Acústica amb @lacarletta_

La Carletta és una carvana molt xula que ven els millors frankfurts que hagi provat mai :)
Els frankfurts són ideats pel cuiner Paco Pérez, del restaurant Miramar de Llançà, que té dues estrelles Michelin.

La carta és variada, tenen el Berlin, el New York i el México i veig que ara el Burger Van, tot i que aquest a l'Acústica no l'oferien, s'haurà de provar.

Nosaltres vam menjar el México que va amb un pa de hot-dog, bratwurst, crema d'advocats, maionesa de mole (guindilla, llima i mole), cheddar, naxos i coriandre.
Una combinació molt bona de tots aquests ingredients de gust pronunciat amb la salsitxa.

Repetirem segur, però aquesta vegada per tastar les altres varietats!

[#London] @seafresh123 Fish & Chips

Segurament tothom ha sentit parlar algun cop a la vida dels famosos fish & chips dels anglesos, i és que segurament són el tòpic gastronòmic equivalent a l'hamburguesa per un americà, un rollito de primavera per un xinès o al pa amb tomata per un català.

Però què és exactament un fish & chips? De fet és la cosa més senzilla del món. Normalment s'agafa bacallà (cod) o abadejo (haddock) i es fregeix fent un arrebossat.
Normalment s'acompanya amb patates fregides, però tampoc és estrany que també s'hi posin verdures bullides, pèsols sobretot, o a la planxa.
Tot i que principalment es fa amb bacallà o abadejo, a vegades també s'utilitzen altres peixos blancs, com per exemple l'anón, el salmó de roca o la palaia. Fins i tot, i com a dada curiosa, es veu que a Austràlia, antiga colònia anglesa, a vegades també fan el fish & chips amb tauró.

Ja que anàvem a Londres, no volíem tornar sense haver-ne menjat almenys un dia. Jo hi havia anat feia molt anys, a l'últim curs del cole, i tenia un record del fish & chips molt llunyà. Recordo que vam anar amb els de classe a un local d'un barri i vam sortir tots amb un paperina de peix fregit i patates, que en aquell moment vaig trobar molt bo però una mica oliós.

Ja que només en provaríem un dia, vam decidir buscar bé a quin restaurant o foodmarket podíem anar per provar-ne un que fos bo. Després de googlejar una miqueta, vam trobar una web que llistava una mena de locals top 10 de Fish & Chips de Londres i d'entre tots ens vam decidir pel Seafresh Fish & Chips situat al 80-81 de Wilton Road. Es tracta d'un restaurant obert des de l'any 1965, ara ja fa 50 anys i que segons publiciten ells mateixos, un dels millors fish & chips de Londres ;)
En podeu veure la seva web, aquí o una petita mostra a través del seu instagram.

Així doncs, el dia que vam anar de visita per la zona del Palau de Buckingham, vam aprofitar per anar-hi. Vam arribar-hi una mica tard, ja que a Londres mengen molt d'hora i puntuals. Ens van atendre molt amablement i vist el nostre fantàstic anglès, de seguida ens van identificar com a espanyols. Després de matitzar que érem catalans entre rialles, va resultar que el cambrer sabia parlar espanyol i la veritat és que va anar molt bé. Ens va donar a triar entre filet de bacallà o abadejo i ens vam decantar pel primer.

Com que ens va dir que era força típic, vam dinar amb un té amb llet i sucre molt calent per beure. Per començar a fer boca, ens van servir unes llesques de pa de motlle, untades amb mantega.

Quan ens van portar el bacallà i vam clavar-hi la forquilla per agafar-ne el primer tros, ja vam veure que era tendríssim, aquell bacallà es desfeia a la boca, senzillament deliciós, amb les làmines ben diferenciades.

D'acompanyament hi havia patates fregides artesanes, pèsols i un potet petit d'una salsa blanca, una mena de salsa tàrtara, tot i que no vam saber saber identificar ben bé si ho era.

Com que havíem caminat força durant el matí i se'ns havia fet una mica tard buscant el restaurant, aquell fish & chips ens va entrar molt bé i encara que el té calent no hi acompanyava tant bé, ens ho vam prendre amb relativa rapidesa.

De postres i per seguir ja amb la tradició anglesa, ens vam demanar una porció del típic pastís de poma, servit com una mena de coca cruixent al cim i pels costats i les diferents làmines de poma cremosa a dins, tot cobert amb una mica de sucre pel cim. Molt bo i servit calent, tal com ens va aconsellar el cambrer.

 

Tot plegat, ens va sortir per unes 40 lliures, que vindrien a ser 55 euros per tots dos. I és que els restaurants a Londres no són allò que se'n diu precisament econòmics.
Si aneu a algun dels moltíssims foodmarkets com el de Camden Lock o Borough, trobareu uns fantàstics fish & chips per força menys diners, fins i tot alguns que han rebut el premi anual al millor fish and chips, com és el cas del Poppies Fish & Chips que podreu trobar al foodmarket de Old Spitafields.

Acústica amb @cansibarita

Aquest any l'Acústica de Figueres van venir a la Plaça Catalunya tot un seguit de foodtrucks. Nosaltres vam voler-ne provar alguns plats de diverses caravanes i una que ens va agradar molt va ser Can Sibarita.

A la seva food caravan ofereixen truites de qualitat, fetes al moment i amb productes de proximitat i altres cosetes per picar.

Nosaltres vam provar:

- Les bombes d'ibèric: originals, ja que aquí a la zona no en solem trobar. No picaven en excés.

- Els sticks de pollastre amb maionesa de curry: unes tires de pollastre molt ben arrebossades, cruixents i sucades en una maionesa especiada molt suau i ben aconseguida.

- El Brie arrebossat amb melmelada de tomàquet artesana: una temptació bona i que combina bé, el salat del formatge amb la dolçor del tomàquet.

Una parella molt simpàtica i agradable amb una correcte relació qualitat-preu.

Croissant @sweetsbyab del mes

Aquest mes d'octubre també hem tingut la oportunitat de tastar el croissant del mes de l'Abraham Balaguer.

En aquest cas és de Frankfurt, amb mostassa i cervesa. Tot un encert la combinació de sabors, sobretot si ets més de salat.

Jo com que al matí m'agrada més començar el dia amb alguna cosa dolça, vaig optar per provar el croissant de xocolata negre. Una xocolata amb un 60% de cacau, apte tant per si t'agrada més forta o menys, ja que és un entremig. A mi personalment em va agradar molt més aquest croissant que el de xocolata amb llet i avellana que havía provat la setmana passada, ja que la textura de la xocolata d'aquest és molt millor i el gust també.

A veure si en mica en mica els podem anar degustant tots, ja siguin els que fa cada mes o el que té normalment a les botigues. Dic botigues perquè el dissabte, aprofitant que feien la botiga al carrer a Girona, vam descobrir un nou Sweets a sota les voltes, a la plaça del Vi.

[#London] @CamdenMarket : Camden Lock Market

Si una cosa teníem clara abans d'anar a Londres, era que els anomenats food markets (mercats de menjar) eren de visita obligatòria. Pel que vam poder veure, n'hi ha una gran varietat, i és que fa molts anys que Londres acull una gran riquesa de cultures on en la majoria de casos, un dels seus eixos centrals n'és la seva gastronomia.

Ja el primer dia vam poder veure que un food market de barri era una cosa molt habitual, que es podia trobar a qualsevol barri de la ciutat.

Però potser d'entre tots els food markets, crec que no m'equivoco si us dic que n'hi ha alguns que són de visita obligada per sobre la resta: Camden Lock, Borough, Old Spitafields, Portobello, Covent Garden i Ledenhall. Segur que d'aquesta llista se'n poden afegir o treure i és que si comences a buscar-ne, acabes trobant que tots tenen el seu encant i coses interessant per veure i tastar.

Nosaltres malhauradament no hi vam poder anar a tots, tot i que les ganes no hi faltaven!
En aquest post us parlarem del dia que vam anar a Camden Lock Market. Es tracta d'un food market immens situat al nord de la ciutat, sortint de l'anella principal, just al costat de Regent's Park i el zoo municipal. Vam aprofitar a anar-hi amb un servei de lanxa turística que sortia des de Little Venice, passant pels canals i amb destí final a Camden. Va ser pujar a la lanxa i va començar a ploure amb unes bones ganes.

Un cop vam arribar-hi, en ple xàfec, vam haver d'eixoplugar-nos sota un porxo, sort que dúiem els nostres impermeables. Com que no semblava que hagués de parar, finalment vam haver de sortir a fer una volta per totes les parades amb els nostres colorits impermeables, com dos ET's, això sí, un de verd i l'altre rosa, que el blanc ja no es porta massa ;)

La veritat és que després del primer cop d'ull, tot i haver fitxat algunes parades, l'elecció ens va resultat complicada, ja que com més parades veiem, més i més coses interessants trobàvem. Una nota curiosa d'allà, és que moltes parades t'oferien un petit tast dels plats que oferien, que tot sigui de pas, a aquella hora del migdia i si vens amb gana, et pot fet precipitar i tirar-te sobre la primera cata que hagis trobat bona.

Al mercat hi havia tot tipus de menjar, us podria estar enumerant-ne els tipus i nacionalitats diferents durant una bona estona, i és que era un plaer passejar-hi la vista i veure'n el contrast de colors i aspectes, per no dir l'assalt olfactiu que suposava tanta varietat. Hi havia parades de truita de patata espanyola; de kebabs i falafels; d'hamburgueses d'ànec rostit, batuts de fruita natural; de pop; de menjar xinès; de menjar tailandès; de fideuà i arrossos; de guisats variats; i com diria aquella cançó dels Lax'n Busto, "...en podria estar dient tota la nit".

Nosaltres al final ens vam decantar per una parada anomenada 'Argentine Steaks & Burgers', on en vam agafar el menú Argentine Steak Sandwich, que consistia en un bistec al grill amb canonges, tires de col lombarda, pebrot vermell i salsa de chimichurri servit en un pa de xapata i d'acompanyament d'unes patates fregides "rústiques" amanides amb salt i mantega Rosemary.

Així que paguem les 5 lliures que costava cada entrepà i juntament amb la nostra carn argentina, les nostres cares de felicitat i la gana que ja dúiem a sobre, va parar de ploure i va sortir una mica de sol, el que ens va permetre menjar més tranquil·lament.

Amb l'estómac ple i aprofitant que havia parat de ploure, vam decidir acabar de fer una volta pel mercat per si vèiem alguna parada on hi hagués postres per rematar l'àpat i va ser quan ens vam adonar que havíem tornat a pecar de guiris, i és que al passar per un carreró lateral que donava a una altra plaça, vam descobrir que tot just havíem vist la meitat del mercat, ja que allà hi havia moltes més parades de menjar variat, amb tant bona pinta o millor que tot el que ja havíem vist.

Doncs res, ens va quedar una molt bona sensació del mercat de Camden Lock, totalment recomanable, amb moltíssima varietat per escollir i no cal dir que moltes amb ganes de tornar-hi!  

[#Vi] @coopgarriguell Tast, 31a Mostra Vi Empordà

I per acabar aquest seguit de posts sobre la 31a Mostra del Vi de l'Empordà que es va cel·lebrar el passat mes de setembre, l'últim tast, que no el menys important, de la mà de la Fina Juez, una somelier d'allò més simpàtica de la Cooperativa Garriguella, que en sap un munt i a més és d'aquelles que et transmeten la seva passió per aquest món.

En aquesta ocasió, la Fina ens va presentar una de les novetats d'aquest any de la Cooperativa, el seu escumós, la presentació del qual ja us vam poder avançar el passat mes de juny.
Anem a veure doncs, el tast que vam realitzar:

1. G de Gerisena 2013. Es tracta d'un escumós a qui se li ha aplicat una 2a fermentació amb les mares i s'hi ha fet 9 mesos de criança en bóta.
De color daurat molt viu i nítid, es tracta d'un escumós jove amb molta bombolla i gust suau i dolç amb un punt aspre.
Grau 12%
El preu d'aquest escumós és de 15 euros.

2. Gerisena Rosat 2014. Com el seu nom indica, es tracta d'un vi rosat monovarietal el·laborat només amb garnatxa roja.
De bones a primeres el seu aspecte sorpèn, ja que és d'un color taronja daurat que es pot confondre amb un vi dolç. D'aroma pronunciat i dolç, una mica acaramelat. El color és molt nítid i una mica transparent però té deixa molt bon sabor de boca. 
Pertany a la gama alta dels vins que ens ofereix la cooperativa. El seu nom prové del nom antic que rebia Garriguella en llatí. El raïm amb què ha estat produït prové de vinyes velles d'entre 70 i 100 anys.
Grau 12'5%
El preu de l'ampolla és de 8 euros.

3. Gerisena Selecció 2013. Es tracta d'un vi negre, resultat d'un cupatge de diverses varietats, com la garnatxa negra, cabernet souvignon i merlot. Se li ha fet una criança de 2 anys en bóta.
D'aspecte vermell granatós fosc, a contrallum deixa entreveure el color vermell sang, amb gota al fer-lo voltar dins la copa. Olfactivament ens pot recordar a fruits vermells, regalèssia i fins i tot un punt de pebre o pebrot verd.
Al gust de seguida notem el toc aspre, pronunciat i potent d'aquest vi, per mi, un dels millors de la cooperativa.
Grau 14'5%
El preu d'aquesta ampolla és d'11 euros.

I fins aquí els tastos que vam poder fer a la Mostra del Vi d'aquest any. En resum, un espectacle olfactiu i gustatiu al qual val molt la pena d'assistir, on tindrem ocasió de provar grans vins de la nostra terra i on sempre descobrirem alguna joia que val la pena tenir en compte.
Salut!