[Viatge #NY] La tornada amb @DeltaAssist_ES

El viatge de tornada cap a casa el vam fer amb la companyia aèrea Delta Air Lines. Unes assafates ben plantades, vestides de vermell, maco per cert l'uniforme, ens van rebre i dirigir als nostres seients. Uns seients no gaire ben posicionats, al mig de l'avió, amb passatgers a banda i banda. Sort de l'Ipad de cada seient davanter, que t'ajuda a distreure i també del menjar que et van servint durant el llarg viatge de gairebé 8 hores.

Aquesta vegada vam sortir de l' aeroport de Newark.
Poc després d'iniciar el vol ja ens van portar un pica-pica a base de mini pretzels (que encara no havíem tastat) i cacauets salats. Per beure a triar, vam fer cervesa i tònica per a mi. Sempre vene de gust aquestes cosetes, sobretot quan està aborrida.

Quan ja portava gairebé tota la primera pel.lícula del vol, van servir el sopar. Podies triar entre pasta o carn.

El meu home va optar per la pasta, així que li van oferir uns macarrons amb salsa de tomàquet a la provençal i un xic de formatge. Feien bona olor.

Jo em vaig decantar per la carn, pollastre amb salsa de xampinyons i verdures bullides. No estava malament per ser de l'avió.

Com a primer hi havía una amanida amb enciam iceberg i cogombre tallat a rodelles, amanit amb sal i pebre, perquè busca l'oli aquí :)

I per acompanyar els dos plats principals teniem un pa de xapata petit, encara fred, mantega, galetes salades i un paquetet de formatge Jack, aquest de dos colors que podeu observar a la imatge. Un detall molt bo per als que ens agrada el formatge.

Per beure podies agafar un refresc amb gas i, també tenies l'aigua envasada que ja porta la safata.

De postres un pastisset de brownie, que tampoc n'havíem menjat durant l'estada a Nova York. Sort que a l'avió et permet encara degustar alguns aliments típics de la cuitat, encara que no estiguin al mateix nivell, ni de terra ni de palatabilitat. Per finalitzar l'apat et donen un cafè americà, com no.

Després de passar-me la segona pel.lícula ens van dur ja l'esmorzar. Era un pack de snack on hi havía un pastisset molt dolç fet a base d'aranyons, un iogurt de maduixa tipus grec, un suc de taronja natural i un cafè llarg amb la seva llet petita, que no n'hi ha per gaire.

Com a detall un mentos petit i una tovalloleta húmida.

[Viatge #NY] Batut del @McDonalds i donuts del carritu

L'últim esmorzar a la gran ciutat, quin pena. El vam fer com dos novaiorquesos més, baixant de l'hotel, en direcció al Central Park, vam trobar un carritu d'aquests que ja us he parlat anteriorment en algun altre post sobre els esmorzars a Nova York. Ens hi vam aturar només per compra-hi els donuts, ja que les begudes que venien en el seu moment no ens van convèncer, i vam preferir optar pels del McCafé de McDonalds.

Així que al Mc Donalds proper al Columbus Circle hi vam entrar, vam demanar dos frappés, un de mokka-xocolata i l'altre de caramel. Tots dos amb gel i força bons, del tipus que s'estipula allà, és a dir, carregats de sucre, això si no ens els vam agafar amb nata. Amb les calories dels donuts ja en feiem prou.

Vam poder-ho menjar al mateix local, amb vistes al carrer. Un donut i mig cada un, provant un de farcit de crema, artificial i ben dolça, un de xocolata per dins i per fora i un de xocolata tipus brownie i amb sucre glass que és molt bo i no tan greixós ni dolç ni empalagós, com els altres. Encara que hagi de confessar que per uns dies aquest esmorzar tampoc m'importa, tot i que, en part, sort que era l'ultim ja. Perquè com a dietista que sóc se perfectament la bomba calòrica que és, però també us diré que la textura toveta i la palatabilitat que té fa que ens agradi. De fet quan mengem aquests tipus d'aliments el nostre cervell segrega dopamina, que fa que ens sentim eufòrics, és per això que sempre en volem repetir l'experiència. El nostre cervell busca mantenir les dosis de dopamina i serotonina (neurotransmissors encarregats de la conducta alimentària) a nivells alts, tot i que no és necessària que ho fem amb aquests tipus d'aliments. Aliments com la llet, el salmó, el plàtan, les nous, entre altres ens ajudaran en aquesta regulació d'una forma més sana.

Després d'agafar forces en forma de calories buides, ens vam dirigir cap al Museu Nacional d'Història, que tots dos en teniem moltes ganes i just ens haviem reservat l'últim dia per visitar-lo. Us diré que ens va agradar molt, és molt interessant i hi ha molt de contingut i exposició per veure. Nosaltres vam haver d'anar a correcuita perquè només disposavem del matí, fins al migdia, ja que havíem de tornar a l'hotel perquè ens vinguessin a buscar per anar a l'aeroport. Per tant, si hi aneu, agafeu un dia per poder veure totes les interessants sales que el formen, això si, que no se us faci de nit, no fos cas que us passes lo de la pel-lícula...

... Nit al Museu ( que per cert, sinó l'heu vist, us la recomano, passareu una bona estona)

[Viatge #NY] Sopem a @carnegiedeli

Ens apropàvem a la fi del nostre viatge a Nova York i sense proposar-nos-ho, havíem deixat pel final precisament un dels llocs que teníem fitxats des de casa i que n'havíem llegit bones crítiques a tripadvisor: el Carnegie Deli.

Es tracta d'un restaurant situat a la 7a avinguda, a l'alçada dels carrers 54th i 55th, molt a prop del Central Park, just al costat del "Carnegie Hall", una coneguda i mítica sala de concerts de Manhattan, que amb les seves 3 sales, acull tant concerts de música clàssica i opera com de rock i teatre i per acabar i no menys important, situat ben bé davant del nostre hotel.

Però tornant al Carnegie Deli, va ser obert a l'any 1937 i amb els anys ha esdevingut un dels restaurants del seu tipus més visitats de Nova York.

Dins la seva oferta alimentària, predominen els entrepans o sandwichs de carn, ja siguin de pastrami o vedella rostida, que com a mínim contenen 450 grs (1 pound) de carn.
El restaurant també ofereix una bona varietat d'aliments tradicionals jueus, com la sopa de boles de matzoh, pancakes de patata, fetge de pollastre i salmó fumat.  

Segurament aquesta variada oferta de productes tradicionals jueus, va propiciar que a l'any 1984 s'utilitzés l'interior del local per gravar-hi algunes escenes d'una pel·lícula de Woody Allen, "Broadway Danny Rose", fet que encara va fer disparar més la popularitat del restaurant, fins al punt, que dins la seva carta ofereixen un "Woody Allen".

 

Es tracta d'un entrepà gegant de pastrami i vedella rostida, que pel que es veu, agrada moltíssim al famós director de cinema i que va tenir el seu origen en que el director, trobava a faltar a la carta un entrepà que barregés els 2 tipus de carn, així que l'amo no va dubtar ni un moment en preparar-n'hi un i incloure'l a la seva carta d'entrepans amb el nom del director.

Així doncs, el dia abans de marxar, vam anar a sopar al Carnegie Deli i com no podia ser menys, vam decidir demanar-nos un Woody Allen per nosaltres solets.

Val a dir que quan et donen el paquet, és pesat com una pedra grossa. Per desgràcia, no teníem cap balança a mà per pesar-lo i fer-hi una foto, però segons els Carnegie Deli, aquest entrepà conté gairebé 1 kg de carn (2 pounds).
Se serveix acompanyat d'un cogombre gegant amb vinagre i una mena de salsa de mostassa amb un toc picant.

La veritat és que ens va costar força d'acabar, la carn semblava no tenir fi i el cogombre avinagrat no ajudava massa a fer-ho baixar tot plegat, fet que francament reforça i dóna tot el sentit del món al famós lema del restaurant: "Si t'ho pots acabar, és que hem fet alguna cosa malament". ;)

Res, un entrepà apte només per carnívors amb molta gana i que segurament no deixarà a ningú indiferent. El preu d'un Woody Allen és de 24.95$, que al canvi vindrien a ser uns 27 euros.

Ja per acabar, us deixo el fantàstic espectacle visual que suposen els plats que ofereix aquest restaurant, i també l'enllaç del seu menú complet.

[Viatge #NY] Hamburguesa al @Five_Guys

Tal i com us vaig dir a l'altre post de hamburgueses Shake Shack, una altra de les cadenes d'hamburgueses que ens va agradar moltíssim i que en aquest cas veníem recomanats per un company de feina que ja hi havia anat de vacances, és el Five Guys (@Five_Guys).

Es tracta d'una cadena d'hamburgueses, hot dogs i patates fregides que té els seus orígens a l'estat veí de Nova York,Virgínia a l'any 1986. Durant els anys següents a la seva obertura, es van obrir 5 locals en total.

Però el nom no ve d'aquí. El primer restaurant va ser obert pel matrimoni format per la Janie i en Jerry Murrell; aquests tenien llavors 4 fills, en Matt, en Jim, en Chad i en Ben. Així doncs la Janie tenia 5 homes a la família (5 guys) i d'aquí el nom del seu restaurant. Un temps més tard van tenir un cinquè fill i aleshores el nom ja va quedar pels 5 fills, tots nois, que tenien.

No va ser fins l'any 2003 que es va començar a expandir la cadena obrint tot de franquícies per altres estats fins arribar a tenir els més de 1000 locals entre Estats Units i Canadà. A partir del 2013, van obrir el primer local a Londres, just un dia abans de l'obertura del primer local fora d'EUA de la cadena Shake Shack i tot just a 300 m. del seu local.

Però anem al que ens interessa, el menjar. El seu menú és força simple, per evitar complicacions al client. Disposen de 4 tipus bàsics d'hamburguesa:
 - Hamburguesa normal
 - Hamburguesa amb formatge
 - Hamburguesa amb bacon
 - Hamburgues amb bacon i formatge
i després també tenen la versió "little" de les anteriors.

A partir d'aquí, pots demanar que afegeixin qualsevol ingredient a la teva hamburguesa base, sense restricció de quantitat. És a dir, que si hi vas amb molta gana, és una mica perillós perquè tens fins a 15 ingredients extra a escollir, entre els quals tenim enciam, tomàquet, ceba, xampinyons, jalapeños, etc...

A part de les hamburgueses, també disposen de hot-dogs, sandwichs i les seves boníssimes patates, amb 2 estils diferenciats, patates fregides a l'estil 5 Guys o bé a l'estil Cajún. 

Per beure, i com ja era costum, una gran varietat de refrescos a escollir, amb coca-cola, minute maid de llimona i light, cherry coke, fanta taronja, etc.. i també amb full refill lliure, és a dir, podies anar a re-emplenar el teu got tants cops com volguessis.

Nosaltres vam escollir una cheeseburguer amb bacon cada un, afegint-nos ceba i xampinyons a la planxa, enciam, tomàquet i maionesa (cada hamburguesa puja a 8'59$).

Per beure una Coca-Cola (2'29$) i un Minute Maid de llimona (2'29$). Per rematar tot l'àpat, unes patates fregides a l'estil Cajún (3'59$).

En total, el compte ens va pujar a 27'60$. Això sí, les hamburgueses eren molt grans, amb una carn molt ben feta i gustosa, que ens va agradar molt, tot i que eren més bones més al Shake Shack. La ració de patates era molt abundant, ja que en vam agafar només una per provar-les i quan ens van entregar la bossa ens pensàvem que s'havien equivocat i ens n'havien servit 2 racions.

Un punt a destacar, és que a diferència del Shake Shack, aquí no hi havia cap exèrcit de dependents per servir-te ni et donaven cap aparell amb llumetes que t'avisa quan tenen la teva comanda a punt, però si que t'alleugen l'espera (i la gana) deixant servir-te pel teu compte, tantes racions de cacauets torrats com vulguis d'uns sacs que hi havia al mig del local.

Tot i que van ser ràpids servint-nos, no vam poder evitar fer-hi un parell o tres de visites per fer-nos més passable l'espera. ;)

[Viatge #NY] Els donuts i Nova York

Els donuts són un dels aliments més populars als EUA. Constitueixen l'esmorzar de molts americans i sovint aparèixen al cinema com uns dels dolços predilectes dels policies o com a aliment preferit d'en Homer Simpson. 

El primer donut es va fornejar l'any 1847, quan un mariner anomenat Hanson Gregory va fer el famós forat amb la tapa d'un pebrer del barco, per solucionar el problema que la massa no es fregís bé per dins.

A partir d'aquí trobem molts tipus de donuts al mercat: glacejats amb varis colors, farcits, coberts de xocolata, amb toppings i molts altres més creatius que van apareixen.

És un dolç que s'ha convertit en una moda. De fet a Nova York, segons el New York Times, es parla del Floriment de l'art del donut. Una moda més gran que la del cupcake, que al meu veure és passatgera.

Així doncs a Nova York podeu trobar molts llocs on venen donuts. Nosaltres n'hem provat alguns i també hem volgut tastar els que venen als carritus, que és on van els treballadors a comprar l'esmorzar, de camí a la feina.

Aquest carritus venen pastes dolces, croissants i disposen d'un petit assortiment de donuts: coberts de xocolata i farcits, glacejats, amb sucre, els normals o farcits amb melmelada. De preu són econòmics, van dels 0'80 fins al dòlar. Acostumen a ser ben frescos, ja que solen vendre tots els que porten. És més, si hi vas més tard et trobes que ja no queda per triar.

Dues xocolates que ens vam prendre

De begudes també en serveixen, més simples, cafè o xocolata i crec a 1 dòlar cada cosa. Ara, això si, no t'esperis ni un super cafè cremós ni una xocolata espesa, ben líquid tot i amb gel si vols.

Comprar l'esmorzar aquí és començar el dia tastant l'essència de l'illa en forma de rosquilla, ja que t'endús la bossa de cartró amb els donuts en una mà i el cafè a l'altra mà.

[Viatge #NY] The @HalalGuys a #Nova York

The Halal Guys, en dues paraules :), impressionant! S'hi havía d'anar! Bé, més aviat de fer la llarga cua fins que puguis demanar el seu famós plat: chicken and gyro combo over rice. És a dir un plat d'arrós amb xai i pollastre, com ells diuen no t'has de trencar el plat pensant què vols, sinó que t'ho proporcionen tot en un. Un combo acompanyat d'amanida; enciam, pastanaga, tomàquet, salsa de iogurt, una salsa molt picant (almenys per mi) i un pa de pita tallat a triangles.

Nosaltres ho vam conèixer perquè abans de fer el viatge ho vam veure en una guia que el recomenaven. No en vaig fer gaire cas, però, ja que és d'aquelles coses que penses uf com per trobar aquest carritu enmig de la gran ciutat.
I ves per on, el carrito el teniem en una cantonada d'un carrer més avall del nostre hotel. Ja el primer dia d'arribar a Nova York, vam anar fins a Times Square i pel camí vam veure carritus de menjar i un amb molta cua, així que l'endemà vam observar que era el de la guia, el Halal Guys.

Doncs vam anar a buscar el dinar un dia que veniem de la novena avinguda, de fer les nostres compres a Apple, Tiffany's, entre altres.
A la cua del carrito halal (permesa per la religió musulmana), a davant nostre vam trobar un italià que fa anys que viu a Manhattan i ens comentava que venia sovint a fer un Gyros per després seguir amb la seva feina, alguna cosa ràpida i bona per carregar una mica les piles.

És curiós l'èxit que arriben a tenir, quan turistes i habitants de l'illa conflueixen per tastar els seus plats. Executius, turistes, dependents, tots fent cua absorbits per l'aroma que despren el seu arrós i les seves carns.

La veritat és que val la pena la cua de 15 o 20 minuts que has d'esperar, i això perquè van ràpids, ja que la ració que et serveixen és molt abundant. Per 7 dòlars tens un plat molt complert i saborós, que fins i tot costa acabar, la salsa picant hi posa de la seva part.
 

Segons es defineixen ells són el concepte més gran de la cuina halal al carrer del món. Amb una recepta secreta i ingredients patentats i d'alta qualitat i sobretot amb la seva famosa salsa blanca. S'han fet cues tan llargues que fins i tot han hagut de contar amb professionals de guàrdia per controlar les multituds.

La localització d'aquest carritu és a la 53 amb la sexta.

Segons Yelp, un portal que mostra els locals més interessants segons les opinions de la gent, va definir The Halal Guys com a:

"Top 10 most Yelped Brands in the USA"

[Viatge #NY] Donuts del @DunkinDonuts :)

A qui no li agraden els donuts? I no només per tenir un dia rodó és bo començar el dia amb un donuts sinó per plaer de menjar-te una cosa esponjosa, sovint coberta o farcida de xocolata o melmelada.

Nosaltres a Nova York vam tenir la oportunitat d'anar provant cada dia un donut diferent i de varis establiments. Un d'ells va ser el Dunkin Donuts (@dunkindonuts), conegut aquí com a Dunkin'Coffee.
Es tracta d'una franquícia repartida per tot el món, tot i que a l'illa Manhattan hi ha un Dunkin cada dos carrers.
Tenen tot el que un golós pot desitjar per esmorzar, els seus batuts freds o calents elaborats a base de llet i amb nata o xocolata, capuccinos, entre altres i tota una gran diversitat de donuts o dunkins, com en diuen ells.
La veritat és que tenien donuts de molts gustos i sabors diversos, potser aquesta franquícia és de de les que tenien més varietat de donuts d'entre totes les botigues/carrets que vam anar visitant per esmorzar cada dia, i és que en podies escollir de maduixa, de xocolata blanca, farcits de melmelada, glassejats, farcits de xocolata, zebra i molt altres.

Jo vaig optar per un latte calent, perquè a mi, encara que faci calor, m'agrada prendre algo ben calent. A part, que a l'hora del matí que ens llevàvem i preníem l'esmorzar, encara feia aire fred com per prendre quelcom que no estigués calent. La veritat és que no em va agradar massa, ja que me l'esperava cremós i res de res. La meva parella en canvi, que és més calurós, es va demanar el latte fred, un ice latte, que venia tot cobert de nata muntada amb xarop de xocolata per sobre.

En quant a donuts, nosaltres ens vam decantar per un cobert de xocolata de maduixa, que no és res més que xocolata blanca amb colorant i queda rosa, molt maco visualment, més que bo, al meu gust. Perquè si una cosa tenen aquests donuts és que la massa és més dura i greixosa, d'un gust més fort que als que estem acostumats a menjar aquí, comparant amb la coneguda marca comercial, em refereixo.

L'altre que vam provar va ser un farcit i cobert de xocolata. Més bo que l'anterior, segurament per la quantitat de xocolata que hi havía entre dins i fora.

De preu cal dir que són no són gaire més cars que els donuts que puguis comprar al carritu. Si aquests valen 0'99 dòlars, els del carritu van dels 0'80 (buscant bé) a 1 dòlar.
El que si t'incrementa el preu de l'esmorzar són aquests batuts que fan. El latte valia 2'94$ mentre que l'iced latte valia 3'74$. En total, l'esmorzar ens va pujar 8'97$.
Com que era a l'estiu els fan freds, a base de capuccino fet amb llet freda, nata i sirop de xocolata al cim per adornar.
Els capuccinos són una mica més econòmics, però tampoc són barats.