[Viatge #NY] #Niagara on The #Lake

A pocs minuts de les famoses i majestuoses Cataractes del Niagara trobem un poblet molt bucòlic: Niagara on The Lake. Per molts és el poble més bonic d'Ontàrio. Amb els seus carrers adornats amb flors de colors i les seves esplèndides cases d'estil colonial anglès.

Niagara on the Lake va ser la primera capital de l'Alt Canadà. Encara avui dia trobem alguna bandera britànica al costat d'una Canadenca, ja que després la de la Independència dels Estats Units, els lleialistes britànics el van fer servir com a refugi.

Avui dia és un poblet molt visitat amb diverses botigues, algunes amb productes delicatessen. Us deixaré algunes fotos per veure alguns dels productes que venen i que fins i tot ofereixen per a degustar, com és el cas d'algunes melmelades o salses d'all, de formatge, entre altres. D'aquestes no en tinc les fotos, tenia feina a fer els tastetis. El que si tinc són les dulces que hi havía en aquest poble, ideals per acompanyar un bon cafè.

Crispetes de chili, capuccino, xocolata, ètc.

En aquest poble també hi trobem un hotel victorià amb molt d'encant anomenat Prince of Wales i també és la seu del Festival Shaw , una sèrie de produccions teatrals que ofereixen les obres de George Bernard Shaw, els seus contemporanis, o obres de teatre sobre la seva època (1856-1950), que va d'abril a novembre. El festival compta amb tres teatres al centre de la ciutat: el Festival, Royal George, i Court House teatres, i compta amb un d'un actuar companyia de repertori, el personal escènica, i el cobrament de directors residents i convidats considerats alguns dels millors de l'anglès parlant món. El Festival de Shaw és una experiència distintiva de Niagara-on-the-Lake.

[Viatge #NY] Sopem a @carnegiedeli

Ens apropàvem a la fi del nostre viatge a Nova York i sense proposar-nos-ho, havíem deixat pel final precisament un dels llocs que teníem fitxats des de casa i que n'havíem llegit bones crítiques a tripadvisor: el Carnegie Deli.

Es tracta d'un restaurant situat a la 7a avinguda, a l'alçada dels carrers 54th i 55th, molt a prop del Central Park, just al costat del "Carnegie Hall", una coneguda i mítica sala de concerts de Manhattan, que amb les seves 3 sales, acull tant concerts de música clàssica i opera com de rock i teatre i per acabar i no menys important, situat ben bé davant del nostre hotel.

Però tornant al Carnegie Deli, va ser obert a l'any 1937 i amb els anys ha esdevingut un dels restaurants del seu tipus més visitats de Nova York.

Dins la seva oferta alimentària, predominen els entrepans o sandwichs de carn, ja siguin de pastrami o vedella rostida, que com a mínim contenen 450 grs (1 pound) de carn.
El restaurant també ofereix una bona varietat d'aliments tradicionals jueus, com la sopa de boles de matzoh, pancakes de patata, fetge de pollastre i salmó fumat.  

Segurament aquesta variada oferta de productes tradicionals jueus, va propiciar que a l'any 1984 s'utilitzés l'interior del local per gravar-hi algunes escenes d'una pel·lícula de Woody Allen, "Broadway Danny Rose", fet que encara va fer disparar més la popularitat del restaurant, fins al punt, que dins la seva carta ofereixen un "Woody Allen".

 

Es tracta d'un entrepà gegant de pastrami i vedella rostida, que pel que es veu, agrada moltíssim al famós director de cinema i que va tenir el seu origen en que el director, trobava a faltar a la carta un entrepà que barregés els 2 tipus de carn, així que l'amo no va dubtar ni un moment en preparar-n'hi un i incloure'l a la seva carta d'entrepans amb el nom del director.

Així doncs, el dia abans de marxar, vam anar a sopar al Carnegie Deli i com no podia ser menys, vam decidir demanar-nos un Woody Allen per nosaltres solets.

Val a dir que quan et donen el paquet, és pesat com una pedra grossa. Per desgràcia, no teníem cap balança a mà per pesar-lo i fer-hi una foto, però segons els Carnegie Deli, aquest entrepà conté gairebé 1 kg de carn (2 pounds).
Se serveix acompanyat d'un cogombre gegant amb vinagre i una mena de salsa de mostassa amb un toc picant.

La veritat és que ens va costar força d'acabar, la carn semblava no tenir fi i el cogombre avinagrat no ajudava massa a fer-ho baixar tot plegat, fet que francament reforça i dóna tot el sentit del món al famós lema del restaurant: "Si t'ho pots acabar, és que hem fet alguna cosa malament". ;)

Res, un entrepà apte només per carnívors amb molta gana i que segurament no deixarà a ningú indiferent. El preu d'un Woody Allen és de 24.95$, que al canvi vindrien a ser uns 27 euros.

Ja per acabar, us deixo el fantàstic espectacle visual que suposen els plats que ofereix aquest restaurant, i també l'enllaç del seu menú complet.

[Viatge #NY] Supermercats @wegmans, #USA

No sé si la paraula supermercat és adient per aquestes grans superfícies d'alimentació i restauració. I és que aquests americans tot ho fan a lo gran, començant pel cotxe que conduiexen, normalment pick-ups o monovolums i altres 4x4 i acabant pel que mengen clar. Suposo i espero que no tothom, pel bé de l'increment de l'obestitat però pel que vam poder veure...

De fet a les afores de Nova York, que es on es troben aquestes cadenes de supermercat, Wegmans, tothom hi acostuma a fer la compra i de pas es queden a menjar-hi.
En algun altre post ja us he explicat el sistema a pes en què consiteix i lo extens que està en aquella zona. No sé si es hi surt a compte, ja que les safates que agafen les emplenen però si hi van penso que si. De fet el menjar tampoc és dolent, recent fet i es va repostant. Crec que és el millor que pots trobar allà, imagina.

Us deixaré amb algunes fotos perquè us feu una idea aproximada de la dimensió del supermercat, només veient els seus llargs i amples passadissos plens de menjar americà i de totes les cultures.

Com no també venen una gran diversitat de donuts, mai n'havía vist de tants sabors i així frescos. La veritat és que fan bona pinta, al igual que els seus muffins.

[Viatge #NY] Els Amish

 

Els Amish són un grup d'esglèsies cristianes tradicionalistes. Sóc coneguts per la seva vida simple, el seu vestir senzill i el poc ús de les noves tecnologies. Nosaltres ens centrarem més a parlar sobre la seva cuina.

  

Tipus de cuina:

La seva cuina es caracteritza per la seva senzillesa i qualitat tradicional. L'alimentació juga un paper important en la vida social Amish i se serveix en convits, casaments, esdeveniments per recaptar fons, comiats i altres tipus de celebracions.

Molts aliments Amish es venen a mercats, incloent pastissos, productes de brioxeria, magdalenes, galetes, verdures, fruita, mels i altres productes manufacturats per ells.

Nosaltres per exemple ens vam enamorar d'un pastís de xocolata amb una cobertura mantegosa blanca. Era bonissim, recent elaborat al seu obrador per totes elles.

A més ja veieu que es tracta d'un pastís amb ingredients com a casa d'una qualitat exepcional i amb un preu més que econòmic, 3'5 dolars, que al canvi, no arriba a 3 euros. Aquí amb aquest preu en tenim per un tall i encara.

Vaig gaudir veient tot l'assortiment de coses dolçes que tenen a la botiga on tenen l'obrador. Ho hagués comprat tot.

La veritat és que són unes grans pastisseres i a més tot està fet artesanalment amb productes frescos dels seus horts. Les dones s'enacarreguen de vendre aquests dolços que tan criden l'atenció a tothom i també caramels casolans i fins i tot sprits de maduixa, que fan una olor i tenen un sabor envejable a qualssevol que poguem trobar avui dia al mercat.

Els homes es dediquen a fer feines més pesades al camp i a l'hort. Cal dir també que tota la fruita que ofereixen per vendre té un color i una olor que alimenta. No ha estat tractada amb químics i això es nota a la vista i al gust, però no a la butxaca en el seu cas, ja que tot el que vene té un preu molt assequible, sobretot tinguent en compte l'alta qualitat que gaudeixen els seus productes.

[Viatge #NY] Volant cap a Nova York amb @airfrance

Feia temps que volíem anar de vacances a Nova York i finalment aquest estiu vam poder anar-hi!

Teníem escala a París, per tant, vam fer el viatge amb Air France. El vol durava aproximadament 2 hores fins a París i després unes 8 hores aproximadament fins a l'aeroport JFK de Nova York.

A l'anada cap a París, ens van servir uns snacks per matar el cuc de la gana, dels quals podies escollir entre dues opcions: o bé unes galetes de xocolata o bé uns palets al romaní. De beguda, es podia escollir entre cervesa, refrescos, sucs i com no, al tractar-se d'una companyia francesa, de vi.

Per rematar el dinar, podies fer una capuccino, cafè o té.

Al cap de poca estona d'haver iniciat el viatge des de París, ens van servir el sopar. En aquest cas també teníem dues opcions: uns tortellini farcits de carn amb salsa de xampinyons o bé una mena de pasta similar a la grana de meló, amb pollastre, verdures i salseta d'acompanyament.

La resta del menú era comú a tothom: una aigua de 33cl, una amanida de llenties amb crudités avinagrats, acompanyat de pa i 3 postres consistents en una porció de coca de poma ametllada força densa, una porció de formatge President, boníssim, per tal de fer notar que estàvem volant amb una companyia francesa i finalment una bosseta de poma vermella tallada. En aquesta ocasió, tampoc va faltar el vi, on oferien a escollir entre dues opcions, un Merlot i un Syrah.

Després d'unes hores més de vol i un parell de pel·lícules de 2h cadascuna, va arribar l'hora de l'esmorzar. Aquest cop ens van dur un iogurt Yoplait de préssec, unes galetes de mantega, un formatge fresc baix en sal i greix, un brioix i un suc de taronja. Per acabar de completar, de beure es podia demanar cafè o té.