Alguns tastets del Firatast 2014

El passat 11 d'octubre vam anar, com cada any, al Firatast. Ens agrada això de fer petits tastets de diferents restaurants de la comarca. Aquest any els tastets valien entre 1 i 6 tiquets, és a dir, 3 euros el plat més car.

Anem a veure el que vam provar:

Del Restaurant Mas Palau hi vam agafar 3 tastets; cuinen molt bé i són agradables

- Ravioli de magret d'ànec amb crema de formatge de cabra: ja ho veieu, és una delícia, ben farcit de magret i la salseta abundant i cremosa del formatge de cabra. L'ànec i el formatge casen molt bé.

- Carpaccio de peus de porc amb tòfona negra i fruita seca: molt bona relació qualitat-preu, per 1 tiquet aquest plat, servit amb pipes i tofòna, abaix el peu filetejat.

- Platillo de traginer; estofat de mongetes amb tripa de bacallà i botifarra negra: un plat abundant i molt ben cuinat. Amb ingredients bàsics i econòmics però surt un plat d'allò més bo.

Ara croquetes que cap any falten, de La Croket: un xic cares trobo, 6 tiquets per 4 croquetes, quan a més al full de tastos hi posava 3 tiquets 4 croquetes. Això no em va agradar, tot i així com que són bones les vam agafar. Vam provar:

- De formatge Maó i sobrassada de Mallorca, per mi la millor de totes
- De bacallà d'Islàndia
- De pernil ibèric
- D'albergínia i formatge de cabra

Un arrós de tardor, amb rossinyols de pi i trompetes: molt bo, de gust potent a bolet i l'arrós al punt. El vam agafar al Restaurant-Càtering Sant Martí

També unes anques de granota en tempura, salsa de soja i sèsam, de l'Agar Assessorament Alimentari. Molt bones, feia molt de temps que no en menjava i costa trobar-ne pels restaurants. La seva carn és fina i peculiar, a mi m'agrada molt.

Com a últim tast abans dels postres, el millor de tot: un iogurt amb foie, cafè i la seva escuma del Restaurant Els Brancs (Roses). Aquest gràcies a les accions solidàries que feien els restaurants de la Comarca d'Estrella Michelin.

De postres vam agafar el dolç típic de Girona, el xuixo.

- Un de xocolata i un altre de nou de formatge de la Pastisseria Margenat (de Salt). La textura bona, fruitura adequada, no oleiós i bon farciment.

- I l'altre de l'Abraham Balaguer, un xuixo fet de croisant amb una fina crema a dins i una textura deliciosa. Cruixent per fora però amb les seves capes diferenciades dins, les d'un bon croissant. Per treure's el barret, el millor xuixo-croissant que he menjat mai.

Fins aquí els tastets d'aquest Firatast, l'any que ve més!

Bar Neptú Girona

Aquest restaurant si que no el coneixia ni n'havia sentit a parlar, però aquests dies que he estat a Girona per motius de feina la seva carta em va cridar l'atenció. Normalment mirava la seva carta però no m'atrevia a entrar perquè a dins no hi havia massa gent i no tenia cap referència. La veritat és que el dia que hi vaig entrar va ser perquè els menús de restaurants que havia mirat no em convencien massa, tot al contrari del que oferien aquest dia al Neptú.

Es tracta d'un restaurant molt cèntric, 

Al final van ser 3 dies els que hi vaig dinar.

Menú dia 1:

   
Mouse de foie amb confitura i torradetes: cal dir que aquest plat em va agradar molt i em va sorprendre que estés en el menú. La mouse de foie era molt fina i tant les torradetes de panses que l'acompanyaven com la confitura a combinar eren excel-lents. Presentat amb un bouquet d'amanida, no es pot demanar més.

Carpaccio de magre de porc amb verdures escabetxades: plat original i ben elaborat. Servit fred, una carn ben tendra i les verdures escabetxades molt ben aconseguides. El toc de pebre negre i el sèsam negre hi caien bé.

Brownie de xocolata amb escuma de vainilla: un postres diví. El brownie no està a la llista dels meus preferits però aquest no us el podeu perdre. Servit calent, lo suficient dens, sempre trobant les nous i molt ben presentat amb l'escuma. Aquestes textures sempre combinen bé, amb un toc de canyella per donar el punt a la vainilla.

Cal dir que el primer dia que hi vaig anar, com que vaig encertrar el menú de ple, vaig quedar molt contenta.

Menú dia 2:

Croquetes de rostit: presentades amb mesclum d'amanida. Les croquetes ben elaborades amb carn desfilagarçada del rostit i prou cremoses. L'arrebossat ben fet, cruixent i gens oleios.

 
Calamars a l'andalusa: una equivocació de plat, quan els vaig veure, quatre anelles, em vaig arrepentir tant de no haver demanat les mandonguilles. M'esperava els calamars tallats i no anelles.

Pastís de formatge: un bon tall d'un pastís fi, amb gust suau de formatge i combinat amb l'acidesa del cuolis de maduixa. Una bona combinació.

Menú dia 3:

Amanida Cèsar: no en  tenia res d'amanida Cèsar, simplement era una amanida amb enciams variats, tires de pollastre i croutons. La salsa cèsar no hi era per enllloc, quan jo me l'esperava, perquè m'agrada molt precisament. No sé perquè en diuen així si després no te la serveixen, creen falses esperances.

Aletes de pollastre especiades amb soja i mel: un plat molt ben executat, la mel amb la soja casen molt bé. Potser un xic escàs, acompanyat d'un flamet d'arrós que no hi anava però em van dir que me'l posaven al jo demanar quin acompanyament portava i al dir-me ells que res. L'arrós tenia un toc picant bo.

Brownie de xocolata: vaig repetir el mateix postres ja que em va agradar molt la primera vegada i aquest cop me'l van servir amb crema anglesa, enlloc de l'escuma que tant m'havia agradat, però vaja, així canvio.

Doncs res fins aquí les meves 3 experiències gatsronòmiques en aquest restaurant. Prou bé per fer-se'n una idea;

Punts a favor:

- Cuina casolana amb el toc innovador
- Prou ràpids
- Bona relació qualitat-preu, 10 euros el menú
- La cuina és rotllo gastrobar, un concepte més nou ara, amb productes bons i ben cuinats
- Bona presentació dels plats
- Local cèntric, net i modern

Punts en contra:

- Els falta dinamisme a l'hora de servir i més tracte amb el client, més salero
- No actualitzen el menú al facebook, cosa que va de conya per decidir

Tast de pizzes a la Tramonti

El restaurant Tramonti, situat al passeig marítim de Roses, és un restaurant familiar que ofereix una cuina creativa contemporània de la mà de Pep Curiel.

Pep Curiel elabora la seva pròpia massa de les pizzes al seu obrador, oferint una excel·lent cuina sobre massa. Per a aquest reconegut cuiner la base de la pizza és molt important. La seva massa està feta només de farina, aigua, llevat, sal i oli.

Les seves pizzes són creatives i molt ben pensades. Ell no prova mai una pizza fins al cap d'un any o any i mig d'haver-la creat. La dona a provar a altra gent per saber-ne la opinió.

En un afany del seu autor, en Pep, a través de l'encarregat del Departament de Marketing del Tramonti, l'Edgar, per tal de donar a conèixer algunes de les pizzes que conformen la seva carta, ens ha volgut reunir avui a un grup de persones, entre les quals hi havia, dos periodistes, dos clients habituals de la Tramonti i una parella aficionada a la gastronomia la qual va guanyar un concurs del facebook organitzat pel restaurant i servidora.

Així doncs hem tingut la oportunitat de tastar algunes de les seves coques i pizzes de la carta.

Coca d'en Pep

1.  De romaní: el que primer sorprèn quan menges una coca d'en Pep és la textura de la massa. Quan la mossegues la massa es desintegra ràpid a la boca.
Després en aquest cas el romaní li confereix el seu gust particular, cal posar-hi un xic d'oli d'oliva, del Montsant en aquesta ocasió,  per tal d'extreure-li el màxim sabor.

2. Textures de tomàquet: una coca deliciosa, pels amants del tomàquet. Una mescla de diferents tomàquets: cherry, tomàquet sec i amb un punt dolç de la confitura de tomàquet que hi combina molt bé. No hi faltava la reducció de vinagre de Mòdena.

3. Figa (de Turquia o Brasil en cas que no n'hi hagi de mercat), foie micuit, parmesà i amb crema de tòfona de base i reducció de Pedro Ximenez: excel·lent la combinació del dolç de la figa amb el foie micuit.

4. Foie fresc amb làmines de poma, compota de poma i melmelada de tomàquet artesana: la poma equilibra el gust del foie però el toc de la melmelada de tomàquet ressalta el foie. amb un toc de sal Maldon o Halen que potencien la mescla de sabors.

5. Seitons amb all: una base de carbassó laminat tallat molt fi, amb saitons i all trossejat i una reducció de vinagre de Mòdena. Uns ingredients que potser no combinaríem i en canvi formen un bon equip.

Cal dir que segons paraules d'en Pep, les masses que hem menjat avui estan fetes de dijous passat, és a dir, gairebé una setmana abans. Això significa que han fet una bona fermentació i que per tant, no només a l'hora de degustar-les es nota, sinó també a l'hora de pair-les.
Un altre afegit és que aquestes masses requereixen un cost addicional ja que es necessiten dues càmeres, una l'obrador i l'altre al restaurant.

I les pizzes d'autor:

1. Parisina: tomàquet natural, bacon d'ànec, rúcula, escates de parmesà i reducció de vinagre de Mòdena

2. Pizza amb una exquisida crema de formatge de base, amb bacon, xampinyó d'hort, ceba i emmental. Comentar que l'enfornen una vegada tots els ingredients posats i quan la treuen hi afegeixen parmesà. Una pizza suau amb un gust molt equilibrat, no hi ha cap ingredient que predomini sobre els altres. És una pizza sense tomàquet, una pizza especial ja que, fa 25 anys, amb ella va guanyar en Campionat d'Espanya a la millor pizza. El fet que no portés tomàquet va ser un punt innovador.
I la veritat és que la mescla de formatges que porta de base és boníssima.

3. Pizza amb una exquisida crema de tòfona de base, panxeta i ou de guatlla. L'aroma que desprèn de la tòfona i el gust que li confereix és diví. És una pizza de gustos marcats.

4. Ot: crema de carxofes, mozzarella, carxofes, gambes de Roses i pera en almívar. La crema de carxofes és fina i combinada amb la gamba té un gust peculiar.

Cal dir que el nom d'aquesta pizza va dedicat al nom del restaurant del seu amic Ferran Caparrós.
També comentar que amb aquesta pizza va ser l'únic espanyol que va guanyar un campionat nacional a Itàlia, a Reggio Calabria, cuitat bressol de la pizza.
Ell va endur-se tots els ingredients d'aquí i la massa i va elaborar una essència de gamba fent servir els caps de la gamba. No m'estranya que guanyés.

5. Ceps i foie: una pizza espectacular. Dos gustos potents enllaçats. Una pizza molt recomanada per a tots aquells que busquin gustos forts.

6. Foie, magret d'ànec, tòfona i ous de guatlla: una mescla d'ingredients potents, la tòfona sempre com a ingredient predominant però donant-li el seu bon gust característic.

I després de tants tastetis, un postres:

- El Ferrari: un postres que té aquest nom per la rapidesa amb la qual te l'has de menjar.

Es tracta d'un postres fred amb gelat de mandarina i una xocolata negre líquida que si tardes a menjar-te-la es solidifica i aleshores l'has de trencar per tal d'accedir al gelat.
Un postres curiós, amb un sabor excel·lent, refrescant i molt ben aconseguit. Diu en Pep que ideat per la seva dona, com molts altres postres, però amb alguns retocs fet per ell.

Finalment també ens ha ofert una coca de vidre i anís que fa ell. Què podríem dir? Un plaer per al paladar, com totes les seves elaboracions.

I fins aquí ha arribat la magnífca degustació de la qual en Pep Curiel ens ha fet partícips.

Kosa Bistró - Palafrugell

Aquest cap de setmana, en motiu de la Festa de la Plantada d'Arròs a Pals, vam acabar d'arribar-nos a Palafrugell, on hi ha un bonic restaurant, el Kosa Bistró, que teníem fitxat des de feia uns mesos, gràcies a un company instagramer nostre que hi treballa, l'Adrià (val la pena també visitar el seu perfil, @arrian13, on trobareu un munt de bones fotografies de temàtica ben variada)
També trobareu algunes imatges més al perfil Instagram del propi restaurant (@kosabistro).

Vam arribar-hi ben d'hora, al voltant de les 20h i poc de la tarda, essent un dels primers clients al local. Ens va atendre una noia molt simpàtica on uns moments abans ens havia explicat una mica els plats de la carta que tenen a l'exterior, comentant que la dinàmica del restaurant són tapes per compartir.

Doncs anem al gra. Ens va explicar que normalment es demanen entre 3 i 4 tapes a compartir, una mica en funció de la gana que es tingui. Un cop a taula i per anar obrint gana, ens van portar una tapeta d'olives negres, taquets de formatge manxego amb oli i unes llesquetes de cansalada crua tallada ben fina.

Llavors, les tapes: nosaltres vam demanar les 3 tapes següents:

- Vam començar amb el Fetge micuit amb confitura de ceba. El presenten en un platet amb 6 torradetes, 6 làmines de micuit i un pilonet de ceba, perquè te'l puguis muntar al teu gust.

- A continuació les Pilotes al Curry. Es presenta en un plat rectangular i llarg, amb un llit d'arròs blanc bullit, 6 pilotes de carn i tot banyat amb salsa al curry amb un toc just de picant.

- Finalment, la que pel nostre gust més ens va agradar: el Tupí servit en un pot de vidre petit, rebaixat amb aiguardent i suavitzat amb oli d'oliva i orenga. Per poder untar aquesta meravella, 6 torradetes en forma de llesqueta petita i un petit vol de confitura de pebrot.

- Per rematar l'àpat, els postres. De la seva carta, ens vam acabar decantant tots 2 pel mateix, el Tiramisú de maduixes. Es presenta en un got cilíndric, amb una base de cereal muesly, amb una mena de mousse de mascarpone amb café i unes maduixes tallades en làmines macerades amb vinagre de mòdena.

En resum, una vetllada molt agradable i uns plats per llepar-se'n els dits, tot i la nit entramuntanada i plujosa que ens va enxampar a Palafrugell. :)