Torró de cereals i xocolata

Dic de cereals primer perquè en teoria sempre s'ha de posar l'ingredient predominant per ordre de quantitat en ua etiqueta no? Doncs aquí het fet el mateix. El cas és que he intentat gastar uns cereals que ens semblen un xic sossos amb xocolata, un ingredient que pot fer passar millor.

Ingredients:

• 1 tableta de xocolata fondant
• cereals, els que admeti la xocolata

Elaboració:

Fonem la xocolata al bany Maria o al microones, a intervals per tal que no se'ns cremi.

Disposem la xocolata en un motlle prèviament folrat amb un paper d'aquests pel forn.

Hi evoquem tants cereals com xocolata tinguem per barregar i que ens qualli.

Deixem refredar i desmotllem.

 La veritat és que de gust és més bo del que ens pensavem. Els cereals són un mix de flocs de blat, mill, panses i avena (tipus muesli) i amb la combinació de la xocolata hi casen perfectament.
A més podríem dir que és un torró més sa o també el podem tallar-lo com per fer-ne barretes.

[Viatge #NY] @shakeshack : #hamburgueses de qualitat

Abans d'anar a Nova York i a través d'altres blogs de gent que havien fet el viatge abans que nosaltres, ens vam informar una mica amb les recomanacions que feien de llocs on havien anat a menjar i de tot allò que s'hi oferia per poder fer-nos la nostra guia gastronòmica particular en un petit mapa.

Un d'aquests llocs era la cadena d'hamburgueseries Shake Shack (@ShakeShack). Als Estats Units, hi ha un munt de llocs on pots trobar una bona hamburguesa, ja que al contrari del que un es podria pensar, no només existeixen les grans cadenes de fast food com Mc Donald's (@mcdonalds) i Burguer King (@BurgerKing).
Existeixen altres cadenes de més qualitat, com "5 Guys" (ja en parlaré més endavant) i la que ens ocupa, "Shake Shack" i tot un repertori de petits locals on ofereixen cartes d'hamburgueses casolanes, que donen mil voltes als auto-proclamats "abanderats de les hamburgueses" que s'han expandit arreu del món.

La cadena Shake Shack es remunta a l'any 2000, on aprofitant la renovació del Madison Square Garden a la ciutat de Nova York, van muntar-hi un carret de hot dogs i hamburgueses. Com que van tenir èxit, el 2004 van decidir obrir el primer local allà mateix, amb la única intenció de ser un únic local on poder menjar. Degut a la gran acceptació i l'èxit del seu menjar, aviat ha esdevingut una cadena amb uns 63 locals que s'ha acabat expandint a altres països.

Doncs aprofitant que aquell dia vam anar a visitar la part sud de Manhattan, el Battery Park, el Ferry que va a Staten Island, l'estàtua de la Llibertat i la tristament coneguda Zona Zero, vam fer parada per dinar a un Shake Shack.

Situat en plena zona financera, just al costat de Battery Park, vam trobar un local d'aquesta franquícia. No sé si perquè a la gent els hi agraden molt les seves hamburgueses o bé perquè era hora punta de dinar, la qüestió és que el local estava ben ple i amb una cua de gent considerable.

Després de consultar la seva pàgina web, ens adonem que no es tracta d'una hamburgueseria qualsevol. Salta a la vista al moment que cuiden els ingredients de la seva carta, on totes les seves hamburgueses són 100% de carn de vedella d'Angus, cansalades fumades amb fusta de pomer i llimonades naturals.

La veritat és que el servei és ràpid, la cua avançava sense pausa davant l'eficiència del personal que ens servia. No hi havia turistes, diria que érem els únics "guiris" a la rodona, i tothom tenia molt clar el que volia: arribaven, demanaven i pagaven al moment.

Un detall curiós d'aquí, és que després de demanar i pagar, et donen una mena de comandament amb llumetes per tal que puguis sortir a fora a consultar el mòbil i et puguin avisar tant bon punt surti la teva comanda de la cuina.

Una manera curiosa i molt pràctica d'avisar-te, de forma ordenada, sense crits i que t'assabentis al moment que ja pots passar a recollir-ho sense que allò sembli un camp de batalla amb la quantitat de gent que hi havia.

De tota la seva carta, nosaltres ens vam demanar l'Smoke Shack, consistent en una hamburguesa de carn 100% d'Angus, amb formatge, amb bacon fumat amb fusta de pomer, pebre picat de cirereta i la seva salsa Shake.

La carn era deliciosa, amb un gust pronunciat i complementat amb l'exquisit gust del bacon, molt cruixent i poc oliós. Tot plegat al punt de pebre i acompanyat de la salsa, boníssima, una mena de barreja entre maionesa i mostassa dolça que no vam saber identificar de què estava feta.
Per beure, una llimonada natural i una cola. Tot plegat ens va sortir per menys de 20 dòlars.

Una gran experiència, una de les millors hamburgueses que hem provat mai i sense cap mena de dubte, la millor de totes les que vam provar durant el nostre viatge. La veritat, si no fos perquè hi continuava havent molta cua, ens hi hauríem tornat a posar per repetir.

Arriba la Trendy Mug de la mà de Teterum

La Trendy Mug és una tassa de vidre reutilitzable. De disseny austràlia, són unes tasses que no només són boniques sinó que ajuden a la inserció laboral, ja que les fan persones amb algun tipus de discapacitat.

Porten una cinta de silicona per mantenir la temperatura i una moderna tapa que no permet deixar vessar ni una gota de té.

Ofereixen la tassa en dos colors, rosa i turquesa i ve amb un curiós packaging recicable i les seves instruccions.

Ara per la compra de la Trendy Mug, marca Joco, Teterum us regala una infusió de les seves. Teterum també forma part d'un projecte solidari. I a més ara són la única botiga on-line de té on es pot comprar aquesta tassa.

Sabieu que el té ha passat a la llista 2015 de "trendy food", és saludable :)

La veritat és que veure't un té amb aquesta tassa té el seu encant, a part que, a la vegada estem reciclant. Si fem servir la tassa no fem ús de vasos de plàstics i això és bo pel medi ambient. A més podem fer servir el seu envàs com a llapisser o per guardar cosetes.

Blog invitat a @Laranadeazucar

Aquesta setmana sóc la invitada del blog de la semana a La rana de azúcar. Es tracta d'un blog de gastronomia, un lloc on compartir, passar una bona estona i gaudir de bones receptes.

La iniciativa de que cada setmana l'Isabella publiqui una entrevista amb un blogaire la trobo molt interessant, tant per saber més de la persona que hi ha darrera aquell blog que tant ens agrada o simplement per conèixer blogs nous i gent nova, de ben segur interessants.

Així doncs aquesta setmana m'ha tocat a mi, gràcies Isabella per la oportunitat i per donar a conèixer un xic el meu blog!

Pastís Saint Honoré

El pastís Saint Honoré és típic de França i rep el seu nom en honor al sant patró dels pastissers, el Sant Honoratus d'Amiens (Saint Honoré), bisbe de la diocecis d'Amiens. Tot i que altres afirmacions diuen que el nom prové del carrer on es localitzava la pastisseria que aquests pastissos, la rue de Saint Honoré a Paris.

S'elabora amb lioneses farcides de crema i cobertes de caramel cruixent muntades en una base cílindrica de pasta choux i nata muntada ensucrada.

La pasta choux o pasta de lioneses és una massa típica d'algunes pastes de pastisseria que es pot coure fregida, com el cas d'un brunyol o al forn, com és el cas de les lioneses.

La recepta pertany a la reposteria tradicional francesa tot i que amb un toc de modernitat.

A l'hora de menjar-la és un constrast de textures i sabors, ja que tens el cruixents del caramel que cobreix les lionese, amb la suavitat de la pasta choux i la dolça i fina crema del seu farciment. De base també cruixent però amb un fons suau de la nata cremosa i airosa.

Nosaltres diuemenge per a celebrar l'aniversari de la meva mare varem encarregar un Saint Honoré a la Pastisseria Parc Bosch, on fan unes dulces bonissimes i de qualitat. El varem anar a buscar a la pastisseria, recent fet i sortit de l'obrador. La presentació, tal com podeu veure, és excel-lent.
Cal dir que el preu d'aquest postres no és barat però en aquesta pastisseria la relació qualitat-preu és molt correcte.

I així vam celebrar, un any més, l'aniversari tots plegats amb un bon àpat, el postres preferit de ma mare i molts regals, se'ls mereixia.

El croissant del mes de l'Abraham Balaguer @sweetsbyab

L'Abraham Balaguer, que prové d'una família de pastissers, ens ofereix des de l'any 2006 l'oportunitat de provar la seva pastisseria a Girona. Ell, juntament amb el seu equip treballen a l'obrador per tal d'oferir-nos moments dolços, tal com indica el nom de la seva pastisseria situada al c/ de la Creu a Girona, Sweets by Abraham Balaguer.

Va guanyar el premi al millor croissant artesà de mantega d'Espanya l'any 2012. Un premi que reconeix tant el color del croissant, com el seu fullatge, el format, l'acabat, l'alveolat i sobretot el seu gust.

Juntament amb la seva dona porten la botiga de Girona on ofereixen diefrents varietats de croissants, amb xocolata amb llet, sobrassada, de mantega, entre altres i destacant el croissant del mes. Cada mes elaboren un croissant diferent, sovint relacionat amb el temps que estem. Per exemple aquest mes de febrer tenim el croissant de greixons i xocolata amb llet, fent honor al carnaval i a la seva coca de greixons. Cal dir que cada mes té una especialitat diferent que va variant sense repetir-se. Jo me n'he perdut algunes ja, però ja estaré alerta pels propers mesos...

Jo vaig tenir el privilegi de tastar el d'aquest mes i a més d'una forma molt bonica. La meva parella me'l va anar a buscar sorpresa, ja que queden pocs dies perquè s'acabi el mes i l'havía de provar. A l'arribar a casa el tenia a sobre la cadira on deixem l'abric en una bossa marró de les seves i ja m'ho vaig imaginar de seguida. Un excel-lent detall pre-valentí!

De sabor espectacular i el millor de tot les capes que té. Una massa alveolada amb un gust exquissit i farcit de la mescla entre xocolata amb llet i greixons, sense empalagar, impressionant. Està molt ben equilibrat, no m'esperava menys tampoc. Tal com explica el reconegut pastisser:

"L'elaboració del croissant és aparentment senzilla, però si es vol fer bé és de les mes complexes. Els ingredients són molt bàsics però s'han d'utilitzar els de la màxima qualitat, els més nobles. És una elaboració que porto fent més de 17 anys i puc dir que l'he fet de moltes maneres.

Amb sistemes directes, llargues fermentacions, amb plecs senzills, dobles, intercalats... fins a aconseguir un gran croissant fet només amb mantega, llet fresca ecològica, sal, sucre, llevat i molt d'amor. Amassant el temps just, amb els plecs exactes, la fermentació necessària i la cocció justa.

Després de molt d'esforç, repetició i observació he aconseguit un croissant amb un interior ben alveolat, una aparença exterior fullada, una textura cruixent durant hores i d'un sabor làctic, de llevat i de toffee molt característics".

 Abraham Balaguer

Llàstima que sigui a Girona i hi hagim d'anar expressament. Tot i així no serà l'ultim croissant que tasti d'ell perquè ja us havía comentat lo díficil que era trobar un croissant ben fet. De fet també vam poder degustar el seu croissant-xuixo al Firatast de Girona.

Croissant-xuixo

A més, a part de croissants també fan els dolços típics de l'any com:

- tortells de Reis originals, fugint dels típics però sense perdre l'essència del llevat mare
- panellets diferents dels habituals
- mones
- coques de Sant Joan

I finalment nomenar els pastissos Premium, les escultures personalitzades, caterings per aniversaris, entre altres, vaja tot un luxe dolç per a festejar el que calgui.

Fleca el Maia

El Maia és una fleca principalment, tot iq ue també hi fan productes alguns productes de pastisseria. Tenen dos locals cèntrics a Figueres on disposen de servei de cafeteria, també hi fan dinars de menú o plat combinat i venen productes a la fleca. Elaboren una gran diversitat de pans, de nous, de Tramuntana (bonissim aquest), integral, d'espelta, de cereals, entre altres.
De pastes també n'hi ha per triar: napolitanes de xocolata i crema, croisants de xocolata a dins o de recobriment, magdalenes variades, ensaïmades i altres productes dolços i salats que tan bé de gust venen ja sigui per esmorzar o berenar.

 
Una bona cosa són les ofertes que fan, per exemple ara tenen la de dos croisants per 1'10 euros. Ja sabeu que m'encanten els croisants així que ahir vam decidir comprar-ne per a l'esmorzar.
De pes aquest feia uns 50 g., menys pes que la majoria de croisants, que solen fer entre 65 i 80 grams. La textura és esponjosa, però sense capes. La pega és que li noto un regust a farina extrany al croissant que no m'acaba de convèncer. Al seu cim porta com un sucre de llustre però amb un toc brillant que fa embellir el croissant.

En definitiva, seguirem provant (de fet aquest ja l'havíem tastat anteriorment) i buscant un bon croissant, perquè de croissants se'n fan arreu però d'aquells que dius ole quin croissant costa molt :)

Un altre plaer més a @50sombras de Grey

Molta gent haurà llegit la trilogia eròtica de "50 ombres de Grey". Ja fa un temps que es va escriure però avui justament se n'estrena la pel-lícula. Jo no us parlaré ni de la novel-la, val més que la llegiu, ni de la pel-lícula, que no sé si valdrà la pena veure-la :), però si us comentaré el tema gastronòmic dels llibres. Un altre plaer més dels que surten a la novela, tot i que no el principal.

Si, ho heu llegit bé, darrera tot el que s'escriu sobre sexe també hi té lloc la gastronomia. I és que fins i tot en Christian Grey s'ha d'alimentar no? No podia ser d'una altra manera que sent força carnívor, tot i que també li agrada el peix. A la novel-la observem que té gustos cars, com no, però també veiem que l'esmorzar és més tradicional.

L'Anastasia, la protagonista del llibre, veu com fer un emsorzar, el preeliminar per excel-lència. I és que quei ho hauria dit que uns simples ous amb bacon puguin donar tant de si.

Desayuno – susurra, haciéndolo sonar deliciosamente erótico.
- ¿Cómo puede hacer que unos huevos con bacon suenen a fruta prohibida? Es una destreza extraordinaria

Els pancakes tampoc hi faltaven en els seus esmorzars. Coberts de sirop, fruita o nata. Suposo que necessitaven calories per a fer tot el que feien.

- ¿Tienes hambre?
- Mucha – me contesta con una mirada intensa.
- Creo que no se refiere a la comida.
- ¿Tortitas, beicon y huevos?

I un dels àpats estrella és la primera nit que en Christian la convida a sopar, on els nervis d'ella gairebé no la deixen gaudir dels plats que el cambrer els va servint. Entre alguns plats hi ha un bacallà amb espàrrecs que ha de ser diví. Tot i que la tímida Anastasia no va fer-hi molt de cas ja que al mateix temps estaven negociant el seu propi contracte de sumissió.A sota us deixo la recepta*1.

"Mi cabeza esta nadando con todas sus palabras. El camarero aparece con nuestros platos: bacalao negro, espárragos y puré de patatas con salsa holandesa. Nunca me había sentido menos que la comida. Espero que te guste el pescado – dice Christian suavemente."

Finalment us diré dos plats del gran sopar que va tenir la dolça i inocent, a hores d'ara no tant ja, Anastasia amb la família d'en Grey. Un dels plats que van servir va ser: Vieires amb pebrot (recepta explicada al final*2). Un plat afrodisiac servit per la madastra d'en Grey durant l'incomode sopar familiar.

"Huele delicioso: chorizo y vieiras con pimientos rojos asados y chalotas, salpicado de perejil. A pesar de que tengo el estómago revuelto por las amenazas de Christian, de las miradas subrepticias de la bella Coletitas y del desastre de mi ropa interior desaparecida, me muero de hambre. Me ruborizo al caer en la cuenta de que ha sido el esfuerzo físico de esta tarde lo que me ha dado tanto apetito."

I un dels altres dels plats servits van ser el Llomillet Wellington, que es tracta d'un llom embolcallat en pasta fullada, us explico la recepta al final del post *3. Un plat excel-lent per conquistar un estòmac carnívor.

"Vuelve miss Colitas Europeas, toda miradas coquetas y vaivén de caderas, trayendo el plato principal: ternera Wellington, me parece. Por suerte, se limita a servir los platos y se marcha, aunque se entretiene más de la cuenta con el de Christian. Me observa intrigado al verme seguirla con la mirada mientras cierra la puerta del comedor"

*1. Bacallà amb espàrrecs

Ingredients: 4 lloms de bacallà fresc, 8 espàrrecs verds, 3 grans d'all, el suc de 1,5 llimona, julivert, sal, pebre negre blanc i oli d'oliva.

Mode de preparació: pelar l'all i passar-ho sencer per la paella (molt calenta), afegir l'oli d'oliva i incorporar els espàrrecs de marge trossejats. A continuació, afegim els lloms de bacallà (prèviament dessalats) quan estiguin daurats per la primera cara els donem la volta i afegim el suc de la llimona i una mica de julivert picat sobre el bacallà amb espàrrecs. Posem a foc fort la paella i afegim l'altre gra d'all picat. Deixem que la salsa espesseixi i afegim sal i pebre. Servir el bacallà amb espàrrecs ben daurats i amb la salsa de llimona i el julivert.

*2. Vieires amb pebrot

Ingredients: 400 g de vieires sense closques, 1/4 de tassa de pebrots de vermells, el suc de 4 llimes, 1 escalunya o 1/2 ceba petita, sal, pebre acabat de moldre, 1 cullerada d'oli oliva, 1 cullerada de coriandre mòlt, 1 culleradeta de julivert picat.

Mode de preparació: esprémem les llimes, tallem l'escalunya o la ceba en tires i la fregim amb els pebrots prèviament rentats i sense llavors. En un bol a part, posem en remull les vieires amb el suc de la llima i deixem macerar durant 4 h. Servim al plat i amanim amb sal, pebre i julivert.

*3. Llomillet Wellington

Ingredients: 1 filet de porc ibèric, 1 placa de pasta de full , 250 grams de xampinyons, una llauna de foie gras, pernil ibèric, mostassa i un ou.

Mode de preparació: primer se salpebra el filet i se segella per tots els costats en una paella molt calenta amb un raig d'oli. D'altra banda, es prepara el farciment, fregint els xampinyons amb la ceba i l'all amb sal i pebre. Després, s'afegeix el foie gras, es barreja i es deixa refredar. Per embolicar, s'unta la carn amb mostassa i, d'altra banda, sobre un film transparent es col·loca un llit de pernil, untat amb la salsa de xampinyó i foie gras. L'enrotllem com un caramel. El deixem reposar a la nevera durant 15 minuts. Finalment, s'estén la pasta de full i es col·loca el filet a sobre per enrotllar-lo i segellar-lo amb ou. Finalment es cou al forn a 200º durant 30 minuts.

Us deixo amb una frase que es repeteix al llarg de la novela i que si voleu que desancadena us haureu de llegir els llibres...

Ah i una cosa us diré, ja sé que hi ha lectores que l'han llegit i no els hi ha agradat. Respecto la opinió de tothom. També sé que han sortit feministes al poder exclamant-se. Jo no vull jutgar a ningú, però us diré que de fet es tracta d'uns llibres per passar una bona estona i de lectura fàcil. No negarem que tenen un alt contingut sexual, massa per algunes, però mai s'havia escrit res així i això trobo que ha trencat alguns esquemes. El fet que moltes dones critiquen que ens infravaloritza, jo no trobo que sigui el cas perquè cada una som responsables i mestresses en tot moment del nostre cos i sabem el que volem i el que no i tenim sempre tot el dret a decidir, per tant no trobo que la novela hagi degradat la figura femenina perquè simplement ets lliure de prendre una decissió o una altra i el llibre, en aquest sentit, ha volgut mantenir un joc amb la protagonista en tot moment. Tu tries si vols jugar o no...

Informació extreta de la revista Glamour