Mengem neules tot l'any

Qui diu que només es poden menjar neules per Nadal? De fet és una tradició a les nostres llars que durant les festes nadalenques hi hagi la presència de neules a les taules durant les postres. Neules normals i també ara amb xocolata negre i fins i tot blanca.
No obstant la resta de l'any queden més a l'oblit i crec que és un error, ja que estan bonissimes i poden servir per acabar bé un bon àpat. I no només han de servir estrictament com a postres, sinó que també poden servir-ne com a decoració d'altres, com ara una mouse, un flam, gelat, entre altres. Per això Boskiba en té tantes variants.

Les neules Boskiba són totalment artesanes. Elaborades segons la tradició heredada a través de tres generacions d'artesans des del 1932. Els ingredients naturals de primera qualitat que utilitzen juntament amb la seva acurada fabricació les converteixen en unes neules dignes d'una sobretaula com les que hem presenciat aquestes festes nadalenques.

Aquesta empresa familiar menorquina, fundada l'any 1982, a part de neules també distribuiexen ventalls amb xocolata i sense, cucurutxus, tulipes, vasets i oblees. Tota una gran varietat per a fer exquissits postres.

Nosaltres hem tingut la ocasió de tastar els seus ventalls de xocolata negre, que són bonissims, Es fan amb la massa de galeta doblegada en forma triangular i són ideals tant per menjar sols com per decorar gelats i postres.

Neules cobertes de xocolata

Cada any en algun lot de Nadal trobem un paquet de neules i a casa no ens agraden massa. La veritat és que el gust avainillat que tenen és bo però tot i així ens hi falta alguna cosa. Així que, i si les cobrim de xocolata?

Ingredients:

1 paquet de neules
1 tauleta de xocolata per fondre (250 g.)

Elaboració:

Desfem la xocolata tallada segons marca la rajola al microones però a intervals de mig minut, vigilant que no es cremi.
També la podem desfer al bany maria per assegurar la jugada ;)
Jo particularment no hi afegeixo mantega per fondre-la perquè ja m'agrada el gust més intens que té la fondant, això a gust de consumidor.
Una vegada fosa, passem les neules per la xocolata, intenant banyar-les sense que es trenquin, cosa díficil amb la textura fina que tenen.
Conforme les anem folrant les posem en una plata per tal que la xocolata se solidifiqui i ja les podrem degustar.

Dinar de Reis

El dinar de Reis, l'últim àpat contundent dels de Nadal. Cada any acostumem a celebrar-ho a casa dels meus sogres, fins i tot, ja hi anem el dia abans per veure passar els Ses Majestats els Reis.
Aquest any la cavalcada va ser retransmessa per TV3. Una cavalcada medieval, molt familiar, cantant la típica cançó:

"Visca els tres reis! De l'Orieeent!

Que pooorten coooses a tota la gent!!"

Una botifarra per la meva mare,
un got de vi del meu padrí,
un tros de coca per la meva boca
i un tall de pa pel meu germà"

Patges i tothom qui desfila la va cantant per arreu on passen. Els 3 Reis van cada un amb una carrossa guiada per cavalls de càrrega i l'Aliga de Girona dóna peu a tot el seguici de personatges, entre ells, la segelladora, que posa un segell d'Orient a cada nen qui vulgui.
El tret més animat el donen els patges del Rei Negre, que treuen als nens a ballar, mentres altres es limiten a cantar i donar algun caramel.
Trobo que la nit de Reis és màgica i jo sempre he anat a veure passar els Reis, abans amb molta il-lusió i ara amb menys, però amb aquell record tan bo de quan hi anava amb els meus pares i sabia que l'endemà seria un gran dia, un dia ple de regals.
Però mai s'ha de deixar de somiar, i ara ens fan il-lusió altres coses també. El menjar mateix ja me'n fa. Saber que menjaré un plat que m'agrada o que en menjaré un bon tros de Tortell de Reis i em pot tocar el Rei, o la fava, ja és una alegria.

El menú d'aquest dia va ser:

- Entremès: un plat que sempre soluciona un primer. Fàcil i ben ràpid de preparar, sobretot si el fas només d'embotit, és clar.

El nostre portava: gall d'indi, pernil salat, formatge de cabra, xoriç ibèric, bull i llonganissa ibèrica. També un xic de mesclum i mig ou dur.

 

- Pollastre amb gambes: la meva sogra enlloc de posar-hi escamarlans hi afegeix gambes i sèpia fresca de Roses.

 La veritat és que aquest plat és molt típic de l'Empordà, aquí ho fem molt de barrejar mar (escamarlans o gambes) amb muntanya (pollastre de pagès).
No us posaré la recepta perquè no l'he fet jo, però si us diré que si a part de fer-hi un bon sofregit amb la seva corresponent picada hi afegiu xocolata, la salsa us quedarà per llepar-se els dits. La xocolata aporta a la salsa un gust exquisit, més intens i una textura més seductora.
Una altra cosa important d'aquest plat és la qualitat del producte. Un pollastre de pagès està ben alimentat i ben criat i si podeu que sigui ecològic, encara millor. I pel que fa a les gambes igual, fresques millor.

De postres el típic Tortell de Reis, que com mana la tradició, qui trova la fava paga el Tortell i qui troba el Rei es posa la corona. Jo en aquest cas ni fava ni rei podia trobar ja que no en vaig menjar. M'agraden molt els tortells però aquest no era gens bo, així que vaig menjar un tros de torró de Xixona. Sort que ma mare me'n va guardar un trosset del que a mi m'agrada per l'endemà.

Un tortell de la fleca Pere Llobet, conegut popularment com Cala Lolita. Era espongós, tot i que no tant com el de Nadal. Tot i això bonissim, era diferent però molt bo també. Farcit de crema cremada, perquè tan importa la massa com el seu farcit. Aquesta crema era ben fina, molt ben aconseguida i amb ametlla laminada al cim. La imatge que us deixo no mostra tot lo bo que estava :)

Dinar de Sant Esteve

Aquest seria el darrer dia dels àpats més forts. Tot i això aquest any va anar perfecte, perquè us enrecordeu d'allò que deia de posar algun àpat una mica més lleuger i sa?, doncs bé aquest en seria un d'aquests.

Per començar ens estalviem el pica-pica (patates, olives, escopinyes i fuet), que tots sabem que és una de les coses que més calories aporta i a més, a mi almenys, em treu força la gana. I segon que un àpat a base de peix sempre és més lleuger i fàcil de digerir, que a venim amb l'estòmac més tocat.

Així doncs aquest dia de Sant Esteve va consistir en dos plats:

- Un primer de pebrots del piquillo farcits de bacallà. Són unes pebrots molt bons i fins, el farcit està molt ben aconseguit que els compra la meva sogra a la peixateria. El que si fa ella és la salseta aquella tan bona que duen, molt fàcil, anem a veure:

 

Ingredients per a 4 persones:

• 3 pebrots per a cadascú
• 400 ml de nata per cuinar
• 1 ceba petita de Figueres
• oli d'oliva verge extra
• mig pebrot vermell escalivat

Elaboració:

Pelem i tallem la ceba ben fina. La posem a fregir amb un xic d'oli a foc suau. Una vegada la ceba estigui cuita la posem en un bol pel turmix. Hi afegim la nata i el pebrot escalivat i ho triturem tot.
Muntem els plats amb els dos pebrots i la salsa i ho posem al forn per escalfar-ho tot bé.

- Un segon a base de peix, 4 sepietes ben tendres fetes a la planxa amb una picada d'all i julivert, algunes navalles fresques, una cueta de rap ben enfarinada i fregideta i gambes per acabar de completar. Molt bo tot i ben satisfets que vam quedar.

De postres el típic torró de Xixona i d'Ametlla.

Dinar de Nadal

I després de Nitbona ja arriba Nadal. El dia de Nadal cada any és igual, anem a tota la família a casa de la meva àvia, que ara ja té 91 anys, i dinem tots plegats i ens felicitem el Nadal tot dient ben contents: Bon Nadal!!! Jaja, semblem el pare Noel felicitant les festes.

Aquest any com a menú l'hem canviar una mica deixant de costat els canelons que hem menjat molts Nadals. Enguany hem donat pas a les vieries farcides que tan bé cuina la meva tia i també un bon pollastre de pagès rostit amb botifarres, bolets, carrota, ceba i escarxofes. La veritat és que ni jo que no sóc gaire apassionada dels rostits, quan ella en fa un m'encanta. L'any passat el va fer amb orellanes, figues i panses i aquell suquet dolçet tan bo que va agafar amb els fruits secs era una delícia. Tot i això són fan de les curculles que en dic jo, perquè realment no mengem la viera sinó que només les fem servir com a base. Ella les va fer amb rap fresc i gambes i una beixamel per llepar-se'n els dits. És molt bona cuinera la meva tia, llàstima que no tingui blog :)

Entremès amb ensaladilla russa, que després del pica-pica això baixa més

Igualment us posaré la recepta de les curculles perquè creiu-me que val la pena provar-les!

Ingredients:

• una cua de rap fresc ben grossa
• gambes pelades fresques
• llet 
• farina
• nou moscada
• mantega
• oli d'oliva verge extra
• formatge ratllat

Elaboració:

Fregim la cua de rap en una paella amb oli i reservem. Posteriorment passem també les gambes, poquet que no quedin seques.
Paral-lelament preparem la beixamel, posem la mantega a torrar i incorporem la farina a poc a poc i també la llet sense parar de remenar. Hi posem un toc de nou moscada i sal i remenem bé.
Una vegada tenim força quantitat de beixamel, tallem el rap a trossets petits i les cues de les gambes. Barregem bé tot i posem la mescla a la curculla. Hi posem formatge ratllat al cim i ho gratinem al forn fins que el formatge es desfaci.

I una altra recepta que us deixo és la del rostit. Molt fàcil de fer, partint de productes de qualitat ja quasi tens el plat.

Ingredients:

• pollastre de pagès
• botifarres
• barrega de bolets de bosc 
• xampinyons
• pastanaga
• ceba
• 1 cabeça d'alls
• escarxofes
• oli d'oliva verge extra
• vi blanc o conyac (opcional)
  

Elaboració:

Posem en una cassola una bona quantitat d'oli d'oliva verge extra. Hi afegim les botifarres tallades a rodelles i el pollastre tallat també i les verdures tallades perquè deixin anar més gust Deixem que cogui tot. Més tard hi incorporem els bolets tallats i les escarxofes laminades ben fines. Ho tenim al foc lent que vagi daurant-se la verdura i la carn i servim.
Opcionalment hi podem tirar un raig de vi blanc o conyac.

De postres vam menjar el típic Tortell de Nadal, el que la padrina en teoria regala al fillol. Així nosaltres aquí a Catalunya mengem el Tortell el dia de Nadal i el dia de Reis.
Cada any l'agafem a una pastisseria molt bona que tenim a Figueres, que no en tenim gaires per triar a la nostra ciutat però aquí fan un Tortell bonissim. D'una massa flonja, toveta i extraordinariament fina i un massapà com cal,  fet amb només ametlla i sucre.. Fins i tot a mi que no em diu gaire res el massapà aquest m'agrada.

En aquesta foto no s'aprecia suficient prou l'esponjositat del tortell però per mi no n'he provat mai cap de millor, encara :)

Sopar de Nitbona

Cada any arriba aquesta màgica nit, una nit on es caga el tió, una festa molt nostra. A Catalunya és una gran celebració per als infants els quals ja començen molt dies abans amb el tió a prop de l'arbre de Nadal a alimentar-lo perquè el dia 24 de desembre cagui moltes coses. Normalment el tió caga cosetes petites com llaminadures i xocolatins i els Reis que van més equipats porten els regals més grans.

Nosaltres a casa meva, com ja som tots grans, fem el tió. És a dir que tenim tots els regals abans de Nadal, a ixí els pot gaudir més. No obstant no s'acaba tot aquí, ja que a casa dels meus sogres seguim fent els Reis. Trobo que la nit de Reis té un encant especial que no s'ha de perdre, ja des del moment de veure'ls que sempre em fa recordar quan era petita i anava amb el fanalet amb els meus pares a esperar els Reis. Sentia una cosa especial que vull mantenir ara i sempre, perquè la ilusió ha de perdurar.

Doncs bé, comencen les Festes de Nadal, que tant m'agraden perquè, com ja he dit en algun altre post, són festes per descansar, per fere regals i rebre'n, per estar amb els teus i per gaudir menjant, perquè no, estem en un bloc gastrònomic i ens apassiona la cuina.

El sopar del 24 no el varem voler començar massa fort, que posteriorment venen moltes altres celebracions i seguides, com el Nadal, St. Esteve, el Cap d'Any, el dia 1, la vigilia de Reis i el dia de Reis. Reconec que cada any em posa una mica nerviosa el fet de fer tants àpats seguits i abundants i sempre intento posar-hi la meva part dietètica volent retallar algun plat que sobra per allà al mig o intentant colar alguna preparació més sana. Sóc gourmand però a la vegada sóc dietista i això sempre preval.

Ara si, us deixo amb el menú d'aquest any, sempre en podeu agafar alguna idea malgrat que enguany va ser una cosa senzilla. Vam fer un assortit de formatges:

- Formatge blau

- Formatge elaborat a partir de llet crua d'ovella i madurat un mínim de 7 mesos

- Brie

- Formatge fresc francès amb anous

- Grana Padano

També hi vam afegir una mica de pernil que va tallar el meu pare, que encara no l'havíem tastat.

Varem acompanyar els formatges amb unes bones llesques de pa de pagès de kilo del Forn Ebre, ben brasejades, ja que a la torradora no hi caben, i sucades amb tomàquet de penjar, sal i un excel-lent oli d'oliva verge extra. Ja us he dit un plat senzill però que triomfa, tothom va quedar ben satisfet amb el pa tan bo i la selecció de formatges, que n'hi havía per tots els gustos.

De postres no hi podia faltar un cava català ben fred i un postres original que vam comprar en una fleca-pastisseria (Granier) que ha obert recentment però que té un èxit brutal. En Ramon es va decantar per una pastís de lioneses farcides de nata i cobertes de xocolata negra, tossets d'avellana picada i trufa. Era molt fi.

Per finalitzar l'àpat un cafè, com sempre i a obrir els regals que en aquesta ocasió no eren tants com altres anys i això es va trobar a faltar. Queda tan maco tota la casa ben plena de paquets ben embolicats amb els seus papers de coloraines i els seus grans llaços. Això si aquest anys, els regals venien en sobres molt bonics però que no feien tanta presència, és clar. I és que els vitages en globus que vam tenir no ocupen gaire :)

Així doncs espero que el tió a vosaltres també hagi estat tan generós com amb mi, que a més del vol en globus em va cagar un anell de Tous que ja tenia ullat i que el meu marit s'hi va fixar i un jersei molt nadalenc, amb un arbre de Nadal amb boles, literal, i un conjunt de braçalet i collaret d'aquests que es porten ara amb cordó, boletes brillants i una estrella. Espero que serveixi per guia'm el camí d'aquest any...

Bon Nadal a tots!!!

Els anys passen ràpid, sembla que fos ahir que preparavem el tió i ja hi tornem a ser. El Nadal és una època maca, per compartir els àpats naadlencs al voltant d'aquells que més estimes. són també uns dies per estar a casa, tota càlida i decorada, gaudint dels dies de vacances i també de fer compres, de veure pessebres vivents, patinar a les pistes de gel,  provar si hi ha sort a les quines, fer regals i rebre'n, preparar sorpreses, en fi, coses que et fan sentir bé i feliç perquè el Nadal és bonic.

Així doncs us deistjo que passeu unes Bones Festes i que tingueu una bona entrada d'any!!!!!!!!!!!

Com fer un tió

A hores d'ara ja tenim fet el pessebre, amb el naixement fet, els Tres Reis de l'Orient, el pastor, les ovelles, les gallines, entre altres. Totes les figures ja estan al seu lloc, fins i tot el caganer, el personatge més emblemàtic del panorama nadalenc. Però un altre tret característic del Nadal català és el tió. Format per un tronc d'un arbre i amb una cara sonrient i una barretina al cim, ens acompanya durant totes les festes nadalenques, tot i que ell té protagonisme a principis de les festes i fins el 24, dia en que "es va cagar el tió".

Una tradició nostre que no em de perdre, per aquest motiu i perquè em feia il-lusió us deixo amb un tió casolà, o com en diuen ara DIY (do it yourself) (fet per tú mateix).

Necessitarem:

• un tap de suro
• un tros de roba que sembli una manta
• uns rotuladors: negre i vermell
• cola d'enganxar
• ganivet
• tisores

Procediment:

Primer de tot tallarem amb l'ajuda d'un ganivet una rodella del tap de suro de la mida de mig centímetre aproximadament.

D'aquest tros en farem les potes, agafarem la part central de la rodella i per fer-ne dos palets allargats que tallarem esviaxats d'una punta per poder enganxar-lo al cos del tió, que serà el tap de suro.
Ara pintem amb el rotulador negre la cara del tió amb dos ulls rodons, dues celles i una boca somrient amb el rotulador vermell.

Abriguem el tió amb la roba tallada de la mida del tap de suro, que el cubreixi i en sobri pels costats i pel darrera una mica. L'enganxem amb la cola per dalt i un xic pels costats també.

I per últim enganxem les potes al davant del tap i el posem al nostre pessebre.

20a @FiratastGirona i 4a @Interquilt

Gastronomia i manualitats s’entrellacen i es citen el segon cap de setmana d’octubre a Girona

Com cada any, en arribar aquestes dates del mes d'octubre, tornem a tenir aquí la nova edició del Firatast Girona, enguany la 20a, que es celebrarà del 9 al 12 d'octubre al palau firal de Girona i que organitza Incatis.

Aquesta fira que ja compta amb una llarga trajectòria i que ha esdevingut tot un referent en el panorama gastronòmic català, aquest any ens ha preparat moltíssimes novetats i algunes propostes noves, concentrant els seus esforços en fer una millora qualitativa dels tastets que estaran disponibles durant la fira. 

Aprofitant l'arribada del Firatast, també podrem gaudir de la 4a edició del Saló Interquilt, un Saló d'Oci Creatiu de Girona que ja està en el seu 4t any editant-se conjuntament amb el Firatast de Girona. En aquesta ocasió, celebraran una Edició Especial Campanya de Nadal.

Per tant, crec que a partir d'aquí ja sobren les paraules i us emplaço a que assistiu al Firatast Girona i a Interquilt, dues fires que seran un important punt de trobada per a tota aquella gent que gaudeixi tant de la gastronomia com de tot allò que l'envolta.

Vigileu amb els turrons...

Ja arriba el Nadal, i això vol dir, passar més estones amb aquells a qui estimes, família, amics...

Però també vol dir fer més àpats nadalencs, ja sigui el sopar d'empresa, com una trobada amb els amics que a temps que no veus, Nitbona, Nadal, Sant Esteve, Cap d'any, el dia 1 i ja per últim la nit de la cavalcada i Reis.

Potser no tothom celebra tots els àpats, però per poc que en celebris algun, ja es fa un dinar o sopar més contundent de lo habitual.

I és que aquests dies es trenca la dieta i la rutina i anem d'àpat en àpat per gaudir d'aquestes festes.

Les estadistíques diuen que durant les festes nadalenques la gent s'engreixa una mitjana de dos a tres kilos.

A tot dinar i sopar no hi pot faltar el postres típic de Nadal, el turró. I és que, tot i ser un postres molt sa, és un postres molt calòric.
Un tall de turró d'aproximadament uns 25 grams ja t'aporta unes 130 calories (com tres iogurts desnatats).
Hi ha moltes varietats de turró: de xixona (amb ametlles), d'alacant, de xocolata, de crema cremada, de coco...
Tots aproximadament aporten les mateixes calories.

No obstant, no tots són iguals de sans. Per exemple el turró de xixona i el d'alacant podríem dir que són els més sans ja que estan elaborats amb dos ingredients que tenen moltes propietats dietètiques:
- La mel és un antibiòtic natural, és depurativa, antiinflamatòria, expectorant, digestiva i conté vitamines del grup B.
- Les ametlles són un fruit sec molt apreciat pel seu alt contingut en proteïnes, fibra, vitamina E (la vitamina antioxidant per excel.lència) i grasses monoinsaturades, és a dir, aquelles que ens ajuden a fer baixar el colesterol dolent i a fer pujar el bo.

Per altra costat, el de xocolata, potser un dels que agrada més als petits de la casa i no tan petits, té més quantitats de sucres i colesterol, a no ser que estigui elaborat amb un cacau del 70 o 80% o que aporti fruits secs.
Tampoc el de coco és molt sa, tot i que el coco és una fruita, és una de les més calòriques que hi ha, i, a més, les grasses que porta són saturades, dolentes pel nostre colesterol.
 
Així doncs el turró es pot consumir però amb mesura, ja que ja sabem que si ingerim més calories de les que gastem ens engreixarem. I durant aquests àpats, a part del turró, també es mengen altres dolços com ara massapà, que també és molt calòric i no tan sa, ens aporta unes 120 calories o també els polvorons, que aquests també porten la sana ametlla, però també un ingredient enemic del colesterol, la mantega de porc. A més un sol polvoró ens aporta unes 160 calories.

Com a conclusió final podríem dir que hem de vigilar amb els dolços de Nadal, ja que prèviament haurem fet un bon àpat nadalenc, i ja hem pogut observar que, sumen forces calories a la dieta.