[#Restaurant] La Masia del Cabrit

Cada any per Fires a Girona els meus sogres ens conviden a dinar el dia 1 de novembre, aprofitant que és el dia de les paradetes al carrer.

Al matí passegem veient les diferents parades d'artesania i sobretot alimentació i al migdia ens reunim tots plegats per dinar i passar una bona estona.

Aquest any hem anat al Restaurant La Masia del Cabrit, situada a Domeny, una masia de pedra molt maca i gran on disposen de varis menjadors per rebre molts comensals. És un bon lloc per fer-hi àpats en grup, més que per anar-hi amb la parella.

La seva cuina és tradicional, amb força presència de brasa i guisats.

Nosaltres vam degustar un menú que havien fet per a la ocasió, el Menú de Fires, que consistia en un pica-pica i després un segon plat a triar, postres, vi de la casa, aigües i cafès per 32 euros.

Vam començar amb uns centrals a taula que van ser:

- Amanida de bacallà, moniato i magrana

Una amanida molt generosa, amb dauets de bacallà, moniato, magrana i fruits secs


- Pernil, llom i llonganissa

L'embotit no el destacaríem gens, pernil de bodega, llom correcte i la llonganissa no és del meu tipus

- Milfulls d'escalivada amb vinagreta de bolets

Aquest mos si que em va agradar, consistia en capes de pebrot i albergínia escalivats amb gírgoles entremig i servit tebi.

- Calamars a la romana

Eren tendres i recent fets.

- Escamarlans

- Cargols amb cabra de mar

Un guisadet molt gustós i potent, amb trossos de costelló, calamar, musclos i de crustaci, per a sucar pa

De segon vam demanar el plat estrella de la casa;

- Espatlla o cuixa de cabrit a la brasa. En aquest cas, per mi espatlla i la meva parella cuixa, ja que no es permetia que tothom escollís espatlla.

Ben feta, amb el gust de brasa que hi aporta el gust característic.

Va acompanyada de patata a la panadera amb una mica de ceba i un tomàquet amb orenga. Llàstima que la guarnició estava freda, suposo que per l'excés de gent d'aquest dia concret.

I per postres et donen una carta molt llarga, però seria millor més curta i més concreta, centrant-se amb els pastissos casolans que fan, ja que això és un plus pel restaurat.

Jo vaig optar per un tiramisú casolà que no estava malament, potser un pèl gelatinós.

En resum us diré que trobo que és un restaurant potser més de batalla o per anar en grup.
A mi personalment el que més em va agradar va ser l'espatlla de cabrit i sort que hi havia la opció de demanar-la en aquest menú, tot i que només en varem poder demanar 2 dels 6 que érem, perquè sinó la relació qualitat-preu baixaria en picat si tenim en compte l'aperitiu.

Si t'ha agradat aquest post, em pots trobar i seguir-me a les xarxes socials Facebook, Twitter, Instagram
T'hi espero!