Mostrando entradas con la etiqueta vedella. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta vedella. Mostrar todas las entradas

13/10/15

Sopar Medieval aTerra de Trobadors

Cada any fan el Festival Terra de Trobadors a Castelló d'Empúries. Enguany n'era la 25ª edició. Els carrers del poble s'emplenen de parades d'artesania, de menjar, de música i de riuades de gent que venen a veure els espectacles que ofereix la vila. Varis dies d'exibicions de lluita i de la vida medieval en si.


Tot comença amb el Sopar Medieval que es fa el dijous, va ser la vesprada del 10 de setembre de 2015. Nosaltres vam tenir l'honor d'assistir-hi. Abans que res una petita desfilada des de la Basílica fins al Palau, on tens assignat el teu lloc a taula, va per famílies.
Es realitza al Pati del Palau dels Comtes. Es disposen varies taules allargades al pati i els comtes d'Empúries donen la benvinguda al sopar i ens ofereixen les millors viandes i menjars del Comtat.

Fruita del temps


Pa d'herbes

Escudella 


Vedella amb bolets i guarnició


Formatge i mel


Vi vermell, aigua, cervesa i aigua d'herbes

Hug II comte d'Empúries (1078-1116)
Sança d'Urgell comtessa d'Empúries

El preu d'aquest sopar és de 30 euros i és obligatòri vetsir d'època medieval. És a dir que si l'any que ve vols assitir al sopar, comença a fer-te el tratge o el pots llogar, que també ho fan :)

1/10/15

Restaurant Shangai

L'any 1973 es va obrir el primer restaurant xino a Figueres, anomenat Shangai. Situat al carreró de les bruixes, un passatge llarg, estret o obscur, tot i estar al rovell de l'ou de la ciutat. Malgrat tot ha estat i és encara avui dia un resturant xinès de referència i molt estimat pels ciutadans figuerencs.

Obert amb l'empenta de la família Lee, més conegut ara per la tasca del fill Dídac Lee amb el Barça. Molts personatges famosos han passat per aquest restaurant, regentat ara pel tiu d'en Dídac, en Fermí.

El local ben cèntric i conegut per a tothom ja, està decorat amb tons vermells i els seus diferents menjadors són acollidors. L'espai és potser més fosc, segurament perquè queda una mica sota terra, tot i que la presència de les lampàdes vermelles i tot l'ambient en si sembla que et traslladi a la Xina.


La carta és molt extensa, disposen de molts plats com el seu famós ànec Pequin, que s'ha d'encarregar per a poder tastar-lo.
Nosaltres vam fer el menú diàri que està molt bé relació qualitat-preu.
Els cambrers, molt amables, de seguida et porten la beguda i unes patates de gamba per picar, molt típiques :)


De primer vam demanar:

- Tallarines amb verdures: molt ben elaborades amb les verdures fresques i servides amb els plats decorats típics de la porcellana xina.


I de segon jo vaig optar per:

- Vedella amb verduretes: un plat fi, amb un toc caldós, la vedella tallada en tires fines al igual que les verdures.


I en Ramon va demanar:

- Porc amb salsa hoisin: de gust ben intens i bo.


Per acompanyar els plats un bol d'arrós tres delícies, amb pèsol, pernil dolç, truita i carrota.

Finalment els postres, elaborats artesanalment per ells, jo vaig tastar:


- Pastís de pastanaga: força dens, amb nous i prèssec. Servit amb nata.


I el meu home, xocolater com és va optar per:

- Mousse de xocolata: molt ben elaborada, amb un gust potent a xocolata i servida amb una generosa quantitat de nata.


En resum podríem dir que és un bon restaurant xinès, res a veure amb els que corren avui dia. De fet a Figueres està molt ben considerat i feia tant de temps que li devia a la meva parella, que la gent ens el recomanava i encara des que vivim a Figueres junts no l'havíem trepitjat.

21/3/15

[Viatge #NY] Sopem a @carnegiedeli


Ens apropàvem a la fi del nostre viatge a Nova York i sense proposar-nos-ho, havíem deixat pel final precisament un dels llocs que teníem fitxats des de casa i que n'havíem llegit bones crítiques a tripadvisor: el Carnegie Deli.


Es tracta d'un restaurant situat a la 7a avinguda, a l'alçada dels carrers 54th i 55th, molt a prop del Central Park, just al costat del "Carnegie Hall", una coneguda i mítica sala de concerts de Manhattan, que amb les seves 3 sales, acull tant concerts de música clàssica i opera com de rock i teatre i per acabar i no menys important, situat ben bé davant del nostre hotel.


Però tornant al Carnegie Deli, va ser obert a l'any 1937 i amb els anys ha esdevingut un dels restaurants del seu tipus més visitats de Nova York.


Dins la seva oferta alimentària, predominen els entrepans o sandwichs de carn, ja siguin de pastrami o vedella rostida, que com a mínim contenen 450 grs (1 pound) de carn.
El restaurant també ofereix una bona varietat d'aliments tradicionals jueus, com la sopa de boles de matzoh, pancakes de patata, fetge de pollastre i salmó fumat.  


Segurament aquesta variada oferta de productes tradicionals jueus, va propiciar que a l'any 1984 s'utilitzés l'interior del local per gravar-hi algunes escenes d'una pel·lícula de Woody Allen, "Broadway Danny Rose", fet que encara va fer disparar més la popularitat del restaurant, fins al punt, que dins la seva carta ofereixen un "Woody Allen".

 
Es tracta d'un entrepà gegant de pastrami i vedella rostida, que pel que es veu, agrada moltíssim al famós director de cinema i que va tenir el seu origen en que el director, trobava a faltar a la carta un entrepà que barregés els 2 tipus de carn, així que l'amo no va dubtar ni un moment en preparar-n'hi un i incloure'l a la seva carta d'entrepans amb el nom del director.


Així doncs, el dia abans de marxar, vam anar a sopar al Carnegie Deli i com no podia ser menys, vam decidir demanar-nos un Woody Allen per nosaltres solets.


Val a dir que quan et donen el paquet, és pesat com una pedra grossa. Per desgràcia, no teníem cap balança a mà per pesar-lo i fer-hi una foto, però segons els Carnegie Deli, aquest entrepà conté gairebé 1 kg de carn (2 pounds).
Se serveix acompanyat d'un cogombre gegant amb vinagre i una mena de salsa de mostassa amb un toc picant.


La veritat és que ens va costar força d'acabar, la carn semblava no tenir fi i el cogombre avinagrat no ajudava massa a fer-ho baixar tot plegat, fet que francament reforça i dóna tot el sentit del món al famós lema del restaurant: "Si t'ho pots acabar, és que hem fet alguna cosa malament". ;)


Res, un entrepà apte només per carnívors amb molta gana i que segurament no deixarà a ningú indiferent. El preu d'un Woody Allen és de 24.95$, que al canvi vindrien a ser uns 27 euros.


Ja per acabar, us deixo el fantàstic espectacle visual que suposen els plats que ofereix aquest restaurant, i també l'enllaç del seu menú complet.

3/3/15

[#Restaurant] Les Cols @les_cols

En plena zona volcànica, a Olot, trobem un restaurant amb dues estrelles Michelin anomenat Les Cols.


Es tracta d'una masia catalana que el seu interior de disseny trenca totalment amb l'exterior, una típica casa catalana de pedra.


Els xefs Pere Planagumà (@pere_planaguma) i Fina Puigdevall (@les_cols) fan una cuina creativa amb producte de proximitat (molts provinents del seu hort) i de marcat estil català.


Vam començar amb un recorregut pel restaurant Les Cols, nom que prové dels cognoms dels familiars de la Fina, els quals van construir i explotar la masia fa algunes generacions. Primer vam passar a la sala daurada i després ens van ensenyar els salons privats, el jardí i el pavelló exterior on fan els casaments, bateigos, comunions, ètc, format per uns llistons transparents i amb tot el mobiliari (taules i cadires) transparent.
És un espai on t'uneixes amb la natura i, tot i que al principi pot xocar, després entens la interpretació.



El seu disseny únic ha fet que guanyés varis premis.


Posteriorment ens van demanar si voliem fer l'aperitiu al jardí o a dins i vam decantar-nos per sentar-nos en aquelles cadires giratòries tan originals a la sala daurada. Ben asseguts a la taula llarga, típica de les masies catalanes però amb una decoració ben diferent, va començar tot el festival de plats ben treballats, ben cuinats i ben servits.


Menú degustació hivern i natura

Vam començar amb una copa de cava natura Les Cols de Mont-Ferrant. Un cava fet especialment pel restaurant, molt delicat i fi.



A continuació vam començar els aperitius:

la terra, l'aigua, el cereal;
Crosta de fajol amb llonganissa artesanal d'Olot
l'essencialitat dels aliments primaris


per menjar amb els dits;
Entrepà calent de papada de porc


Blini de fajol i botifarra de perol


Brou fumat amb espagueti de fajol

Pa de cereals i de blat amb oli d'oliva i sal

 per menjar sencers i amb els dits;
calçot en tempura de carbó i romesco


del galliner al plat;
ou fresc del dia, farro, sagí, engrunes


un joc de textures;
carbassa de cinc maneres i oli d'oliva negre


Pa de fajol, molt saborós i amb gust a terra

un plat d'hostal;
arròs de pagès amb calamars de llauna, calamar a la romana i allioli suau


un peix present des de sempre a la cuina de muntanya;
brandada de bacallà, pilpil, raïm moscatell, espinacs, oli de cirereta, cotnes



amb una cocció d'onze hores a 70ºC;
jarret de vedella, patata i vi negre


feta per nosaltres;
taronja gelada



inspirat en la natura que ens envolta;
paisatge volcànic, garrofa, ratafia, fajol


per a compartir;
rajola de xocolata, una evocació a l'espai del restaurant



servei de pa dolç;
coca ensucrada dels Hostalets d'en Bas, cuita en forn de llenya


El vi triat pel menú és un Cigonyes 2013, DO Empordà i l'aigua de la Garrotxa.


Què us puc dir d'aquest fantàstic menú, impressionant. Us he posat els plats del menú degustació tal com venien a la carta que ens van donar, no volia trencar el joc de paraules que en fan.


Potser en destacaria tres plats que són els que més em varen agradar;

- L'entrepà calent de papada, el vaig trobar bo i divertit, una cosa tan bàsica i tan típica de la cuina catalana enmig de dues llesquetes de pa de motlle.

- Em va sorprendre molt el calçot en tempura, ja que sinó t'avisen el pelaries i en canvi la negror que té li confereix la tempura carbonitzada que li han fet. Molt original i molt ben trobat amb un gust potent de fumat.

 - I també destacaria la brandada de bacallà. N'he menjat moltes de brandades però com aquesta cap. No solament té aquella textura fina i flonja sinó que la combinació amb els altres ingredients que hi posa la fa única.

Cal dir però que tots els plats em va agradar molt. La carbassa en diferents textures també estava molt ben aconseguida i el paisatge volcànic també podríem dir que són textures diverses de xocolata que trobem a les terres d'Olot.

Al final de l'àpat vam fer un tallat molt ben presentat, amb tres tipus diferents de sucre, la llet escumosa a part i acompanyat amb un brunyol.

  
En fi, tot plegat, un àpat memorable i amb molt bon gust de boca, tant pel gotet de ratafia que ens van oferir al final com per l'honor de ser acompanyats a la cuina per la Fina i poder saludar a en Pere Planagumà.