rostit amb botifarres, bolets, carrota, ceba i escarxofes. La veritat és que ni jo que no sóc gaire apassionada dels rostits, quan ella en fa un m'encanta. L'any passat el va fer amb orellanes, figues i panses i aquell suquet dolçet tan bo que va agafar amb els fruits secs era una delícia. Tot i això són fan de les curculles que en dic jo, perquè realment no mengem la viera sinó que només les fem servir com a base. Ella les va fer amb rap fresc i gambes i una beixamel per llepar-se'n els dits. És molt bona cuinera la meva tia, llàstima que no tingui blog :)

Entremès amb ensaladilla russa, que després del pica-pica això baixa més

Igualment us posaré la recepta de les curculles perquè creiu-me que val la pena provar-les!

Ingredients:

• una cua de rap fresc ben grossa
• gambes pelades fresques
• llet 
• farina
• nou moscada
• mantega
• oli d'oliva verge extra
• formatge ratllat

Elaboració:

Fregim la cua de rap en una paella amb oli i reservem. Posteriorment passem també les gambes, poquet que no quedin seques.
Paral-lelament preparem la beixamel, posem la mantega a torrar i incorporem la farina a poc a poc i també la llet sense parar de remenar. Hi posem un toc de nou moscada i sal i remenem bé.
Una vegada tenim força quantitat de beixamel, tallem el rap a trossets petits i les cues de les gambes. Barregem bé tot i posem la mescla a la curculla. Hi posem formatge ratllat al cim i ho gratinem al forn fins que el formatge es desfaci.

I una altra recepta que us deixo és la del rostit. Molt fàcil de fer, partint de productes de qualitat ja quasi tens el plat.

Ingredients:

• pollastre de pagès
• botifarres
• barrega de bolets de bosc 
• xampinyons
• pastanaga
• ceba
• 1 cabeça d'alls
• escarxofes
• oli d'oliva verge extra
• vi blanc o conyac (opcional)
  

Elaboració:

Posem en una cassola una bona quantitat d'oli d'oliva verge extra. Hi afegim les botifarres tallades a rodelles i el pollastre tallat també i les verdures tallades perquè deixin anar més gust Deixem que cogui tot. Més tard hi incorporem els bolets tallats i les escarxofes laminades ben fines. Ho tenim al foc lent que vagi daurant-se la verdura i la carn i servim.
Opcionalment hi podem tirar un raig de vi blanc o conyac.

De postres vam menjar el típic Tortell de Nadal, el que la padrina en teoria regala al fillol. Així nosaltres aquí a Catalunya mengem el Tortell el dia de Nadal i el dia de Reis.
Cada any l'agafem a una pastisseria molt bona que tenim a Figueres, que no en tenim gaires per triar a la nostra ciutat però aquí fan un Tortell bonissim. D'una massa flonja, toveta i extraordinariament fina i un massapà com cal,  fet amb només ametlla i sucre.. Fins i tot a mi que no em diu gaire res el massapà aquest m'agrada.

En aquesta foto no s'aprecia suficient prou l'esponjositat del tortell però per mi no n'he provat mai cap de millor, encara :)

Sopar de Nitbona

Cada any arriba aquesta màgica nit, una nit on es caga el tió, una festa molt nostra. A Catalunya és una gran celebració per als infants els quals ja començen molt dies abans amb el tió a prop de l'arbre de Nadal a alimentar-lo perquè el dia 24 de desembre cagui moltes coses. Normalment el tió caga cosetes petites com llaminadures i xocolatins i els Reis que van més equipats porten els regals més grans.

Nosaltres a casa meva, com ja som tots grans, fem el tió. És a dir que tenim tots els regals abans de Nadal, a ixí els pot gaudir més. No obstant no s'acaba tot aquí, ja que a casa dels meus sogres seguim fent els Reis. Trobo que la nit de Reis té un encant especial que no s'ha de perdre, ja des del moment de veure'ls que sempre em fa recordar quan era petita i anava amb el fanalet amb els meus pares a esperar els Reis. Sentia una cosa especial que vull mantenir ara i sempre, perquè la ilusió ha de perdurar.

Doncs bé, comencen les Festes de Nadal, que tant m'agraden perquè, com ja he dit en algun altre post, són festes per descansar, per fere regals i rebre'n, per estar amb els teus i per gaudir menjant, perquè no, estem en un bloc gastrònomic i ens apassiona la cuina.

El sopar del 24 no el varem voler començar massa fort, que posteriorment venen moltes altres celebracions i seguides, com el Nadal, St. Esteve, el Cap d'Any, el dia 1, la vigilia de Reis i el dia de Reis. Reconec que cada any em posa una mica nerviosa el fet de fer tants àpats seguits i abundants i sempre intento posar-hi la meva part dietètica volent retallar algun plat que sobra per allà al mig o intentant colar alguna preparació més sana. Sóc gourmand però a la vegada sóc dietista i això sempre preval.

Ara si, us deixo amb el menú d'aquest any, sempre en podeu agafar alguna idea malgrat que enguany va ser una cosa senzilla. Vam fer un assortit de formatges:

- Formatge blau

- Formatge elaborat a partir de llet crua d'ovella i madurat un mínim de 7 mesos

- Brie

- Formatge fresc francès amb anous

- Grana Padano

També hi vam afegir una mica de pernil que va tallar el meu pare, que encara no l'havíem tastat.

Varem acompanyar els formatges amb unes bones llesques de pa de pagès de kilo del Forn Ebre, ben brasejades, ja que a la torradora no hi caben, i sucades amb tomàquet de penjar, sal i un excel-lent oli d'oliva verge extra. Ja us he dit un plat senzill però que triomfa, tothom va quedar ben satisfet amb el pa tan bo i la selecció de formatges, que n'hi havía per tots els gustos.

De postres no hi podia faltar un cava català ben fred i un postres original que vam comprar en una fleca-pastisseria (Granier) que ha obert recentment però que té un èxit brutal. En Ramon es va decantar per una pastís de lioneses farcides de nata i cobertes de xocolata negra, tossets d'avellana picada i trufa. Era molt fi.

Per finalitzar l'àpat un cafè, com sempre i a obrir els regals que en aquesta ocasió no eren tants com altres anys i això es va trobar a faltar. Queda tan maco tota la casa ben plena de paquets ben embolicats amb els seus papers de coloraines i els seus grans llaços. Això si aquest anys, els regals venien en sobres molt bonics però que no feien tanta presència, és clar. I és que els vitages en globus que vam tenir no ocupen gaire :)

Així doncs espero que el tió a vosaltres també hagi estat tan generós com amb mi, que a més del vol en globus em va cagar un anell de Tous que ja tenia ullat i que el meu marit s'hi va fixar i un jersei molt nadalenc, amb un arbre de Nadal amb boles, literal, i un conjunt de braçalet i collaret d'aquests que es porten ara amb cordó, boletes brillants i una estrella. Espero que serveixi per guia'm el camí d'aquest any...

Formatge Monterey Jack

També conegut com Monterey Sonoma Jack, o Jack, l'organització estadounidensa d'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) li va donar el seu nom oficial l'any 1955 per acollir totes les varietats que hi havia aleshores al mercat. S'ha polemitzat sobre qui el va crear, i els personatges de les diferents histories són tan colorits i àcids com el propi formatge.

A mitjans del sigle XIX, Dª Juana Cota de Boronda va fer un formatge anomenat Formatge del País i el venía de porta en porta per mantenir els seus 15 fills. Se sap que Domingo Pedrazzi, de la valla Caramel, va crear un fomratge similar al qual s'habia d'aplicar pressió amb un aparell anomenat "housejack". El va nomenar Jack Cheese de Pedrazzi.
Però fou el perspicaç i gens estimat empresari local David Jacks qui va reivindicar la creació del Monterey Jack; es diu que va robar la idea del Formatge del País i va començar la seva producció fent servir la let dels seus 14 ranxos lleters a la dècada de 1890. Jacks va comercialitzar el formatge amb el nom Jacks' Cheese.
No hi ha dubte que fou David Jacks la primera persona que va fabricar el formatge a gran escala. No obstant, segons les investigacions de Wendy Moss al 1966, van ser els monjos franciscans qui, al segle XVIII, van introduir la recepta originaria d'Espanya a través de Mèxic. La recepta era la d'un formatge tou i cremós conegut com Formatge Blanc País.
Actualment, el Monterey Jack és un dels formatges americans més apreciats i suposa al voltant del 10% de tota la producció de formatge de Califòrnia.

Young Jack (tendre)

Característiques: El Young Jack té un sabor làctic molt suau. A vegades s'amaneix amb espècies, pebrots o jalapeños. a versió de granja és quasi fluida, fa olor a terra i a xampinyons, amb un sabor cremós i dolç i amb tocs avellanats i una certa acidesa cítrica.
El Mezzo Secco és un Jacks fresc més ferm. El Dry Jack és el més ferm de totes les varietats. Va aparèixer a la dècada del 1930 com a alternativa al Parmesà; és ferm, té un interior de color groc daurat i un profund sabor àcid amb cos que acaba dolç i amb un gust a fruits secs. El millor exemple del Dry Jack, ho fa Ig Vella, de Vella Cheeses, a Sonoma.

Mezzo seco Jack (semicurat)

Consells de degustació: L'elàstica textura del Young Jack és perfecta per fer al grill, per aperitius i plats mexicans. Combina perfectament amb una cervesa ben freda o amb una sidra. El Dry Jack és perfecte per salses, truites, suflés o ratllat a la pasta, tacos i enchilades.
Necessita la profunditat d'un dels magnífics vins negres de Califòrnia.

Per saber més: Al mercat es troben moltes versions del Jack, i també de sabors afegits que estan guanyant popularitat.
El procés d'elabració del Young (tendre), el Mezzo Secco (semicurat) o el Dry (curat) és similar, la diferència està en la maduració.
Els formatges es deixen curar unes cinc setmanes, fins que s'endureixin els bordes. En aquest moment, el formatge és tou i elàstic i està llest pel seu consum com a Young Jack, és a dir, tendre. Les varietats més curades es cobreixen manulament amb una mescla especial d'oli vegetal, cacau i pebre, que garantitza que el formatge es vagi assecant lentament durant els següents set mesos, a vegades més. Solen estar-hi entre 7 i 12 mesos en estants de fusta a la bodega.

Dry Jack (curat)

Fitxa tècnica:

Origen: Califòrnia, Estat Units
Maduració: 1-12 mesos
Pes i forma: 2'5 kg, tambor
Dimensions: Varies
Llet: vaca
Classificació: Fresc (Young Jack), semicurat (monterey Jack), curat (Dry Jack)
Productor: varis

Nosaltres vam provar un Monterey Jack al TGI Fridays de Niagara on the Falls.

Text extret del Libro delQueso, Juliet Harbutt

Bon Nadal a tots!!!

Els anys passen ràpid, sembla que fos ahir que preparavem el tió i ja hi tornem a ser. El Nadal és una època maca, per compartir els àpats naadlencs al voltant d'aquells que més estimes. són també uns dies per estar a casa, tota càlida i decorada, gaudint dels dies de vacances i també de fer compres, de veure pessebres vivents, patinar a les pistes de gel,  provar si hi ha sort a les quines, fer regals i rebre'n, preparar sorpreses, en fi, coses que et fan sentir bé i feliç perquè el Nadal és bonic.

Així doncs us deistjo que passeu unes Bones Festes i que tingueu una bona entrada d'any!!!!!!!!!!!

Ametllats de xocolata negre

Com que estem a les portes del Nadal, us deixo amb unes postres que sempre van bé per acompanyar el café. No tot han de ser turrons i tortell no?

Ingredients:

• 1 tauleta de xocolata negre fondant
• trossos d'ametlles torrades

Elaboració:

Agafem la xocolata fondant, la tallem a quadradets petits i la posem a fondre al microones amb intervals intermitents per tal que no s'ens cremi. L'anem vigilant i remenant perquè la temperatura de la xocolata s'iguali i es vagi fonent.
Una vegada la xocolata fosa i barregem les ametlles i amb l'ajuda d'una cullera anem fent petits pilonets. Els disposem en un paper i els deixem refredar a temperatura ambient o a la nevera si tenim més pressa.
Una vegada refredats els desanganxem del paper i els diposem en una safata per servir.

Queden molt bons i són fàcils de fer, la única pega és que si no volem que la xocolata quedi blanquinosa l'hauriem d'atemperar.

Ametlles i avellanes de xocolata de pastisseria

Fa un any aproximadament van obrir una pastisseria, el Parc Bosc (anomenada així ja que la primera es troba en aquest barri), artesana al nostre barri i fan unes dulces bonissimes. Hi hem provat els seus bombons, les Montserratines, els Tramuntanats, els seus croisants de xocolata, entre altres delicatessens.

Ahir va tocar el torn d'avellanes i ametlles banyades amb xocolata negre i amb llet. Què puc dir-ne? Res que no salti a la vista, a la bona pinta que fan i  a la presentació qie ofereixen. Venen en un envàs de plàstic tranparent allargat i veus tot aquell bé de déu a dins, és per menjar-t'ho a l'instant. Bé de fet, va ser regalar-m'ho ahir el meu marit perquè feiem 8 anys que ens vam conèixer i ja enectar-ho per deleitar-ho. Una celebració ben dolça i bona. A més va fer trampa perquè ens vam aturar el seu aparador per observar els dolços i pastes que elaboren i ja els vaig fitxar :)

Eren realment molt bons, la xocolata fina com una mala cosa i el contrast amb l'ametlla i l'avellana, aquell toc cruixent que té al mossegar és una delícia!

Gràcies Ramon!

Baba Döner Kebab

Han obert una altra botiga de Kebabs. Sé del que estan fets, bé o gairebé perquè sovint costa saber-ho exactament i més últimament que surten noticies que troben carn de cavall a aliments on suposadament no n'hi hauria d'haver.

Doncs bé, nosaltres som atrevits, jeje, i vam anar a provar aquest lloc nou. Situat al c/Pep Ventura de Figueres, s'hi troba el Baba Döner Kebab. Regentat per àrabs que no parlen gairebé l'espanyol, lo just per demanar com vols el teu kebab i llestos.

Jo vaig optar per un de vedella amb totes les verdures menys la ceba, que després em torna durant hores.
De verdures t'hi posen: enciam iceberg,  remolatxa, carrota i olives trinxades (aquestes no són verdures, però hi donen gust).
De salses t'hi posen la blanca típica, feta a base de iogurt, i una de picant que en aquesta ocasió picava lo suficient i era bona. Ambdues artesanes, a la picant hi havía un gra de la guindilla i tot.

El preu al fer poc que havien obert feien una promoció, que si de per si sol és un menjar econòmic, aquesta vegada estava baratissim, per 2'5 euros tenies el kebab, que és el preu normal que oferiran, però et regalaven la beguda. No obstant sense oferta d'obertura les begudes valen 1 euro i si vols patates 1'5.

Si que haig de dir, que en comparació amb el kebab que soliem menjar més sovint abans de saber tot el que portava, aquest és menys abundant, ja que no el varen emplenar tan com al de la General.