Ahir vam anar al metge de l'al.lèrgia a Girona i vam marxar ja ben d'hora al matí amb en Ramon, així aprofitem el viatge i anem tots acompanyats :)
Primera parada al Boira a esmorzar, que fan una oferta d'esmorzars molt bona, suc de taronja natural i croissant de xocolata a 2'25 euros. Relació qualitat preu bonissima.
Després amb l'estómac ple ja vam anar a voltar per Girona fins l'hora de la visita. Vam quedar ben cansades ma mare i jo.
Per dinar vam optar per un restaurant que hi ha aprop de l'estació, per poder agafar el tren a l'hora i ens vam ben equivocar. Ja hi havíem menjat en una altra ocasió i no em vaig endur tan mala impressió com aquesta vegada. Potser depèn del menú que encertis. El cas és que no podíem voltar massa, teníem el temps just per dinar. Si no en cap cas haguéssim menjat aquí, a hores d'ara encara m'arrepenteixo d'haver-hi anat. No és que jo sigui rara amb el menjar és que m'agrada menjar bé i si no és el cas prefereixo no menjar i encara menys haver de pagar 9'5 euros per un menú d'aquestes característiques.
El local té dos menjadors, un a l'entrada del bar que és més rotllo cafeteria i l'altra passant unes portes de fusta. Nosaltres vam seure a dins. Hi havia un menú amb primers i segons a triar:
- Fideus a la cassola
- Amanida de patata amb salsa rosa
- Paté de la casa
- Croquetes
- Pastís tebi de verdures amb tomàquet
Segons:
- Pinxitu
- San Jacob
- Calamars a la romana
- Sardines a la brasa
Jo vaig optar pel pastís de verdures i les croquetes.
Tot i que inicialment havia triat el pinxo i el vaig acabar canviant perquè no n'estava convençuda, crec que hagués estat millor no fer-ho.Vaig canviar pets per merda. Croquetes congelades, ració generosa això si. Acompanyades de patates fregides un xic dures. Cal dir, però, que prefereixo menjar menys i més bo que quantitat envers qualitat. Mea culpa per entrar en un lloc així, ja ho podia pensar. La majoria de públic són obrers que volen menjar ràpid i racions abundants. No és el meu cas.
El pastís que vaig demanar de primer era correcte, el tomàquet fregit tipus Solis que l'acompanyava, un desastre. És una bona solució per aprofitar les verdures sobrants.
I de postres un pudin casolà això si, però gens bo. Tenia un regust estrany i costava d'empassar. Hi havien afegit coco. T'oferien: flam casolà em va semblar veure, panacota amb sirop de xocolata (això del sirop el cambrer ni ens ho va comentar), peres al vi i algun altre que no em cridava l'atenció.
Així doncs relació qualitat preu nefasta. He menjat molts menús de diari per 9 i 10 euros i sempre he menjat molt millor. Ja se que per aquest preu no es pot demanar molt però val més qualitat que quantitat. Tot era congelat, les meves croquetes i patates i els calamars que va demanar ma mare.
Oshawa, el fundador de la dieta macrobiòtica, diu que es pot menjar de diferents maneres: mecànicament (menjo
el que tinc al davant perquè tinc gana), sensorialment (menjo pel plaer
de menjar), social (menjo perquè el meu entorn social menja),
emocionalment, intel·lectualment o ideològicament.
Jo personalment menjo pel plaer de menjar, mai menjaria la primera cosa que agafes només per gana. I ahir ho vaig fer :(
Primera parada al Boira a esmorzar, que fan una oferta d'esmorzars molt bona, suc de taronja natural i croissant de xocolata a 2'25 euros. Relació qualitat preu bonissima.
Després amb l'estómac ple ja vam anar a voltar per Girona fins l'hora de la visita. Vam quedar ben cansades ma mare i jo.
Per dinar vam optar per un restaurant que hi ha aprop de l'estació, per poder agafar el tren a l'hora i ens vam ben equivocar. Ja hi havíem menjat en una altra ocasió i no em vaig endur tan mala impressió com aquesta vegada. Potser depèn del menú que encertis. El cas és que no podíem voltar massa, teníem el temps just per dinar. Si no en cap cas haguéssim menjat aquí, a hores d'ara encara m'arrepenteixo d'haver-hi anat. No és que jo sigui rara amb el menjar és que m'agrada menjar bé i si no és el cas prefereixo no menjar i encara menys haver de pagar 9'5 euros per un menú d'aquestes característiques.
El local té dos menjadors, un a l'entrada del bar que és més rotllo cafeteria i l'altra passant unes portes de fusta. Nosaltres vam seure a dins. Hi havia un menú amb primers i segons a triar:
- Fideus a la cassola
- Amanida de patata amb salsa rosa
- Paté de la casa
- Croquetes
- Pastís tebi de verdures amb tomàquet
Segons:
- Pinxitu
- San Jacob
- Calamars a la romana
- Sardines a la brasa
Jo vaig optar pel pastís de verdures i les croquetes.
El pastís que vaig demanar de primer era correcte, el tomàquet fregit tipus Solis que l'acompanyava, un desastre. És una bona solució per aprofitar les verdures sobrants.
I de postres un pudin casolà això si, però gens bo. Tenia un regust estrany i costava d'empassar. Hi havien afegit coco. T'oferien: flam casolà em va semblar veure, panacota amb sirop de xocolata (això del sirop el cambrer ni ens ho va comentar), peres al vi i algun altre que no em cridava l'atenció.
Així doncs relació qualitat preu nefasta. He menjat molts menús de diari per 9 i 10 euros i sempre he menjat molt millor. Ja se que per aquest preu no es pot demanar molt però val més qualitat que quantitat. Tot era congelat, les meves croquetes i patates i els calamars que va demanar ma mare.
Jo personalment menjo pel plaer de menjar, mai menjaria la primera cosa que agafes només per gana. I ahir ho vaig fer :(
mmmm quina delicia!
ResponderEliminar